{"id":69997,"date":"2022-05-19T01:11:22","date_gmt":"2022-05-18T23:11:22","guid":{"rendered":"https:\/\/laindependent.cat\/les-dones-a-lesglesia-callin-la-sogra-del-papa\/"},"modified":"2023-03-19T17:17:57","modified_gmt":"2023-03-19T16:17:57","slug":"les-dones-a-lesglesia-callin-la-sogra-del-papa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/les-dones-a-lesglesia-callin-la-sogra-del-papa\/","title":{"rendered":"Les dones a l’Esgl\u00e9sia callin. La sogra del Papa"},"content":{"rendered":"\n

OPINI\u00d3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Que les dones casades callin en les reunions comunit\u00e0ries [i a casa i a tot arreu, afegeixo jo]; no els \u00e9s perm\u00e8s de parlar, sin\u00f3 que s’han de mostrar submises, com diu fins i tot la Llei. Primera carta als Corintis 14,34.<\/strong><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n

El papa Francesc<\/strong> en una catequesi dedicada a ancianes i suposo que a ancians durant l’audi\u00e8ncia general celebrada a la pla\u00e7a de Sant<\/strong> Pere<\/strong> el passat 27 d’abril, va comminar les sogres a vigilar la llengua, a estar atentes al pecat capital i mortal de les sogres; \u00e9s a dir, les va coaccionar a callar.<\/p>\n\n\n\n

Palad\u00ed de totes les causes del m\u00f3n que no depenen d’ell per\u00f2 que refusa fer res respecte a les injust\u00edcies de les quals \u00e9s el m\u00e0xim responsable en funci\u00f3 del seu c\u00e0rrec, no s\u00e9 si el Papa en aquell moment parlava ex cathedra (si era impifiable, vaja) o si era un comentari tavernari, una sexistada cavern\u00e0ria. En tot cas, seguia aferrissadament la doctrina de l’Esgl\u00e9sia de perorar i de pontificar sobre el que no en saben ni un borrall; per exemple, sobre l’avortament o sobre el matrimoni, o del que no n’haurien de tenir ni idea: de les relacions sexuals. Ho feia sota la mirada embadalida i satisfeta de dos c\u00e8libes m\u00e9s que l’acompanyaven a l’estrada que, \u00e9s clar, tampoc no tenen sogra.<\/p>\n\n\n\n

Francesc t\u00e9 una aut\u00e8ntica obsessi\u00f3 per aquests \u00e9ssers, al seu entendre, tan especials, lletjos, gaireb\u00e9 diab\u00f2lics, que s\u00f3n les sogres. Fixaci\u00f3 que si no fos perqu\u00e8 sabem que ja ho \u00e9s, ens hauria de fer exclamar \u00abmisogin subito\u00bb; a imatge i semblan\u00e7a del crit \u00absanto subito\u00bb amb qu\u00e8, quan el van enterrar, es demanava la r\u00e0pida canonitzaci\u00f3 del papa Joan Pau II<\/strong>, encobridor de pederastes i violadors d’alt nivell i a gran escala.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, el 6 de juliol del 2015 a Guayaquil (Equador), en un moment de l’homilia de la missa que va celebrar dedicada a la fam\u00edlia, el papa Francesc va afirmar que Mari<\/strong>a no \u00e9s una sogra. Tancant el puny amb convicci\u00f3, la va definir com una mare no \u00abreclamadora\u00bb. De fet, Francesc va \u00absalvar\u00bb les sogres el passat 27 d’abril durant la catequesi de Roma perqu\u00e8 s\u00f3n mares dels respectius marits i mullers; una doctrina cl\u00e0ssica de l’Esgl\u00e9sia (i gran part de la filosofia occidental masculina), que t\u00e9 tend\u00e8ncia a opinar que si no ets mare (preferentment mare no reclamadora) no ets res, ets una in\u00fatil. Francesc va definir Maria aix\u00ed: \u00abElla simplemente es madre, ah\u00ed est\u00e1, atenta y sol\u00edcita. Es lindo escuchar esto: Mar\u00eda es madre\u00bb; els adjectius, \u00abatenta\u00bb, \u00absol\u00edcita\u00bb, no s\u00f3n trivials ni innocents. Tan cofoi estava d’aquest paper de Maria que va animar la concurr\u00e8ncia a corejar a l’un\u00edson: \u00abMar\u00eda es madre, Mar\u00eda es madre, Mar\u00eda es madre\u00bb, al m\u00e9s pur estil \u2014esglaia i esfereeix\u2014 telepredicador.<\/p>\n\n\n\n

