\n
\n
\n
Per Thomas Mahler. Sin Permiso<\/strong><\/span><\/p>\n a soci\u00f2loga algeriana alerta del creixement de l’islamisme, com passa al seu pa\u00eds natal, i critica a una part de l’esquerra la ceguesa davant d’un fenomen mundial.<\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n \n Criticada pels pa\u00efsos musulmans, per\u00f2 tamb\u00e9 per una part de la premsa anglosaxona o per universitaris com Farhad Khosrokhavar, ha seguit Fran\u00e7a un cam\u00ed errat amb el seu la\u00efcisme?<\/strong><\/span><\/p>\n Per descomptat que no, respon la soci\u00f2loga algeriana Marieme Helie Lucas<\/strong>, de 81 anys, fundadora de la xarxa “Secularism is a women’s issue” (el la\u00efcisme \u00e9s assumpte de dones), aquesta gran pensadora milita des de fa molts anys en el la\u00efcisme i els drets de la dona davant dels fonamentalismes religiosos.<\/span><\/p>\n En una excel\u00b7lent entrevista concedida a L’Express, adverteix del creixement de l’islamisme a Fran\u00e7a, les etapes del qual serien, segons ella, similars a les que van acabar per enfosquir Alg\u00e8ria durant el “decenni negre”. Ataca tamb\u00e9 a l’etnocentrisme d’una part de l’esquerra o de les feministes que nom\u00e9s aborden el problema de l’islamisme sota el prisma local de les discriminacions i del racisme, i rebutja veure’l com una ideologia mundialitzada que qualifica com a “extrema dreta musulmana”. Per\u00f2 Marieme H\u00e9lie-Lucas destil\u00b7la optimisme a llarg termini, confortada per l’espectacular progr\u00e9s de les laiques i atees als pa\u00efsos de majoria musulmana.<\/span><\/p>\n \n Thomas Mahler <\/strong>(d’ara endavant TM): Com van n\u00e9ixer els seus compromisos feministes i laics?<\/strong><\/span><\/p>\n Marieme H\u00e9lie-Lucas: Vaig caure en el meu naixement com a Obelix dins de la poci\u00f3 m\u00e0gica. Vaig n\u00e9ixer en una fam\u00edlia de feministes de diverses generacions, nom\u00e9s vaig con\u00e8ixer dones independents que es valien per si soles, com els seus fills. Vaig tenir una mare molt creient, alhora m\u00edstica i profundament laica, incondicional de l’escola laica i dels “h\u00fassars negres de la rep\u00fablica”. No cal dir que no em va imposar res en termes de creences religioses, siguin quins fossin els inconvenients que aix\u00f2 hauria pogut causar-li. L’evoluci\u00f3 pol\u00edtica d’Alg\u00e8ria independent va accentuar aquestes opcions.<\/span><\/p>\n \n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \n TM<\/strong>. Quin moment va prendre consci\u00e8ncia de l’augment de l’islamisme?<\/span><\/p>\n MHL:<\/strong> Per haver viscut el creixement de l’integrisme a Alg\u00e8ria, em va resultar f\u00e0cil recon\u00e8ixer els primers senyals alguns decennis despr\u00e9s a Fran\u00e7a. Les fites s\u00f3n gaireb\u00e9 similars. M’agradaria establir un paral\u00b7lel entre tots dos pa\u00efsos.<\/span><\/p>\n A Alg\u00e8ria, els senyals inicials van sorgir molt aviat, admetent pensar que hi havia un corrent religi\u00f3s ortodox al si del moviment unitari per la independ\u00e8ncia. Mentre que el discurs oficial de l’FLN, durant la lluita d’alliberament, a les seves declaracions i a la premsa militant, \u00fanicament esmentava la nostra demanda pol\u00edtica d’alliberament de la pres\u00e8ncia colonial, em vaig trobar durant el meu curt exili del 1960 al Marroc, joves combatents que confirmaven clarament anar al combat en nom de d\u00e9u.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 vaig ignorar altres petits senyals, entre d’altres la pol\u00edtica de moralitat que regnava entre els refugiats pol\u00edtics algerians al Marroc, amb la cobertura de la disciplina pol\u00edtica…<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia, els senyals es van multiplicar: per exemple l’exist\u00e8ncia de facto d’una policia de moralitat; des de l’estiu del 62, \u00e9s a dir, immediatament despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia, patrulles armades de l’ALN (Ex\u00e8rcit d’Alliberament Nacional) detenien als carrers d’Alger grups mixtos de joves passejant-se alegrement en ple dia als carrers del centre de l’Alger alliberat ( i en dono fe, en actituds absolutament irreprotxables), exigint-los un certificat de matrimoni, sense el qual, eren detinguts manu militari pels soldats, els nostres soldats!