Es tractava de nens, nenes i joves que deixaven de comunicar-se i menjar per endinsar-se en una estranya letargia, en resposta al trauma del desarrelament i a la por de retornar al lloc de patiment d’on s’ha aconseguit fugir.<\/p>\n\n\n\n
Volent endinsar-se en aquest cossos i ments que diuen prou, es representa aquests dies al Teatre Lliure de Gr\u00e0cia “S\u00edndrome de gel” amb dramat\u00fargia de Mohamad Bitari<\/strong> i Cl\u00e0udia Ced\u00f3<\/strong> i idea i direcci\u00f3 de Xicu Mas\u00f3<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Mohamad, poeta, dramaturg i traductor, vas n\u00e9ixer en un camp de refugiats palestins a S\u00edria. Quina import\u00e0ncia t\u00e9 la teva experi\u00e8ncia personal i professional en la dramat\u00fargia d’aquesta obra?<\/strong><\/p>\n\n\n\n \u00c9s la primera vegada aqu\u00ed a Occident que sento professionalment que estic caminant cap a l’altre veritablement, en un proc\u00e9s que fet a dist\u00e0ncia com ha hagut de ser -que fa la feina a quatre mans m\u00e9s dif\u00edcil-, i especialment entre dues persones com la Cl\u00e0udia i jo, que no parem, hem aconseguit coordinar d’una manera molt compenetrada. Tamb\u00e9, el proc\u00e9s que he viscut en l’escriptura i documentaci\u00f3 d’aquesta obra amb la Cl\u00e0udia ha deixat una llavor en mi que \u00e9s el principi d’una traject\u00f2ria que inclou moltes preguntes, presents i futures, moltes noves inquietuds.<\/p>\n\n\n\n Foto \u00a9 S\u00edlvia Poch<\/strong><\/p>\n\n\n\n Com ha estat l’experi\u00e8ncia de treballar plegats i escriure a quatre mans?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Ha estat un repte i un plaer. He tingut molta sort de treballar amb la Cl\u00e0udia, perqu\u00e8 hem pogut trobar una l\u00ednia comuna de dos mons. Professionalment per mi era la primera vegada que participava en una dramat\u00fargia a quatre mans. Ja havia treballat en poesia o fent articles tant acad\u00e8mics com period\u00edstics, a quatre mans; per\u00f2 no en dramat\u00fargia. \u00c9s un proc\u00e9s dif\u00edcil, per\u00f2 molt enriquidor, i a m\u00e9s he tingut la sort de treballar amb una dramaturga com la Cl\u00e0udia Ced\u00f3, d’una enorme sensibilitat.<\/p>\n\n\n\n La “s\u00edndrome de gel” implica una resignaci\u00f3 a les situacions de dolor i patiment a les que s\u00f3n sotmeses les persones afectades, sobretot m<\/strong>enors. Es coneixen reaccions diferents, i fins i tot oposades a aquesta, amb patiments similars?<\/strong><\/p>\n\n\n\n S\u00ed, pot ser. Segons el context d’acollida de la mainada.<\/p>\n\n\n\n Quan vau escriure l’obra era imaginable que l’estrena coincidiria amb l’actual situaci\u00f3 de crisi humanit\u00e0ria de les persones refugiades d’Ucra\u00efna?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Crisis com aquesta n’hi ha constantment, nom\u00e9s cal buscar-les. Potser ni buscar-les: mirar-les, perqu\u00e8 estan all\u00e0 i no precisament amagades, molt m\u00e9s a prop del que imaginem. Aix\u00f2 ens dirigeix a una inquietud humana: nom\u00e9s veiem el que volem veure.<\/p>\n\n\n\n L’acci\u00f3 passa a Su\u00e8cia. \u00c9s major als pa\u00efsos n\u00f2rdics la capacitat d’acollida i de comprensi\u00f3 de les persones refugiades que a altres pa\u00efsos?<\/strong><\/p>\n\n\n\n M\u00e9s f\u00e0cil acollir-los? M\u00e9s f\u00e0cil tenir empatia? No hem d’oblidar que tenen un sistema a la seva manera bastant restrictiu, o molt particular. S\u00f3n unes societats molt idiosincr\u00e0tiques respecte les relacions personals. Com a qualsevol lloc, aix\u00f2 t\u00e9 punts positius i negatius. No, no crec que la capacitat d’acollida i comprensi\u00f3 a Su\u00e8cia sigui m\u00e9s alta que aqu\u00ed o a la resta d’Europa.<\/p>\n\n\n\n L’obra se centra en un fenomen psicol\u00f2gic molt concret associat a la por i l’estupefacci\u00f3 que situacions de molta viol\u00e8ncia i inseguretat generen i a partir d’aqu\u00ed obre la porta a reflexions i debats sobre les persones refugiades. Se’n sap prou d’aquesta situaci\u00f3 dram\u00e0tica que pateixen milions de persones al m\u00f3n?<\/strong><\/p>\n\n\n\n No, no se’n sap prou.