Enmig de l’exaltaci\u00f3 de Maria com a mare, va definir la sogra (la seva, no, \u00e9s clar, que no en t\u00e9) com alg\u00fa que \u00abvigila para solazarse de nuestras impericias, de nuestros errores o desatenciones\u00bb; els verbs \u00abvigila\u00bb i \u00absolazarse\u00bb en aquest cas tampoc no s\u00f3n innocus ni innocents, ni els possessius \u00abnuestras\u00bb i \u00abnuestros\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Al seu entendre no hi pot haver res m\u00e9s perill\u00f3s ni temible sota la capa del cel que una dona que ja no \u00abserveix\u00bb per engendrar i gestar, desllenguada (llenguallarga, atrevida, descarada, llenguda, desvergonyida…, que el catal\u00e0 \u00e9s gener\u00f3s amb les que parlen) i, per a m\u00e9s inri, vella.<\/p>\n\n\n\n

L’hi haur\u00e9 de preguntar al meu gendre.<\/p>\n\n\n\n

Dues notes<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Informar al gust<\/strong>. El rei Felip VI, que t\u00e9 una envejable capacitat d’estalvi, diu que a partir d’ara retr\u00e0 comptes. Si vol, quan vulgui i com vulgui; com li doni la gana. Ni n’haur\u00e0 d’informar al Parlament. Continua sent, \u00e9s clar, inviolable, com son pare. Potser per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s greu encara saber a quins partits va comunicar \u00abper defer\u00e8ncia\u00bb les mesures d’aquesta opaca transpar\u00e8ncia. No ho va fer saber a ERC, Junts, Bildu, la Cup i BNG (si fos del PNB em comen\u00e7aria a amo\u00efnar) i, de fet, tampoc a Podem, que se’n va assabentar perqu\u00e8 forma part del govern central. \u00c9s a dir, va deixar de banda les esquerres i les perif\u00e8ries; uns quants milions de vots gens desdenyables. Va informar-ne un partit not\u00f2riament ultranacionalista i anticonstitucionalista com Vox en perfecte conson\u00e0ncia tant amb el seu nefast i partidista discurs del 3 d’octubre del 2017 com amb la complaen\u00e7a que va mostrar amb les desenes de persones d’extrema dreta que el victorejaven durant la visita llampec totalment encapsulada que va fer a Poblet el 20 de juliol del 2020. Que ja ho va descriure perfectament Carles Riba el 1925, dos anys despr\u00e9s del cop d’estat de Primo de Rivera: \u00abUn viatge reial a casa nostra comporta una preparaci\u00f3 i unes precaucions com si es tract\u00e9s d’una expedici\u00f3 en territori enemic\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Desaprendre<\/strong>. Durant la Setmana Santa es va constatar que som a la \u00abnormalitat\u00bb. M\u00e9s turistes que mai. No m’estranya que vinguin a una Barcelona espl\u00e8ndida ara que es pot caminar dins dels t\u00fanels de verdor ub\u00e8rrima i tendr\u00edssima que procuren plataners i lledoners, al carrer Val\u00e8ncia o al d’Aribau (el de Carme<\/strong>n Laforet<\/strong>); ara que est\u00e0 a punt d’esclatar la flaire dels til.lers a la rambla Catalunya. Abans de la pand\u00e8mia pens\u00e0vem que el turisme massificat era una plaga i una pesta i que alguna cosa haur\u00edem de fer. Que s’emborratxin, que xisclin i que embrutin, que rebenti la Boqueria, que pixin on vulguin, que ara ens agenollarem quan vinguin.<\/p>\n\n\n\n

\n