… Quin xoc! Jo estava casada i ja no sortia amb el meu marit sense portar a sobre el llibre de fam\u00edlia.<\/span><\/p>\n R\u00e0pidament va seguir la prohibici\u00f3 del porc; seguit de la venda d’alcohol als “musulmans”, el temor dels que no feien desdejuni durant el Ramad\u00e0 a ser denunciats, etc.<\/span><\/p>\n I per descomptat, elaborada sota Ben Bella al setembre de 1963, va passar el xoc de la primera Constituci\u00f3 algeriana, que feia de l’islam la religi\u00f3 de l’Estat.<\/span><\/p>\n Els comunistes algerians, que van votar alegrement la Constituci\u00f3 i dels que esperava m\u00e9s clarivid\u00e8ncia, no volien “estar massa per davant de les masses”, i van elaborar per a l’ocasi\u00f3, un pamflet titulat “Marxisme i islam”, on sostenien en resum, que tot el que Marx havia dit, era ja a l’Alcor\u00e0. A mi, com que em vaig negar a votar una constituci\u00f3 no laica, el meu primer vot en blanc d’una llarga s\u00e8rie, se’m va tractar de social-tra\u00efdora.<\/span><\/p>\n Una an\u00e8cdota “hist\u00f2rica”.\u00a0Aquesta inclusi\u00f3 de la religi\u00f3 a la nostra primera Constituci\u00f3 era tant m\u00e9s sorprenent per a mi que havia tingut entre mans, a la primavera de 1958, per tant durant la guerra d’alliberament, el text, que circulava clandestinament, del Congr\u00e9s de Soumam, la primera frase del qual afirmava que Alg\u00e8ria seria un pa\u00eds laic. [Esta inclusi\u00f3n de la religi\u00f3n en nuestra primera Constituci\u00f3n era tanto m\u00e1s sorprendente para m\u00ed que hab\u00eda tenido entre manos, en la primavera de 1958, por tanto durante la guerra de liberaci\u00f3n, el texto, que circulaba clandestinamente, del Congreso de Soumam, cuya primera frase afirmaba que Argelia ser\u00eda un pa\u00eds laico.] Som pocs els que restem vius per poder testimoniar l’autenticitat d’aquest comprom\u00eds laic d’Alg\u00e8ria en lluita. M\u00e9s encara perqu\u00e8 el terme ‘laic’ es va suprimir de totes les edicions ulteriors de la Declaraci\u00f3 de Soumam.<\/span><\/p>\n Em vaig prendre la feina, ja fa uns deu anys, de contactar amb el primer editor su\u00eds d’aquesta declaraci\u00f3. Va tenir problemes amb les autoritats helv\u00e8tiques per publicar escrits favorables als combatents algerians, jutjats com a subversius pel consell federal de l’\u00e8poca. Em va confirmar sense cap mena de dubte els meus records pel que fa al terme ‘laic’ a la primera frase de la declaraci\u00f3 de Soumam. Per\u00f2, igual que jo, no tenia cap prova material: jo, perqu\u00e8 al final de la batalla d’Alger f\u00e8iem circular r\u00e0pidament els documents comprometedors entre militants i no es guardaven a casa; ell, perqu\u00e8 li havien registrat i confiscat tots els seus arxius i ja no tenia en poder seu ni l’original autenticat de la Declaraci\u00f3, ni una sola c\u00f2pia impresa. Anys m\u00e9s tard, va reprendre el contacte amb mi: com m’havia prom\u00e8s, quan la legislaci\u00f3 su\u00efssa li ho va permetre, va demanar la devoluci\u00f3 de tot el material confiscat al seu domicili per la policia. Li van tornar els fitxers, excepte… la primera p\u00e0gina de la declaraci\u00f3 de Soumam.<\/span><\/p>\n Concloem llavors, que l’ambaixada algeriana tenia un llarg bra\u00e7 per tant sobre les idees. Entre nosaltres, no sols es fan desapar\u00e8ixer les persones de la foto hist\u00f2rica, sin\u00f3 els conceptes fonamentals.<\/span><\/p>\n No queden avui m\u00e9s que alguns testimonis oculars vius per dir aquesta veritat. \u00c9s clar que forces pol\u00edtiques defensores d’ideologies irreconciliables es van enfrontar obertament des de la independ\u00e8ncia, sobretot pel que fa al paper de la religi\u00f3.<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s de la independ\u00e8ncia, el progr\u00e9s de l’integrisme, que qualsevol podia veure tant com jo, va ser el seg\u00fcent: la primera guerrilla integrista, responsable de sabotatges a les l\u00ednies el\u00e8ctriques, i robatori d’explosius, va ser als 60! Qui se’n recorda encara?