{"id":69540,"date":"2022-01-26T14:32:10","date_gmt":"2022-01-26T13:32:10","guid":{"rendered":"https:\/\/laindependent.cat\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\/"},"modified":"2023-03-19T20:26:56","modified_gmt":"2023-03-19T19:26:56","slug":"la-maldat-i-la-deshumanitzacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\/","title":{"rendered":"La maldat i la deshumanitzaci\u00f3"},"content":{"rendered":"\n

OPINI\u00d3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Arran del llibre Noche y Niebla en los campos nazis. Historias heroicas de espa\u00f1olas que sobrevivieron al horror, de M\u00f3nica G. \u00c1lvarez<\/strong><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n

La ment humana \u00e9s capa\u00e7 de crear obres d’art d’una bellesa espaterrant i, al mateix temps, veritables instruments de l’horror com ho van ser els lager (l’equivalent a \u00abcamp de concentraci\u00f3\u00bb) i les cambres de gas (mon\u00f2xid de carboni) de l’holocaust nazi.<\/p>\n\n\n\n

El m\u00f3n d’avui com el d’ahir \u00e9s sens dubte ple de bondat i maldat i, com ens diu Zimbardo<\/strong> en el seu llibre El efecto Lucifer: El porqu\u00e9 de la maldad (2008), els \u00e0ngels poden convertir-se en dimonis i els dimonis en \u00e0ngels. Al costat de vides exemplars conviuen violacions a mansalva de dones i nenes, homicidis, maltractament infantil, peder\u00e0stia i, esclar, moltes m\u00e9s atrocitats. Qu\u00e8 \u00e9s el que fa que determinades persones bones o \u00abnormals\u00bb puguin arribar a permetre o fer maleses tan inimaginables? Per qu\u00e8 tants \u00abbons\u00bb ciutadans alemanys van poder prendre part en l’assassinat de milions de jueus? El que \u00e9s evident \u00e9s que, a part de la gen\u00e8tica, a part de la personalitat predisposant, la bondat i la maldat s’aprenen.<\/p>\n\n\n\n

1.000 persones morien di\u00e0riament en el total de 39 camps de concentraci\u00f3; \u00abcamps de concert\u00bb, com en deia eufem\u00edsticament Hitler.<\/strong> Els m\u00e9s famosos i sagnants van ser Sachsenhausen (1936); Buchenwald (1937); Flossenb\u00fcrg i Mauthausen (1938); Auschwitz (1940), que m\u00e9s tard es va convertir en un centre d’extermini i el camp de concentraci\u00f3 m\u00e9s fam\u00f3s, i Natzweiler, a Als\u00e0cia (1941). Tamb\u00e9 Treblinka, Belzec i Dachau… Per no parlar de l’anomenat programa d’eutan\u00e0sia del sistema de camps de concentraci\u00f3. O que els metges nazis es dedicaven a fer experiments m\u00e8dics als presoners d’alguns camps. \u00abEls lager s’havien fet perillosos per a l’Alemanya moribunda, perqu\u00e8 guardaven el secret d’ells mateixos, el crim m\u00e9s gran com\u00e8s en la hist\u00f2ria de la humanitat\u00bb, ens diu Primo Levi<\/strong> (escriptor itali\u00e0 d’origen jueu, resistent antifeixista i supervivent de l’Holocaust) en el seu llibre Los hundidos y los salvados (2011:12). Centres horripilants de detenci\u00f3, tumors malignes, presons on es tanquen de la manera m\u00e9s penosa persones de ra\u00e7a jueva sense judici previ ni garanties judicials, opositors i dissidents pol\u00edtics, presoners de guerra, homosexuals, gitanos, testimonis de Jehov\u00e0, discapacitats, grups \u00e8tnics o religiosos espec\u00edfics… En fi, tots els col\u00b7lectius qualificats d’\u00abinferiors\u00bb o \u00abtra\u00efdors\u00bb per a l’ideari nazi. I tothom sotm\u00e8s al treball for\u00e7at en condicions infrahumanes. Esclar, la finalitat era la mort. Per no provocar un esc\u00e0ndol p\u00fablic, les morts que es produ\u00efen dins del lager es descrivien com a \u00absu\u00efcidis\u00bb, morts \u00abaccidentals\u00bb i assassinats \u00abjustificats\u00bb per atacar gu\u00e0rdies, etc., tot plegat embolicat en una atmosfera de confusi\u00f3 caracter\u00edstica del camp. Una altra ra\u00f3 podia ser la mort per una malaltia greu, com ara \u00abproblemes card\u00edacs\u00bb o \u00abinterrupci\u00f3 de la circulaci\u00f3\u00bb. A m\u00e9s de tots els camps de concentraci\u00f3 citats, tamb\u00e9 hi va haver el camp de concentraci\u00f3 de dones de Ravensbr\u00fcck (1939).<\/p>\n\n\n\n

