Entrevista a la sex\u00f2loga i t\u00e8cnica en igualtat Aitzole Araneta sobre la viv\u00e8ncia transg\u00e8nere i les implicacions dels canvis legislatius sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \n Al Consell de Redacci\u00f3 de La Independent va sorgir fa uns mesos la idea de mirar d’informar-nos millor sobre les diferents opinions i controv\u00e8rsia que hi havia al voltant de la Llei Trans. La pr\u00f2pia idea d’informar-nos va crear controv\u00e8rsia: com ho fem, en quin format, a qui convidem. En paral\u00b7lel al nostre debat intern el debat social pujava el to, i ens an\u00e0vem fent arribar articles amb diferents enfocaments. L’exc\u00e9s d’informaci\u00f3 i l’a\u00efllament social dels nostres dies pand\u00e8mics no ajudaven al debat ser\u00e8, ben informat i calmat que requereix una q\u00fcesti\u00f3 de drets fonamentals de persones com \u00e9s el que aborda aquesta llei. Diverses companyes van proposar ponents i cal agrair a totes les ganes de fer funcionar aquestes sessions internes, i finalment Teresa Carreras<\/strong> va posar fil a l’agulla per acabar donant forma concreta a les sessions d’informaci\u00f3 i debat sobre la proposici\u00f3 de Llei per la igualtat plena i efectiva de les persones transg\u00e8nere del Ministerio de Igualdad.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n El 26 de maig amb Aitzole Araneta<\/strong>,\u00a0sex\u00f2loga i t\u00e8cnica en igualtat<\/span> i el 9 de juny amb N\u00faria Gonz\u00e1lez L\u00f3pez<\/strong>, advocada i activista feminista pels drets de les dones i dels nens. Jo vaig moderar el primer debat amb\u00a0 Aitzole Araneta, que actualment \u00e9s la portaveu d’Elkarrekin Donostia i em va semblar que la millor manera de sintetitzar tot el que ens va explicar era fent-li aquesta entrevista.<\/span><\/p>\n <\/span> En realitat, el debat sobre qu\u00e8 ens fa ser el que som no t\u00e9 una conclusi\u00f3 definitiva. “Qui s\u00f3c?” \u00e9s una de les grans preguntes de la humanitat. “Qu\u00e8 ens fa ser qui som?” No tenim resposta a aquesta pregunta. Molt probablement hi ha m\u00faltiples causes que interactuen entre elles.<\/span><\/p>\n Tot i aix\u00f2, una cosa que s\u00ed que saben les m\u00faltiples disciplines que estan investigant sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que la divisi\u00f3 biologia\/cultura \u00e9s fict\u00edcia, perqu\u00e8 la nostra dimensi\u00f3 sexuada est\u00e0 constru\u00efda per tots dos aspectes, que actuen en la vida de les persones en permanent interacci\u00f3. Igual que no podem dividir la persona que som en “el biol\u00f2gic” i “el cultural”, ni tampoc el reduccionisme biol\u00f2gic de genitals i cromosomes inclou a tothom, ni la identitat basada en el g\u00e8nere el fa (el que es tradueix en un “desig de ser”, en un “sentiment de ser” que no podem explicar d’on procedeix).<\/span><\/p>\n Heus aqu\u00ed, per tant, la clau: si els sexes fan refer\u00e8ncia a aix\u00f2 que som i que ens diferencia dels altres, la nostra dimensi\u00f3 sexuada es referir\u00e0 a aquesta identitat, m\u00e9s que a la imposada i modelada per les normes socials. Repensar el g\u00e8nere suposa analitzar en una cultura tots aquests elements que sens dubte quan no disposen de la flexibilitat que els propis individus necessiten per a expressar-se, es converteixen en repressors i oculten la realitat de les persones que ha de ser en definitiva la que prevalgui.<\/span><\/p>\n Cal aclarir, per tant, que les persones amb una experi\u00e8ncia biogr\u00e0fica trans s\u00f3n dones, s\u00f3n homes, des del mateix moment en qu\u00e8 es viuen, ens vivim com a tals, i que no es tracta d’un “desig” o un “sentiment de creure ser”, o no almenys d’una manera diferent a la d’aquells que no es troben en situacions de transsexualitat, que s\u00f3n als qui no es q\u00fcestiona el seu desig o el seu sentiment (sentiment que existeix igualment).