<\/span><\/p>\n Els anys 70 i 80 van veure el desplegament de la repressi\u00f3 social i policial sobre els no observants de les regles religioses, reals o fantasiades pels integristes; al desordre: vestimenta de les joves (faldilles massa curtes, o massa llargues, maquillatge, comportament general ‘immodest’… per acabar portant el vel a “la iraniana”; \u00e9s a dir, gavardina llarga de color beix, m\u00e9s mocador nuat sota la barbeta, rebatejat com a ‘uniforme de les estudiants’, per a la seva millor acceptaci\u00f3); dejuni de Ramad\u00e0; assist\u00e8ncia a la mesquita; segregaci\u00f3 sexual a les cues; repressi\u00f3 aleat\u00f2ria dels bevedors d’alcohol; inici de vestimenta a l’afganesa: pantalons per sota dels turmells i camisa per als homes; control d’estudiants a les portes de la ciutat universit\u00e0ria d’Alger per grups de joves integristes que tanquen les portes a les 18.00 hores, sense que els policies de servei intervinguin; setge a les dones soles als carrers, pallisses p\u00fabliques si gosen respondre l’home que els ha insultat…<\/span><\/p>\n Si deixem el pl\u00e0nol dels costums, Alg\u00e8ria ha vist quatre projectes de llei sobre la fam\u00edlia afavorits per diputats integristes, tots ells privant les ciutadanes de qualsevol dret individual (incloent-hi el primer projecte a l’\u00e8poca de Ben Bella<\/strong>, del dret al treball, un dest\u00ed en un pa\u00eds que es diu socialista), posant-les tota la vida, sota la tutela d’un tutor matrimonial (wali). El quart projecte es va votar el maig del 84, malgrat les manifestacions de dones i l’esquerra algeriana.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 cal parlar dels primers atemptats individuals, la dimensi\u00f3 pol\u00edtica dels quals va passar, fora d’Alg\u00e8ria, gaireb\u00e9 desapercebuda. Per exemple, l’assassinat del nostre poeta gai Jean S\u00e9na<\/strong>c el 1973 i un estudiant Kamel Amzal<\/strong> el 1982, apunyalat a l’interior d’un local universitari, assassinat ordenat per un tribunal islamista improvisat.<\/span><\/p>\n Al comen\u00e7ament dels 90, van ser els periodistes, la gent de la cultura, els intel\u00b7lectuals, els objectius; despr\u00e9s les noies joves i les dones molt poc o massa mal vetllades o dedicades a oficis ‘no isl\u00e0mics’, abans d’arribar al rapte de dones per servir d’esclaves dom\u00e8stiques o sexuals als combatents integristes, despr\u00e9s a les matances indiscriminades de llogarets complets.<\/span><\/p>\n Aquesta llarga llista no exhaustiva de senyals precursors de l’integrisme armat tracta de fer prendre consci\u00e8ncia, a Fran\u00e7a d’etapes similars en el seu ‘resistible ascens’; doncs ha tingut a Alg\u00e8ria, un progr\u00e9s lent, durant tres d\u00e8cades, per arribar al seu cim als anys 90 en una massacre generalitzada i al que hem anomenat una “guerra contra els civils”.<\/span><\/p>\n Molts refugiats algerians dels 90 diran que veiem el mateix fenomen reproduir-se a Fran\u00e7a, i no nom\u00e9s all\u00e0, i alertem del llop, per\u00f2 en va.<\/span><\/p>\n Des de fa diverses d\u00e8cades ja s’han desplegat intimidacions a dones al carrer; el control del seu aspecte -de vestimenta i de comportament- i hi ha hagut de sobres morts de noies i dones als ravals; atacs a periodistes o a persones lligades a la cultura per alertar l’opini\u00f3; per\u00f2 se n’ha fet un fenomen de la perif\u00e8ria, en comptes de considerar-lo com una pol\u00edtica global.<\/span><\/p>\n Els representants dels integristes demanen canvis a les lleis, major segregaci\u00f3 homes\/dones (hospitals, piscines, etc.), canvis al curr\u00edculum escolar (supressi\u00f3 de cursos d’arts gr\u00e0fiques i de gimn\u00e0stica o de piscina per a les noies, de biologia evolucionista , d’hist\u00f2ria). Com a Alg\u00e8ria, ataquen alhora els costums i les lleis.<\/span><\/p>\n I assistim des de fa uns quants anys al creixement dels assassinats selectius.<\/span><\/p>\n Encara que les situacions respectives d’Alg\u00e8ria i Fran\u00e7a no siguin comparables cas a cas, cal aprendre dels esglaons franquejats per l’integrisme armat a Alg\u00e8ria per aconseguir el poder pol\u00edtic. Si els assassinats recents a Fran\u00e7a no s’entenen com una etapa del creixement de l’extrema dreta musulmana, eludirem el problema. Les matances del GIA, de l’AIS, del FIDA i d’altres no s’entenen sense l’ascens pol\u00edtic del FIS; i tot aix\u00f2 no es compr\u00e8n sense integrar-lo en la lluita mundial de l’extrema dreta musulmana armada, que en si mateixa forma part de l’enorme aven\u00e7 de les dretes extremes al m\u00f3n, sovint camuflades despr\u00e9s de la defensa i la promoci\u00f3 dels drets religiosos.