En el seu llibre Noche y Niebla, la periodista M\u00f3nica G. Alv\u00e1rez<\/strong> ens acosta de manera magistral nou hist\u00f2ries d’espanyoles heroiques que van sobreviure a l’horror que es perpetrava en aquest camp de concentraci\u00f3. Com ens diu Primo Levi: \u00ab\u00c9s natural i obvi que la font essencial per a la reconstrucci\u00f3 de la veritat en els camps estigui constitu\u00efda per les mem\u00f2ries dels supervivents\u00bb (2011: 14). Certament, i \u00e9s el que ha fet M\u00f3nica G. \u00c1lvarez, per poder apropar-nos les experi\u00e8ncies viscudes dins d’aquest infern, tan sols ho podem fer per mitj\u00e0 dels testimonis dels supervivents. Per\u00f2 \u00e9s que, a m\u00e9s, les hist\u00f2ries personals d’aquestes dones neixen de la necessitat que tenen de narrar el genocidi, ja que han viscut la mort i el seu propi relat les ajuda a retrobar-se a elles mateixes. La necessitat de les que encara viuen o de la dels familiars que, a dia d’avui, ja s\u00f3n mortes. Aquests ens expliquen llur vida per mitj\u00e0 d’all\u00f2 que aquestes dones els han contat, els records i els documents que en guarden.<\/p>\n\n\n\n

La humanitat va quedar feta trossos. I hem de tenir present que l’holocaust, a part de ser un malson que desembocava a la mort, era tamb\u00e9 un projecte d’oblit. Els nazis ho van planejar tot perqu\u00e8 no qued\u00e9s ni rastre dels crims comesos als lager, \u00e9s a dir, la negaci\u00f3 del crim dins del crim. Durant un temps les persones que volien recordar i no volien oblidar eren mal vistes, el m\u00f3n sencer volia girar full despr\u00e9s de la derrota del nazisme i la deshonra de la moralitat. Gr\u00e0cies a unes poques persones que van decidir relatar els seus records tenim avui dia un material m\u00e9s clar per fer-nos una idea de l’horror que van viure els i les supervivents. I \u00e9s en l’\u00e0mbit d’aquesta decisi\u00f3 que s’ha escrit Noche y Niebla en los campos nazis. Per aixecar unes dones de l’oblit, al qual ens t\u00e9 relegades i acostumades la societat del patriarcat. La mem\u00f2ria se’ns apareix, doncs, com la resposta a la derrota del coneixement. T\u00e9 un prop\u00f2sit de veritat, \u00e9s a dir, \u00e9s una forma de ra\u00f3 per arribar als nuclis ocults de la realitat inaccessible al raciocini.<\/p>\n\n\n\n

Veiem que les nou supervivents senten que han de donar una explicaci\u00f3 de l’horror de l’Holocaust perqu\u00e8 el m\u00f3n s\u00e0piga la veritat. El missatge subjacent que ens envien \u00e9s que cal tenir ben clar que la brutalitat del que va passar a l’holocaust supera la capacitat d’assimilaci\u00f3 i de comprensi\u00f3 humana, ja que all\u00f2 m\u00e9s brutal de la crueltat \u00e9s que deshumanitza les v\u00edctimes abans de destruir-les. I la m\u00e9s dura de les lluites \u00e9s intentar continuar sent hum\u00e0 en condicions tan inhumanes com a les que van estar exposades. Al que van haver de fer front elles i milions de persones \u00e9s a t\u00e0ctiques de deshumanitzaci\u00f3 perqu\u00e8 com a presoneres els estava prescrit que la dignitat humana no els pertanyia, que eren \u00e9ssers inferiors.<\/p>\n\n\n\n

