<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n M’armo de valor i me’n vaig al cine a veure Titane (Fran\u00e7a, 2021) de la directora francesa Julia Ducournau, que tamb\u00e9 n’ha fet el gui\u00f3.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Hi vaig sola: no goso dir-li a cap sospitosa habitual que m’hi acompanyi; ja s’empassen prou b\u00edrries i pel.lis inacabables per culpa meva, tot i que tamb\u00e9 de tant en tant en veiem de ben bones, inesperadament il.luminadores, de magn\u00edfiques protagonistes o plenes d’un sentit de l’humor subtil o exquisit.<\/span><\/p>\n Titane, guardonada amb la Palma d’Or a Cannes, ve precedida de la fama d’ins\u00f2lita, de trencadora, d’innovadora. Anem a pams.<\/span><\/p>\n El film arrenca amb la protagonista de ben petita i ja com a molt conflictiva; d’on li ve, no s’explica mai. Arran d’un accident de cotxe surt de l’hospital amb una placa de titani al cap i, com que gaireb\u00e9 sempre la forma condiciona el contingut, tamb\u00e9 en surt mig enamorada de la xapa, dels cotxes, ho certifica un sensual pet\u00f3.<\/span><\/p>\n Gran el.lipsi i la retrobem ja gran, b\u00e9, vull dir, adulta jove, a casa de la seva (gaireb\u00e9 inexistent i totalment prescindida a la pel.li) mare i del seu pare, que hi t\u00e9 una mica m\u00e9s de paper.<\/span><\/p>\n Es guanya la vida ballant, tan lascivament com pot, amb cotxes en una discoteca-garatge ben s\u00f2rdida, greixosa i amb tuf de benzina plena a vessar d’un p\u00fablic, em va semblar, exclusivament mascul\u00ed que hi va nom\u00e9s a mirar. A partir d’aqu\u00ed s’encadenen una s\u00e8rie d’escenes espectacularment violentes i potser pour \u00e9pater, els punts \u00e0lgids de les quals no vaig presenciar perqu\u00e8 vaig tancar fermament els ulls. La m\u00e9s cruenta i desagradable de les quals la posa calenta com una mona, fins al punt que torna a la discoteca, en aquell moment ja deserta, i carda amb un opulent, potent i atractiu Cadillac sense prendre cap mesura anticonceptiva.<\/span><\/p>\n No es pensin que jugo a ser esgarriacries; no, no els he aixafat pas la guitarra, o el que pel cas \u00e9s el mateix, la pel.li; aix\u00f2 tan sols n’\u00e9s el pre\u00e0mbul. A partir d’aqu\u00ed, Titane hi entrecreua diverses q\u00fcestions. La identitat l\u00edquida de la protagonista; la viol\u00e8ncia en les relacions; un pac compost de masculinitat i paternitat.<\/span><\/p>\n Parteixo de la base que quan parlem d’art l’autora o l’autor, en aquest cas la directora, pot parlar del que li plagui i com li plagui, i que una servidora, cin\u00e8fila empedre\u00efda i graf\u00f2mana impenitent, pot opinar-ne lliurement. Per comen\u00e7ar, Titane \u00e9s aclaparadorament masculina. Tret d’alguna pinzellada de violenta relaci\u00f3 amb una dona, es juga els quartos nom\u00e9s amb homes.<\/span><\/p>\n Ducournau en alguna entrevista ha manifestat que li interessa un tipus de dona que no es prodiga gaire al cinema, la dona, la noia dolentota, d’una sexualitat desbocada. Molt b\u00e9, per\u00f2 la de Titane li ha sortit estereotipada, de manual; una assassina en s\u00e8rie, despietada, amoral, implacable i perversa com tantes n’hi ha al cine. Si fins i tot sol matar d’una manera convencionalment femenina que de ben segur recordar\u00e0 al p\u00fablic alguna assassina del cine ib\u00e8ric. En aquest sentit, la reina va despullada o amb uns parracs que no acaben de fer el pes.<\/span><\/p>\n La masculinitat, l’encarna un protot\u00edpic bomber, obsessionat amb els m\u00fasculs, la barba, els esteroides i l’hero\u00efcitat, i immers en un m\u00f3n homosocialment mascul\u00ed en qu\u00e8 la protagonista es mou de manera ben ambigua mentre va mostrant les fases que va passant el seu cos. El film amb prou feines passaria el test de Bechdel-Wallace, si \u00e9s que el passa.<\/span><\/p>\n Hi ha una brev\u00edssima per\u00f2 fulgurant i plena d’inter\u00e8s aparici\u00f3 d’una dona, a qui no es pot enganyar, que \u00e9s clau en algun aspecte. La musica \u00e9s perfectament adequada al que explica i s’hi veu, i potser la posada en escena, bruta, fosca i t\u00e8rbola, mereix el benefici del dubte.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n * Publicat a\u00a0<\/span>huffingtonpost<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" OPINI\u00d3 M’armo de valor i me’n vaig al cine a veure Titane (Fran\u00e7a, 2021) de la directora francesa Julia Ducournau, que tamb\u00e9 n’ha fet el gui\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"author":59,"featured_media":37779,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26506],"tags":[],"class_list":["post-69310","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cinema"],"yoast_head":"\n