<\/span><\/p>\n \n TM<\/strong>: A Fran\u00e7a, una part de l’esquerra segueix considerant que l’islamisme \u00e9s sobretot un s\u00edmptoma de les discriminacions socials, d’un la\u00efcisme jutjat agressiu, d’islamof\u00f2bia o d’un racisme d’Estat. Ent\u00e9n aquestes an\u00e0lisis? Com explica que progressistes europeus poden fer el joc a reaccionaris islamistes, considerant sobretot els musulmans com un bloc monol\u00edtic?<\/strong><\/span><\/p>\n MHL<\/strong>:Cal renunciar a aquest nominalisme etnocentrista. “L’islamisme” no \u00e9s un fenomen franc\u00e8s, \u00e9s mundial; les explicacions proporcionades per explicar l’integrisme a Fran\u00e7a no podrien explicar-ho a pa\u00efsos com Alg\u00e8ria, Pakistan, Nig\u00e8ria, Sudan, Bangla Desh, etc., on sembla dif\u00edcil parlar de racisme cap als musulmans i encara menys d’islamof\u00f2bia, a pa\u00efsos on els presumptes musulmans formen la majoria i de vegades, gaireb\u00e9 la totalitat de la poblaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Cada pa\u00eds on es desenvolupa el moviment d’extrema dreta musulmana intenta comprendre’l en funci\u00f3 de factors locals, per\u00f2 aquestes explicacions no funcionen al pa\u00eds ve\u00ed que tamb\u00e9 pateix el creixement de l’integrisme armat.<\/span><\/p>\n Per no parlar que a Europa, Alemanya i Anglaterra, no s\u00f3n pa\u00efsos laics en el sentit de “separaci\u00f3” com l’entenem: estimulen el comunalisme i la representaci\u00f3 de les religions com a tals davant de l’Estat. Recapten impostos religiosos. Anglaterra fins i tot ha afavorit la creaci\u00f3 de tribunals religiosos, impr\u00f2piament anomenats ‘tribunals-sharia’ (actualment compta amb m\u00e9s de 300), que imparteixen just\u00edcia en nom d’una tradici\u00f3 religiosa i els judicis de la qual s\u00f3n autom\u00e0ticament transcrits per la just\u00edcia estatal, excepte si una de les parts rebutja el judici i apel\u00b7la a l’Estat, per\u00f2 de qu\u00e8 val aquesta excepci\u00f3 quan opera el pes de la comunitat i les amenaces de repressi\u00f3 per tra\u00efci\u00f3? Es condemna aix\u00ed certs grups de ciutadans, i sobretot, ciutadanes, a no tenir els drets legals de qu\u00e8 gaudeixen els altres. En nom de la pau social. Aquests pa\u00efsos s’han estalviat als integristes armats?<\/span><\/p>\n A l’\u00cdndia on ocupa el poder un hind\u00fa integrista legalment elegit i on la minoria musulmana \u00e9s discriminada i de facto massacrada, l’esquerra ignora igualment els senyals precursors de l’integrisme musulm\u00e0. Obnubilada per l’extrema dreta hind\u00fa i rebutjant q\u00fcestionar el seu tracte de les minories, b\u00e9 que s’ent\u00e9n!, l’esquerra \u00edndia recolza indistintament tots “els musulmans”; incapa\u00e7 de mirar de front certes derives ben visibles per a un ull algeri\u00e0, comen\u00e7ant per la invasi\u00f3 visual, als “barris musulmans” de la capital, del vel a la saudita que \u00e9s ara l’estendard mundial integrista i el vel de totes les nenes, gaireb\u00e9 nadons, en un pa\u00eds on tradicionalment les dones portaven saris, o sigui shalwar kurta.<\/span><\/p>\n \u00c9s el mateix als Balcans, on he vist cr\u00e9ixer, en concret a B\u00f2snia i a Sarajevo, amb les organitzacions d’extrema dreta musulmana, els modes de vida i vestimenta provinents de l’Orient Mitj\u00e0, desconeguts localment. I esmentem de passada, la introducci\u00f3 a l’enclavament ‘musulm\u00e0’ de Sanjak, a S\u00e8rbia, no nom\u00e9s el vel a la saudita, sin\u00f3 tamb\u00e9 la polig\u00e0mia i l’ablaci\u00f3 de les nenes (costum preisl\u00e0mic geogr\u00e0ficament localitzat a l’esfera d’influ\u00e8ncia de l’Egipte fara\u00f2nic , com sabem, per\u00f2 promogut a tot el m\u00f3n per predicadors musulmans integristes des de fa 40 anys). Per als progressistes serbis o croats que han estat la punta de defensa dels musulmans durant les guerres dels 90 a B\u00f2snia i Kosovo, \u00e9s dif\u00edcil denunciar l’aven\u00e7 de l’extrema dreta musulmana sense semblar aliar-se amb les tesis racistes dels seus governs.