\n
El dissabte 11 de desembre el jutge peru\u00e0 Rafael Mart\u00ednez va decidir obrir un judici contra l’expresident Alberto Fujimori i quatre alts c\u00e0rrecs del seu segon govern pel cas de les esterilitzacions for\u00e7ades comeses durant el seu mandat.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n Amb aquest acte, s’enc\u00e9n un llum al llarg t\u00fanel que des de fa 25 anys veu milers de dones peruanes afectades per una irresponsable i discriminat\u00f2ria pol\u00edtica demogr\u00e0fica, demanant just\u00edcia i reparacions.<\/span><\/p>\n Tot va comen\u00e7ar l’any 95, quan l’estat peru\u00e0 va anunciar la pol\u00edtica de planificaci\u00f3 familiar, b\u00e0sicament com una mesura per pal\u00b7liar la pobresa, per\u00f2 presentant-la en suport al dret de les dones a accedir a una \u00e0mplia gamma de m\u00e8todes anticonceptius, segons les orientacions de la Confer\u00e8ncia del Caire. No obstant aix\u00f2 des del comen\u00e7ament el Programa de Salut Reproductiva i Planificaci\u00f3 Familiar 1996-2000 va privilegiar la lligadura de trompes, organitzant sengles festivals ad hoc, a zones rurals, sense el consentiment informat de les dones, ni condicions sanit\u00e0ries adequades. <\/span><\/p>\n Les dones pobres i en molts casos monoling\u00fce qu\u00edtxua, tot i que demanaven nom\u00e9s injeccions de Depropovera, eren obligades amb amenaces o tractes humiliants a operar-se de trompes.\u00a0<\/span>En alguns casos, si havien acabat de parir en un hospital, se’ls oferia pagar les despeses a canvi de l’operaci\u00f3 de lligadura de trompes. Per\u00f2 a les quatre hores de l’operaci\u00f3, havien de tornar a casa seva de la manera que fos perqu\u00e8 el centre de salut rural no comptava amb la infraestructura necess\u00e0ria per a la seva recuperaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Segons les dades que a poc a poc s’han recollit a les prov\u00edncies andines com Anta (Cuzco) i Huancabamba (Piura) i posteriorment a les amaz\u00f2niques i el Centre de la Dona Peruana Flora Trist\u00e1n, van morir 18 dones, 1.320 van presentar den\u00fancies per greus seq\u00fceles f\u00edsiques i mentals i 8000 testimonis van ser dipositats al Ministeri de Just\u00edcia. Es tracta nom\u00e9s d’una petita part dels 314.000 casos d’esterilitzacions i de les 24.000 vasectomies d’homes realitzades. Es va descobrir tamb\u00e9 que s’havia obligat els operadors sanitaris a complir quotes mensuals de lligadures de trompes, amb l’amena\u00e7a de ser acomiadats o l’incentiu de premis en diners o viatges.<\/span><\/p>\n Les primeres denunciants d’Anta van ser Vict\u00f2ria Vigo<\/strong>, Rute Zu\u00f1iga<\/strong>, les fam\u00edlies de les mortes Celia Ramos<\/strong> i Mamerita Mestanza<\/strong>, In\u00e9s Condori<\/strong> i altres companyes de Chumbivilcas. Quan es parla de den\u00fancies, cal recordar el dram\u00e0tic context en el qual es van fer. Es tractava d’uns anys en qu\u00e8 la guerra bruta entre l’estat i els moviments armats com Sendero Luminoso i MRTA produ\u00efen 60.000 v\u00edctimes, b\u00e0sicament de pobres i ind\u00edgenes, en matances provocades per senderistes o per l’ex\u00e8rcit. Aix\u00f2, mentre les apagades i els atemptats arremetien en contra de la capital i els defensors dels drets humans, considerats “terracs” (terroristes), eren perseguits sense m\u00e9s i de vegades havien d’exiliar-se. Va ser el que tamb\u00e9 va haver de fer Giulia Tamayo<\/strong>, una jove advocada que va desafiar el r\u00e8gim de Fujimori publicant el 1999 amb CLADEM un reportatge clau, “Res personal”-Report de Drets Humans sobre l’Aplicaci\u00f3 de l’Anticoncepci\u00f3 Quir\u00fargica al Per\u00fa, anys 96 -98, en el qual denunciava les severes violacions que s’estaven perpetrant.<\/span><\/p>\n La defensa dels drets de les dones va penjar d’un fil vermell la vida de Giulia Tamayo. Quan encara era estudiant de dret, va fundar un Taller de Dret per assistir dones recluses i\/o v\u00edctimes de viol\u00e8ncia dom\u00e8stica en assentaments humans de Lima; despr\u00e9s va treballar a l’\u00c0rea legal i com a directora del Centre per a la Dona Flora Trist\u00e1n i, posteriorment, va fundar i va integrar CLADEM, el Comit\u00e8 Llatinoameric\u00e0 i del Carib per a la Defensa dels drets de la Dona. <\/span><\/p>\n La investigaci\u00f3 sobre les esterilitzacions for\u00e7ades va costar a Giulia Tamayo amenaces de mort, l’ocupaci\u00f3 de casa seva l’any 98 per agents del servei d’intel\u00b7lig\u00e8ncia i una ferida a la cama quan anava a la morgue a recon\u00e8ixer el cad\u00e0ver de la seva amiga Maria Elena Moyano<\/strong>, la dirigent popular morta per Sendero Luminoso. Aix\u00ed va haver d’exiliar-se amb la seva fam\u00edlia a Espanya, on va fer una gran contribuci\u00f3 a Amnistia Internacional amb el primer report sobre v\u00edctimes de la guerra civil i de la dictadura franquista. El seu comprom\u00eds amb els drets humans va continuar en situacions tan dram\u00e0tiques com les del Congo, on va denunciar les violacions de les dones com a armes de guerra, les de Haiti o Hondures.<\/span><\/p>\n Un c\u00e0ncer li va segar la vida el 2014 quan encara era en plena activitat. Moltes persones que la vam con\u00e8ixer recordem la seva senzillesa, que mai va presumir del seu coratge, dels seus \u00e8xits i dels premis que va rebre en els \u00faltims anys. En recordem el somriure contagi\u00f3s, que ens omplia d’energia.<\/span><\/p>\n “D’on traiem l’urpa per viure? D’on brollen les forces per desafiar el que \u00e9s injust? D’on sorgeix l’alegria, el riure i l’enginy?”, es pregunta i ens preguntem. “De caminar amb altres…d’experimentar-nos en connexi\u00f3, contra tot mandat i pron\u00f2stics d’abismes”, escrivia. Per aix\u00f2, malgrat tota la maldat d’aquest m\u00f3n, “qui vingui em trobi estimant, amb un inventari a favor de l’alegria”, escrivia a Tegucigalpa pocs mesos abans de morir. No ho oblidarem. Gr\u00e0cies, Giulia.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El dissabte 11 de desembre el jutge peru\u00e0 Rafael Mart\u00ednez va decidir obrir un judici contra l’expresident Alberto Fujimori i quatre alts c\u00e0rrecs del seu segon govern pel cas de les esterilitzacions for\u00e7ades comeses durant el seu mandat.<\/p>\n","protected":false},"author":91,"featured_media":37923,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26458],"tags":[],"class_list":["post-69461","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-salut-sexual-i-reproductiva"],"yoast_head":"\n