{"id":69572,"date":"2022-02-09T03:57:18","date_gmt":"2022-02-09T02:57:18","guid":{"rendered":"https:\/\/laindependent.cat\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\/"},"modified":"2023-03-19T20:16:41","modified_gmt":"2023-03-19T19:16:41","slug":"sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\/","title":{"rendered":"Sheila Rowbotham: En l’esperan\u00e7a i la lluita"},"content":{"rendered":"\n

Per Francesca Newton. Sin Permiso\u00a0<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Sheila Rowbotham parla de la vida en la lluita per l’alliberament de la dona, del seu cam\u00ed cap al feminisme socialista i perqu\u00e8 creu que els debats dels anys 70 continuen tenint tant de ress\u00f2 avui dia.<\/strong><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n

En el Dia Internacional de la dona, la Secret\u00e0ria de Premsa de Boris Johnson, Allegra Stratton, va dir que el Primer Ministre es considerava a si mateix com a “feminista”. L’\u00fanica conclusi\u00f3 a qu\u00e8 podem arribar \u00e9s que el terme “feminista” ja no posseeix un significat concret, tornant-se un contenidor buidat que tothom pot omplir amb qualsevol significat que compleixi els seus objectius.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 si aquest \u00e9s el cas, no vol dir que la necessitat real del feminisme ja no existeixi. Al contrari, despr\u00e9s de quatre d\u00e8cades de delmar els serveis p\u00fablics dels quals en depenen les dones de forma desproporcionada, i de la proliferaci\u00f3 generalitzada de treballs mal pagats, insegurs i precaris en qu\u00e8 les dones estan emprades de forma desproporcionada, la necessitat d’un feminisme clarificat i de classe \u00e9s m\u00e9s important que mai.<\/p>\n\n\n\n

Per ajudar-nos a comprendre aquest abisme creixent entre la necessitat i la realitat en el feminisme del segle XXI, podem fixar-nos en altres per\u00edodes formatius de la hist\u00f2ria del moviment de les dones. Recentment, la historiadora feminista socialista Sheila Rowbotham -autora de Women, Resistance, and Revolution, i Hidden from History- va publicar Daring to Hope. Les noves mem\u00f2ries detallen les experi\u00e8ncies de Rowbotham als cercles feministes socialistes pioners de la d\u00e8cada de 1970, explicant una hist\u00f2ria multinacional que abasta des de relats de profundes relacions personals fins a l’organitzaci\u00f3 pol\u00edtica seriosa.<\/p>\n\n\n\n

Francesca Newton, de Tribune, va parlar amb Rowbotham sobre els seus records d’aquesta \u00e8poca de formaci\u00f3, en qu\u00e8 ella i els qui l’envoltaven van intentar construir el tipus de feminisme que necessitem avui dia, un feminisme que lluita per la millora col\u00b7lectiva i l’alliberament social real.<\/p>\n\n\n\n

FN –<\/strong> Daring to Hope tracta de la d\u00e8cada dels 70, marcada per la primera i l’\u00faltima Confer\u00e8ncia del Moviment de Dones el 1970 i el 1979. Abans d’entrar en aquest per\u00edode, podria parlar de la seva entrada a l’organitzaci\u00f3 pol\u00edtica i del que li va interessar inicialment el socialisme i el feminisme?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

SR<\/strong> – Sempre vaig ser una rebel, per\u00f2 quan vaig arribar a la universitat, vaig con\u00e8ixer gent que era socialista, i em van conv\u00e8ncer que no podia anar sent una m\u00edstica. La versi\u00f3 del feminisme que ten\u00edem en aquella \u00e8poca estava representada potser pel St Hilda’s College d’Oxford, on jo estava, que havia estat format per dones del primer moviment sufragista. Ten\u00edem la idea que eren una mica figaflors i correctes, i no realment com nosaltres. Tot i aix\u00f2, les persones amb qui primer em vaig relacionar van ser dones que havien participat activament en moviments revolucionaris a llocs com Fran\u00e7a: vaig connectar amb dones que havien intentat canviar la societat, canviar aspectes de la vida de les dones.<\/p>\n\n\n\n

