<\/p>\n
La periodista, escriptora i activista nord-americana Gloria Steinem<\/strong>, feminista coneguda internacionalment, ha rebut el Premi Princesa d’Ast\u00faries de Comunicaci\u00f3 i Humanitats, 2021.<\/span><\/p>\n El premi el convoca la Fundaci\u00f3 Princesa d’Ast\u00faries, que aquest any compleix la XLI edici\u00f3. Hi van optar un total de 36 candidatures de 16 nacionalitats diferents.<\/span><\/p>\n El jurat es va reunir per videoconfer\u00e8ncia i va estar presidit pel fil\u00f2leg V\u00edctor Garc\u00eda de la Concha<\/strong>, director de l’Institut Cervantes.<\/span><\/p>\n Gloria Steinem es va mostrar molt agra\u00efda i “sorpresa” de rebre un guard\u00f3, el primer que li han atorgat, que han rebut “des de Susan Sontag<\/strong> fins a Nelson Mandela<\/strong>, des de Margaret Atwood<\/strong> fins a Doris Lessing<\/strong>. Tots s\u00f3n escriptors i revolucionaris”.<\/span><\/p>\n La seva lluita per la igualtat<\/span><\/strong><\/p>\n Gloria Steinem, de 87 anys, ha dedicat tota la seva vida a la lluita per a la igualtat. \u00c9s una destacada integrant del moviment feminista nord-americ\u00e0 des de finals dels seixanta i principis dels setanta.<\/span><\/p>\n L’activista va adquirir fama amb la publicaci\u00f3 de l’article After Black Power, Women’s Liberation (Despr\u00e9s del poder negre, l’alliberament de les dones) el 1969 al New York Magazine.<\/span><\/p>\n Les noves generacions l’acaben de descobrir a la s\u00e8rie ‘Mrs. America’, que mostra la lluita de Steinem perqu\u00e8 els Estats Units ratifiquessin l’Esmena per a la Igualtat de Drets el 1972 i que la va enfrontar a la conservadora Phyllis Schlafly<\/strong>.<\/span><\/p>\n <\/span> Al llarg del seu discurs, va posar en relleu \u00abque la pand\u00e8mia ens ha revelat la import\u00e0ncia de q\u00fcestions importants no ho dubta ning\u00fa. Aquest darrer any ens ha ensenyat molt, i espero que pensem com apreciar degudament les lli\u00e7ons apreses”.<\/span><\/p>\n “Valorem els treballadors sanitaris i hospitalaris com mai abans. Al meu pa\u00eds, m\u00e9s homes confinats a casa seva van comen\u00e7ar a con\u00e8ixer els seus propis fills, la qual cosa ha estat molt positiva. Tamb\u00e9 van descobrir qu\u00e8 implicava la cura dels nens a temps complet, i van poder comprovar com de quotidi\u00e0 i sistem\u00e0tic \u00e9s el proc\u00e9s educatiu”.<\/span> En els nostres or\u00edgens com a esp\u00e8cie migrat\u00f2ria, tothom havia d’ocupar-se de tenir cura dels nens. El patriarcat va cr\u00e9ixer quan ens vam tornar sedentaris”. Ha posat en relleu que “la viol\u00e8ncia dom\u00e8stica en contra de les dones va augmentar durant el confinament, i aquesta ha estat una lli\u00e7\u00f3 tr\u00e0gica.<\/span><\/p>\n Ha fet refer\u00e8ncia al replantejament del Planeta: “No hi ha immigrants, tots som passatgers en aquesta nau espacial terrestre, amb l’esperan\u00e7a de salvar els nostres boscos, que s\u00f3n el nostre futur”.<\/span><\/p>\n “La terra, que \u00e9s un \u00e9sser viu, s’adona que els seus boscos productors d’oxigen s’estan destruint, que els seus oceans i la seva atmosfera s’estan fent massa c\u00e0lids i privats d’oxigen per la crema de combustibles f\u00f2ssils.<\/span><\/p>\n Que la seva gent tamb\u00e9 est\u00e0 dividida per l’accident que suposa n\u00e9ixer amb m\u00e9s o menys melanina a la pell. I aix\u00ed, aquesta terra viva, tal com \u00e9s dins de l’espai, simplement ens rebutjar\u00e0… i comen\u00e7ar\u00e0 de nou”. D’una profecia dels ind\u00edgenes de la naci\u00f3 cherokee, que ha recordat la premiada.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Gl\u00f2ria Steinem<\/span><\/strong><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Steinem (1934) va n\u00e9ixer a Toledo, Ohio. La seva mare era presbiteriana i el pare jueu, fill d’immigrants de W\u00fcrttemberg.