{"id":69407,"date":"2021-11-25T00:23:13","date_gmt":"2021-11-24T23:23:13","guid":{"rendered":"https:\/\/laindependent.cat\/ser-un-hombre-de-verdad\/"},"modified":"2023-05-12T19:27:28","modified_gmt":"2023-05-12T17:27:28","slug":"ser-un-hombre-de-verdad","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/ser-un-hombre-de-verdad\/","title":{"rendered":"Ser un home de veritat"},"content":{"rendered":"

\u00a0OPINI\u00d3<\/strong><\/p>\n

A Catalunya hi ha di\u00e0riament dues den\u00fancies de violaci\u00f3. Entre els mesos de gener i setembre s’han denunciat 462 violacions, actes que no inclouen altres tipus d’abusos. Qu\u00e8 est\u00e0 passant? Res que no hagi estat passant des de temps immemorials.<\/span><\/strong><\/p>\n

<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

La difer\u00e8ncia \u00e9s que ja fa temps que hem identificat el problema i que les dones hem clamat que ja n’hi ha prou. Que la nostra implicaci\u00f3 \u00e9s absoluta per acabar amb la viol\u00e8ncia amb qu\u00e8 alguns homes tenallen les dones. Qu\u00e8 els ocorre, als homes? Jo crec que aquesta \u00e9s la pregunta del mili\u00f3. S\u00e9 que immediatament molts em diran que no es pot generalitzar, que no tots els homes s\u00f3n iguals, que els valors, l’educaci\u00f3 i els patrons de comportament s\u00f3n molt diferents… \u00c9s cert, per\u00f2 tots els homes adults avui han estat educats sota l’influx d’ideologies de g\u00e8nere que determinen qu\u00e8 \u00e9s la masculinitat. <\/span><\/p>\n

Com ha de ser un home? Com s’ha de comportar? Qu\u00e8 se n’espera? Qu\u00e8 \u00e9s la virilitat? En diferents cultures i religions la masculinitat implica imperatius de domini, no nom\u00e9s dels homes entre ells sin\u00f3 sobre les dones i els infants; avui molts homes senten amena\u00e7ada la seva virilitat aix\u00ed entesa, enfrontats a les exig\u00e8ncies dels contextos del segle XXI i a la irreversible conquesta de l’\u00e0mbit social per part de les dones. Un dels manaments d’aquesta concepci\u00f3 cultural del que significa ser un home i tenir virilitat \u00e9s demostrar cont\u00ednuament que s’\u00e9s mascul\u00ed, viril, un \u00abhome de veritat\u00bb, i reaccionar amb duresa i agressivitat davant de les amenaces. Diguem-ne que els homes no en tenen prou amb ser un home. Ho han de demostrar amb fets, d’acord amb l’estereotip de mascle convencional. Sotmesos a una gran pressi\u00f3, senten por davant de qualsevol amena\u00e7a a la seva masculinitat (socialment definida) i a la qual responen per prescripci\u00f3 educativa amb agressivitat. Violant, si conv\u00e9, agredint, deshumanitzant, les dones.<\/span><\/p>\n

Anem a pams.<\/span><\/p>\n

<\/span>
Ser un home de veritat o la virilitat prec\u00e0ria<\/span><\/strong><\/p>\n

Les ideologies de g\u00e8nere s\u00f3n amplis conjunts de creences i actituds compartides sobre els rols, les responsabilitats i els trets esperats de les persones, en funci\u00f3 del seu g\u00e8nere. Les demostracions que el comportament dels homes est\u00e0 influ\u00eft per estereotips de g\u00e8nere s\u00f3n sorprenents. \u00abEls nens no ploren… Les nenes s\u00f3n dolces…\u00bb \u00e9s una manera f\u00e0cil d’il\u00b7lustrar les restriccions que els estereotips de g\u00e8nere els han estat imposant. Una criatura que escolta una frase d’aquesta \u00edndole en una fase primerenca del seu desenvolupament es diu a ella mateixa: \u00abS\u00e9 que soc un nen\/una nena; qu\u00e8 implica, aix\u00f2? Quins comportaments determinen o prescriuen les afirmacions de les persones que estimo i em protegeixen?\u00bb Aquesta narrativa rodeja l’infant en un per\u00edode sensible del seu desenvolupament, quan tot ho apr\u00e8n a una velocitat extraordin\u00e0ria, i s’inscriu a la seva mem\u00f2ria biol\u00f2gica. Les criatures humanes s’impregnen d’afirmacions que els diuen com s’han de comportar per ser estimades per les persones que elles estimen i ser acceptades per la societat.<\/span><\/p>\n