<\/span><\/p>\n Podem aix\u00ed comprendre com funciona l’esquerra francesa, en estar atrapada per la noci\u00f3 d’enemic principal i enemic secundari. Llevat que, com deia Daniel Bensa\u00efd, massa ocupada a combatre l’enemic principal, no vegi arribar a l’enemic secundari que avan\u00e7a davant i \u00e9s qui l’exterminar\u00e0.<\/span><\/p>\n El fet que una minoria estigui discriminada implica que s’han de defensar els seus drets humans fonamentals, per\u00f2 sense ignorar el projecte pol\u00edtic, ni donar suport a la seva ideologia d’extrema dreta. Els membres progressistes i laics d’aquestes minories apreciaran que no se’ls lliuri als botxins, lligats de peus i mans, per aquells que haurien de ser els seus aliats naturals…<\/span><\/p>\n Fran\u00e7a no \u00e9s un pa\u00eds racista, no ha votat cap llei discriminat\u00f2ria, que jo s\u00e0piga, des de Petain. Per\u00f2 l’aven\u00e7 de l’extrema dreta racista cap al poder no vol dir garantir el futur.<\/span><\/p>\n Per descomptat, innegablement hi ha racisme i xenof\u00f2bia a Fran\u00e7a, discriminacions en termes d’habitatge, ocupaci\u00f3, que es demostren estad\u00edsticament. S\u00f3n seriosos problemes que mereixen tota l’atenci\u00f3 de l’esquerra i haurien de ser una prioritat. Ni deixaran de ser aquestes situacions discriminat\u00f2ries del que c\u00ednicament se serveixi l’extrema dreta musulmana (com tamb\u00e9 l’extrema dreta racista francesa) per mobilitzar els descontents a favor seu.<\/span><\/p>\n Sense descon\u00e8ixer o minimitzar aquestes realitats, jutjo menyspreable i profundament racista considerar a priori que els emigrats de pa\u00efsos anomenats musulmans o els seus descendents donaran for\u00e7osament una resposta d’extrema dreta a una situaci\u00f3 d’opressi\u00f3 o discriminaci\u00f3. Per qu\u00e8 no haurien de donar una resposta revolucion\u00e0ria? \u00bfPotser l’esquerra francesa troba ‘normal’ i, per tant, justifica que les classes desafavorides es tornin cap als partits d’extrema dreta? Per qu\u00e8 ho farien m\u00e9s que per nosaltres?<\/span><\/p>\n Assistim a l’escenari mundial, a un creixement r\u00e0pid i a preses de poder d’extremes dretes, de les quals un nombre important fan servir les religions dominants en els seus contextos com una palanca per mobilitzar la gent (per citar-ne nom\u00e9s algunes: Brasil, Pol\u00f2nia, diverses formes de cristianisme; \u00cdndia: hinduisme, Mianmar, Sri Lanka: budisme, etc.). L’extrema dreta musulmana \u00e9s la nostra forma concreta d’extrema dreta, la difer\u00e8ncia que passa actualment \u00e9s que \u00e9s l’\u00fanica que opera transnacionalment, amb un desenvolupament relativament recent, des de fa algunes d\u00e8cades.<\/span><\/p>\n \u00c9s particularment punyent que una part de l’esquerra, l’extrema esquerra i la direcci\u00f3 pol\u00edtica d’organismes internacionals de drets humans s’empentaran en una opci\u00f3 pol\u00edtica que en cap cas s’atrevirien a reivindicar si una altra religi\u00f3 estigu\u00e9s al\u00b7ludida: es pot imaginar per un segon que suposats “fan\u00e0tics” cat\u00f2lics o jueus, per exemple, es llancessin a una reivindicaci\u00f3 armada per imposar a totes les seves normes suposadament religioses en diversos punts del globus i que les organitzacions de drets humans o l’esquerra els justifiquessin com a v\u00edctimes oprimides?<\/span><\/p>\n Per\u00f2 per a nosaltres, aquest fenomen no ens \u00e9s res de nou.<\/span><\/p>\n Durant els anys 90, ens hem esfondrat veient com els que intentaven exterminar-nos en nom de la seva ideologia, eren acollits per organitzacions de drets humans a Fran\u00e7a, a Europa, i als EUA, com a v\u00edctimes perseguides per l’Estat algeri\u00e0. Recordem que Amnistia Internacional va expulsar del seu si els tres membres fundadors d’AI a Alger en resposta a una carta molt commovedora dirigida personalment a Pierre San\u00e9, aleshores dirigent de l’organitzaci\u00f3, per demanar-li que els informes d’AI sobre Alg\u00e8ria reflectissin el conjunt de les violacions de drets humans comesos per l’Estat i els subjectes no estatals, i no nom\u00e9s pels crims d’Estat. Que AI va acomiadar del seu lloc Gita Sahgal que dirigia a la caserna general a Londres, la unitat de sexe, quan cansada d’enviar informes a la seva direcci\u00f3 que els ignorava, va fer p\u00fablic el seu desacord amb la pol\u00edtica d’AI que presentava als dirigents de l’integrisme armat com a defensors dels drets humans. Puc tamb\u00e9 testificar les meves innombrables gestions durant els anys 90, davant AI, Human Rights Watch, Lawyers Collective i del Center For Constitutional Rights, sola o acompanyada de militants algerianes, que podrien corroborar-ho, per persuadir aquestes organitzacions i fer-ho honestament dels crims dels integristes armats contra la poblaci\u00f3 algeriana. La proporci\u00f3 de p\u00e0gines dedicades als seus informes als crims perpetrats per integristes armats vs les violacions de drets per l’Estat era d’1 a 20.