<\/span><\/p>\n La seva \u00e0via paterna, Pauline Perlmutter Steinem<\/strong>, va ser presidenta del comit\u00e8 educatiu de l’Associaci\u00f3 Nacional pro Sufragi de la Dona i delegada del Consell Internacional de Dones del 1908. Pauline tamb\u00e9 va rescatar molts membres de la seva fam\u00edlia de l’Holocaust.<\/span><\/p>\n Abans de n\u00e9ixer la Gloria, la seva mare va desenvolupar una malaltia mental que la va obligar a passar llargs per\u00edodes en sanatoris. Quan la Gl\u00f2ria tenia 10 anys els seus pares es van separar (1944) i es va quedar amb la seva mare a Toledo.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n La seva vida professional<\/span><\/strong><\/p>\n A finals de la d\u00e8cada de 1950, Gloria Steinem va passar dos anys a l’\u00cdndia com a bec\u00e0ria de la Chester Bowles, i despr\u00e9s d’haver tornat als EUA, va ocupar el c\u00e0rrec de directora del Servei de Recerca Independent, una organitzaci\u00f3 finan\u00e7ada en secret per un donant opulent que va resultar ser la CIA.<\/span><\/p>\n El seu primer treball com a freelance va ser a la revista ‘Esquire’ –una revista pensada per a homes– escrivint sobre la contracepci\u00f3. Al seu editor, Clay Felker<\/strong>, no li va agradar el text inicial i la va obligar a reescriure’l.<\/span> El 1963 va buscar feina com a conilleta al Club Playboy de Nova York per documentar-se per a un article de la revista ‘Huntington Hartford’s Show’. El t\u00edtol de l’article que va escriure va ser A Bunny’s Tale i apareixia Steinem amb l’uniforme de conilleta i explicava com eren tractades les dones en aquests clubs.<\/span><\/p>\n La Gloria va declarar que se sentia orgullosa de la investigaci\u00f3 realitzada i de donar a con\u00e8ixer les condicions d’explotaci\u00f3 en qu\u00e8 vivien aquestes dones i les demandes sexuals que rebien, sovint vorejant els l\u00edmits de la llei.<\/span><\/p>\n El 1964 va entrevistar John Lennon<\/strong> per a la revista ‘Cosmopolitan’; i el 1965 va escriure per a la revista sat\u00edrica setmanal de la NBC-TV ‘That Was The Week That Was’.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span> L’any 1969 va cobrir una informaci\u00f3 sobre l’avortament per al New York Magazine realitzat als soterranis d’una esgl\u00e9sia a Greenwich, Nova York. Ella havia avortat a Londres als 22 anys.<\/span><\/p>\n Gloria Steinem va afirmar: “la meva vida de feminista en actiu va comen\u00e7ar aquell dia. Se suposa que avortar ens converteix en una mala persona, per\u00f2 he de dir, que jo mai no em vaig sentir aix\u00ed. Solia asseure’m i provava d’imaginar quina edat tindria el nen, intentava fer-me sentir culpable i mai no ho vaig aconseguir.<\/span><\/p>\n Crec que la persona que va dir ‘Estimada, si els homes poguessin quedar-se embarassats, l’avortament seria un sagrament’, tenia ra\u00f3.<\/span><\/p>\n Pel que fa a mi, vaig ser conscient que era la primera vegada que havia assumit la responsabilitat de la meva pr\u00f2pia vida, no deixaria que les coses em succe\u00efssin, dirigiria la meva vida i per aix\u00f2 em sentia positiva”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n ‘Ms.’ revista feminista<\/span><\/strong><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n El 1972 va ser cofundadora amb Dorothy Pitman Hughes<\/strong> de la revista feminista ‘Ms.’. El primer n\u00famero es va publicar com a suplement en una edici\u00f3 especial del New York Magazine a finals de 1971 i Clay Felker va recolzar-ne la primera edici\u00f3.<\/span><\/p>\n Els 300.000 exemplars es van esgotar en vuit dies i la revista va rebre 26.000 subscripcions i unes 20.000 cartes. El 2001 la revista es va vendre a la Feminist Majority Foundation i Steinem continua a la cap\u00e7alera com una de les sis editores fundadores i membre de la junta assessora.