\n
\u00a0<\/p>\n
Els estereotips sobre la gent gran estan molt arrelats a la nostra cultura, al mateix temps que\u00a0<\/span><\/strong>altres creences i valors vinculats al g\u00e8nere.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Naixem i ens eduquem entre estereotips. A la primera inf\u00e0ncia, predominen els estereotips que ens vesteixen de colors suposadament oposats per ser nenes o nens; o els que ens posen\u00a0<\/span>joguines a les mans que potser no serien les nostres preferides, si ens deixessin escollir. Despr\u00e9s, arriben els mandats de “les nenes per la casa” i “els nens per al carrer”. I moltes,\u00a0<\/span>molt\u00edssimes normes m\u00e9s derivades d’aquesta construcci\u00f3 cultural que signprescriu com s’han d’educar -i despr\u00e9s comportar-se- els homes i les dones, per encaixar en els motlles del\u00a0<\/span>patriarcat.<\/span><\/p>\n En paral\u00b7lel, vivim envoltats de molts altres patrons que van configurant el\u00a0<\/span>comportament social fins a esdevenir tan natural que ni ens n’adonem. \u00c9s el cas dels\u00a0<\/span>estereotips sobre la gent gran, molt arrelats a la nostra cultura, al mateix temps que\u00a0<\/span>altres creences i valors vinculats al g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n Investigacions assenyalen que, des de molt aviat, es comencen a interioritzar les\u00a0<\/span>creences esbiaixades, negatives i poc realistes sobre l’envelliment, la vellesa i l’edat.<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s, les mantenim a l’adolesc\u00e8ncia, joventut i l’adultesa, per finalment viure-les com una “realitat” quan traspassem la barrera dels 50 o els 60 anys. \u00c9s a dir, no nom\u00e9s solem comportar-nos segons els models d’homes i dones que la societat ens imposa; tamb\u00e9 ho fem segons els mandats en relaci\u00f3 amb la nostra edat.<\/span> La discriminaci\u00f3 per ra\u00f3 d’edat tamb\u00e9 arriba -i molt- als mitjans de comunicaci\u00f3 i a l’exercici del periodisme. I com una serp que es mossega la cua, aquests ajuden a perpetuar-lo. “L’actitud passiva davant el discurs edadista es tradueix en una complicitat dels maltractaments i viol\u00e8ncia simb\u00f2lica que experimenten les persones grans “, assevera la periodista i investigadora Stephany Bravo-Segal<\/strong>, de la Universitat de Barcelona (1).<\/span><\/p>\n Aquesta forma de discriminaci\u00f3 es troba molt naturalitzada, \u00e9s subtil i generalment\u00a0<\/span>inconscient. El seu car\u00e0cter impl\u00edcit limita l’exercici per identificar les seves diverses\u00a0<\/span>manifestacions en diferents nivells i es tendeix a reduir a expressions m\u00e9s expl\u00edcites i\u00a0<\/span>agressives, com el maltractament f\u00edsic cap a les persones grans a l’interior de la fam\u00edlia o fins i tot en les institucions d’acollida.<\/span><\/p>\n Per entendre i recon\u00e8ixer aquesta pr\u00e0ctica discriminat\u00f2ria, un bon punt de partida \u00e9s incorporar a les nostres pr\u00e0ctiques professionals quotidianes l’enfocament de drets.<\/span><\/p>\n Qu\u00e8 vol dir? Doncs, simplement, entendre a la gent gran com a subjectes i subjectes\u00a0<\/span>de drets, en lloc de veure’ls tot just com a objecte de caritat i protecci\u00f3. <\/span><\/p>\n 1. Els mitjans de\u00a0<\/span>comunicaci\u00f3 i premsa, en particular, juguen un paper determinant en la conformaci\u00f3 de\u00a0<\/span>pensaments i comportaments socials, per la qual cosa se’ls ha identificat com a possibles p<\/span>recursors del canvi i “promotors d’un imaginari realista sobre les persones\u00a0<\/span>grans en qu\u00e8 es destaquin les aportacions i el valor d’aquest grup d’edat, adoptant un\u00a0<\/span>tracte considerat i digne “.