A l’antiga Roma, on s’esclavitzava les dones, a l’edat mitjana, quan se les tancava, a l’era industrial, quan se les explotava, la seva qualitat psicol\u00f2gica era poc valorada en un context que nom\u00e9s necessitava for\u00e7a f\u00edsica, viol\u00e8ncia i valentia per ca\u00e7ar i fer la guerra. Les hist\u00f2ries sagrades els deien als homes que havien de dominar la naturalesa, els animals, les dones i els nens. Per\u00f2 aquesta for\u00e7a f\u00edsica, la valentia i la viol\u00e8ncia que els permetia dominar les dones oferint-los el fruit del seu sacrifici, s’est\u00e0 convertint en un escenari obsolet. Tot i aix\u00f2 encara preval el fet que, hist\u00f2ricament, els homes gaudeixen d’un estatus social superior en comparaci\u00f3 amb les dones. En algunes cultures i religions, aquest valor, aquest estatus de superioritat, ha de ser verificat i demostrat cont\u00ednuament. Una manera de fer pal\u00e8s que s’\u00e9s un home \u00abde veritat\u00bb \u00e9s per mitj\u00e0 de la duresa, el risc, el comportament f\u00edsic i l’agressi\u00f3. Mostrar agressivitat \u00e9s un mecanisme efica\u00e7 per reduir l’ansietat que provoca una amena\u00e7a a la masculinitat d’un home. \u00abSer un home de veritat\u00bb \u00e9s un estatus que cal guanyar-se i despr\u00e9s demostrar repetidament per mantenir-lo. Aix\u00f2 ens condueix al concepte de masculinitat prec\u00e0ria: l’estatus del g\u00e8nere mascul\u00ed, en relaci\u00f3 amb el de les dones, \u00e9s evasiu, fr\u00e0gil i es verifica a partir de l’acci\u00f3 p\u00fablica. Aquesta masculinitat prec\u00e0ria (fr\u00e0gil, inestable, que es pot desmantellar a la primera de canvi) \u00e9s gaireb\u00e9 universal. Dit d’una altra manera, les creences de masculinitat prec\u00e0ria reflecteixen la dificultat que suposa guanyar-se una reputaci\u00f3 com a home \u00abde veritat\u00bb o dominant, ja que posen l’\u00e8mfasi en l’enfrontament, la incertesa i els requisits de provar socialment el rol de g\u00e8nere mascul\u00ed. Aquesta manera d’entendre la masculinitat, aquestes restriccions, aquestes normes de g\u00e8nere prescriptives que implica la virilitat, apareix en totes les cultures del m\u00f3n. En unes m\u00e9s que en d’altres; i en uns individus m\u00e9s que en d’altres. Tamb\u00e9 en les dones. Hem de pensar que encara avui dia hi ha societats i cultures al m\u00f3n en qu\u00e8 un home sense viol\u00e8ncia no t\u00e9 valor social. Hi ha investigacions que ens demostren que l’autoestima dels homes augmenta despr\u00e9s de saber que han tingut un mal rendiment en una tasca en qu\u00e8 les dones superen els homes. Aix\u00ed mateix, els resultats d’altres investigacions revelen que els homes amb creences de masculinitat prec\u00e0ria s\u00f3n menys proclius a enfrontar-se a un estrany que mostri prejudicis sexuals; qualifiquen els acudits sexistes i antigais com a m\u00e9s divertits despr\u00e9s d’una amena\u00e7a de g\u00e8nere; i tamb\u00e9 mostren una reactivitat de cortisol m\u00e9s gran (una resposta d’estr\u00e8s) despr\u00e9s d’un comentari que impliqui que tenen un d\u00e8ficit de masculinitat.<\/span><\/p>\n

No hem d’oblidar que els efectes dels estereotips, normes i rols de g\u00e8nere sobre el comportament afecta de la mateixa manera les dones. Elles tamb\u00e9 tenen raons per no transgredir els estereotips de g\u00e8nere o per ocultar-ho si els desobeeixen. Especialment, quan poden ser castigades per les seves vulneracions. A parer meu, l’estat actual dels coneixements sobre aquest tema suggereix que les dones estan motivades per evitar infringir els rols de g\u00e8nere m\u00e9s per raons externes (per exemple, per por als c\u00e0stigs socials). Les dones eviten ser vistes pels altres com a transgressores del rol. En canvi, sembla que les raons dels homes per evitar les vulneracions dels rols de g\u00e8nere s\u00f3n internes (per exemple, sentir-se malament i angoixats).<\/span><\/p>\n

En resum, les dades preliminars de mostres nord-americanes suggereixen que les creences de masculinitat prec\u00e0ria constitueixen una difer\u00e8ncia individual significativa amb implicacions per a les respostes dels homes als est\u00edmuls i la retroalimentaci\u00f3 de g\u00e8nere. I, a m\u00e9s, que la masculinitat \u00e9s m\u00e9s prec\u00e0ria que la feminitat.<\/span><\/p>\n

<\/span>
Variabilitat en les normes transculturals i antecedents antropol\u00f2gics<\/span><\/strong><\/p>\n

Ja he dit que les normes que prescriuen els rols de g\u00e8nere mascul\u00ed no s\u00f3n generalitzables entre cultures. S\u00f3n gaireb\u00e9 universals per\u00f2 hi ha grans difer\u00e8ncies transculturals. En aquestes difer\u00e8ncies els valors que transmeten les fam\u00edlies, la religi\u00f3 i l’educaci\u00f3 s\u00f3n fonamentals.<\/span><\/p>\n