La major part dels records d’aquestes supervivents comen\u00e7a de manera coincident amb el xoc que representa la realitat del camp de concentraci\u00f3; l’agressi\u00f3 d’un enemic nou i estrany; el presoner-funcionari que, en lloc d’agafar-te la m\u00e0, tranquil\u00b7litzar-te, ensenyar-te el cam\u00ed, es llan\u00e7a sobre teu fent crits en una llengua que no coneixes i t’abufeteja. Vol domar-te, vol extingir l’espurna de dignitat que potser encara conserves i que ell ha perdut. Coincideixen a afirmar que els nazis no nom\u00e9s volien exterminar la ra\u00e7a jueva; volien imposar-los una vida inhumana perqu\u00e8 a poc a poc assimilessin que no pertanyien a l’esp\u00e8cie humana.<\/p>\n\n\n\n

Les hist\u00f2ries autobiogr\u00e0fiques d’aquestes nou dones ens esgarrifen. Alhora, ens sentim admirades del seu coratge; admirades i empetitides. Ens esgarrifa el patiment que expressen i el qual generalitzem a totes les empresonades, ens esgarrifa la viol\u00e8ncia, la naturalesa de l’\u00e0nima humana capa\u00e7 de dissenyar instruments, els lager o camps de concentraci\u00f3, l’objectiu dels quals \u00e9s l’anul\u00b7laci\u00f3 de l’\u00e9sser hum\u00e0 i la humiliaci\u00f3 m\u00e9s ferotge. En definitiva, la deshumanitzaci\u00f3 i la mort.<\/p>\n\n\n\n

En aquest proc\u00e9s de deshumanitzaci\u00f3, el m\u00e9s destacable \u00e9s l’eliminaci\u00f3 de l’espontane\u00eftat mitjan\u00e7ant la imposici\u00f3 a condicions de vida extremes, en qu\u00e8 no solament el cos d’aquestes dones es veu degenerat sin\u00f3 tamb\u00e9 la intimitat i la personalitat. All\u00ed tot es torna possible, fins i tot all\u00f2 que sobrepassa l’enteniment. Aquesta atmosfera d’engany, el clima d’irrealitat que regna tant a dins com a fora dels camps, lligat a la inutilitat imperant en els camps de concentraci\u00f3, posa de manifest una manca d’organitzaci\u00f3 que nom\u00e9s \u00e9s aparent. S’hi perpetra deliberadament una alteraci\u00f3 dels l\u00edmits entre la vida i la mort, entre la humanitat i la no humanitat, al punt de convertir-les en \u00e9ssers trivials i in\u00fatils. Per\u00f2 aquesta \u00e9s, de fet, la finalitat dels governs totalitaris; crear \u00e9ssers innecessaris que no puguin pensar i obrar lliurement entre si i per ells mateixos. Malauradament en tenim exemples punyents amb els talibans al poder a l’Afganistan.<\/p>\n\n\n\n