Vaig prendre consci\u00e8ncia a trav\u00e9s de la meva pr\u00f2pia vida, i tamb\u00e9 parlant amb amigues, em vaig adonar que hi havia problemes dels quals les dones poques vegades parl\u00e0vem. Les coses que experiment\u00e0vem no eren nom\u00e9s individuals, sin\u00f3 que eren coses que passaven en les relacions entre homes i dones a una escala m\u00e9s \u00e0mplia. Van sorgir certes pautes de comportament i ens vam adonar que hav\u00edem de comen\u00e7ar a q\u00fcestionar els sup\u00f2sits en qu\u00e8 es basaven. Per\u00f2 en aquella \u00e8poca aquests sup\u00f2sits no es veien com una cosa que tingu\u00e9s a veure amb la pol\u00edtica, perqu\u00e8 la pol\u00edtica se suposava que tenia a veure amb els canvis externs, exteriors, aliens a nosaltres.<\/p>\n\n\n\n

FN<\/strong> – Al teu llibre, es veu clarament que et preocupava el creixement dels primers grups d’alliberament femen\u00ed m\u00e9s enll\u00e0 de la classe mitjana. Tamb\u00e9 parla dels reptes a qu\u00e8 et vas enfrontar en intentar introduir els temes de la dona en entorns socialistes tradicionalment dominats pels homes, i de la tend\u00e8ncia de vegades a descartar els temes de la dona com una distracci\u00f3 burgesa de la veritable lluita. Qu\u00e8 va ajudar aquests esfor\u00e7os d’expansi\u00f3 i qu\u00e8 els va obstaculitzar?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

SR<\/strong> – Aleshores, el que no sab\u00edem era que form\u00e0vem part d’un canvi sociol\u00f2gic. Hi havia tot un estrat de persones de classe mitjana-baixa i de classe treballadora que van comen\u00e7ar a accedir a l’educaci\u00f3 superior a la nostra generaci\u00f3. Era una petita minoria, per\u00f2 hi havia persones que procedien d’entorns on ning\u00fa no havia anat a la universitat. I hi havia m\u00e9s homes en aquesta situaci\u00f3 que dones, perqu\u00e8 quan jo anava a escola, s’animava les noies a anar a escola de magisteri si aconseguien el nivell de batxillerat.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed que, al meu any, nom\u00e9s un grapat -unes tres- vam anar a la universitat, cosa que significava que \u00e9rem una mica estranyes. I en ser rares, comencem a q\u00fcestionar m\u00e9s la nostra posici\u00f3. Els joves que s’incorporaven als grups d’esquerra solien procedir exactament de la mateixa situaci\u00f3 -eren persones que havien anat a la universitat i comen\u00e7aven a q\u00fcestionar els valors dels pares i dels or\u00edgens-, per\u00f2 l’acusaci\u00f3 era sempre que \u00e9rem massa de classe mitjana, mentre que ells tamb\u00e9 eren de classe mitjana.<\/p>\n\n\n\n

Amb els sindicalistes era diferent. No \u00e9s que hi hagu\u00e9s una hostilitat universal. L’Institut per al Control dels Treballadors, per exemple \u2013un grup format el 1968, que defensava el control dels treballadors sobre els mitjans de producci\u00f3\u2013 va ser on van comen\u00e7ar a sorgir algunes d’aquestes idees sobre les experi\u00e8ncies de les dones. I hi havia gent com Audrey Wise, que, per la seva experi\u00e8ncia pol\u00edtica com a dona sindicalista, podia creuar entre les dones joves i intel\u00b7lectuals i la gent que estava al moviment sindical.<\/p>\n\n\n\n