<\/span><\/p>\n Per a les organitzacions de drets humans, com per a l’esquerra, l’\u00fanic enemic \u00e9s l’Estat; i “el poble” \u00e9s sempre la v\u00edctima. Tindr\u00e0 sempre ra\u00f3 el poble, quan, fins i tot, \u00e9s el que va portar Hitler al poder?<\/span><\/p>\n Aix\u00ed, doncs, va ser el poble indistintament qui va ser atacat a Alg\u00e8ria a la segona meitat dels 90. I, entre aquest poble, hi havia tots els progressistes que intentaven escapar de la massacre, per\u00f2 que veien rebutjades les seves peticions de visat cap a Fran\u00e7a, mentre que els botxins tenien un aparador a les capitals europees i nord-americanes, amb l’ajuda activa de les organitzacions de drets humans que els presentaven com a v\u00edctimes de la dictadura algeriana.<\/span><\/p>\n \n TM.<\/strong> Despr\u00e9s de la decapitaci\u00f3 de Samuel Paty, que havia mostrat caricatures del profeta Mahoma a classe, diverses personalitats pol\u00edtiques, des de Justin Trudeau a Bruno Retailleau, van cridar el “respecte” als creients. Amena\u00e7ada de mort, l’estudiant de batxillerat Mila tamb\u00e9 va ser criticada per nombroses persones per les seves expressions jutjades “irrespectuoses” cap a les religions, sobretot a l’islam. Aix\u00ed, per a vost\u00e8, el “respecte” pot portar al totalitarisme? Per qu\u00e8?<\/span><\/p>\n MHL:<\/strong> En principi, no crec que totes les idees siguin igualment respectables; i encara menys com ho pret\u00e9n la doxa dels drets humans: que totes les idees i creences s’han de posar a la mateixa al\u00e7ada. Per exemple, no em crec obligada a respectar les idees de Hitler sobre la ra\u00e7a superior i el seu dret subseq\u00fcent a exterminar les races inferiors. I sento molt que hi hagi persones sobre la terra que pretenen que ho hauria de fer, m\u00e9s encara, en nom dels drets humans i del respecte a totes les idees. Feli\u00e7ment, la noci\u00f3 de ‘hate speech’ s’ha incorporat al corpus dels drets humans per limitar tota aquesta fal\u00b7l\u00e0cia de respecte.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 la seva pregunta, tal com la planteja comporta una desviaci\u00f3 del concepte de la\u00efcisme: en el dret franc\u00e8s i sota el r\u00e8gim del la\u00efcisme, les idees no s\u00f3n respectables, s\u00f3n les persones que professen aquestes idees les que ho s\u00f3n, una distinci\u00f3 essencial!<\/span><\/p>\n No \u00e9s sorprenent que els dirigents o els pol\u00edtics, incloent-hi els francesos, es confonguin amb la definici\u00f3 anglosaxona del la\u00efcisme, -com ‘respecte igual per l’Estat, a totes les creences’, i no ‘separaci\u00f3 d’all\u00f2 pol\u00edtic i all\u00f2 religi\u00f3s’ , que \u00e9s la definici\u00f3 original francesa del concepte de la\u00efcisme- que lentament ha estat adoptada per les institucions d’Europa; aquesta exerceix sobre Fran\u00e7a una pressi\u00f3 intensa, perqu\u00e8 s’uneixi a la versi\u00f3 anglesa equivocada, del la\u00efcisme -per\u00f2 ning\u00fa s’hauria de sorprendre per aix\u00f2 en un pa\u00eds on la reina \u00e9s tamb\u00e9 Cap de l’Esgl\u00e9sia anglicana-, com demostren les nombroses condemnes de Fran\u00e7a per les inst\u00e0ncies europees de drets humans<\/span><\/p>\n TM<\/strong>. Vost\u00e8 va establir des de fa temps un vincle entre feixisme i islamisme, tesis que han repr\u00e8s assagistes ateus de cultura musulmana com Zineb El-Rhazouni o Hamed Abdel-Samad. Per\u00f2<\/strong> \u00e9s pertinent comparar una ideologia religiosa amb un nacionalisme autoritari centrat en un l\u00edder carism\u00e0tic?