El m\u00f3n en qu\u00e8 aquestes nou dones es veuen precipitades (elles i totes les seves companyes) era, doncs, a m\u00e9s de terrible, indesxifrable. Ingressar en un camp de concentraci\u00f3 tamb\u00e9 era un xoc per la sorpresa que suposava. No s’ajustava a cap model, l’enemic era al voltant i a dins; com diu Levi, \u00abno es distingia una frontera sin\u00f3 moltes i confuses, potser innombrables, una entre cadasc\u00fa i l’altre\u00bb (Levi 2011: 34-35). Amb el relat d’aquestes dones copsem l’aura de misteri de la vida als camps: no saben qu\u00e8 passar\u00e0 ni qu\u00e8 els passar\u00e0, ni quin ha estat el dest\u00ed de la seva fam\u00edlia; tot es mostra enormement conf\u00fas. Deliberadament ambigu, engany\u00f3s, dif\u00fas. Ning\u00fa podia fer-se ni la m\u00e9s lleugera idea d’all\u00f2 qu\u00e8 podia succeir l’endem\u00e0. I els sentiments que les envaeixen s\u00f3n, pel cap baix, la malenconia i la nost\u00e0lgia per la vida que han perdut.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 si b\u00e9 el lager era una gran m\u00e0quina per convertir-les en animals, saben que cal sobreviure i que fins i tot en aquest lloc es pot sobreviure, per explicar-ho, per deixar-ne testimoni; i que per viure \u00e9s important esfor\u00e7ar-se per salvar almenys l’esquelet, la carcassa, la forma de la civilitzaci\u00f3. Deshumanitzades pels nazis, sense cap dret, exposades a qualsevol atac, a la gana ferotge, a la pen\u00faria, a la malaltia, abocades a treballs mort\u00edfers, a una mort segura, encara els queda la facultat de negar el seu consentiment i, per aix\u00f2, el defensen fins a l’extenuaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Un dels aspectes que m\u00e9s m’ha corpr\u00e8s (m’ha emocionat) \u00e9s com s’organitzen en petits grups, en petites \u00abfam\u00edlies\u00bb, cada grup t\u00e9 una \u00abmare\u00bb, una cuidadora, celebren aniversaris, es protegeixen, es cuiden… Tothom t\u00e9 un lloc on aixoplugar-se afectivament. Aix\u00ed aportaven estabilitat, predictibilitat. Certesa per combatre la incertesa. El des\u00e0nim. La depressi\u00f3. L’esgotament de la vida. Aportaven aix\u00ed una esperan\u00e7a inexhaurible enfront del salvatgisme de l’animal hum\u00e0; davant de la nuesa german\u00edvola i devastada de la mirada de les companyes. No es pot explicar. La valentia d’aquestes dones \u00e9s present al llarg del llibre en m\u00faltiples situacions; n’hi ha una, de situaci\u00f3, que ens demostra de manera palesa el coratge i l’enginy que desprenen els seus actes: tiraven escopinades als detonadors dels obusos perqu\u00e8 fallessin; escopinades i el que trobaven, escarabats, fulles… I el resultat van ser desenes i desenes d’obusos fallits. I, per tant, centenars de vides salvades a costa de jugar-se la pr\u00f2pia.<\/p>\n\n\n\n

En aquesta situaci\u00f3 extrema d’empresonament, les dones posen en valor els comportaments comunals amb els quals som tradicionalment definides; aquestes conductes les permeten afrontar l’horror que viuen, cosa que la masculinitat concretada i fixada amb valors instrumentals de superioritat protectora i condescendent, amb valors de for\u00e7a i poder (veieu el meu \u00faltim article \u00abLa masculinitat prec\u00e0ria\u00bb, publicat a La Independent) no els permet als homes. Se senten molt orgullosos de la seva masculinitat per\u00f2 es perden la vida de l’afecte; l’aixopluc que representa a la vulnerabilitat humana.<\/p>\n\n\n\n

L’aspecte m\u00e9s estremidor d’aquesta hist\u00f2ria \u00e9s la facilitat amb qu\u00e8 una gran part dels homes s’ajusten als papers que exigeixen crueltat contra les dones. El que \u00e9s evident \u00e9s que, com ens diu Bauman<\/strong> (Moralidad y Holocausto, 1997: 203), \u00abtota moralitat prov\u00e9 de la societat. No hi ha vida moral fora de la societat. Com millor s’ent\u00e9n la societat \u00e9s com una f\u00e0brica de producci\u00f3 de moralitat\u00bb. Tamb\u00e9 a El efecto Lucifer: El porqu\u00e9 de la maldad, Zimbardo defineix la maldat de la manera seg\u00fcent: \u00abObrar deliberadament d’una forma que faci mal, maltracti, humili\u00ef, deshumanitzi o destrueixi persones innocents, o en fer \u00fas de la pr\u00f2pia autoritat i del poder sist\u00e8mic per animar o permetre que d’altres obrin aix\u00ed en nom nostre\u00bb (2008: 26).<\/p>\n\n\n\n