En el seu estudi antropol\u00f2gic centrat en diverses societats no industrials i agr\u00e0ries de tot el m\u00f3n, Gilmore l’any 1990 va descriure una tend\u00e8ncia gaireb\u00e9 universal de les societats a exigir als seus membres masculins una prova social de la seva condici\u00f3 viril. Les caracter\u00edstiques d’aquesta prova varien segons les societats \u2014des de demostracions d’habilitats sexuals fins a l’adquisici\u00f3 de b\u00e9ns materials, passant per la participaci\u00f3 en baralles de borratxos i dolorosos rituals de circumcisi\u00f3\u2014 per\u00f2 el tema subjacent roman inalterable: els homes han de demostrar, mitjan\u00e7ant alguna classe d’acci\u00f3 p\u00fablica, que mereixen el t\u00edtol d’\u00abhome de veritat\u00bb. Moltes cultures escarifiquen les galtes o el front dels nois perqu\u00e8 la seva pertinen\u00e7a al grup sigui visible a la cara, com una firma en un pergam\u00ed de pell on el noi diu que est\u00e0 disposat a renunciar a part de si mateix per defensar el seu grup.<\/span>
A partir d’aquestes idees, en l’\u00e0mbit de la psicologia social, la teoria de la masculinitat prec\u00e0ria (fr\u00e0gil, inestable) postula (com ja he assenyalat m\u00e9s amunt) que la virilitat es conceptualitza \u00e0mpliament com un estatus social dif\u00edcil de guanyar, f\u00e0cil de perdre i que cal demostrar repetidament mitjan\u00e7ant l’acci\u00f3. Aquesta teoria sost\u00e9 a m\u00e9s que la precarietat de l’estatus de g\u00e8nere mascul\u00ed duu els homes, en comparaci\u00f3 amb les dones, a patir m\u00e9s nivells d’ansietat social i a una motivaci\u00f3 m\u00e9s gran a fer front a situacions en qu\u00e8 es q\u00fcestiona el seu estatus de g\u00e8nere recorrent a actituds arriscades i agressives. La investigaci\u00f3 qualitativa citada de Gilmore va proporcionar algunes proves de la universalitat de les creences de masculinitat prec\u00e0ria en societats com la Trukese de Micron\u00e8sia, la Mehinaku del Brasil i la Samburu de Kenya.<\/span><\/p>\n

Guanyar-se l’estatus de ser un home de veritat \u00e9s, doncs, una reminisc\u00e8ncia dels rituals tribals durant les transicions de la infantesa a la maduresa. Per\u00f2, encara ara, en certes societats ind\u00edgenes els nens arriben a l’estatus d’home passant per rituals que impliquen la separaci\u00f3 f\u00edsica i l’a\u00efllament i proves de resist\u00e8ncia doloroses o perilloses. Fins i tot on no hi ha rituals de masculinitat formalitzats, tant en pa\u00efsos americans \u2014inclosos els Estats Units\u2014 com en europeus s’observen tot sovint pressions per demostrar la masculinitat. En canvi, la transici\u00f3 de la infantesa a la feminitat es considera m\u00e9s generalment com un proc\u00e9s biol\u00f2gic inevitable, i l’estatus de les dones com a dones \u00abreals\u00bb es q\u00fcestiona menys sovint. Fins a quin punt les creences sobre la precarietat de la virilitat en els homes varia entre les cultures? I dins de les diferents cultures que habiten dins dels pa\u00efsos, hi ha variabilitat entre els homes?<\/span><\/p>\n

Investigaci\u00f3 transcultural amb 62 pa\u00efsos i 13 regions del m\u00f3n<\/span><\/strong><\/p>\n

Una de les investigacions m\u00e9s interessants que fins ara he llegit sobre aquest tema \u00e9s de Jennifer Bosson, Pawlel Jurek i col\u00b7laboradors: \u00abPsychometric Properties and Correlates of Precarious Manhood Beliefs in 62 Nations\u00bb (Journal of Cross-Cultural Psychology, 1-28\/March 2021). En l’estudi han emprat m\u00e8todes quantitatius per examinar la prevalen\u00e7a transcultural de les creences de precarietat masculina en 62 pa\u00efsos que abracen 13 regions del m\u00f3n i amb un total de m\u00e9s de 33.400 enquestats. Han analitzat si la precarietat del rol de g\u00e8nere mascul\u00ed varia entre les cultures. \u00c9s a dir, si aquest sentiment que la masculinitat se sent amena\u00e7ada f\u00e0cilment, que el sentiment d’amena\u00e7a produeix malestar i angoixa, i que s’ha de demostrar sempre costi el que costi, \u00e9s un patr\u00f3 la intensitat del qual varia entre les diferents cultures que poblen el m\u00f3n. Hi han col\u00b7laborat m\u00e9s de 140 investigadors d’universitats d’aquests pa\u00efsos.<\/span><\/p>\n

Les troballes revelen, en primer lloc, que les nocions de masculinitat prec\u00e0ria s’entenen universalment, per\u00f2 que tenen un suport diferent en diversos graus en funci\u00f3 de les diferents cultures i religions. A m\u00e9s, les persones de tot el m\u00f3n reconeixen una entesa comuna de la masculinitat com un estatus social aconseguit, m\u00e9s que atribu\u00eft.<\/span>
Tamb\u00e9 aquests investigadors han relacionat les actituds de masculinitat prec\u00e0ria amb els indicadors de desigualtat de g\u00e8nere a nivell de pa\u00eds (\u00cdndex Global de la Bretxa de G\u00e8nere [IGBG]; F\u00f2rum Econ\u00f2mic Mundial, 2019) i amb els indicadors de desenvolupament hum\u00e0 (\u00cdndex de Desenvolupament Hum\u00e0 [IDH]; Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, 2019).<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00cdndex Global de la Bretxa de G\u00e8nere i la seva relaci\u00f3 amb les creences de virilitat prec\u00e0ria<\/span><\/strong><\/p>\n