I, per descomptat, hi havia moltes dones sindicalistes que, des d’una situaci\u00f3 for\u00e7a diferent, es q\u00fcestionaven la seva pr\u00f2pia posici\u00f3, i que van introduir els temes de la dona de forma org\u00e0nica al moviment. No volien asseure’s en grups de conscienciaci\u00f3, discutint el seu \u00e9sser interior, per\u00f2 eren molt conscients de la seva situaci\u00f3, i la comparaven de vegades amb un altre tipus de reunions educatives sobre drets civils. Quan vaig llegir els informes de la secci\u00f3 de dones del TUC, vaig veure que tamb\u00e9 hi havia moltes d’aquestes q\u00fcestions plantejades per dones a la confer\u00e8ncia. I aix\u00f2 em va donar for\u00e7a realment.<\/p>\n\n\n\n

En el passat existia una secci\u00f3 tradicional per a dones als sindicats, que es remunta als anys quaranta, per\u00f2 moltes dones sindicalistes de mentalitat independent a finals dels seixanta i els setanta van sentir que se les contenia en incloure-les en una secci\u00f3 femenina concreta dins del sindicat. El mateix passava amb les seccions femenines del Partit Laborista. De vegades, les dones podien ser rebutjades; per a la majoria de nosaltres, aquesta \u00e9s una experi\u00e8ncia que tenim en com\u00fa.<\/p>\n\n\n\n

FN<\/strong> – Heu esmentat la retic\u00e8ncia d’algunes dones de la Uni\u00f3 per participar en reunions de conscienciaci\u00f3. Sembla que est\u00e0 molt lluny del que descriviu en el llibre, en termes de les accions de les dones amb les quals esteu organitzant en aquell moment, especialment l’esfor\u00e7 de reclutar la neteja nocturna per a la Uni\u00f3 dels Treballadors en general i el transport (TGWU). Quina va ser la relaci\u00f3 d’aquest esfor\u00e7 amb els moviments socialistes i l’alliberament de les dones, respectivament?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

SR<\/strong> – Aquesta iniciativa va partir de Hobbs, que va treballar amb els netejadors, anant primer als socialistes internacionals. Em van enviar un missatge per demanar-me que es pos\u00e9s en contacte amb les persones dels tallers d’alliberament de les dones que es formaven a Londres. He enviat el missatge als meus contactes. Vam tenir una oficina i un diari anomenat Shrew, en el qual es van anunciar les reunions. La gent del taller d’alliberament de les dones va arribar a casa meva per escoltar a maig Hobbs, i va obtenir diverses persones, a trav\u00e9s d’aquesta reuni\u00f3, per dir que anir\u00edeu a distribuir fullets als netejadors per unir-vos a la TGWU. La meva ve\u00efna Barbara, que havia vingut de Jamaica, tamb\u00e9 va treballar com a m\u00e9s neta en aquell moment, aix\u00ed que vaig con\u00e8ixer les seves condicions a trav\u00e9s d’ella.<\/p>\n\n\n\n

Vam tenir petits \u00e8xits gr\u00e0cies a l’enorme esfor\u00e7 que va assumir per viatjar pels carrers cada dimarts a la recerca de netejadors. Per\u00f2 el problema era que les empreses podrien rescindir el contracte, i una vegada que les dones es van moure, era molt dif\u00edcil trobar-los. La classe obrera no sempre va tenir un tel\u00e8fon. Aquests netejadors es consideraven llavors una anomalia: estaven en el marge, perqu\u00e8 s\u00f3n treballadors contractats. Aix\u00f2 ja no \u00e9s aix\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

En aquest moment, no ho vam veure com una q\u00fcesti\u00f3 exclusivament “feminista”, en particular: ens preocupava per les condicions de treball de les dones en general. La cosa immediata era intentar arribar a les dones que semblen m\u00e9s vulnerables. Hi va haver un altre intent de con\u00e8ixer les condicions de m\u00e0quines de neteja de la llar, a\u00efllades i molt pagades. Hem aconseguit aquest intent d’organitzar els netejadors, i sempre que hi hagu\u00e9s vagues de dones organitzades, l’alliberament de les dones va donar suport als seus membres localment. Als anys setanta hi havia moltes vagues femenines per a salaris baixos, de manera que les dones eren una part vital d’un ampli impuls per intentar millorar les condicions dels treballadors en el seu conjunt.<\/p>\n\n\n\n

