En un manifest signat per prop 50 personalitats de diferents pa\u00efsos, principalment d’Am\u00e8rica Llatina, reclamen que es deixi de treure cust\u00f2dies i empresonar les mares que denuncien viol\u00e8ncia de g\u00e8nere o sexual, cap a elles i els seus fills i filles.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Un document signat per gaireb\u00e9 mig centenar d’activistes pels drets humans i feministes de diferents pa\u00efsos de m\u00f3n, demana al Govern Espanyol que protegeixi les mares que a Espanya denuncien la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere i sexual cap als seus fills. En una crida oberta, els i les signants criden l’atenci\u00f3 a la societat espanyola \u00abdavant d’una situaci\u00f3 de greu violaci\u00f3 dels drets humans\u00bb en casos de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere i viol\u00e8ncia cap a nens, nenes i adolescents.<\/span><\/p>\n En el comunicat denuncien que \u00abdes de fa anys l’Estat espanyol est\u00e0 aplicant una pol\u00edtica de treva de cust\u00f2dies a mares (arrencaments) que han presentat den\u00fancies per maltractaments i ab\u00fas sexual infantil cap als seus fills per part dels seus progenitors\u00bb.<\/span> El document, titulat Crida a l’ acci\u00f3. Mares empresonades per protegir els seus fills\/es a Espanya, es fa p\u00fablic coincidint amb l’anunci que el Consell de Ministres aprovar\u00e0 aquest dimarts l’indult parcial per a Juana Rivas<\/strong>.<\/span><\/p>\n L’acord del Govern suposa la rebaixa a la meitat de la pena de pres\u00f3 per dos delictes de sostracci\u00f3 de menors. D’aquesta forma passa de dos anys i mig a un any i tres mesos. Juana Rivas va denunciar en m\u00faltiples ocasions al seu ex esp\u00f2s per viol\u00e8ncia de g\u00e8nere i maltractaments. Com es relata en el document, \u00abni ella ni els seus fills van ser escoltats\u00bb.<\/span><\/p>\n L’Executiu ha decidit tamb\u00e9 tombar la prohibici\u00f3 de sis anys del Tribunal Suprem que li hagu\u00e9s impedit tenir la p\u00e0tria potestat. Com a alternativa la commutar\u00e0 amb 180 dies de treballs per a la comunitat, com ha avan\u00e7at El Pa\u00eds.<\/span> \u00abSi \u00c1ngela Gonz\u00e1lez hagu\u00e9s incl\u00f2s l’ordre judicial, segurament la seva filla Andrea estaria viva. Per\u00f2 \u00c1ngela va ser obedient amb la sent\u00e8ncia judicial i aquest \u00e9s el resultat\u00bb, afirmen els signants de l’escrit.<\/span> Entre els signants del document es troben personalitats com la jurista Alda Facio<\/strong>, de Costa Rica una de les fundadores del Caucus de Dones per una Just\u00edcia de G\u00e8nere a la Cort Penal Internacional i directora del Programa \u00abDona, Just\u00edcia i G\u00e8nere\u00bb de l’Institut Llatinoameric\u00e0 de les Nacions Unides per a la Prevenci\u00f3 del Delicte i el Tractament del Delinq\u00fcent (ILANUD); Enrique Stola<\/strong>, metge psiquiatre argent\u00ed reconegut per la seva lluita contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere i artistes, investigadores i responsables d’organitzacions de pa\u00efsos com Uruguai, Argentina, Per\u00fa, Col\u00f2mbia, Brasil, Equador o Xile, entre altres.<\/span><\/p>\n El document recorda que la Relatora Especial de Nacions Unides sobre la viol\u00e8ncia envers la dona, les seves causes i conseq\u00fc\u00e8ncies, Dubravka \u0160imonovic<\/strong>, ha cridat l’atenci\u00f3 del govern espanyol per diversos d’aquests casos. I que la Presidenta-Relatora del Grup de Treball sobre la discriminaci\u00f3 envers les dones i les nenes de l’ONU, Elizabeth Brodericken<\/strong>, va remetre una carta dirigida al govern d’ Espanya expressant la seva \u00abprofunda preocupaci\u00f3 que els estereotips i prejudicis de g\u00e8nere, aix\u00ed? com