Els pa\u00efsos difereixen en la mesura que els residents masculins i femenins gaudeixen d’una paritat de g\u00e8nere \u2014\u00e9s a dir, d’una igualtat d’acc\u00e9s als recursos, les oportunitats i l’estatus\u2014 o b\u00e9 d’una desigualtat de g\u00e8nere. L’\u00cdndex Global de Bretxa de G\u00e8nere quantifica els desavantatges de les dones en l’\u00e0mbit nacional en relaci\u00f3 amb els dels homes quant a \u00e8xits educatius, oportunitats econ\u00f2miques, empoderament pol\u00edtic i salut en una escala de 0,00 a 1,00 (F\u00f2rum Econ\u00f2mic Mundial, 2019); de manera que un \u00edndex m\u00e9s baix significa una bretxa de g\u00e8nere m\u00e9s elevada. \u00c9s a dir, m\u00e9s desigualtat de g\u00e8nere. Els pa\u00efsos amb un \u00cdndex Global de Bretxa de G\u00e8nere m\u00e9s baixos tendeixen a tenir estructures socials m\u00e9s patriarcals i una divisi\u00f3 del treball tradicional basada en el g\u00e8nere, amb m\u00e9s proporcions d’homes en el paper de prove\u00efdors econ\u00f2mics, protectors i responsables pol\u00edtics, i m\u00e9s proporcions de dones en el paper de mestresses de casa, cuidadores i treballadores de baix estatus. Aix\u00ed, als pa\u00efsos amb un \u00cdndex Global de Bretxa de G\u00e8nere m\u00e9s baixos els homes com a grup s\u00f3n m\u00e9s dominants, i les dones com a grup m\u00e9s subordinades. Aquesta investigaci\u00f3 transcultural feta a 62 pa\u00efsos troba puntuacions de masculinitat prec\u00e0ria m\u00e9s altes a pa\u00efsos amb menys igualtat de g\u00e8nere (mesurada per l’\u00cdndex Global de Bretxa de G\u00e8nere). Aix\u00f2 \u00e9s at\u00e8s, com a m\u00ednim, a dues raons. En primer lloc, als pa\u00efsos amb menys igualtat de g\u00e8nere, les relacions socials entre homes tendeixen a ser m\u00e9s jer\u00e0rquiques i competitives, amb una variaci\u00f3 en el nivell de poder que tenen els homes considerats individualment. Per exemple, t\u00e9 m\u00e9s poder un banquer que un sensesostre, i el banquer aconsegueix m\u00e9s bons resultats. Alguns estudiosos postulen que el control patriarcal dominant dels homes sobre les dones va evolucionar paral\u00b7lelament amb el control jer\u00e0rquic sobre els homes subalterns quan les societats humanes van passar d’estructures socials basades en el parentiu a les basades en la classe. Si la compet\u00e8ncia intragrupal dels homes per l’estatus, els recursos i l’acc\u00e9s a les parelles \u00e9s especialment ferotge als pa\u00efsos amb menys igualtat de g\u00e8nere, les persones d’aquests pa\u00efsos haurien d’estar m\u00e9s inclinades a considerar la masculinitat com un estatus social competitiu. I aquest \u00e9s un dels aspectes que la investigaci\u00f3 citada demostra.<\/span><\/p>\n

D’acord amb aquesta suposici\u00f3, les persones de nacions amb m\u00e9s (vs. menys) desigualtat de g\u00e8nere consideren els homes m\u00e9s durs i assedegats de poder, i m\u00e9s adequats per a rols de lideratge d’alt estatus. A m\u00e9s, els homes joves dels Estats Units (ocupen el lloc 53 en igualtat de g\u00e8nere; F\u00f2rum Econ\u00f2mic Mundial, 2019) van considerar que la seva pr\u00f2pia masculinitat era m\u00e9s prec\u00e0ria que la dels joves de Dinamarca (14\u00e8 lloc en igualtat de g\u00e8nere). De la mateixa manera, els homes de Pol\u00f2nia (en el lloc 40 en igualtat de g\u00e8nere) van donar suport a les creences prec\u00e0ries de masculinitat amb m\u00e9s for\u00e7a que els homes de Noruega (2n lloc en igualtat de g\u00e8nere), i van reaccionar amb menys comoditat p\u00fablica i m\u00e9s emocions negatives a una amena\u00e7a a la seva masculinitat que els homes noruecs. Espanya est\u00e0 en la catorzena posici\u00f3, amb un \u00edndex de desigualtat de g\u00e8nere de 0,79, i tamb\u00e9 es van trobar difer\u00e8ncies significatives tant amb els pa\u00efsos amb creences de masculinitat prec\u00e0ria m\u00e9s elevades com amb els pa\u00efsos amb creences de masculinitat prec\u00e0ria menys punyents.<\/span><\/p>\n

En segon lloc, i per definici\u00f3, els pa\u00efsos amb menys igualtat de g\u00e8nere tenen rols i creences de g\u00e8nere m\u00e9s tradicionals, amb preceptes m\u00e9s estrictes que exigeixen que els homes protegeixin i mantinguin les dones, la fam\u00edlia i el grup. Com va assenyalar Gilmore (vegeu m\u00e9s amunt), aquestes mateixes prescripcions masculines constitueixen la base de les pressions de masculinitat prec\u00e0ria: les normes de masculinitat prec\u00e0ria empenyen els homes a l’acci\u00f3 quan la superviv\u00e8ncia del grup dep\u00e8n m\u00e9s de la disposici\u00f3 dels homes a dur a terme les tasques dif\u00edcils, perilloses i competitives de protecci\u00f3 (per exemple, lluitar) i prove\u00efment (per exemple, ca\u00e7ar, adquirir recursos). Per tant, els habitants dels pa\u00efsos que depenen en m\u00e9s gran mesura dels homes per assumir les funcions de protecci\u00f3 i prove\u00efment (\u00e9s a dir, els pa\u00efsos amb menys igualtat de g\u00e8nere) tamb\u00e9 estan m\u00e9s inclinats a considerar la masculinitat com un afany arriscat amb una alta probabilitat de frac\u00e0s. \u00c9s a dir, ateses les responsabilitats m\u00e9s dif\u00edcils de complir que s’encomanen als homes, aquests s’arrisquen m\u00e9s al frac\u00e0s \u2014a fallar com a homes\u2014 que si es quedessin a casa.<\/span><\/p>\n