FN<\/strong> – Tamb\u00e9 escriu sobre els vostres viatges i sobre la import\u00e0ncia de la comunicaci\u00f3 i el suport mutu per difer\u00e8ncies. Aquesta tasca sembla que \u00e9s doble en la forma en qu\u00e8 es detallen: es requereix que les dones siguin reconegudes i es recolzen en els punts de difer\u00e8ncia i, a continuaci\u00f3, capa\u00e7 de continuar treballant junts per lluitar contra els elements de lluita compartida.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

SR –  <\/strong>En els primers moments de l’alliberament de les dones, quan vaig anar a parlar amb altres pa\u00efsos, vaig sentir que hi havia una extraordin\u00e0ria similitud, per\u00f2 probablement va ser part perqu\u00e8 estaven arribats a les coses de grups comparables, que estaven sent impulsats a sortir de la situaci\u00f3 en qu\u00e8 hav\u00edem estat, per\u00f2 tamb\u00e9 he apr\u00e8s, El contacte amb dones blanques de la classe obrera la va confirmar. Necessitaven un canvi en la societat capitalista, per\u00f2 no van comen\u00e7ar de la mateixa posici\u00f3 que jo.<\/p>\n\n\n\n

Als anys vuitanta, un amic meu tenia un projecte d’hist\u00f2ria a Irlanda. Va treballar amb un grup de dones irlandeses de Belfast que treballava en el Servei de Salut. Despr\u00e9s de diversos anys de converses, van descobrir que van tenir molts altres problemes i mem\u00f2ria de la vida quotidiana, que va tornar a diverses generacions fa. Recordo parlar de com el meu xicot m’havia pres en els anys seixanta per con\u00e8ixer a una dona que va acceptar col\u00b7locar diafragmes a les persones que no estaven casades. Una dona del grup va escoltar la hist\u00f2ria i va sacsejar el cap i va dir: “Another Country!”, Perqu\u00e8 a Irlanda hauria estat inconcebible obtenir un diafragma a mitjans dels anys seixanta.<\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, malgrat totes aquestes difer\u00e8ncies, vaig descobrir que quan les dones es reuneixen, \u00e9s possible transferir prou d’aquests l\u00edmits. Sempre tenim experi\u00e8ncies comunes.<\/p>\n\n\n\n

FN<\/strong> – Un dels problemes predominants de l’atrevit a l’esperan\u00e7a \u00e9s la dels conflictes del moviment emergent de l’alliberament de les dones. Per exemple, es parla de les actituds conflictives cap a la fam\u00edlia tradicional, cap als homes com a aliats contra antagonistes, i cap al concepte hist\u00f2ric de patriarcat. Quina import\u00e0ncia va fer el fet que el moviment feminista fos cohesionat en aquests punts? I com s\u00f3n aquestes primeres divisions relacionades amb la divisi\u00f3 que veiem en el feminisme actual?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

SR – <\/strong> des del principi, hi va haver una divisi\u00f3 impl\u00edcita entre les feministes radicals i les feministes socialistes, per\u00f2 a la pr\u00e0ctica hi havia molts punts en com\u00fa. En aquest moment, les feministes radicals van dir que hav\u00edem de centrar-nos en els problemes de les dones i les feministes socialistes van dir que els problemes de les circumst\u00e0ncies de les dones que existeixen en el capitalisme afecten a les dones d’una determinada manera que no era un conflicte que no era impossible treballar; Va significar que la gent es va centrar de manera diferent, per\u00f2 les amistats eren transversals.<\/p>\n\n\n\n

A finals dels anys setanta van arribar les feministes revolucion\u00e0ries, que criticaven m\u00e9s els homes per ser inherentment violents. Per mi, aix\u00f2 no funcionava pel que fa a la meva manera de pensar sobre els \u00e9ssers humans i la pol\u00edtica. Havia rebutjat la idea que els \u00e9ssers humans eren categories fixes de certs tipus, que mai no podien canviar, perqu\u00e8 havia vist com canviaven les actituds de la gent, tant dels homes com de les dones. Creia que podia haver-hi igualtat i relacions personals democr\u00e0tiques entre homes i dones. Tampoc no veia els homes com l’\u00fanica causa dels problemes, perqu\u00e8 sabia que hi havia algunes dones que recolzaven pol\u00edtiques molt conservadores.<\/p>\n\n\n\n

