\n
<\/span><\/p>\n OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Les creences, els estereotips, la cultura, els valors, construeixen i determinen el pensament. Tanmateix, no ens adonem fins a quin punt aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed. I encara menys del fet que ning\u00fa no se n’escapa. Tots tenim els nostres propis punts cecs.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n La cirurgia, com moltes altres professions fins no fa pas gaire, \u00e9s encara una professi\u00f3 dominada pels homes i, sens dubte, l’explicaci\u00f3 la trobem en els enutjosos prejudicis sexuals impl\u00edcits. I en les din\u00e0miques de la distribuci\u00f3 dels espais vitals d’homes i dones, en la divisi\u00f3 de les tasques i els horaris, pr\u00f2pies del sistema patriarcal. El fet \u00e9s que a Europa, nou de cada deu metges cirurgians s\u00f3n homes. El 86% dels cirurgians s\u00e8nior s\u00f3n homes. La mateixa cantarella de sempre: les dones representen, entre homes i dones, el 41% en l’etapa inicial de les seves carreres, per\u00f2 nom\u00e9s el 30% dels aprenents superiors i el 14% dels consultors. La falta de flexibilitat en els horaris i torns de capacitaci\u00f3 quir\u00fargica tamb\u00e9 expliquen per qu\u00e8 moltes dones no arriben a ser cirurgianes consultores.<\/span><\/p>\n I ara, agafeu-vos fort, hi ha diferents investigacions que ens mostren que les dones que s\u00f3n intervingudes quir\u00fargicament per un cirurgi\u00e0 tenen moltes m\u00e9s probabilitats de morir, tenir complicacions postoperat\u00f2ries i haver d’\u00e9sser reingressades a l’hospital, que quan s\u00f3n intervingudes per una cirurgiana. Ho trobareu ben documentat en l’\u00faltim treball d’investigaci\u00f3 que s’ha publicat a JAMA Surgery, una revista m\u00e8dica de nivell.\u00a0<\/span>Els autors van analitzar els registres d’1.320.108 pacients a Ontario que es van sotmetre a vint-i-un procediments quir\u00fargics comuns dut a terme per 2.937 cirurgians i cirurgianes. Des de reempla\u00e7aments de maluc i genoll i cirurgia per perdre pes, fins a l’extirpaci\u00f3 de l’ap\u00e8ndix o la ves\u00edcula biliar i intervencions m\u00e9s complicades com un bypass card\u00edac, aneurismes i cirurgia cerebral. Doncs b\u00e9, aquests investigadors ens mostren que les dones tenen un quinze per cent m\u00e9s de probabilitats de patir problemes postoperatoris i, aferreu-vos a la cadira, un 32% m\u00e9s de probabilitats de morir quan han estat intervingudes per un cirurgi\u00e0 que no per una cirurgiana. Les pacients tenen un 16% m\u00e9s de complicacions; un 11% m\u00e9s de probabilitats d’haver d’\u00e9sser reingressades; i un 20% m\u00e9s d’haver de quedar-se m\u00e9s temps a l’hospital.<\/span><\/p>\n Tot aix\u00f2 no passa quan la que fa les intervencions quir\u00fargiques \u00e9s una cirurgiana. \u00c9s a dir, que quan una cirurgiana opera, els resultats dels pacients s\u00f3n generalment millors, especialment per a les dones, fins i tot despr\u00e9s d’ajustar les difer\u00e8ncies de l’estat de salut, l’edat i altres factors, quan se sotmeten a les mateixes intervencions quir\u00fargiques. I quedi clar que tothom, tant els cirurgians com les cirurgianes, tenen la mateixa capacitaci\u00f3 t\u00e8cnica. I ara ve la pregunta del mili\u00f3: per qu\u00e8? La investigaci\u00f3 no ho explica, tan sols presenta les estad\u00edstiques. Per\u00f2 les dones (sobretot les que som liles; m\u00e9s liles que violetes) en sabem la resposta a ulls clucs: de nou, tamb\u00e9 en aquest \u00e0mbit, els prejudicis sexuals impl\u00edcits se situen capdavanters per explicar aquest “desider\u00e0tum” (desider\u00e0tum, pel cap baix).<\/span><\/p>\n Els cirurgians intervenen quir\u00fargicament les dones, fan les seves visites preoperat\u00f2ries i postoperat\u00f2ries, curulls de biaixos, d’estereotips i actituds per ra\u00f3 de g\u00e8nere subconscients i profundament arrelats. No disposo d’espai per aprofundir-hi per\u00f2 \u00e9s clar que, per comen\u00e7ar, les habilitats interpersonals en les converses dels cirurgians amb les pacients abans de dur a terme la intervenci\u00f3 tamb\u00e9 pot ser un factor. Aix\u00ed com els (pre)judicis diferents dels metges i les metgesses i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, la presa de decisions.\u00a0<\/span>M’imagino un cirurgi\u00e0 fitant amb ulls impassibles la dona que, asseguda davant la taula del despatx de la seva consulta, li explica els seus mals i dolors. Qu\u00e8 en pensa, el metge, de tot all\u00f2 que li explica? I de la dona? Probablement que ja se sap, que les dones s\u00f3n for\u00e7a hist\u00e8riques i que no n’hi deu haver per tant. I el que \u00e9s m\u00e9s que probable \u00e9s que no sigui conscient del seu pensament. El prejudici \u00e9s impl\u00edcit en la seva percepci\u00f3. I ja no diguem si es tracta d’un postoperatori; aqu\u00ed s\u00ed que el seu pensament \u00e9s ben conscient: el cirurgi\u00e0 pensar\u00e0 que les dones s\u00f3n m\u00e9s ansioses i hist\u00e8riques i, com a tals, li far\u00e0 menys cas. A m\u00e9s, tal vegada (ho desconec) hi ha difer\u00e8ncies significatives en la percepci\u00f3 del dolor i els metges subestimen la gravetat dels s\u00edmptomes de les pacients.<\/span><\/p>\n Situem-nos ara a la banda de les cirurgianes. No hi ha res per part d’elles en aquest fenomen? A mi em sembla que el que s’esdev\u00e9 \u00e9s que les cirurgianes estan amatents a la seva tasca fins a l’ult\u00edssim detall. No poden permetre’s cap fallada. Com passa en totes les situacions de lideratge (ser metge cirurgiana \u00e9s, sens dubte, un lideratge) en qu\u00e8 les dones s\u00f3n molt poques, aquestes han de demostrar que s\u00f3n h\u00e0bils; no poden permetre’s fallar, ja que seran titllades d’incompetents i esborrades del mapa mentre que, com sabem, un error del homes ser\u00e0 atribu\u00eft a l’atzar, a la mala sort i mai a la seva incompet\u00e8ncia. M’imagino la terrible discriminaci\u00f3 de g\u00e8nere en un \u00e0mbit tradicionalment dominat per homes. No m’estranya que les dones a mansalva abandonin la professi\u00f3. Vatua l’olla! Llamps i trons!<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" OPINI\u00d3 Les creences, els estereotips, la cultura, els valors, construeixen i determinen el pensament. Tanmateix, no ens adonem fins a quin punt aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed. I encara menys del fet que ning\u00fa no se n’escapa. Tots tenim els nostres propis […]<\/p>\n","protected":false},"author":47,"featured_media":38051,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26662],"tags":[],"class_list":["post-69586","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-salut"],"yoast_head":"\n