<\/strong><\/span><\/p>\n Precisem. Jo no estableixo equival\u00e8ncia entre islam i feixisme, cosa que per desgr\u00e0cia fan algunes joves atees que han hagut de patir la nostra extrema dreta religiosa. Evito emprar el terme “islamisme” perqu\u00e8 per una banda, es presta a confusi\u00f3 (islam, isl\u00e0mic, islamista… \u00e9s molt demanar als francesos recon\u00e8ixer-se entre aquests conceptes sobre els quals tractem en va d’establir difer\u00e8ncies des de fa diverses d\u00e8cades); de l’altra, no es tracta d’un moviment religi\u00f3s, sin\u00f3 d’un moviment pol\u00edtic que intenta aconseguir el poder i, per tant, em sembla molt important situar pol\u00edticament a l’extrema dreta els moviments que reclamen avui un Islam integrista.<\/span><\/p>\n En efecte, des de fa molt de temps comparo caracter\u00edstiques que em semblen comparables: la mitificaci\u00f3 de la ra\u00e7a superior \u00e0ria\/ de la religi\u00f3 superior (l’islam), basada en un passat glori\u00f3s: l’antiga Roma\/l’Edat d’or de l’islam; superioritat que dona el dret i el deure d’eliminar els untermensch, subhumans que inclouen en tots dos casos els jueus i els comunistes i afegeixen en el nostre cas els kfor (no creients); comparo tamb\u00e9 el lloc assignat a les dones en la ideologia nazi: cuina, bressol, temple, que no rebutjarien els integristes musulmans.<\/span><\/p>\n Dit aix\u00f2, m’alegro de l’exist\u00e8ncia p\u00fablica de joves atees de cultura musulmana, i els dono suport de bon grau; esfor\u00e7ant-me a conv\u00e8ncer-les que “l’islam” \u00e9s una ideologia, i com a tal, “no parla” \u2013 “el concepte de gos, no borda”, va dir Arist\u00f2til; que nom\u00e9s “els musulmans”, persones de carn i ossos, s’expressen. Resulta fatu combatre “l’islam” en el qual, com a la B\u00edblia, es pot trobar tot i el seu contrari, el d\u00e9u de la miseric\u00f2rdia i de l’amor, i el d\u00e9u de la guerra i de la c\u00f2lera: \u00e9s la cita del verset o del hadith. Contra cita d’altres versets o hadith; l’islam no \u00e9s m\u00e9s que all\u00f2 que els creients i els pol\u00edtics que els instrumentalitzen volen fer-los dir. En un sentit o altre, com ho mostren les nombroses persecucions dels int\u00e8rprets progressistes de l’Alcor\u00e0.<\/span><\/p>\n \n TM.<\/strong> Qu\u00e8 ha pensat vost\u00e8 de les recents reaccions hostils a nombrosos pa\u00efsos musulmans, i fins i tot a la premsa anglosaxona, en contra d’un la\u00efcisme franc\u00e8s defensat per Emmanuel Macron? Estem en el cam\u00ed equivocat amb aquest model republic\u00e0?<\/strong><\/span><\/p>\n MHL:<\/strong> \u00c9s clar que no! Per\u00f2 cal comprendre que no parlem la mateixa llengua, en el sentit que no tenim el mateix concepte de la\u00efcisme. \u00c9s un di\u00e0leg de sords: parlem de separaci\u00f3 entre esgl\u00e9sia i Estat; els anglosaxons i les seves excol\u00f2nies parlen de toler\u00e0ncia igual per l’Estat respecte a les diverses religions…<\/span><\/p>\n Quan a les reaccions hostils a nombrosos pa\u00efsos anomenats musulmans, per descomptat que existeixen, per\u00f2 seria imprudent imputar-ho a la seva suposada religi\u00f3; m\u00e9s aviat s’hauria de veure a quines forces pol\u00edtiques representen aquests governs i quina instrumentalitzaci\u00f3 pol\u00edtica fan de l’islam per mantenir-se al poder.<\/span><\/p>\n Hi ha hagut tamb\u00e9 nombrosos suports al la\u00efcisme, sorgit de grups ciutadans i de dirigents pol\u00edtics. Es parla poc a la premsa francesa. Li remeto, entre d’altres, a la recent declaraci\u00f3 de “musulmans” indis laics.<\/span><\/p>\n Redactant aquestes paraules, no puc deixar de veure on estreny la sabata: a tot arreu del m\u00f3n es defineix “musulm\u00e0”, com si fos una nacionalitat: les persones nascudes i educades en un pa\u00eds o una comunitat anomenada musulmana. Se’ls nega de fet tota llibertat de consci\u00e8ncia. \u00c9s exactament el que fa el Daesh qualificant uniformement els occidentals com a “cristians” o “croades”, mentre que la no creen\u00e7a ha anat guanyant terreny per tot arreu en aquestes \u00e0rees del m\u00f3n. Els musulmans es veuen com un bloc homogeni, quan no grollerament confosos amb els integristes armats dels qui s\u00f3n les primeres v\u00edctimes, ja que aquests moviments d’extrema dreta fan estralls primer i abans de res als nostres pa\u00efsos.<\/span><\/p>\n La primera estrat\u00e8gia de l’esquerra francesa seria identificar els seus aliats potencials entre l’esquerra anti-integrista dels anomenats pa\u00efsos musulmans i no aliar-se amb la nostra extrema dreta.