<\/span><\/p>\n <\/span>2. En una societat com la cubana, on la franja de persones envellides supera ja el 21,3 per\u00a0<\/span>cent de la poblaci\u00f3, \u00e9s important, a m\u00e9s, comprendre que no totes les edats per\u00a0<\/span>sobre dels 60 anys s\u00f3n iguals, ni demanen el mateix tractament. L’ “\u00e0via” tendra de la\u00a0<\/span>butaca i les postres i l'”avi” del bast\u00f3 i la solitud d’un parc, imatges comuns en\u00a0<\/span>la nostra premsa, poden molt b\u00e9 ser l\u00edders i lideresses d’equips de ci\u00e8ncia o\u00a0<\/span>iniciatives reeixits; o persones que encara treballen -i aportant des d’ind\u00fastries i solcs,\u00a0<\/span>escoles, universitats, centres de salut i altres m\u00faltiples espais.<\/span><\/p>\n Per evitar estigmes, ens ajuda acostar-nos a la narrativa d’aquesta realitat quotidiana des de\u00a0<\/span>perspectives de g\u00e8nere. Per qu\u00e8? Doncs perqu\u00e8, en aquesta etapa de la vida, les difer\u00e8ncies de g\u00e8nere no desapareixen per art de m\u00e0gia. Igual que en les edats anteriors, les\u00a0<\/span>dones es troben en desavantatge en relaci\u00f3 amb als seus hom\u00f2legs masculins. A elles, llavors, se les penalitza doblement: per ser dones i per ser grans.<\/span><\/p>\n Segons la II Enquesta Nacional sobre Envelliment de la Poblaci\u00f3 (ENEP 2017), que va incloure\u00a0<\/span>les caracter\u00edstiques sociodemogr\u00e0fiques de la poblaci\u00f3 cubana de 50 anys i m\u00e9s, en aquesta franja et\u00e0ria les dones representen el 52,5 per cent. Vol dir que per cada mil homes d’aquestes edats, conviuen al pa\u00eds una 1.103 dones, que tenen una esperan\u00e7a de vida superior\u00a0<\/span>en uns quatre anys a la dels seus cong\u00e8neres. Vol dir, tamb\u00e9, que solen quedar v\u00eddues\u00a0<\/span>o soles al final de les seves vides.<\/span><\/p>\n Es va constatar, a m\u00e9s, que els homes disposen de m\u00e9s diversitat de fonts d’ingressos\u00a0<\/span>mensuals. Aix\u00ed, nou de cada 10 persones del sexe mascul\u00ed disposen d’ingressos propis\u00a0<\/span>per concepte de salaris, jubilaci\u00f3, rendes i estalvis, la qual cosa est\u00e0 present en nom\u00e9s sis de\u00a0<\/span>cada 10 dones d’aquestes edats.<\/span><\/p>\n L’enquesta va identificar altres desigualtats de g\u00e8nere relacionades, majorit\u00e0riament, amb la\u00a0<\/span>depend\u00e8ncia econ\u00f2mica, degut a una incorporaci\u00f3 menor a la feina de les dones (76,3%\u00a0<\/span>de les enquestades) o perqu\u00e9 en comparaci\u00f3 amb els homes, es jubilen abans<\/span>.<\/span><\/p>\n En aquest context, resulta essencial advocar per la igualtat de g\u00e8nere i eliminar els biaixos de g\u00e8nere, per tal que, tant elles com ells, puguin assolir un ple acc\u00e9s a oportunitats que els permetin exercir els seus drets.<\/span><\/p>\n Pel que fa a la comunicaci\u00f3 i el periodisme, implica buscar eines i coneixements per\u00a0<\/span>contribuir a l’eradicaci\u00f3 de factors de desigualtat, discriminaci\u00f3 i viol\u00e8ncia; donar suport a la\u00a0<\/span>construcci\u00f3 “d’identitats et\u00e0ries i de g\u00e8nere que no es basin en comportaments\u00a0<\/span>hist\u00f2ricament assignats i que generin una distribuci\u00f3 justa dels rols.