En concret, com m\u00e9s avantatge tenen els homes sobre les dones quant a poder pol\u00edtic, control de recursos i resultats sanitaris en un pa\u00eds, m\u00e9s els habitants d’aquest pa\u00eds consideren ser home com un estatus social en si mateix; un estatus que s’ha de guanyar i que es pot perdre f\u00e0cilment. La Hist\u00f2ria suggereix que quan els humans van passar d’estructures socials basades en el parentiu a estructures basades en la distinci\u00f3 de classes socials, el poder pol\u00edtic i social es va concentrar en petits grups d’homes dominants d’alt estatus. \u00c9s de suposar que quan els humans van passar de les economies de subsist\u00e8ncia a les economies basades en l’adquisici\u00f3 de riquesa i la propietat, els homes dominants van controlar de manera explotadora tant les dones, per reproduir-se, com els homes subordinats per beneficiar-se de la seva feina. Si fos aix\u00ed, potser la tend\u00e8ncia humana creixent cap a les estructures socials basades en classes socials sigui una tercera variable distal de la qual van sorgir tant les creences prec\u00e0ries sobre la virilitat com les ideologies de g\u00e8nere patriarcals; tant de sexisme hostil cap a les dones que es revelen com de sexisme benvolent (condescendent i de protecci\u00f3) cap a les dones que es mostren d\u00f2cils i submises.<\/span><\/p>\n

D’acord amb la teoria del sexisme ambivalent, les ideologies de g\u00e8nere hostils i benvolents emergeixen i reflecteixen les estructures de dominaci\u00f3 masculina (\u00e9s a dir, el patriarcat) i d’interdepend\u00e8ncia heterosexual. El patriarcat, el sistema social en qu\u00e8 els homes com a grup tenen m\u00e9s acc\u00e9s al poder i als recursos que les dones, dona lloc a ressentiments hostils i estereotips negatius (de les dones com a insubordinades i dels homes com assedegats de poder). La interdepend\u00e8ncia heterosexual, la depend\u00e8ncia universal dels grups de g\u00e8nere entre si per a l’afecte, l’aparellament i la paternitat compartida, dona lloc a idealitzacions benvolents i estereotips positius (de les dones com a cuidadores i dels homes com a prove\u00efdors protectors).<\/span><\/p>\n

Explicat m\u00e9s \u00e0mpliament i m\u00e9s en concret, podem dir que el sexisme ambivalent i l’ambival\u00e8ncia envers les dones s\u00f3n ideologies de g\u00e8nere universalment reconegudes a totes les cultures, i contenen tant elements hostils (obertament insultants, irats) com tolerants (subjectivament positius per\u00f2 paternalistes). El sexisme ambivalent presenta les dones com a manipuladores i insubordinades quan volen aconseguir estatus o poder (sexisme hostil), per\u00f2 tamb\u00e9 com a moralment pures i c\u00e0lides quan satisfan les necessitats d’intimitat dels homes (sexisme benvolent o paternalista).<\/span><\/p>\n

Tamb\u00e9 l’ambival\u00e8ncia de les dones envers els homes els retrata com a arrogants i depredadors quan imposen el seu domini (hostilitat envers els homes), per\u00f2 tamb\u00e9 com a competents i fiables quan compleixen un paper de protectors i prove\u00efdors (benevol\u00e8ncia envers els homes).<\/span><\/p>\n

El suport conjunt de les ideologies de g\u00e8nere hostils i benvolents es considera, des d’un punt de vista te\u00f2ric, essencial per mantenir una jerarquia de g\u00e8nere en qu\u00e8, si b\u00e9 les dones i els homes tenen un poder desigual, depenen els uns dels altres per assolir objectius importants. De fet, els estudis interculturals indiquen que el sexisme hostil i el sexisme benvolent estan gaireb\u00e9 universalment correlacionats positivament, igual que ho estan l’hostilitat envers els homes i la benevol\u00e8ncia envers ells. Per tant, les cultures que donen suport a ideologies m\u00e9s hostils sobre dones i homes tamb\u00e9 tendeixen a compensar aquests punts de vista negatius amb ideologies m\u00e9s afalagadores i benvolents sobre cada grup de g\u00e8nere. Mentre que les ideologies de g\u00e8nere hostils i ben\u00e8voles reflecteixen i legitimen el domini dels homes a nivell de grup sobre les dones i la seva depend\u00e8ncia, les creences de masculinitat prec\u00e0ria reflecteixen la naturalesa jer\u00e0rquica i competitiva de les relacions socials intrasexuals home-home. Per tant, totes aquestes ideologies de g\u00e8nere revelen alguna cosa sobre la dominaci\u00f3 social dels homes sobre les dones i dels homes d’estatus elevat sobre els de menor estatus. Tot i que els homes, com a grup, gaudeixen de m\u00e9s estatus i poder que les dones a totes les cultures, l’estatus de masculinitat, com he explicat en els apartats anteriors, en si mateix \u00e9s esquiu, competitiu i dif\u00edcil de mantenir.<\/span><\/p>\n