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 el 1972 es va convertir en la primera dona que va entrar a formar part del Club Nacional de Premsa.<\/span> Va arribar a la conclusi\u00f3 que la menstruaci\u00f3 esdevindria un s\u00edmbol d’honor per als homes, en lloc de la font de vergonya que requeia sobre les dones.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n La vida personal de Gloria Steinem<\/span><\/strong><\/p>\n El 3 de setembre de l’any 2000, als 66 anys, es va casar amb l’activista David Bale<\/strong>. La boda es va celebrar a casa de la seva amiga Wilma Mankiller<\/strong>, la primera dona Cap Principal de la Naci\u00f3 Cherokee.<\/span><\/p>\n El matrimoni va durar nom\u00e9s tres anys, ja que Bale va morir a causa d’un limfoma cerebral el 30 de desembre del 2003 als 62 anys.<\/span><\/p>\n En el passat, Gloria Steinem havia estat molt cr\u00edtica en contra de la instituci\u00f3 del matrimoni, tot afirmant: “En aquest pa\u00eds, el matrimoni va ser el model legal de l’esclavisme”.<\/span><\/p>\n “Jo no he canviat, el que ha canviat \u00e9s el matrimoni. Als Estats Units ens hem passat els darrers 30 anys canviant les lleis sobre el matrimoni.<\/span><\/p>\n Si m’hagu\u00e9s casat quan se suposava que ho havia de fer, hauria perdut el meu cognom, la meva resid\u00e8ncia legal i la majoria dels meus drets civils. Avui \u00e9s diferent. Ara \u00e9s possible contraure un matrimoni igualitari”.<\/span><\/p>\n Anteriorment havia tingut una relaci\u00f3 de quatre anys amb l’editor Mortimer Zuckerman<\/strong>.<\/span><\/p>\n En parlar sobre l’envelliment, va dir que als 60 anys va sentir que entrava en una nova etapa de la vida lliure de les “demandes de g\u00e8nere” a les quals s’havia enfrontat des de l’adolesc\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n *P\u00e0gines d’origen de les imatges:<\/span> \u00a0 Si m’hagu\u00e9s casat quan se suposava que ho havia de fer, hauria perdut el meu cognom, la resid\u00e8ncia legal i la majoria dels drets civils.<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":37869,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26706],"tags":[],"class_list":["post-69400","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-temes-culturals"],"yoast_head":"\n
El seu discurs<\/span><\/strong><\/p>\n
Pel que fa als rols de g\u00e8nere, va dir: “Cap situaci\u00f3 cultural \u00e9s eterna, encara que durant una sola vida s’oblidi amb facilitat. Els rols de g\u00e8nere s\u00f3n for\u00e7a nous en la hist\u00f2ria de la humanitat.<\/span><\/p>\n![\"Gloria](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/11\/Gloria_Steinem_-_Premio_Princesa_de_Asturias.jpg\")
<\/span><\/strong><\/p>\n
Com a resultat va publicar l’any 1962 un article sobre com les dones estaven for\u00e7ades a triar entre la seva carrera i el matrimoni, precedint el llibre de Betty Friedan<\/strong> ‘La m\u00edstica de la feminitat’ (1964).<\/span><\/p>\n
Les declaracions sobre l’avortament<\/span><\/strong><\/p>\n![\"Gloria](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/11\/Gloria_Steinem_-_Premio_Princesa_de_Asturias-2-ok.jpg\")
<\/span><\/strong><\/p>\n
El 1978 va escriure un assaig sat\u00edric per al ‘Cosmopolitan’ titulat ‘Si els homes poguessin menstruar’, en el qual imaginava un m\u00f3n en qu\u00e8 els homes tenien la menstruaci\u00f3 en comptes de les dones.<\/span><\/p>\n![\"Gloria](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/11\/Gloria_Steinem_-_Premio_Princesa_de_Asturias-3.jpg\")
<\/span><\/p>\n
Imatge principal: Premi Princesa d’Ast\u00faries \u2013 womennow.es<\/span>
forat.com<\/span>
La Casa del Llibre<\/span>
Imatge de Bettmann Archive publicada a vein.es<\/span>
Portades revistes<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"