<\/span><\/p>\n 3. L’amena\u00e7a de la viol\u00e8ncia simb\u00f2lica\u00a0<\/span>Els mitjans de comunicaci\u00f3 tenen un paper clau en la construcci\u00f3 social de la realitat. El seu\u00a0<\/span>contingut influeix en les interaccions quotidianes, inclosa la forma en qu\u00e8 ens relacionem\u00a0<\/span>entre els g\u00e8neres, amb les persones trans i sexe divers i, per descomptat, amb les persones<\/span> En aquest escenari, una contribuci\u00f3 fonamental\u00a0seria aquella que, a nivell social o comunitari, no naturalitza estereotips d’envelliment, vellesa i edat. La discriminaci\u00f3 per l’edat representa, tamb\u00e9, una forma de viol\u00e8ncia simb\u00f2lica que reprodueix i imposa creences dominants que es normalitzen amb la seva reproducci\u00f3 cont\u00ednua.<\/span><\/p>\n Programes de televisi\u00f3, anuncis impresos i televisius, imatges i audiovisuals de factures\u00a0<\/span>diverses solen invisibilitzar, sub representar o tergiversar visualment a la gent gran.<\/span><\/p>\n Entre les “marques” negatives que els atribueixen es troba la representaci\u00f3 de “c\u00e0rrega”, ja sigui financera, familiar o social; per\u00f2 tamb\u00e9 se’ls assignen rols menors o perif\u00e8rics; o se’ls mostra amb moltes malalties associades o nom\u00e9s com a subjectes de cura.<\/span><\/p>\n El discurs tradicional sobre la vellesa es basa en un imaginari social col\u00b7lectiu lligat a\u00a0<\/span>malaltia, deteriorament de les capacitats; decad\u00e8ncia; i improductividad.<\/span><\/p>\n 4 . En aquest cam\u00ed, els mitjans de comunicaci\u00f3 representen a la gent gran des d’una visi\u00f3 paternalista i condescendent, es a dir no reflecteixen la diversitat de “velleses” i redueixen a determinats rols a aquest grup d’edat, el que promou una visi\u00f3 negativa de la vellesa i l’envelliment. Funcionen, doncs,\u00a0 com agents perpetuadors de discriminaci\u00f3 per l’edat.<\/span><\/p>\n 5. Per aquesta ra\u00f3, pel que fa al paper dels mitjans de comunicaci\u00f3, \u00e9s fonamental un canvi de paradigma.<\/span>\u00a0De naturalizadors d’estereotips, toca transitar cap a agents de canvi que\u00a0<\/span>promouen un tractament informatiu adequat, que contribueix a la construcci\u00f3 d’imaginaris socials col\u00b7lectius positius.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n (1)\u00a0Bravo-Segal, S. (2018). Discriminaci\u00f3 per rao d’edat en els mitjans de comunicaci\u00f3 massiva: una forma de maltractament discursiu cap a les personesPerspectives:\u00a0<\/span>G\u00e8nere, envelliment i mitjans<\/span>. Discurs & Societat. 12 (1): 1-28. En: http:\/\/www.dissoc.org\/ediciones\/v12n01\/DS12(1)Bravo.pdf<\/span><\/p>\n (2) Nacions Unides (2002). Declaraci\u00f3 Pol\u00edtica i el Pla d’Acci\u00f3 Internacional sobre l’Envelliment. en: https:\/\/undocs.org\/es\/A\/ CONF.197 \/ 9<\/span><\/p>\n (3) CEPAL (2019). Gender reloaded: Vision needs Attitude, Attitude meets Action. En: https:\/\/gender-works.giz.de\/wp-content\/<\/span> \u00a0 Els estereotips sobre la gent gran estan molt arrelats a la nostra cultura, al mateix temps que\u00a0altres creences i valors vinculats al g\u00e8nere.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":37699,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26693],"tags":[],"class_list":["post-69259","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-discriminacio"],"yoast_head":"\n
Aquests estereotips relacionats amb la gent gran, aquesta combinaci\u00f3 de patrons,\u00a0<\/span>prejudicis i conductes, constitueixen la discriminaci\u00f3 per ra\u00f3 d’edat, un tipus de discriminaci\u00f3 que vulnera els\u00a0<\/span>drets dels qui integren aquesta franja d’edats. Com que \u00e9s una discriminaci\u00f3, autom\u00e0ticament augmenta el<\/span>
risc d’exclusi\u00f3 social.<\/span><\/p>\n
grans.<\/span><\/p>\n
uploads \/ 2019\/02 \/ giz-2019-a-gender-strategy.pdf? redirected.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"