Si les ideologies de g\u00e8nere ambivalents i les creences de masculinitat prec\u00e0ria sorgeixen de les jerarquies socials en qu\u00e8 els homes dominants tenen un poder desproporcionat sobre les dones i els altres homes de menor estatus, aleshores les creences de masculinitat prec\u00e0ria s’haurien de cohesionar significativament amb el sexisme hostil i el sexisme benvolent (condescendent). I aquesta \u00e9s una altra de les troballes de la investigaci\u00f3 transcultural amb els 62 pa\u00efsos de tretze regions del m\u00f3n. Com a suport a les troballes d’aquesta investigaci\u00f3, algunes dades no publicades obtingudes amb una mostra dels EUA (N=258; 48% dones) van revelar que les persones amb creences de masculinitat prec\u00e0ria tamb\u00e9 van puntuar m\u00e9s alt en sexisme hostil (r=0,19, p=0,003) i sexisme ben\u00e8vol (r=0,20, p=0,001). A m\u00e9s, despr\u00e9s d’una amena\u00e7a sobre la masculinitat, els homes van respondre abra\u00e7ant amb m\u00e9s fervor el sexisme ben\u00e8vol i la dominaci\u00f3 social, i, simult\u00e0niament, retirant el suport a les accions i als moviments socials d’equitat de g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n

\u00c9s a dir, com m\u00e9s gran \u00e9s el domini dels homes sobre les dones \u2014que requereix ideologies hostils i ben\u00e8voles que ho justifiquin i sostinguin\u2014 tamb\u00e9 m\u00e9s estratificat \u00e9s l’estatus intergrupal entre els homes i hi ha m\u00e9s lluites competitives pel domini. Presumiblement, aquesta darrera din\u00e0mica entre homes dona lloc a creences culturals de masculinitat prec\u00e0ria, que contribueixen a la socialitzaci\u00f3 dels rols de g\u00e8nere preparant els nois per enfrontar-se als reptes, assumir riscos i exercir papers de protector i subministrador.<\/span><\/p>\n

Parlem tot seguit de la relaci\u00f3 trobada entre l’\u00cdndex de Masculinitat Prec\u00e0ria i l’\u00cdndex de Desenvolupament Hum\u00e0 (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, 2019).<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

La relaci\u00f3 entre les creences de masculinitat prec\u00e0ria i l’\u00cdndex de Desenvolupament Hum\u00e0 nacional<\/span><\/strong><\/p>\n

Aix\u00ed mateix, la investigaci\u00f3 que analitzo va trobar enlla\u00e7os entre les creences de masculinitat prec\u00e0ria i el desenvolupament hum\u00e0 nacional. L’\u00cdndex de Desenvolupament Hum\u00e0 \u00e9s un indicador pel que fa al pa\u00eds del potencial hum\u00e0 i del benestar en termes d’esperan\u00e7a de vida, creixement econ\u00f2mic i acc\u00e9s a l’educaci\u00f3 (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, 2019). Els pa\u00efsos amb m\u00e9s desenvolupament hum\u00e0 tendeixen a concedir als seus ciutadans m\u00e9s llibertat per satisfer les necessitats b\u00e0siques (per exemple, per a l’alimentaci\u00f3, l’habitatge, la salut) i m\u00e9s autonomia per triar les activitats desitjables i de millora personal, com ara l’educaci\u00f3, el treball i la participaci\u00f3 en la comunitat. Diferents investigacions ens mostren que el desenvolupament hum\u00e0 es correlaciona negativament amb el sexisme i la desigualtat de g\u00e8nere. En l’estudi present es va veure que l’\u00cdndex de Desenvolupament Hum\u00e0 i l’\u00cdndex Global de Bretxa de G\u00e8nere estaven fortament correlacionats en els 62 pa\u00efsos inclosos en aquest estudi. Tamb\u00e9 van veure que els pa\u00efsos amb un desenvolupament hum\u00e0 m\u00e9s baix \u2014en termes de potencial hum\u00e0 i benestar\u2014 obtenen una puntuaci\u00f3 m\u00e9s alta en les creences sobre la masculinitat prec\u00e0ria. Per tant, als pa\u00efsos on la gent s’enfronta a m\u00e9s dificultats i troba menys activitats desitjables, pot resultar adaptatiu socialitzar els nens i els homes perqu\u00e8 acceptin els riscos i les lluites dels rols de protector i prove\u00efdor. At\u00e8s que aquesta participaci\u00f3 exigeix m\u00e9s sacrificis i esfor\u00e7os desagradables, les societats han d’exercir pressions socials m\u00e9s fortes sobre els homes perqu\u00e8 compleixin el seu paper.<\/span><\/p>\n

Curiosament, van veure que als pa\u00efsos amb menys igualtat de g\u00e8nere i desenvolupament hum\u00e0, les dones tendeixen a donar suport a les creences de masculinitat prec\u00e0ria amb m\u00e9s for\u00e7a que els homes. \u00c9s a dir, als pa\u00efsos m\u00e9s patriarcals i menys desenvolupats, les dones \u2014com a grup de g\u00e8nere d’estatus m\u00e9s baix\u2014 estan especialment atentes a la necessitat dels homes a validar socialment la seva virilitat. Aquesta alerta de les dones t\u00e9 sentit at\u00e8s que els homes, de vegades, en aquestes cultures m\u00e9s patriarcals, responen a les amenaces amb una masculinitat dominant, sexualitzant les dones i comportant-se de manera agressiva. Aquestes estrat\u00e8gies de restauraci\u00f3 de la masculinitat s\u00f3n especialment comunes en els contextos culturals m\u00e9s durs i patriarcals, i aix\u00f2 fa que les dones estiguin m\u00e9s atentes i amatents a les din\u00e0miques prec\u00e0ries de la masculinitat, reflectint una adaptaci\u00f3 amb finalitats de protecci\u00f3. Tamb\u00e9 els homes d’aquestes cultures m\u00e9s dures i patriarcals estan menys disposats que les dones a caracteritzar o definir expl\u00edcitament el rol de g\u00e8nere mascul\u00ed com a precari, ja que aquesta admissi\u00f3 podria ser percebuda com un signe de feblesa o vulnerabilitat.<\/span><\/p>\n