No nom\u00e9s com a mera lectora del que va passar a l’Holocaust sin\u00f3 tamb\u00e9 com a psic\u00f2leg social, puc afirmar que la crueltat deriva de la societat. Sense cap dubte, alguns individus tendeixen a ser cruels si es troben en un context on s’eliminin les opressions morals i es legalitza la inhumanitat. Hi ha for\u00e7a estudis sobre assetjament laboral a les dones que ho demostren. Sense tenir en compte les personalitats psicop\u00e0tiques, es pot aprendre a ser bons o dolents amb independ\u00e8ncia de l’her\u00e8ncia gen\u00e8tica, la personalitat o el llegat familiar.<\/p>\n\n\n\n

Dels processos psicol\u00f2gics subjacents a la transformaci\u00f3 dels car\u00e0cters quan s’enfronten al poder de forces situacionals ens en dona explicacions la psicologia social amb els coneguts experiments de Milgram sobre l’obedi\u00e8ncia a l’autoritat. Tamb\u00e9 en la seva coneguda obra Eichmnan a Jerusalem: un estudi sobre la banalitat del mal, Hannah Arendt ens n’ofereix una explicaci\u00f3 detallada per mitj\u00e0 de l’an\u00e0lisi del judici per crims de guerra d’Adolf Eichmann, el nazi que va organitzar personalment l’assassinat de milions de jueus. La defensa que Eichmann va fer dels seus actes va ser similar a la dels altres l\u00edders nazis: \u00abEm limitava a complir ordres\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Arendt<\/strong> assenyala que Eichmann<\/strong> semblava una persona totalment ordin\u00e0ria: \u00abVa ser com si en aquells darrers minuts [de la vida d’Eichmann] resum\u00eds la lli\u00e7\u00f3 que la seva llarga carrera de maldat ens ha ensenyat, la lli\u00e7\u00f3 de la terrible banalitat del mal, davant la qual les paraules i el pensament se senten impotents\u00bb (Arendt 1963 :252 i 276). Com ens diu Primo Levi (2011:114), les SS dels lager eren com animals obtusos m\u00e9s que no pas dimonis subtils. Havien estat educats en la viol\u00e8ncia; la viol\u00e8ncia els corria per les venes, era normal, \u00f2bvia. Els queia de les cares, dels gestos, del llenguatge. Humiliar, fer patir l’\u00abenemic\u00bb era l’ofici seu de cada dia; no pensaven en aix\u00f2, no tenien finalitats segones: la finalitat era aquella (Levi 2011: 114).<\/p>\n\n\n\n

El m\u00e9s greu, en el cas d’Eichmann, era precisament que hi va haver molts homes com ell i que aquests homes no van ser pervertits ni s\u00e0dics, sin\u00f3 que van ser terror\u00edficament i terriblement normals. Des del punt de vista de les nostres institucions jur\u00eddiques i dels nostres criteris morals, diu Arendt, aquesta normalitat resultava molt m\u00e9s terror\u00edfica que totes les atrocitats juntes, ja que implicava que aquest nou tipus de delinq\u00fcent comet els seus delictes en circumst\u00e0ncies que gaireb\u00e9 l’impedeixen saber o intuir que realitza actes de maldat.<\/p>\n\n\n\n

Sens dubte l’expressi\u00f3 d’Arendt \u00abla banalitat del mal\u00bb continua sent pertinent avui amb les estad\u00edstiques a les mans sobre els maltractaments, les violacions i les morts de dones i criatures. Perqu\u00e8 fer el mal (a les dones i criatures) no nom\u00e9s t\u00e9 a veure amb homes frustrats o molestos pels avan\u00e7aments socials de les dones, sin\u00f3 que tamb\u00e9 t\u00e9 a veure amb homes submisos o febles que no tenen capacitat de decisi\u00f3 o que volen sobresortir o destacar, capa\u00e7os de fer el que sigui per tal d’aconseguir els seus objectius de superioritat. \u00c9s en aquest punt on ens cal vincular la maldat amb el poder; amb la necessitat creada pel patriarcat de domini i superioritat.<\/p>\n\n\n\n

