\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n En aquests moments estic impartint un curs sobre micromasclismes per a un grup de persones adultes, totes elles docents.\u00a0<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n S\u00f3n grups majorit\u00e0riament de dones en els quals, tamb\u00e9, apareixen alguns homes, per\u00f2 molt pocs. Dos o tres per cada grup de quaranta persones.<\/span><\/p>\n Al llarg del curs hi ha diversos exercicis en els quals l’alumnat ha d’anar evolucionant en el curs. El primer d’ells es tracta d’una biografia de g\u00e8nere en la qual cada participant ha de buscar en la seua mem\u00f2ria quan es va adonar en la seua pr\u00f2pia vida que els mandats de g\u00e8nere s\u00f3n diferents per a dones i per a homes. En aquest exercici em crida l’atenci\u00f3 que sempre hi ha alg\u00fa que se sorprenga de no haver pensat mai en aquest aspecte de la seua vida, de no haver-se parat mai a pensar quan es va adonar que per ser dona se li demanaven unes certes coses des de la societat i per ser home unes altres. \u00c9s un exercici que porte realitzant molts anys i sempre ocorre el mateix. La gent ens sorprenem quan se’ns demana una revisi\u00f3 de les nostres vides sobre alguna cosa en concret.<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s hi ha un altre exercici en el qual es demana, despr\u00e9s d’haver estudiat la mat\u00e8ria, que definisquen dos micromasclismes viscuts en primera persona o en persones molt pr\u00f2ximes. I ac\u00ed ve el drama. Les alumnes detecten r\u00e0pidament els micromasclismes viscuts en primera persona o en persones pr\u00f2ximes. Ho fan sabent que aqueixos “malestars” viscuts ja tenen nom i, en general, s’alegren de poder-los identificar amb tota la seua cruesa i la seua part d’invisibilitat o normalitat amb les quals es continuen vivint.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 en els alumnes \u00e9s una altra cosa. El primer que solen fer \u00e9s donar-li la volta a tot. En primer lloc, atribuir a les seues companyes de centre que les masclistes siguen elles perqu\u00e8 reprodueixen esquemes masclistes apresos, com els han apresos ells, ja que vivim en la mateixa societat. I, en segon lloc, deslligar-se del terme i d’aqueixa mena d’actituds. El patr\u00f3 es repeteix. La negaci\u00f3 i el sentir-se q\u00fcestionats en lloc d’obrir els ulls i aprendre per a poder-ho portar a les aules. El fet de portar-s’ho al costat personal i sentir-se q\u00fcestionats com si el temari fora directament a q\u00fcestionar “les seues” actituds, dificulta, i molt, que l’aprenentatge siga ampli i positiu per a millorar les situacions d’aquest tipus que es poden donar en els centres educatius.<\/span><\/p>\n Estic parlant d’aquest tema perqu\u00e8, malgrat no treballar en cap centre educatiu en aquests moments, si que ho vaig fer fa uns anys, concretament en un de secund\u00e0ria i batxillerat i vaig observar les actituds a mesura que anaven passant els cursos d’ells i d’elles. I he de dir que no em va agradar gens el que vaig veure.<\/span><\/p>\n Si les directives dels centres educatius no s’esforcen per eliminar estereotips masclistes dels curr\u00edculums dels centres, aquests es repeteixen inevitablement. Si no es realitza un bon pla d’igualtat en els centres, revisat peri\u00f2dicament i avaluat en finalitzar els cursos per a millorar de cara a pr\u00f2xims cursos. Si no s’imparteix d’una vegada, una correcta educaci\u00f3 afectiu sexual a la nostra gent jove i a les nostres criatures, es repetiran patrons de micro i macro masclismes que augmentaran el grau de normalitzaci\u00f3 d’aqueixos masclismes encoberts i no tan encoberts que pateixen les nostres xiquetes i les nostres dones joves.<\/span><\/p>\n Soc de les que creu que l’educaci\u00f3 \u00e9s la palanca que canvia del m\u00f3n i aqueixa educaci\u00f3 ha d’incloure, necess\u00e0ria i urgentment una educaci\u00f3 afectiu sexual que permeta eliminar estereotips sexistes i formes de relacions violentes i asim\u00e8triques per a fomentar altres m\u00e9s horitzontals, equitatives i no violentes que fomenten la confian\u00e7a i el respecte mutu.<\/span><\/p>\n L’amor rom\u00e0ntic ens ha fet molt de mal a les dones i \u00e9s hora de canviar aquestes coses. I dins del concepte d’amor rom\u00e0ntic, s’han fomentat i molt aqueixos micromasclismes que poden ser l’avantsala de viol\u00e8ncia masclistes no tan encobertes. I quan parle de viol\u00e8ncies, no m’estic referint nom\u00e9s a les f\u00edsiques que s\u00f3n les m\u00e9s visibles. M’estic referint a unes altres que generen malestars permanents en les dones i que les pot acabar portant a una desestabilitzaci\u00f3 emocional.<\/span><\/p>\n Aqueixos malestars com a silencis imposats, xantatges emocionals, ser tractades com a xiquetes, etc. s\u00f3n tipus de micromasclismes que es duen a terme dia a dia i que acaben desgastant l’autoestima de la dona, per molta formaci\u00f3 acad\u00e8mica que ella puga tindre i, per tant, l’acaben danyant emocionalment. I aix\u00f2, es diu viol\u00e8ncia masclista, per molt que es vulga maquillar d’una altra mena de coses.<\/span><\/p>\n Tenim treball, i molt, per davant per a desemmascarar tot aquest tipus d’actituds que ens danyen com a dones i danyen a les nostres xiquetes i dones adolescents. \u00c9s imprescindible posar nom a aquests malestars per a poder acabar amb ells i guanyar en apoderament.<\/span><\/p>\n Hem de nomenar les coses pel seu nom i deixar de maquillar la realitat amb eufemismes que repercuteixen negativament en les nostres vides de dones. Jo ja he comen\u00e7at, t’apuntes?<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 OPINI\u00d3 En aquests moments estic impartint un curs sobre micromasclismes per a un grup de persones adultes, totes elles docents.\u00a0<\/p>\n","protected":false},"author":46,"featured_media":67913,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26654],"tags":[],"class_list":["post-69247","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-infancia-i-adolescencia"],"yoast_head":"\n