\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n “L’ingr\u00e9s m\u00ednim vital \u00e9s una de les pol\u00edtiques socials m\u00e9s est\u00fapides que hom pot imaginar”. Entrevista a Guy Standing<\/span> <\/p>\n \u00a0<\/p>\n Se’l considera el pare del concepte precariat, una nova classe social, prolet\u00e0ria, que sorgeix despr\u00e9s de la crisi del 2008 i es defineix per la seva inestabilitat laboral. Una classe que creix cada dia m\u00e9s. Guy Standing<\/strong> \u00e9s economista, professor a la Universitat de Londres i fa m\u00e9s de 30 anys que defensa la viabilitat de la renda b\u00e0sica universal per a combatre la pobresa i les desigualtats. <\/span><\/p>\n Rep el Diari ARA al Palau de la Generalitat, on despr\u00e9s t\u00e9 previst reunir-se amb el president Aragon\u00e8s<\/strong> per tractar aquest tema. No para. Abans ja ha fet confer\u00e8ncies a l’Observatori Social de la Fundaci\u00f3 La Caixa, de la m\u00e0 de la Xarxa Renda B\u00e0sica. “Tu, essent dona i periodista ets \u2013m\u00e9s que probable\u2013 part del precariat. Ja ho saps aix\u00f2, oi?”, adverteix.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Si despr\u00e9s de la crisi del totxo i la banca ja est\u00e0vem malament, com estem ara?<\/strong><\/span><\/p>\n Estem en un moment molt perill\u00f3s pol\u00edticament i socialment, intensificat per la pand\u00e8mia. Per\u00f2 els pol\u00edtics no aprenen; no han apr\u00e8s a escoltar el precariat i, per aix\u00f2, en ess\u00e8ncia estem replicant el que ja va passar als inicis del 1930: tot pot virar cap al progressisme o cap a l’extrema dreta. Els pol\u00edtics d’esquerres han de tenir el coratge de fer servir un nou vocabulari, un nou llenguatge, de fer una nova agenda. \u00a0<\/p>\n Una agenda enfocada a aquesta nova classe social?<\/strong><\/span><\/p>\n S\u00ed. El precariat no ha deixat de cr\u00e9ixer els \u00faltims deu anys, sobretot entre els m\u00e9s joves. Els pol\u00edtics han d’entendre quines s\u00f3n les aspiracions del precariat, i no nom\u00e9s les pors. D’una banda, temen no trobar feina, no poder formar una fam\u00edlia, no tenir una casa… per\u00f2, de l’altra, aquesta nova classe social tamb\u00e9 reclama una altra manera de viure, m\u00e9s a favor del b\u00e9 com\u00fa i construint m\u00e9s xarxa i m\u00e9s ecologisme. Anem cap a un precariat que ja no s’avergonyeix de ser-ho. Ja no se senten nom\u00e9s unes v\u00edctimes: tamb\u00e9 busquen un futur millor, una societat millor i un sistema millor de redistribuci\u00f3 de la riquesa.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Els pol\u00edtics tamb\u00e9 haurien d’incloure els col\u00b7lectius m\u00e9s invisibilitzats a la seva agenda?\u00a0<\/span>Aquells que no es tenen en compte com a part de l’economia o la pol\u00edtica com els sensesostre o les dones que es dediquen a les cures familiars?<\/span><\/strong><\/p>\n Totalment. Hem de reconceptualitzar all\u00f2 que entenem per feina. Que la feina que fan les dones, amb les cures de petits i grans, no compti en termes de PIB \u00e9s una bogeria; \u00e9s sexista, \u00e9s engany\u00f3s i \u00e9s distorsionador. I com aquesta, moltes altres activitats. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia de no tenir en compte aix\u00f2, els pol\u00edtics posen malament el focus, en els interessos erronis i en generar llocs de treball majorit\u00e0riament dolents, alienadors i poc productius, feines in\u00fatils i mal pagades. I mentrestant hi ha persones que estan treballant molt\u00edssim, cuidant nens i gent gran o fent voluntariats i altres tasques que no compten. \u00c9s rid\u00edcul.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n I com els fem canviar aquest focus? Votant diferent?<\/span><\/strong><\/p>\n Han de canviar les estad\u00edstiques. Les que tenim ara donen una visi\u00f3 molt distorsionada de la realitat i amb una visi\u00f3 esbiaixada tens agendes i pol\u00edtiques mal enfocades. Canviar les estad\u00edstiques tamb\u00e9 \u00e9s una manera de fer pol\u00edtica perqu\u00e8 cal veure la realitat tal com \u00e9s. Un exemple: \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil i eficient que, en lloc d’intentar crear llocs de treball verds, com volen fer els l\u00edders presents a la COP26, ens alliberin de part del temps de treball. Aix\u00f2 ens permetria cuidar el nostre entorn m\u00e9s proper, i aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s ecol\u00f2gic.