A principis dels anys 70, moltes de nosaltres en el moviment deliberaci\u00f3 de la dona vol\u00edem arribar a totes les dones, i fins a cert punt, ho vam poder fer. Per\u00f2 era m\u00e9s probable que fossin les dones interessades en la pol\u00edtica d’esquerres o liberal les que fessin seves algunes idees feministes que les dones conservadores, si m\u00e9s no en aquella \u00e8poca. Posteriorment, per\u00f2, diferents versions del feminisme han afectat les dones de tot l’espectre pol\u00edtic. Sembla que hi ha alguns grups de dones conservadores que han adoptat certes formes de feminisme, no realment formes socials, per\u00f2 s\u00ed formes que es podrien recon\u00e8ixer com un tipus de feminisme. Aquesta \u00e9s una de les coses inquietants del feminisme, per als que s’hi oposen. T\u00e9 la capacitat de colar-se a tot tipus de llocs.<\/p>\n\n\n\n

FN –  Un tema general del llibre \u00e9s el dels reptes de formular un feminisme socialista coherent i evitar una situaci\u00f3 en qu\u00e8 un moviment – socialisme o feminisme – hauria d’adaptar-se a l’altre. Sentiu que aix\u00f2 \u00e9s una cosa que s’ha assolit amb la claredat necess\u00e0ria dels objectius, encara que ara s’ha perdut?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

SR<\/strong> – no \u00e9s una cosa que recordi que heu discutit expl\u00edcitament en aquell moment, per\u00f2 quan miro enrere, veig que era una dificultat que ens enfrontem. En primer lloc, pot ser dif\u00edcil veure que a la Gran Bretanya dels anys setanta dels anys setanta, el socialisme era molt m\u00e9s acceptable que el feminisme, de manera que vam lluitar per fer complir el feminisme a l’esquerra.<\/p>\n\n\n\n

Entre les feministes socialistes, hi havia un enfocament diferent de les idees, depenent de com ens hav\u00edem convertit en activistes. Els que hav\u00edem arribat a l’alliberament de les dones en els primers dies, quan realment no ten\u00edem una teoria, hem destacat treballant junts i formulant la nostra aproximaci\u00f3 a l’adquisici\u00f3 de coneixements col\u00b7lectivament. Nom\u00e9s llavors vam poder confiar en les nostres idees, ja que no hav\u00edem arribat a ells amb els nostres propis pensaments, per\u00f2 els hav\u00edem establert per pert\u00e0nyer a un moviment, a trav\u00e9s de la discussi\u00f3, a trav\u00e9s de la verificaci\u00f3 amb altres dones en qu\u00e8 podr\u00edem confiar perqu\u00e8 no podr\u00edem pensar, realment, i expressar idees. <\/p>\n\n\n\n

A mitjan anys setanta, vaig percebre que un nou contingent de les feministes socialistes havia sorgit, en part gr\u00e0cies a les campanyes, amb una imatge completa del feminisme socialista. Van parlar amb una sensaci\u00f3 de certesa. Estaven m\u00e9s inclinats a veure la feminista socialista com a tend\u00e8ncia pol\u00edtica, mentre crec que les que hav\u00edem participat des dels primers momentssegu\u00edem temptejant, intentant assimilar les idees sorgides de les experi\u00e8ncies particulars de les dones, en comptes de veure’ns com si tingu\u00e9ssim una comprensi\u00f3 encapsulada. En canvi, posse\u00edem una visi\u00f3 subjacent de transformaci\u00f3 social i cultural completa.<\/p>\n\n\n\n