<\/span><\/p>\n \n TM. Aviat far\u00e0 cinc anys que les agressions de Col\u00f2nia van dividir profundament les feministes. Aleshores, vost\u00e8 va fustigar la reacci\u00f3 d’una part que en la seva opini\u00f3 van preferir sacrificar el dret de les dones a la defensa dels “estrangers presumptament musulmans com a v\u00edctimes potencials del racisme”, per preservar “la pau social”. Despr\u00e9s les feministes universalistes, segons vost\u00e8, han guanyat terreny?<\/strong><\/span><\/p>\n MHL:<\/strong> No, a Fran\u00e7a fins i tot l’hem perdut. Per les raons exposades anteriorment, \u00e9s el “pensament descolonitzador” i comunalista qui guanya terreny, Quan vaig anar a parlar aquest estiu a un lloc allunyat de tot a la Fran\u00e7a profunda, vaig comprovar que els joves estaven infectats per aquest corrent que creia limitat a la intel\u00b7ligentsia parisenca \u00e8mula del corrent universitari nord-americ\u00e0 de relativisme cultural. Que aix\u00f2 vagi m\u00e9s lluny, em produeix calfreds.<\/span><\/p>\n Perdem terreny des de fa d\u00e8cades i temo que ja no arribem a temps d’evitar un enfrontament directe entra l’extrema dreta racista cl\u00e0ssica i la nova extrema dreta integrista musulmana: un enfrontament el m\u00e9s sanguinari possible, com volen totes dues, per reclutar i mobilitzar millor els seus hostes.<\/span><\/p>\n Mancant una an\u00e0lisi pol\u00edtica de les forces presents, els errors de part de l’esquerra i de l’extrema esquerra estan ajudant a soscavar el futur.<\/span><\/p>\n S\u00f3c completament conscient que l’universalisme sovint ha estat portat per mal cam\u00ed confonent occident i universal; \u00e9s a dir, fent de les normes socials pr\u00f2pies d’Europa el patr\u00f3 del que \u00e9s universal. Fins i tot com actualment s’ha equivocat el la\u00efcisme, reivindicat perversament per l’extrema dreta racista per atacar millor els “musulmans”.<\/span><\/p>\n Hem de continuar reclamant els drets humans universals que no estiguin pervertits per l’etnocentrisme del dominador. L’alternativa \u00e9s l’ascens general, mundial, de les extremes dretes a qu\u00e8 assistim actualment, incloent-hi la versi\u00f3 de l’integrisme musulm\u00e0. I el comunalisme universalitzat.<\/span><\/p>\n \n TM. Al costat de Boualem Sansal i altres intel\u00b7lectuals, reclama una Alg\u00e8ria laica i democr\u00e0tica. \u00c9s optimista?<\/strong><\/span><\/p>\n Nom\u00e9s a llarg termini, perqu\u00e8 crec fermament que mentre hi hagi esclaus, hi haur\u00e0 revoltes d’esclaus; per tant, els joves algerians acabaran per aprendre, en la solitud i les dificultats, at\u00e8s que no aconseguim transmetre-ho, com lliurar batalla i quina batalla lliurar.<\/span><\/p>\n Els de la meva generaci\u00f3 estan massa sovint atrapats pels grillons dels politicastres, per\u00f2 veig moltes iniciatives entre els m\u00e9s joves i reivindicacions de la\u00efcisme.<\/span><\/p>\n \u00c9s cert a Alg\u00e8ria, per\u00f2 ho \u00e9s tamb\u00e9 al Pakistan, a l’Afganistan, a l’Orient Mitj\u00e0 i molts altres pa\u00efsos anomenats musulmans. Hi ha reportatges fotogr\u00e0fics de manifestacions en qu\u00e8 grups de dones al sud d’\u00c0sia mostren pancartes reclamant lleis laiques; i nom\u00e9s cal consultar internet per veure que hi ha a tot arreu organitzacions reivindicant estats laics.<\/span><\/p>\n Sorgeixen ara joves disposats a morir per tenir el dret a declarar-se ateus o ap\u00f2states, com ho prova el moviment d’ex-musulmans que s’est\u00e9n com una reguera de p\u00f3lvora als nostres pa\u00efsos.<\/span><\/p>\n A Alg\u00e8ria, al Marroc, hi ha joves que s’instal\u00b7len a llocs p\u00fablics per menjar durant el Ramad\u00e0; per afirmar que haurien de tenir igualment el dret a fer-ho. S\u00f3n portats a la comissaria de policia i despr\u00e9s davant del jutge, i se’ls empresona durant anys, menyspreant la llei algeriana que els tanca per desordres p\u00fablics, ja que te\u00f2ricament reconeix la llibertat de consci\u00e8ncia. Per\u00f2 cal recon\u00e8ixer que hi ha creients que els donen suport, proclamant a les seves pancartes: “s\u00f3c musulm\u00e0, per\u00f2 dono suport a les seves reivindicacions i lluito pels seus drets” Hi ha una definici\u00f3 m\u00e9s clara que aquesta d’esperit laic?<\/span><\/p>\n