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Vost\u00e8 fa 30 anys que teoritza sobre la renda b\u00e0sica universal i ara sembla m\u00e9s a prop que mai. A Espanya hi ha l’ingr\u00e9s m\u00ednim vital (IMV) ia Catalunya la renda garantida de ciutadania (RGC). I ara el Govern fins i tot es planteja iniciar un pla pilot de renda b\u00e0sica el proper any. Quina f\u00f3rmula \u00e9s millor?<\/strong><\/span><\/p>\n L’ingr\u00e9s m\u00ednim vital \u00e9s una de les pol\u00edtiques socials m\u00e9s est\u00fapides que es pot imaginar: primer perqu\u00e8 es basa en la unitat familiar i no en els individus i segon perqu\u00e8 est\u00e0 condicionada als recursos. Aquest tipus d’ajuts han de ser universals i sense condicionants. Tothom l’ha de rebre i tothom ha de saber que l’altre la rep. Actualment hi ha uns 80 pilots a tot el m\u00f3n de renda b\u00e0sica universal i tots han donat resultats consistents. I l’important \u00e9s que, amb aquest ajut, millora la salut mental i la f\u00edsica, perqu\u00e8 redueix l’estr\u00e8s i rebaixa les exig\u00e8ncies del cos. Si ets part del precariat pateixes inseguretat cr\u00f2nica i tens problemes de salut mental per l’estr\u00e8s. I el pitjor \u00e9s que qui el pateix no en viu les conseq\u00fc\u00e8ncies fins molts anys despr\u00e9s. Comencen a tenir problemes card\u00edacs, problemes de pressi\u00f3 arterial, inicis de diabetis… malalties que nom\u00e9s apareixen 20 o 30 anys despr\u00e9s. Els psic\u00f2legs ens diuen clarament que, quan vius amb inseguretat cr\u00f2nica, els nivells d’intel\u00b7lig\u00e8ncia cauen. No cal ser Einstein<\/strong> per entendre aix\u00f2. Si els pol\u00edtics sempre van buscant mesures que donin seguretat i estabilitat, res no dona m\u00e9s seguretat que la renda b\u00e0sica! \u00a0<\/p>\n Ara que s\u00e9 que creu que l’IMV \u00e9s una pol\u00edtica…<\/strong> Un simple gest, per ser educat.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Qu\u00e8 en pensa de la RGC que tenim a Catalunya?<\/span><\/strong><\/p>\n Que es va fer amb bona voluntat, per\u00f2 li falta tenir m\u00e9s coratge. Hauria de ser universal. Si es vol, es pot finan\u00e7ar gravant m\u00e9s les grans fortunes.<\/span> \u00a0<\/p>\n I no estem gaire lluny d’aquesta idea?<\/span><\/strong><\/p>\n Els pol\u00edtics s\u00f3n lluny de tot. Diuen que no es podria mantenir una renda universal i alhora retallen taxes a les empreses, fan barra lliure de diners als bancs i els rescaten. \u00c9s una bogeria intel\u00b7lectual per\u00f2 buscada expressament: els pol\u00edtics serveixen als qui necessiten. Cal acabar amb el sistema que alimenta els rendistes, aquells que guanyen diners perqu\u00e8 tenen propietats o diners. Aquells que fan diners mentre dormen. El meu missatge als pol\u00edtics joves \u00e9s que cal coratge i plantar-los cara.<\/span> \u00a0<\/p>\n Esteu parlant tamb\u00e9 del problema de l’habitatge?<\/span><\/strong><\/p>\n Per descomptat. La situaci\u00f3 \u00e9s impossible per a les persones en precarietat, les quals no es poden permetre una casa llevat que tinguin el banc del pare i la mare. El sistema \u00e9s disfuncional i, si no el desmantellem i parem els guanys dels rendistes, els preus seguiran a l’al\u00e7a.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span>I els pol\u00edtics actuals estan preparats per posar al centre persones prec\u00e0ries en lloc d’interessos econ\u00f2mics?<\/span><\/strong><\/p>\n Si no ho fan, aviat seran hist\u00f2ria.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n I es podria comen\u00e7ar a canviar mentalitats des de l’educaci\u00f3, des de petits? O l’emerg\u00e8ncia social no ens permet tant de temps?<\/span><\/strong><\/p>\n \u00c9s la pregunta m\u00e9s important. Hem redu\u00eft l’educaci\u00f3, la qual ha passat de ser una experi\u00e8ncia alliberadora, que converteix les persones en millors ciutadans, a ser un proc\u00e9s acomodatici que prepara les persones per a la feina. Els ensenyem a ser part del precariat. Hem de comen\u00e7ar a assumir i canviar perqu\u00e8 l’educaci\u00f3 sigui emancipadora i no pas alienadora.<\/span> \u00a0<\/p>\n <\/span> Guy Standing<\/strong> \u00e9s professor titular i investigador a l’Escola d’Estudis Orientals i Africans de la Universitat de Londres. Un dels seus darrers llibres \u00e9s “La renta b\u00e1sica” (Passat i Present). L’ep\u00edleg d’aquest llibre, escrit per David Casassas<\/strong> i Daniel Ravent\u00f3s<\/strong>, es pot<\/span> descarregar aqu\u00ed<\/a>:\u00a0<\/span>
<\/span><\/strong><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n