D’altra banda, vam aprendre realment a trav\u00e9s de campanyes per a reformes espec\u00edfiques, com ara l’avortament, la fam\u00edlia i els centres de guarderia. A poc a poc, el ventall de la gent estava expandint-se. Aix\u00f2 va ser especialment interessant en relaci\u00f3 amb els centres de guarderia, que era una necessitat tan desesperada en aquell moment. Aix\u00f2 va significar que m\u00e9s dones a la classe obrera, tant blanques com negres, es van involucrar.<\/p>\n\n\n\n

Tot i que el llan\u00e7ament de les dones com un moviment poc connectat va acabar a Gran Bretanya a finals dels anys setanta, va continuar el seu impacte. Moltes feministes van participar activament en el moviment pacifista florent durant els anys vuitanta; Tamb\u00e9 participem en la pol\u00edtica municipal radical d’aquesta d\u00e8cada a trav\u00e9s dels ajuntaments, en llocs com Sheffield i Leeds i el GLC, i hi va haver forts vincles amb  els Women Against Pit Closures (dones contra el tancament de mines)  durant la vaga de miners. La presa de consci\u00e8ncia de la connexi\u00f3 entre la pol\u00edtica estatal i els assumptes d’immigraci\u00f3 i vigil\u00e0ncia policial es va accentuar, te\u00f2ricament i pr\u00e0cticament, especialment per part dels grups de dones negres i irlandeses. I moltes idees dels anys setanta i vuitanta sobre les posicions de les dones es van transmetre i desenvolupar a trav\u00e9s del creixement dels Estudis de la Dona.<\/p>\n\n\n\n

FN<\/strong> – Molts dels drets per als quals l’avortament, la cura dels nens, la igualtat salarial – s\u00f3n drets que encara hem de defensar mig segle m\u00e9s tard, si hem aconseguit accedir-hi. Quan recorda que va escriure dones, resist\u00e8ncia i revoluci\u00f3, descriu a Edward i Dorothy Thompson que li adverteix de l’escriptura per escriure un futur alliberador. Com et sents ara?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

SR – Resulta aleccionador que el cambio pueda lograrse y luego revertirse.<\/strong>. Edward i Dorothy havien rebutjat tant la visi\u00f3 liberal de la hist\u00f2ria com el progr\u00e9s de la “civilitzaci\u00f3 occidental” com a interpretaci\u00f3 mec\u00e0nica del marxisme que va presentar un triomf inevitable del proletariat. Tots dos volien una hist\u00f2ria de l’obra que va examinar la vida quotidiana i les idees de la classe obrera real, tant de dones com d’homes. Aquest tipus de focus ha inspirat a molts corrents d’esquerra i va m\u00e9s enll\u00e0 del que vaig fer amb el meu primer llibre. En la meva defensa dir\u00e9 que tenia vint anys quan vaig escriure dones, resist\u00e8ncia i revoluci\u00f3, i que em vaig deixar portar per la passi\u00f3 i l’emoci\u00f3 de descobrir la rebel\u00b7li\u00f3 femenina en el passat. Potser per aix\u00f2 el llibre tenia tants impacte.<\/p>\n\n\n\n

FN<\/strong> – Creus que hi ha un futur en qu\u00e8 es poden donar per descomptat aquests drets, garantir-se?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

 SR – La millor il\u00b7lustraci\u00f3 que em d\u00f3na per respondre a aquesta pregunta \u00e9s el llibre d’Ursula K. Le Guin les desposse\u00efdes. En aquest text, descriu com fins i tot els personatges aconsegueixen una societat veritablement cooperativa, m\u00fatua i solid\u00e0ria, alguns descontents i problemes continuen sorgint a causa de la naturalesa d’alguns individus, que senten que no sempre poden expressar tota la seva capacitat. En els desposse\u00efts, el protagonista abandona la societat i un va unir a un altre, un que sembla molt conscient de l’americ\u00e0 – i acaba unint-se a la resist\u00e8ncia perqu\u00e8 l’individualisme \u00e9s tan pronunciat que \u00e9s nociu.<\/p>\n\n\n\n