<\/span><\/p>\n I per tant, quan parlem d’autodeterminaci\u00f3 no estem parlant que alg\u00fa decideixi qui \u00e9s o qui deixa de ser (no hi ha elecci\u00f3), sin\u00f3 que en els passos que cal donar en q\u00fcestions relacionades amb com ens veuen els altres, hi hagi autonomia en les decisions relatives al fet que ning\u00fa des de fora diagnostiqui qui ets sobre la base d’assignar-te un diagn\u00f2stic de malaltia mental i un proc\u00e9s m\u00e8dic obligatori, que \u00e9s el que diu l’actual llei: una opini\u00f3 externa que reconeix drets en la mesura en la qual reconeix que si qui ets no coincideix amb les expectatives genitals dels altres, tens una malaltia mental que es tracta no treballant la ment, sin\u00f3 obligant a modificar el teu cos vulguis o no.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n L’any 2007 un important canvi en la legislaci\u00f3 va fer possible que les persones transsexuals poguessin canviar el nom i el sexe en el seu DNI sense necessitat de passar per un quir\u00f2fan i amb un tr\u00e0mit a trav\u00e9s del Registre Civil, sense necessitat d’una sent\u00e8ncia judicial. Quins aspectes nous destacaries d’aquesta llei respecte a la situaci\u00f3 legislativa pr\u00e8via?<\/span><\/strong><\/p>\n La novetat m\u00e9s important era que deixava de ser un proc\u00e9s judicial amb el seu jutge, fiscal i advocat defensor que emetia un veredicte sobre si alg\u00fa tenia dret a modificar el seu esment de sexe legal sobre la base d’operar-se els genitals per a passar un proc\u00e9s administratiu. L’exig\u00e8ncia de deixar de demanar cirurgies genitals obligat\u00f2ries va fer que des de fa 14 anys existeixin legalment les dones que van n\u00e9ixer amb penis i els homes que van n\u00e9ixer amb vulva en l’Estat Espanyol. Obligar a passar a persones per cirurgies complexes i obligat\u00f2ries per a recon\u00e8ixer-les i protegir-les legalment va ser molt q\u00fcestionat en el seu moment. I aix\u00f2 va ser un avan\u00e7 innegable.<\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f2, les cirurgies genitals van ser substitu\u00efdes per la tutela biom\u00e8dica en clau psiqui\u00e0trica, amb interrogatoris i entrevistes i no sobre la base d’informaci\u00f3 cient\u00edfica vera\u00e7, ja que els professionals de la salut es formen en diferents \u00e0rees, per\u00f2 no en mat\u00e8ria d’identitats sexuals\/sexes: no tenen formaci\u00f3 en sexologia i basen les seves intervencions en molta subjectivitat. A m\u00e9s, s’obliga les persones a passar per un proc\u00e9s m\u00e8dic obligatori durant com a m\u00ednim dos anys i, molt important, les i els menors d’edat i les persones emigrants no poden veure’s reconegudes legalment com del sexe que veritablement s\u00f3n, ja que la llei de 2007 les exclou de facto.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Aquesta Llei d’Identitat de G\u00e8nere de 2007 que va ser molt celebrada pel col\u00b7lectiu de les persones transsexuals, incorporava mesures contra la discriminaci\u00f3, estigmatitzaci\u00f3 o exclusi\u00f3 per motius de canvi de sexe?<\/span><\/strong><\/p>\n No. Cal deixar clar que era una llei de modificaci\u00f3 de l’esment de sexe legal a nivell de registre, no era una llei integral i no treballava aspectes com l’educaci\u00f3, el treball, les presons, el canvi necessari dels serveis de salut, etc. com si que pret\u00e9n un nou marc legal.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Est\u00e0 justificada la por social i especialment de les dones al fet que els marcs legislatius per a permetre canvis de sexe en les persones que ho requereixin puguin ser aprofitats especialment pels homes per a fer-ne usos abusius?<\/span><\/strong><\/p>\n Sembla improbable que aix\u00f2 pugui ser un fenomen m\u00e9s rellevant que el de les den\u00fancies falses en cas de viol\u00e8ncia per part de parella o ex-parella cap a les dones. D’una banda, pel principi internacional de frau de llei, que diu que qualsevol llei que s’usi per a una finalitat diferent a l’establerta en la pr\u00f2pia llei pot ser causa molt greu d’imputaci\u00f3 penal. Per una altra perqu\u00e8 es poden (i cal fer-ho) introduir els mecanismes legals que ja operen en lleis d’altres pa\u00efsos de tall similar perqu\u00e8 aix\u00f2 no succeeixi (i aquest \u00e9s el treball que queda per fer). Tamb\u00e9 perqu\u00e8 per la pr\u00f2pia idiosincr\u00e0sia dels homes que maltracten, violen i maten a dones no volen ser ells mateixos identificats tota l’estona com a dones, ja que solen ser bastant mis\u00f2gins. Tamb\u00e9 perqu\u00e8 si aquests homes seran identificats, quan ensenyin el seu DNI com a dones tindran els mateixos problemes que la gent en situaci\u00f3 de transsexualitat ha tingut a l’hora d’ensenyar una documentaci\u00f3 que no els identifica, i finalment perqu\u00e8 en lleis similars que porten funcionant des de fa anys els casos on aix\u00f2 ha succe\u00eft han estat molt pocs. Tot i aix\u00ed cal establir aquests mecanismes de seguretat addicionals perqu\u00e8 no hi hagi aquest frau de llei.