Tal com diu Primo Levi ens diu, crec que el poder \u00e9s com una droga: la necessitat de l’un i de l’altra \u00e9s desconeguda per als qui no l’han provat, per\u00f2 despr\u00e9s d’iniciar-s’hi, cosa que pot passar fortu\u00eftament, apareix la depend\u00e8ncia i la necessitat de dosis cada cop m\u00e9s altes (Levi 2011: 62). Tamb\u00e9 Hannah Arendt, al seu llibre On violence (1970), ens mostra que la viol\u00e8ncia i el poder \u00e9s impossible que vagin units, ja que el poder aniria m\u00e9s lligat a les forces del govern (els \u00fanics capacitats per exercir la seva superioritat contra la poblaci\u00f3) i la viol\u00e8ncia seria m\u00e9s usada a la natura a manera de superviv\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

Per un missatge al WhatsApp de La Independent, acabo d’assabentar-me del terrible assassinat de la periodista mexicana Lourdes Maldonado<\/strong>. Un assassinat que se suma als milers cada any per ra\u00f3 de g\u00e8nere. Als milions d’assassinats si entenem que la violaci\u00f3 sexual \u00e9s, per a moltes de les dones violades, una mort que les corroeix lentament. Perqu\u00e8, utilitzant els eufemismes de Hitler contra els jueus i tothom que se li oposava, les dones s\u00f3n encara \u00abaliens a l’esp\u00e8cie\u00bb. Aix\u00ed en deia a les persones que considerava que eren \u00abinapropiades\u00bb. S\u00f3n \u00abcoses\u00bb, \u00abdraps\u00bb, \u00abtroncs de fusta\u00bb: v\u00edctimes disposades per ser assassinades. Com tantes dones avui. Dels \u00abassassinats\u00bb en deien \u00abneteja\u00bb, \u00abpacificaci\u00f3\u00bb. El nazisme va ser, en primer lloc, aquesta enorme mentida en l’\u00e0mbit de la llengua, n’alterava o canviava el significat del l\u00e8xic, pur teatre gramatical per amagar la realitat. Sobre els camps de concentraci\u00f3 s’empraven diferents eufemismes perqu\u00e8 no saltessin les alarmes a Alemanya sobre qu\u00e8 es perpetrava impunement als camps de concentraci\u00f3. Una bona part dels ciutadans que habitaven el \u00abReich\u00bb no podia ni imaginar les atrocitats que s’hi estaven cometent .<\/p>\n\n\n\n

Un clar exemple \u00e9s el cartell a la porta d’Auschwitz: \u00abEl treball us far\u00e0 lliures\u00bb (Arbeit macht frei); una frase, un desig, que expressa el cinisme caracter\u00edstic de la mentalitat nazi. Amb la lectura del llibre Noche y Niebla prenem consci\u00e8ncia que, com qualsevol altre camp d’extermini, el camp de concentraci\u00f3 de dones de Ravensbr\u00fcck \u00e9s un s\u00edmbol extrem de la maldat. \u00c9s un infern que puja a la Terra, la viva imatge de l’atrocitat i dels crims que s’hi van cometre. Milions de persones van perdre-hi la vida, la majoria a causa d’inhumanes jornades de treball en qu\u00e8 defallir significava ser rematat a cops o a trets a mans dels monstres que hi treballaven. Mitjan\u00e7ant el que aquestes dones ens expliquem ens adonem que nom\u00e9s existia una certesa: la mort, i nom\u00e9s un dubte: la manera de morir en aquell lloc. I \u00e9s que els nazis van aplicar tota la seva fredor calculadora, disciplina i efici\u00e8ncia per eliminar els \u00e9ssers humans innocents de la manera m\u00e9s econ\u00f2mica i efectiva possible.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s un llibre rellevant: a trav\u00e9s de les hist\u00f2ries d’aquestes nou dones valentes posem en valor tantes i tantes altres dones menystingudes, oblidades, maltractades, violades, assassinades. I ens ajuda a veure que a partir de la reflexi\u00f3 podem aprendre dels errors t\u00e0ctics i enfortir-nos com a dones.<\/p>\n\n\n\n

