\u00a0“Los asquerosos” de Santiago Lorenzo (Ed. Blackie Books) i “Un amor” de Sara Mesa (Anagrama Editor).<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Durant el confinament estricte, en aquells mesos que ens van tenir tancats a casa, vaig comen\u00e7ar un dia de maig del 2020 el llibre “Los asquerosos” de Santiago Lorenzo<\/strong>, publicat en una edici\u00f3 molt cuidada per l’editorial Blackie Books. I just un any despr\u00e9s, a la fi d’abril de 2021, vaig comen\u00e7ar a llegir “Un amor”, de Sara Mesa<\/strong>, editat per Anagrama, un llibre de lectura amena i atmosfera carregada.<\/span><\/p>\n Tots dos llibres em sembla que guarden una certa connexi\u00f3, entre ells i tamb\u00e9 amb el moment pel qual passa la humanitat. S\u00f3n llibres que parlen d’una necessitat humana poc tinguda en compte avui dia, la d’a\u00efllar-se, la de fugir del mundanal m\u00f3n i buscar refugi en la solitud, arreglar-te-les sense massa ajuda. Soledat, refugi, a\u00efllament… Paraules gaireb\u00e9 impossibles en l’\u00e0mbit social i alhora potser ara una mica m\u00e9s habituals en l’\u00e0mbit \u00edntim que en altres moments, en aquests mesos en qu\u00e8 la pand\u00e8mia per covid19 ha comportat a\u00efllaments f\u00edsics, solituds, p\u00e8rdues d’afectes, parelles i treballs, i tamb\u00e9 morts i patiments per q\u00fcestions de salut, i en qu\u00e8 fins i tot moltes persones s’han plantejat les seves vides lluny de les urbs, a les zones rurals, com \u00e9s el cas en les dues novel\u00b7les que ens ocupen.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Durant el confinament total, aquest per\u00edode tan sorprenent en el qual ens obligaven a romandre a casa tancats\/des, dosificant indicacions de possibilitats d’anar fent m\u00e9s coses segons l’evoluci\u00f3 de la pand\u00e8mia, la vida de Manuel, el protagonista de “Los asquerosos” que ha de desapar\u00e8ixer despr\u00e9s d’agredir un policia antidisturbis i s’amaga en un poblet abandonat, semblava una met\u00e0fora de la realitat. Aquest a\u00efllament seu, buscat o m\u00e9s aviat urgit, s’assemblava al de totes\/s nosaltres, obligat, i a m\u00e9s tenien una cosa molt interessant en com\u00fa, i \u00e9s que li vas agafant el gust a la no socialitzaci\u00f3, cada vegada m\u00e9s. Li passava a en Manuel i ens anava passant a moltes persones confinades. En alguns casos m\u00e9s complexos aquest “gust per la dessocialitzaci\u00f3” ha afectat nenes i nens o gent jove amb problemes importants a l’hora de reprendre l’activitat. De forma similar ens va oc\u00f3rrer despr\u00e9s amb la progressiva flexibilitzaci\u00f3 de les normes prohibitives, dels l\u00edmits d’horaris i de les possibilitats d’obrir llocs, d’augmentar aforaments… va arribar l’estr\u00e8s de poder tornar a fer tantes coses, versus el confort que era per moments que no te les deixessin fer.<\/span> Ser\u00e0 que com menys tenim, menys necessitem? Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed amb els objectes, per\u00f2 tamb\u00e9 amb els afectes, amb els vincles, amb les llibertats i les possibilitats?<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/span> \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n L’altra Robinson Crusoe \u00e9s la Nat, la protagonista d'”Un amor”, una jove traductora que Sara Mesa ens presenta en una novel\u00b7la que es llegeix de manera vora\u00e7 alhora que va deixant uns buits en el\/la lector\/a cada vegada m\u00e9s profunds… La Nat es trasllada a viure a un poble rural de pocs habitants, a la recerca de solitud tamb\u00e9, no de forma tan radical ni tan necessitada com en Manuel, per\u00f2 fuig de la bull\u00edcia, dels tr\u00e0fecs mundanals, de l’aclaparador ritme social. En aquesta novel\u00b7la \u00e9s meravell\u00f3s notar com l’autora aconsegueix perfectament introduir el biaix de g\u00e8nere, explica a cada p\u00e0gina com les pors, el tracte dels altres, la comunicaci\u00f3 i la moral ens afecta de manera diferent a homes i dones. Quanta c\u00e0rrega moral, incomprensi\u00f3 i incomunicaci\u00f3 implica per a una dona optar per l’antisocial!