l’abs\u00e8ncia d’una perspectiva de g\u00e8nere i una an\u00e0lisi interseccional de la discriminaci\u00f3 envers la dona obstaculitzin l’acc\u00e9s a la just\u00edcia per part de les dones i nenes v\u00edctimes impedint-les obtenir un recurs efectiu\u00bb. Expliquen que en la missiva, la representant de l’ONU va mostrar la seva \u00abpreocupaci\u00f3 per l’\u00fas de la presumpte S\u00edndrome d’Alienaci\u00f3 Parental (SAP), contra les mares i la manca de credibilitat que alguns tribunals atorguen al testimoni dels nens i nenes quan la mare denuncia abusos cap al menor per part del pare\u00bb.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00abDavant d’aquest context, les sotasignades, fem una crida p\u00fablica perqu\u00e8 Espanya revisi aquestes sent\u00e8ncies que constitueixen grav\u00edssimes violacions als drets humans, brindi immediatament a nens i nenes que es troben convivint amb progenitors violents i eviti l’empresonament o deixi sense efecte el mateix, de diverses mares que estan lluitant per protegir els seus fills\u00bb, conclou el document.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Font per a DDF, Enrique Stola<\/strong><\/span> \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0\u00a0 \u00a0 En un manifest signat per prop 50 personalitats de diferents pa\u00efsos, principalment d’Am\u00e8rica Llatina, reclamen que es deixi de treure cust\u00f2dies i empresonar les mares que denuncien viol\u00e8ncia de g\u00e8nere o sexual, cap a elles i els […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":37858,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26593],"tags":[],"class_list":["post-69389","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n
Fan refer\u00e8ncia al\u00b7legant que \u00ables sent\u00e8ncies exemplaritzants cap a aquestes mares, inclouen com a escarment, la condemna a pres\u00f3 de dones que han incomplert sent\u00e8ncies judicials per no voler lliurar els seus fills als abusadors\u00bb.<\/span><\/p>\n
No \u00e9s l’\u00fanic cas del qual el document se’n fa ress\u00f2. En el cas d’\u00c1ngela Gonz\u00e1lez<\/strong>, tamb\u00e9 recorda que despr\u00e9s de m\u00e9s de 50 den\u00fancies \u00absol\u00b7licitant protecci\u00f3 per a la seva filla\u00bb no va ser escoltada i la nena va acabar sent assassinada pel seu progenitor en una visita no vigilada el 2003, quan la menor tenia set anys.<\/span>
El Comit\u00e8 per a l’Eliminaci\u00f3 de la Discriminaci\u00f3 de la Dona va condemnar Espanya el juliol de 2014 per l’assassinat d’Andrea<\/strong>, la filla d’ \u00c1ngela. El 2018 el Tribunal Suprem d’Espanya va recon\u00e8ixer? que l’Estat espanyol va cometre? errades en el cas d’\u00c1ngela Gonz\u00e1lez i la seva filla, i imposa una indemnitzaci\u00f3 de 600.000 euros.<\/span><\/p>\n
El document fa refer\u00e8ncia, tamb\u00e9, a Mar\u00eda Sevilla<\/strong>, l’expresidenta de l’organitzaci\u00f3 InfanciaLibre, la qual afirma, \u00abha estat brutalment criminalitzada per evadir-se de complir la sent\u00e8ncia que ordenava entregar el seu fill al presumpte abusador. Ella, que est\u00e0? a punt de ser empresonada per aix\u00f2, nom\u00e9s pot veure el seu fill una hora cada 15 dies, des de fa 2 anys\u00bb.<\/span>
Per\u00f2 elles no s\u00f3n les \u00faniques amb condemnes de pres\u00f3, afegeixen, i citen tamb\u00e9 a: Mar\u00eda Salmer\u00f3n<\/strong>, Sara<\/strong> Bejarano<\/strong> (la qual mai va estar fugada), Helena Cuadrado<\/strong> i Patricia Gonz\u00e1lez<\/strong>. \u00abEls seus delictes, protegir els seus fills\/es de progenitors violents\u00bb.<\/span><\/p>\n![\"619299d62a5f7\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/11\/619299d62a5f7.jpeg\")
<\/span><\/p>\n
Publicada aP\u00fablico<\/span><\/p>\n