Llegiu-lo: hi he trobat molt m\u00e9s que l’espant m\u00e9s gran de la Hist\u00f2ria passada; molt m\u00e9s que l’horror que s’ha endut el rebuig m\u00e9s frontal del m\u00f3n. La Segona Guerra Mundial, un per\u00edode de la Hist\u00f2ria que es vol oblidar i que no s’ha d’oblidar. Us tradueixo un poema de Primo Levi del seu llibre Si aix\u00f2 \u00e9s un home (una de les obres considerades m\u00e9s importants del segle XX); compara l’\u00e9sser hum\u00e0 lliure de l’\u00e9sser hum\u00e0 vivint als camps de concentraci\u00f3 i ens prega que no oblidem.<\/p>\n\n\n\n

Els que viviu segurs,
en les vostres cases caldejades,
els que us trobeu, en tornar a la tarda,
el menjar calent i els rostres amics: considereu si \u00e9s un home
qui treballa en el fang,
qui no coneix la pau,
qui lluita per la meitat d’un panet,
qui mor per un s\u00ed o per un no.
Considereu si \u00e9s una dona
qui no t\u00e9 cabells ni nom,
ni forces per recordar-ho,
buida la mirada i freda la falda,
com una granota hivernal.
Penseu que aix\u00f2 ha succe\u00eft:
us encomano aquestes paraules.
Graveu-les en els vostres cors,
quan sigueu a casa, en anar pel carrer,
quan aneu a dormir, en aixecar-vos;
repetiu-les als vostres fills.
O que la vostra casa es derrueixi,
la malaltia us impossibiliti,
els vostres descendents us girin la cara. (Primo Levi, 2006: 9)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