Comentari final<\/span><\/strong><\/p>\n

Al llarg de l’estudi, els investigadors fan servir m\u00e9s el terme \u00abcultura\u00bb que \u00abnaci\u00f3\u00bb quan descriuen les suposades difer\u00e8ncies entre pa\u00efsos. Ben mirat la \u00abcultura\u00bb \u00e9s sovint un constructe m\u00e9s complex i matisat que la \u00abnaci\u00f3\u00bb; de fet, les nacions difereixen quant a l’heterogene\u00eftat cultural interna que contenen. Dins d’un mateix pa\u00eds, poden coexistir molt b\u00e9 difer\u00e8ncies en les creences sobre la masculinitat prec\u00e0ria; per exemple, en funci\u00f3 de les condicions econ\u00f2miques locals i l’acc\u00e9s a l’educaci\u00f3. \u00c9s important assenyalar que els resultats obtinguts sobre masculinitat prec\u00e0ria presenten m\u00e9s vari\u00e0ncia entre els individus dins d’un pa\u00eds que entre pa\u00efsos. Per tant, una proporci\u00f3 substancial de la vari\u00e0ncia en les creences de masculinitat prec\u00e0ria \u00e9s atribu\u00efble a les difer\u00e8ncies entre els individus de cada pa\u00eds.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