<\/span><\/p>\n S\u00f3n novel\u00b7les sobre persones soles, per\u00f2 ens parlen de pol\u00edtica, de moral, de comunicaci\u00f3 i de comportament social a partir de persones soles, particulars, que busquen pau, solitud, tranquil\u00b7litat i assossec. S\u00f3n relats de “Robinsons” moderns; el de Daniel Defoe<\/strong> va n\u00e9ixer al segle XVII i, no buscava ni necessitava estar sol, sin\u00f3 que despr\u00e9s d’un naufragi aconsegueix arribar a la costa d’una illa deserta i durant vint-i-vuit anys conrea la terra, cria animals, sobreviu i, el m\u00e9s important, afronta la seva solitud, i en afrontar-la sorgeixen els pros i els contres de posseir aquesta condici\u00f3. La solitud \u00e9s avui un gran repte personal en l’era de la hipercomunicaci\u00f3, de les xarxes socials i de l’estar sempre connectat i localitzable. I un altre gran repte, un altre gran tema de tots dos llibres i central en el debat sociopol\u00edtic actual: cal continuar creixent econ\u00f2micament? Podem parar i fins i tot decr\u00e9ixer? Necessitar menys coses, menys despla\u00e7aments, menys interaccions socials i culturals… \u00c9s una opci\u00f3? Es pot sobreviure sense m\u00e9s activitat cultural que la lectura d’una obsoleta col\u00b7lecci\u00f3 de llibres d’Austral, com aconsegueix el Manuel de “Los asquerosos”? I en una casa plena d’esquerdes i goteres i envoltada d’una comunitat adversa i basada en els silencis, com fa la Nat d’ “Un amor”? L’economia de Robinson Crusoe s’estudia el primer any en moltes facultats de ci\u00e8ncies socials i \u00e9s de gran ajuda a causa de la seva capacitat per simplificar les complexitats del m\u00f3n real. En una economia de Robinson Crusoe, existeix nom\u00e9s un individu, ell, qui actua tant com productor per a maximitzar la cobertura de les seves necessitats i com a consumidor per a maximitzar les seves utilitats (s’afegeix despr\u00e9s la figura d’en Divendres per a introduir alguns m\u00ednims intercanvis). Hi ha alguna opci\u00f3 real que els desastres que el canvi clim\u00e0tic comporta ens portessin a simplificar les nostres economies i les nostres vides, les nostres necessitats, les nostres utilitats i la nostra complexitat social? El debat est\u00e0 obert i llibres com els dos aqu\u00ed ressenyats s\u00f3n una picada d’ullet escrita amb una certa dosi de bon humor i una altra dosi d’amargor, suggerint que estar sola o sol i viure amb poc \u00e9s possible, i fins i tot pot ser desitjable.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 RESSENYA \u00a0“Los asquerosos” de Santiago Lorenzo (Ed. Blackie Books) i “Un amor” de Sara Mesa (Anagrama Editor).<\/p>\n","protected":false},"author":103,"featured_media":37640,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26518],"tags":[],"class_list":["post-69201","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-literatura"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n![\"WhatsApp](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/WhatsApp_Image_2021-09-15_at_17.49.53_1.jpeg\")
\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0![\"WhatsApp](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/09\/WhatsApp_Image_2021-09-15_at_17.49.53.jpeg\")
<\/p>\n