<\/p>\n\n\n\n Les protagonistes de l’obra fugen de la guerra de l’Iraq, i s\u00f3n una dona i dues nenes. Les dones i els i les menors s\u00f3n menystingudes socialment com a v\u00edctimes de les guerres?<\/strong><\/p>\n\n\n\n En una guerra tots som v\u00edctimes. No crec que estiguin menystingudes, crec de fet que estan m\u00e9s visibilitzades perqu\u00e8 generalment qui ha portat les armes eren els homes. Per\u00f2 la visibilitzaci\u00f3 del seu patiment \u00e9s una arma de doble tall: per aix\u00f2 hem intentat no condicionar la nostra protagonista, la Eman, amb viol\u00e8ncies que fossin de digesti\u00f3 f\u00e0cil. \u00c9s una v\u00edctima, s\u00ed, per\u00f2, en primer lloc: \u00e9s v\u00edctima del que ha sofert, no d’all\u00f2 que nosaltres com a espectadors esperem o volem que hagi sofert per a que tingui “dret” a la nostra empatia. I, en segon lloc, \u00e9s una v\u00edctima que no calla.<\/p>\n\n\n\n Els personatges suecs m\u00e9s comprensius amb la situaci\u00f3 de les refugiades s\u00f3n tamb\u00e9 dones al muntatge teatral. Penseu que en les dones \u00e9s m\u00e9s habitual l’empatia necess\u00e0ria per comprendre i ajudar les persones refugiades?<\/strong><\/p>\n\n\n\n S\u00ed, potencialment s\u00ed.<\/p>\n\n\n\n Quina rebuda de p\u00fablic i de cr\u00edtica est\u00e0 tenint l’obra?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Normalment, per mi la cr\u00edtica sempre \u00e9s benvinguda i m’encanta sempre que t\u00e9 una explicaci\u00f3, sigui bona o dolenta. Crec que la cr\u00edtica ens serveix per a desenvolupar b\u00e9 la feina i tenir m\u00e9s obertures cap a la millora i el pensament. He llegit la majoria de les cr\u00edtiques i agraeixo als i les cr\u00edtiques que s’han pres la mol\u00e8stia d’escriure sobre nosaltres.<\/p>\n\n\n\n La decisi\u00f3 de deixar textos en \u00e0rab i fer que durant la funci\u00f3 hi hagi traducci\u00f3 simult\u00e0nia sembla volguda i li dona major dramatisme i realisme al relat. Us va costar molt donar-li forma i trobar actrius que hi encaixessin?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Evidentment, s\u00ed. Sempre la q\u00fcesti\u00f3 d’una traducci\u00f3 ja \u00e9s pol\u00e8mica, perqu\u00e8 trobar les paraules adequades en l’altra llengua \u00e9s un proc\u00e9s important de recerca. Les paraules s\u00f3n apostes, s\u00f3n propostes, perqu\u00e8 tenen efectes instantanis.<\/p>\n\n\n\n Quin paper heu jugat Cl\u00e0udia Ced\u00f3 i tu a l’hora de muntar l’obra i col\u00b7laborar amb el director, Xicu Mas\u00f3 i amb les actrius i l’actor?<\/strong><\/p>\n\n\n\n En primer lloc, estic molt, molt content amb el repartiment triat. Personalment, he intentat igualment anar a la majoria dels assajos: volia con\u00e8ixer la feina del Xicu i de la resta de l’equip de ben a prop, i aprendre un estil. Aqu\u00ed em sento molt privilegiat: poder estar veient un proc\u00e9s de direcci\u00f3 \u00e9s un luxe. La feina que ha fet el Xicu ha estat contundent i subtil a la vegada. Crec que ha estat un proc\u00e9s esc\u00e8nic molt poder\u00f3s. Sobre l’equip actoral: m’encanta. He pogut con\u00e8ixer, dins i fora d’escena, unes persones amb les quals he pogut trobar un di\u00e0leg creatiu i ideol\u00f2gic. Hem pogut fer uns vincles, diferents cadascun entre ells, i m’encantaria poder tornar a treballar amb elles.<\/p>\n\n\n\n Foto \u00a9 S\u00edlvia Poch<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Foto \u00a9 S\u00edlvia Poch La metgessa Elisabeth Hultcrantz va estudiar els anys 90 a Su\u00e8cia la ‘s\u00edndrome de la resignaci\u00f3’ que afectava infants i joves provinents de S\u00edria. Se’n van detectar 350 casos entre el 2004 i 2005.<\/p>\n","protected":false},"author":103,"featured_media":38337,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26509],"tags":[],"class_list":["post-69862","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-teatre"],"yoast_head":"\n![\"Foto](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/foto_1.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"foto](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/foto_2.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n