\u00a0\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
\n
L’ escassetat dels recursos essencials provoca un efecte negatiu en la producci\u00f3 agr\u00edcola de les dones rurals i ind\u00edgenes que s\u00f3n m\u00e9s propenses a patir inseguretat aliment\u00e0ria.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n La Confer\u00e8ncia de les Parts (COP26), organitzada pel Regne Unit amb la participaci\u00f3 d’It\u00e0lia, va comen\u00e7ar el 31d’octubre\u00a0al SEC Centre de Glasgow, Esc\u00f2cia,\u00a0i es va prolongar fins al 12 de novembre on els i les dirigents\u00a0van intervenir per anunciar les accions a favor de la lluita contra el canvi clim\u00e0tic. Tanmateix, aquestes promeses no es poden complir de manera efectiva sense tenir en compte que les dones s\u00f3n les m\u00e9s vulnerables a patir els efectes de l’escalfament global.<\/span><\/p>\n La igualtat de g\u00e8nere en la lluita contra el canvi clim\u00e0tic segueix sent un tema pendent a l’agenda de la Confer\u00e8ncia de les Parts, ja que menys del 25 per cent dels llocs influents de l’equip de lideratge s\u00f3n ocupats per dones. Tot i que la Declaraci\u00f3 de Riu sobre Medi Ambient i Desenvolupament de 1992 estableix en el seu Principi 20 que “les dones tenen un rol fonamental en la gesti\u00f3 ambiental i en el desenvolupament. Per tant, la seva plena participaci\u00f3 \u00e9s essencial per assolir el desenvolupament sostenible”. Tanmateix, no ser\u00e0 possible aconseguir la paritat de g\u00e8nere fins a l’ any 2044.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n No ser\u00e0 possible aconseguir la paritat de g\u00e8nere fins a l’any 2044<\/span><\/strong><\/p>\n Per aix\u00f2, cal fomentar la participaci\u00f3 de les dones, ja que els acords internacionals seran els que marcaran el dest\u00ed de les dones rurals i ind\u00edgenes, v\u00edctimes d’ aquesta injust\u00edcia clim\u00e0tica provocada per l’ activitat de l’ \u00e9sser hum\u00e0. Segons el Banc Mundial, Am\u00e8rica Llatina i el Carib s\u00f3n les regions m\u00e9s vulnerables als efectes del canvi clim\u00e0tic, cada vegada m\u00e9s intensos i freq\u00fcents, provocant un gran impacte econ\u00f2mic. Als pa\u00efsos en desenvolupament, les dones que es dediquen a l’agricultura produeixen entre el 45-80 per cent dels aliments. Un mitj\u00e0 de subsist\u00e8ncia, ingressos i seguretat aliment\u00e0ria que es troba en risc davant els desastres naturals com les inundacions i sequies. Segons l’ONU, aquesta \u00faltima podria ser “la pr\u00f2xima pand\u00e8mia”.<\/span><\/p>\n Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’ aquest impacte sobre els recursos naturals considerats essencials per a la vida humana, la inseguretat aliment\u00e0ria \u00e9s un altre dels problemes que fomenta aquesta desigualtat de g\u00e8nere vinculada a la desigualtat socioecon\u00f2mica, at\u00e8s que les dones s\u00f3n les primeres a patir les conseq\u00fc\u00e8ncies de la producci\u00f3 inestable d’ aliments. Segons dades de l’Observatori d’Igualtat de G\u00e8nere d’Am\u00e8rica Llatina i el Carib (OIG) publicats el 2019, per cada cent homes en llars pobres, hi ha 112,7 dones en una situaci\u00f3 similar. D’altra banda, segons un informe del PNUD de 2019, la proporci\u00f3 de morts entre dones va ser superior del 60 per cent en els fen\u00f2mens clim\u00e0tics extrems ocorreguts en els \u00faltims vint anys.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Les dones s\u00f3n les primeres a patir les conseq\u00fc\u00e8ncies de la producci\u00f3 inestable d’aliments<\/span><\/strong><\/p>\n Per combatre aquesta situaci\u00f3 d’ injust\u00edcia, pel que fa a les dones ind\u00edgenes i rurals, cal que la comunitat internacional les inclogui en les negociacions per a la planificaci\u00f3 i elaboraci\u00f3 de pol\u00edtiques p\u00fabliques, ja que s\u00f3n les primeres en enfrontar-se al desafiament global.<\/span> La clau per aconseguir unes pol\u00edtiques eficaces \u00e9s vincular la gesti\u00f3 mediambiental amb els governs i organitzacions de la societat civil, i assegurar que el g\u00e8nere i el canvi clim\u00e0tic vagin de la m\u00e0 amb les agendes nacionals i subnacionals.<\/span> \u00a0<\/p>\n Foto: arxiu AmecoPress.<\/span> \u00a0\u00a0 \u00a0 L’ escassetat dels recursos essencials provoca un efecte negatiu en la producci\u00f3 agr\u00edcola de les dones rurals i ind\u00edgenes que s\u00f3n m\u00e9s propenses a patir inseguretat aliment\u00e0ria.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":37837,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26419],"tags":[],"class_list":["post-69371","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-medi-ambient"],"yoast_head":"\n
D’ altra banda, la pres\u00e8ncia de les dones en la defensa del medi ambient sobresurt. Aix\u00f2 es deu alhora que les dones segueixen lluitant per integrar el g\u00e8nere en les pol\u00edtiques de desenvolupament sostenible i per fomentar la pres\u00e8ncia de dones en el lideratge per reduir de manera efectiva els efectes del canvi clim\u00e0tic. Per aix\u00f2, el novembre del 2020, AntoinetteVermilye<\/strong>, Bianca Pitt <\/strong>i EliseBuckle<\/strong> van fundar la campanya ‘Shechangesclimate’ amb l’objectiu d’exigir un 50 per cent de participaci\u00f3 de les dones en els equips de lideratge de la COP26, ja que nom\u00e9s ocupaven un 15 per cent. No obstant aix\u00f2, at\u00e8s el que est\u00e0 passant a la COP26, diverses organitzacions estan denunciat la manca de dones en les negociacions.<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span>
<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"