Crec que sempre ser\u00e0 el problema de com podem equilibrar els diferents aspectes del que la gent necessita. Necessiten expressi\u00f3 individual, i tamb\u00e9 necessiten cooperaci\u00f3 i suport mutu i seguretat en diferents moments de la seva vida. Al llarg de la meva vida, les dones brit\u00e0niques han estat capa\u00e7os de progressar com a individus en una economia i cultura competitives. Les dones s\u00f3n ara molt m\u00e9s reconegudes en \u00e0rees com els mitjans de comunicaci\u00f3, el m\u00f3n acad\u00e8mic, els esports i les empreses, per exemple; Encara hi ha limitacions, per\u00f2 les dones a nivell individual han arribat a posicions que haurien estat inconcebibles a Gran Bretanya des de principis dels anys setanta.<\/p>\n\n\n\n

Aquest progr\u00e9s individual no soluciona la situaci\u00f3 de totes aquelles dones que han estat empeses en pitjors condicions i obres molt mal pagades. I aix\u00f2, crec com a feminista socialista, \u00e9s el problema de restringir el feminisme a la recerca de drets iguals en el sistema capitalista actual. Permet que alguns individus ascendeixin, per\u00f2 molt recentment per a aquells que queden a continuaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

*Fuente:
https:\/\/tribunemag.co.uk\/2022\/01\/sheila-rowbotham-womens-liberation-feminism-socialism<\/a><\/p>\n\n\n\n

Traducci\u00f3n:Felipe Dapoza<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Tem\u00e1tica: Feminismo,Movimientos sociales,Reino Unido,Socialismo<\/p>\n\n\n\n

**Sheila Rowbotham es historiadora socialista y feminista, y autora de muchos libros. Recientemente, “Promise of a Dream: Remembering the Sixties”<\/p>\n\n\n\n