OPINI\u00d3 Arran del llibre Noche y Niebla en los campos nazis. Historias heroicas de espa\u00f1olas que sobrevivieron al horror, de M\u00f3nica G. \u00c1lvarez<\/p>\n","protected":false},"author":47,"featured_media":37997,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26591],"tags":[],"class_list":["post-69540","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-violencia-destat"],"yoast_head":"\nLa maldat i la deshumanitzaci\u00f3 | La Independent<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"OPINI\u00d3 Arran del llibre Noche y Niebla en los campos nazis. Historias heroicas de espa\u00f1olas que sobrevivieron al horror, de M\u00f3nica G. \u00c1lvarez\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La maldat i la deshumanitzaci\u00f3 | La Independent\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"OPINI\u00d3 Arran del llibre Noche y Niebla en los campos nazis. Historias heroicas de espa\u00f1olas que sobrevivieron al horror, de M\u00f3nica G. \u00c1lvarez\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"La Independent\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2022-01-26T13:32:10+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-03-19T19:26:56+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/Ma_Angels_Viladot.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"566\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"360\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Maria \u00c0ngels Viladot\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@https:\/\/twitter.com\/ma_viladot\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Maria \u00c0ngels Viladot\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"17 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Maria \u00c0ngels Viladot\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/980fcd34fcd82ecf6952b2d18308715b\"},\"headline\":\"La maldat i la deshumanitzaci\u00f3\",\"datePublished\":\"2022-01-26T13:32:10+00:00\",\"dateModified\":\"2023-03-19T19:26:56+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\\\/\"},\"wordCount\":3446,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/01\\\/Ma_Angels_Viladot.jpg\",\"articleSection\":[\"Viol\u00e8ncia d'Estat\"],\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\\\/\",\"name\":\"La maldat i la deshumanitzaci\u00f3 | La Independent\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/01\\\/Ma_Angels_Viladot.jpg\",\"datePublished\":\"2022-01-26T13:32:10+00:00\",\"dateModified\":\"2023-03-19T19:26:56+00:00\",\"description\":\"OPINI\u00d3 Arran del llibre Noche y Niebla en los campos nazis. Historias heroicas de espa\u00f1olas que sobrevivieron al horror, de M\u00f3nica G. \u00c1lvarez\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/01\\\/Ma_Angels_Viladot.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/01\\\/Ma_Angels_Viladot.jpg\",\"width\":566,\"height\":360},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Violence\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/tema\\\/violence\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Viol\u00e8ncia d'Estat\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/tema\\\/violencies\\\/violencia-destat\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":4,\"name\":\"La maldat i la deshumanitzaci\u00f3\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"name\":\"La Independent\",\"description\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"en-US\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\",\"name\":\"La Independent\",\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"width\":562,\"height\":78,\"caption\":\"La Independent\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/980fcd34fcd82ecf6952b2d18308715b\",\"name\":\"Maria \u00c0ngels Viladot\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/104879e554d0229cd80cae34ec9ff34a1cac940b8532c608042b582f4eda7564?s=96&d=blank&r=g\",\"url\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/104879e554d0229cd80cae34ec9ff34a1cac940b8532c608042b582f4eda7564?s=96&d=blank&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/104879e554d0229cd80cae34ec9ff34a1cac940b8532c608042b582f4eda7564?s=96&d=blank&r=g\",\"caption\":\"Maria \u00c0ngels Viladot\"},\"description\":\"Doctora en psicologia i escriptora.\",\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/x.com\\\/https:\\\/\\\/twitter.com\\\/ma_viladot\"],\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/author\\\/mangelsviladot\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La maldat i la deshumanitzaci\u00f3 | La Independent","description":"OPINI\u00d3 Arran del llibre Noche y Niebla en los campos nazis. Historias heroicas de espa\u00f1olas que sobrevivieron al horror, de M\u00f3nica G. \u00c1lvarez","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"La maldat i la deshumanitzaci\u00f3 | La Independent","og_description":"OPINI\u00d3 Arran del llibre Noche y Niebla en los campos nazis. Historias heroicas de espa\u00f1olas que sobrevivieron al horror, de M\u00f3nica G. \u00c1lvarez","og_url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\/","og_site_name":"La Independent","article_published_time":"2022-01-26T13:32:10+00:00","article_modified_time":"2023-03-19T19:26:56+00:00","og_image":[{"width":566,"height":360,"url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/Ma_Angels_Viladot.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Maria \u00c0ngels Viladot","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@https:\/\/twitter.com\/ma_viladot","twitter_misc":{"Written by":"Maria \u00c0ngels Viladot","Est. reading time":"17 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\/"},"author":{"name":"Maria \u00c0ngels Viladot","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/980fcd34fcd82ecf6952b2d18308715b"},"headline":"La maldat i la deshumanitzaci\u00f3","datePublished":"2022-01-26T13:32:10+00:00","dateModified":"2023-03-19T19:26:56+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\/"},"wordCount":3446,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/Ma_Angels_Viladot.jpg","articleSection":["Viol\u00e8ncia d'Estat"],"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\/","name":"La maldat i la deshumanitzaci\u00f3 | La Independent","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/Ma_Angels_Viladot.jpg","datePublished":"2022-01-26T13:32:10+00:00","dateModified":"2023-03-19T19:26:56+00:00","description":"OPINI\u00d3 Arran del llibre Noche y Niebla en los campos nazis. Historias heroicas de espa\u00f1olas que sobrevivieron al horror, de M\u00f3nica G. \u00c1lvarez","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\/#breadcrumb"},"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\/#primaryimage","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/Ma_Angels_Viladot.jpg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/01\/Ma_Angels_Viladot.jpg","width":566,"height":360},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/la-maldat-i-la-deshumanitzacio\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Violence","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/tema\/violence\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Viol\u00e8ncia d'Estat","item":"https:\/\/laindependent.cat\/tema\/violencies\/violencia-destat\/"},{"@type":"ListItem","position":4,"name":"La maldat i la deshumanitzaci\u00f3"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","name":"La Independent","description":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"en-US"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization","name":"La Independent","alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","width":562,"height":78,"caption":"La Independent"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/980fcd34fcd82ecf6952b2d18308715b","name":"Maria \u00c0ngels Viladot","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/104879e554d0229cd80cae34ec9ff34a1cac940b8532c608042b582f4eda7564?s=96&d=blank&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/104879e554d0229cd80cae34ec9ff34a1cac940b8532c608042b582f4eda7564?s=96&d=blank&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/104879e554d0229cd80cae34ec9ff34a1cac940b8532c608042b582f4eda7564?s=96&d=blank&r=g","caption":"Maria \u00c0ngels Viladot"},"description":"Doctora en psicologia i escriptora.","sameAs":["https:\/\/x.com\/https:\/\/twitter.com\/ma_viladot"],"url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/author\/mangelsviladot\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69540","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/47"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=69540"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69540\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/37997"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=69540"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=69540"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=69540"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}