<\/span>
Bibliografia:<\/span><\/strong>
Bosson, J.; Jurek, P. and col. (2021). \u00abPsychometric Properties and Correlates of Precarious Manhood Beliefs in 62 Nations\u00bb. Journal of Cross-Cultural Psychology, 1, 28.<\/span>
Steffens, M.C. & Viladot, M.A. (2015). Gender at work. A Social Psychologycal Perspective. New York: Peter Lang.<\/span>
Viladot, M.A. (2017). G\u00e9nero y Poder en las Organizaciones. Barcelona: UOC Editorial.<\/span>
Viladot, M.A. & Steffens, M.C. (2016). Estereotipos de g\u00e9nero en el trabajo. Barcelona: UOC Editorial.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0OPINI\u00d3 A Catalunya hi ha di\u00e0riament dues den\u00fancies de violaci\u00f3. Entre els mesos de gener i setembre s’han denunciat 462 violacions, actes que no inclouen altres tipus d’abusos. Qu\u00e8 est\u00e0 passant? Res que no hagi estat passant des de temps […]<\/p>\n","protected":false},"author":47,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26395],"tags":[],"class_list":["post-69407","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-25n"],"yoast_head":"\nSer un home de veritat | La Independent<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Qu\u00e8 els ocorre, als homes? Jo crec que aquesta \u00e9s la pregunta del mili\u00f3. S\u00e9 que immediatament molts em diran que no es pot generalitzar, que no tots els homes s\u00f3n iguals, que els valors, l'educaci\u00f3 i els patrons de comportament s\u00f3n molt diferents...\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/ser-un-hombre-de-verdad\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"en_US\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Ser un home de veritat | La Independent\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Qu\u00e8 els ocorre, als homes? Jo crec que aquesta \u00e9s la pregunta del mili\u00f3. S\u00e9 que immediatament molts em diran que no es pot generalitzar, que no tots els homes s\u00f3n iguals, que els valors, l'educaci\u00f3 i els patrons de comportament s\u00f3n molt diferents...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/laindependent.cat\/en\/ser-un-hombre-de-verdad\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"La Independent\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2021-11-24T23:23:13+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-05-12T17:27:28+00:00\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Maria \u00c0ngels Viladot\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:creator\" content=\"@https:\/\/twitter.com\/ma_viladot\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Maria \u00c0ngels Viladot\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Est. reading time\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"23 minutes\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"Article\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/ser-un-hombre-de-verdad\\\/#article\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/ser-un-hombre-de-verdad\\\/\"},\"author\":{\"name\":\"Maria \u00c0ngels Viladot\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/980fcd34fcd82ecf6952b2d18308715b\"},\"headline\":\"Ser un home de veritat\",\"datePublished\":\"2021-11-24T23:23:13+00:00\",\"dateModified\":\"2023-05-12T17:27:28+00:00\",\"mainEntityOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/ser-un-hombre-de-verdad\\\/\"},\"wordCount\":4695,\"commentCount\":0,\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"articleSection\":[\"25N\"],\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"CommentAction\",\"name\":\"Comment\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/ser-un-hombre-de-verdad\\\/#respond\"]}]},{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/ser-un-hombre-de-verdad\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/ser-un-hombre-de-verdad\\\/\",\"name\":\"Ser un home de veritat | La Independent\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\"},\"datePublished\":\"2021-11-24T23:23:13+00:00\",\"dateModified\":\"2023-05-12T17:27:28+00:00\",\"description\":\"Qu\u00e8 els ocorre, als homes? Jo crec que aquesta \u00e9s la pregunta del mili\u00f3. S\u00e9 que immediatament molts em diran que no es pot generalitzar, que no tots els homes s\u00f3n iguals, que els valors, l'educaci\u00f3 i els patrons de comportament s\u00f3n molt diferents...\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/ser-un-hombre-de-verdad\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"en-US\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/ser-un-hombre-de-verdad\\\/\"]}]},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/ser-un-hombre-de-verdad\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"25N 2022\",\"item\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/tema\\\/25n-2022-en\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Ser un home de veritat\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"name\":\"La Independent\",\"description\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\"},\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"en-US\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#organization\",\"name\":\"La Independent\",\"alternateName\":\"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/10\\\/logo-independent.svg\",\"width\":562,\"height\":78,\"caption\":\"La Independent\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"}},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/#\\\/schema\\\/person\\\/980fcd34fcd82ecf6952b2d18308715b\",\"name\":\"Maria \u00c0ngels Viladot\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"en-US\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/104879e554d0229cd80cae34ec9ff34a1cac940b8532c608042b582f4eda7564?s=96&d=blank&r=g\",\"url\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/104879e554d0229cd80cae34ec9ff34a1cac940b8532c608042b582f4eda7564?s=96&d=blank&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/secure.gravatar.com\\\/avatar\\\/104879e554d0229cd80cae34ec9ff34a1cac940b8532c608042b582f4eda7564?s=96&d=blank&r=g\",\"caption\":\"Maria \u00c0ngels Viladot\"},\"description\":\"Doctora en psicologia i escriptora.\",\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/x.com\\\/https:\\\/\\\/twitter.com\\\/ma_viladot\"],\"url\":\"https:\\\/\\\/laindependent.cat\\\/en\\\/author\\\/mangelsviladot\\\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Ser un home de veritat | La Independent","description":"Qu\u00e8 els ocorre, als homes? Jo crec que aquesta \u00e9s la pregunta del mili\u00f3. S\u00e9 que immediatament molts em diran que no es pot generalitzar, que no tots els homes s\u00f3n iguals, que els valors, l'educaci\u00f3 i els patrons de comportament s\u00f3n molt diferents...","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/ser-un-hombre-de-verdad\/","og_locale":"en_US","og_type":"article","og_title":"Ser un home de veritat | La Independent","og_description":"Qu\u00e8 els ocorre, als homes? Jo crec que aquesta \u00e9s la pregunta del mili\u00f3. S\u00e9 que immediatament molts em diran que no es pot generalitzar, que no tots els homes s\u00f3n iguals, que els valors, l'educaci\u00f3 i els patrons de comportament s\u00f3n molt diferents...","og_url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/ser-un-hombre-de-verdad\/","og_site_name":"La Independent","article_published_time":"2021-11-24T23:23:13+00:00","article_modified_time":"2023-05-12T17:27:28+00:00","author":"Maria \u00c0ngels Viladot","twitter_card":"summary_large_image","twitter_creator":"@https:\/\/twitter.com\/ma_viladot","twitter_misc":{"Written by":"Maria \u00c0ngels Viladot","Est. reading time":"23 minutes"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"Article","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/ser-un-hombre-de-verdad\/#article","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/ser-un-hombre-de-verdad\/"},"author":{"name":"Maria \u00c0ngels Viladot","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/980fcd34fcd82ecf6952b2d18308715b"},"headline":"Ser un home de veritat","datePublished":"2021-11-24T23:23:13+00:00","dateModified":"2023-05-12T17:27:28+00:00","mainEntityOfPage":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/ser-un-hombre-de-verdad\/"},"wordCount":4695,"commentCount":0,"publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"articleSection":["25N"],"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"CommentAction","name":"Comment","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/ser-un-hombre-de-verdad\/#respond"]}]},{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/ser-un-hombre-de-verdad\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/ser-un-hombre-de-verdad\/","name":"Ser un home de veritat | La Independent","isPartOf":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website"},"datePublished":"2021-11-24T23:23:13+00:00","dateModified":"2023-05-12T17:27:28+00:00","description":"Qu\u00e8 els ocorre, als homes? Jo crec que aquesta \u00e9s la pregunta del mili\u00f3. S\u00e9 que immediatament molts em diran que no es pot generalitzar, que no tots els homes s\u00f3n iguals, que els valors, l'educaci\u00f3 i els patrons de comportament s\u00f3n molt diferents...","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/ser-un-hombre-de-verdad\/#breadcrumb"},"inLanguage":"en-US","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/laindependent.cat\/en\/ser-un-hombre-de-verdad\/"]}]},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/ser-un-hombre-de-verdad\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"25N 2022","item":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/tema\/25n-2022-en\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Ser un home de veritat"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#website","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","name":"La Independent","description":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","publisher":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization"},"alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"en-US"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#organization","name":"La Independent","alternateName":"Ag\u00e8ncia de not\u00edcies amb visi\u00f3 de g\u00e8nere","url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","contentUrl":"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/10\/logo-independent.svg","width":562,"height":78,"caption":"La Independent"},"image":{"@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/logo\/image\/"}},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/#\/schema\/person\/980fcd34fcd82ecf6952b2d18308715b","name":"Maria \u00c0ngels Viladot","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"en-US","@id":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/104879e554d0229cd80cae34ec9ff34a1cac940b8532c608042b582f4eda7564?s=96&d=blank&r=g","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/104879e554d0229cd80cae34ec9ff34a1cac940b8532c608042b582f4eda7564?s=96&d=blank&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/104879e554d0229cd80cae34ec9ff34a1cac940b8532c608042b582f4eda7564?s=96&d=blank&r=g","caption":"Maria \u00c0ngels Viladot"},"description":"Doctora en psicologia i escriptora.","sameAs":["https:\/\/x.com\/https:\/\/twitter.com\/ma_viladot"],"url":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/author\/mangelsviladot\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69407","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/47"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=69407"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/69407\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=69407"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=69407"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/laindependent.cat\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=69407"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}