Entrevista Publicada Publicad en Sin Permiso<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Per Francesca Newton. Sin Permiso\u00a0 Sheila Rowbotham parla de la vida en la lluita per l’alliberament de la dona, del seu cam\u00ed cap al feminisme socialista i perqu\u00e8 creu que els debats dels anys 70 continuen tenint tant de ress\u00f2 […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":38031,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26726],"tags":[],"class_list":["post-69572","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dones-del-mon"],"yoast_head":"\nSheila Rowbotham: En l'esperan\u00e7a i la lluita | La Independent<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Sheila Rowbotham parla de la vida en la lluita per l'alliberament de la dona, del seu cam\u00ed cap al feminisme socialista i perqu\u00e8 creu que els debats dels anys 70 continuen tenint tant de ress\u00f2 avui dia\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Sheila Rowbotham: En l'esperan\u00e7a i la lluita | La Independent\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Sheila Rowbotham parla de la vida en la lluita per l'alliberament de la dona, del seu cam\u00ed cap al feminisme socialista i perqu\u00e8 creu que els debats dels anys 70 continuen tenint tant de ress\u00f2 avui dia\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"La Independent\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2022-02-09T02:57:18+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-03-19T19:16:41+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Sin_permiso.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"200\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"375\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"La Independent\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"La Independent\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"18 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"La Independent\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/c65fe76464d3ea842196598c91a2991f\"},\"headline\":\"Sheila Rowbotham: En l’esperan\u00e7a i la lluita\",\"datePublished\":\"2022-02-09T02:57:18+00:00\",\"dateModified\":\"2023-03-19T19:16:41+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\\\/\"},\"wordCount\":3610,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/02\\\/Sin_permiso.jpg\",\"articleSection\":[\"Dones del m\u00f3n\"],\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\\\/\",\"name\":\"Sheila Rowbotham: En l'esperan\u00e7a i la lluita | La Independent\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/02\\\/Sin_permiso.jpg\",\"datePublished\":\"2022-02-09T02:57:18+00:00\",\"dateModified\":\"2023-03-19T19:16:41+00:00\",\"description\":\"Sheila Rowbotham parla de la vida en la lluita per l'alliberament de la dona, del seu cam\u00ed cap al feminisme socialista i perqu\u00e8 creu que els debats dels anys 70 continuen tenint tant de ress\u00f2 avui dia\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/02\\\/Sin_permiso.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/02\\\/Sin_permiso.jpg\",\"width\":200,\"height\":375},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Dones del m\u00f3n\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/tema\\\/dones-del-mon\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Sheila Rowbotham: En l’esperan\u00e7a i la lluita\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"name\":\"La Independent\",\"description\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"en-US\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\",\"name\":\"La Independent\",\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"width\":562,\"height\":78,\"caption\":\"La Independent\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/c65fe76464d3ea842196598c91a2991f\",\"name\":\"La Independent\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/fb501cd2144195eb6f739879589f8fa1216b8d5045d48bf7e3f24013b91e04f8?s=96&d=blank&r=g\",\"url\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/fb501cd2144195eb6f739879589f8fa1216b8d5045d48bf7e3f24013b91e04f8?s=96&d=blank&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/fb501cd2144195eb6f739879589f8fa1216b8d5045d48bf7e3f24013b91e04f8?s=96&d=blank&r=g\",\"caption\":\"La Independent\"},\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/author\\\/redaccio\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Sheila Rowbotham: En l'esperan\u00e7a i la lluita | La Independent","description":"Sheila Rowbotham parla de la vida en la lluita per l'alliberament de la dona, del seu cam\u00ed cap al feminisme socialista i perqu\u00e8 creu que els debats dels anys 70 continuen tenint tant de ress\u00f2 avui dia","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"Sheila Rowbotham: En l'esperan\u00e7a i la lluita | La Independent","og_description":"Sheila Rowbotham parla de la vida en la lluita per l'alliberament de la dona, del seu cam\u00ed cap al feminisme socialista i perqu\u00e8 creu que els debats dels anys 70 continuen tenint tant de ress\u00f2 avui dia","og_url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\/","og_site_name":"La Independent","article_published_time":"2022-02-09T02:57:18+00:00","article_modified_time":"2023-03-19T19:16:41+00:00","og_image":[{"width":200,"height":375,"url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Sin_permiso.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"La Independent","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Written by":"La Independent","Est. reading time":"18 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\/"},"author":{"name":"La Independent","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/c65fe76464d3ea842196598c91a2991f"},"headline":"Sheila Rowbotham: En l’esperan\u00e7a i la lluita","datePublished":"2022-02-09T02:57:18+00:00","dateModified":"2023-03-19T19:16:41+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\/"},"wordCount":3610,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Sin_permiso.jpg","articleSection":["Dones del m\u00f3n"],"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\/","name":"Sheila Rowbotham: En l'esperan\u00e7a i la lluita | La Independent","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Sin_permiso.jpg","datePublished":"2022-02-09T02:57:18+00:00","dateModified":"2023-03-19T19:16:41+00:00","description":"Sheila Rowbotham parla de la vida en la lluita per l'alliberament de la dona, del seu cam\u00ed cap al feminisme socialista i perqu\u00e8 creu que els debats dels anys 70 continuen tenint tant de ress\u00f2 avui dia","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\/#breadcrumb"},"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\/#primaryimage","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Sin_permiso.jpg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/Sin_permiso.jpg","width":200,"height":375},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/sheila-rowbotham-en-lesperanca-i-la-lluita\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Dones del m\u00f3n","item":"https:\/\/laindependent.cat\/tema\/dones-del-mon\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Sheila Rowbotham: En l’esperan\u00e7a i la lluita"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","name":"La Independent","description":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"en-US"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization","name":"La Independent","alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","width":562,"height":78,"caption":"La Independent"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/c65fe76464d3ea842196598c91a2991f","name":"La Independent","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/fb501cd2144195eb6f739879589f8fa1216b8d5045d48bf7e3f24013b91e04f8?s=96&d=blank&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/fb501cd2144195eb6f739879589f8fa1216b8d5045d48bf7e3f24013b91e04f8?s=96&d=blank&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/fb501cd2144195eb6f739879589f8fa1216b8d5045d48bf7e3f24013b91e04f8?s=96&d=blank&r=g","caption":"La Independent"},"url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/author\/redaccio\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69572","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/50"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=69572"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69572\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/38031"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=69572"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=69572"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=69572"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}