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Qu\u00e8 hi ha de bo o de dolent a fer dependre de diagn\u00f2stics psiqui\u00e0trics el reconeixement legal de la identitat sexual?<\/span><\/strong><\/p>\n El sexe que de veritat s’\u00e9s, la identitat, \u00e9s una cosa b\u00e0sica en el desenvolupament d’una persona, que si \u00e9s negat porta multitud de problemes en els ordres m\u00e9s quotidians de la vida, comen\u00e7ant per problemes d’autoestima passant per l’exclusi\u00f3 laboral i acabant per problemes en tots els \u00e0mbits, perqu\u00e8 la persona que som \u00e9s present en pr\u00e0cticament tots els ordres de les nostres vides.<\/span><\/p>\n El fet de dependre de diagn\u00f2stic psiqui\u00e0tric perqu\u00e8 l’administraci\u00f3 reconegui veritablement qui ets \u00e9s un problema de drets humans que ja m\u00faltiples inst\u00e0ncies internacionals han reconegut com a contrari a drets humans: Alt Comissionat de DDHH de la Uni\u00f3 Europea, ONU, etc.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Creus que hi ha moltes q\u00fcestions relacionades amb la viv\u00e8ncia trans que la societat en general no coneix i que ajudarien a abordar els debats que genera aquest tema?<\/span><\/strong><\/p>\n S\u00ed, hi ha una cosa fonamental, i \u00e9s aquest canvi de paradigma que implica recon\u00e8ixer els sexes (sexus\/*sexare) m\u00e9s enll\u00e0 dels genitals (genus). S\u00f3n dues paraules diferenciades per alguna cosa des de l’Antiga Gr\u00e8cia i que en major o menor mesura ens afecten a tothom, perqu\u00e8 entendre’ns exclusivament a trav\u00e9s dels nostres genitals \u00e9s una cosa que fins i tot les feministes m\u00e9s referents com Emma Goldman<\/strong> o Simone de Beauvoir<\/strong>, per posar dos exemples, sempre han q\u00fcestionat. I aix\u00f2 va m\u00e9s enll\u00e0 de la viv\u00e8ncia de persones que espec\u00edficament estan en aquesta situaci\u00f3 trans.<\/span><\/p>\n No hi ha elecci\u00f3 en el fet de ser qui s’\u00e9s, i aix\u00f2 cal deixar-ho clar. Com tamb\u00e9 cal deixar clar que, igual que la resta de les persones, tenim amistats, fam\u00edlies, parelles, som companyes de treball, no volem perdre els nostres treballs, o tenim anhels i aspiracions com la resta de la gent. No hi ha un punt i a part, hi ha moltes m\u00e9s q\u00fcestions que tenim en com\u00fa amb la resta de les persones que no estan en una situaci\u00f3 de\u00a0 transsexualitat que coses que ens diferencien. I a trav\u00e9s d’aquesta pedagogia que ha de proveir l’educaci\u00f3 dels sexes, i de la qual no en veurem els fruits dem\u00e0 per\u00f2 s\u00ed d’aqu\u00ed a uns anys o d\u00e8cades, seria bo aconseguir societats on la gent que es veu exclosa es trobi amb entorns cada vegada m\u00e9s inclusius, amb menys rebuig i amb m\u00e9s oportunitats de desenvolupament personal i, en definitiva, de ser feli\u00e7. Cal democratitzar aquestes dues paraules tan potents: ser home i ser dona.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n El soroll medi\u00e0tic que hi ha hagut al voltant de l’avantprojecte de Llei Trans impulsada per l’actual Ministeri d’Igualtat d’Irene Montero<\/strong> i que permetria canviar de sexe en el registre sense informe m\u00e8dic a partir dels 16 anys, es podria haver evitat i permetre aix\u00ed un major suport pol\u00edtic i social?<\/span><\/p>\n En la realitat, s’ha procedit ja al canvi registral de l’esment de sexe a menors de fins a 11 anys. Per tant, la llei ja va per darrere de la realitat, dels casos que ja han ocorregut en els darrers anys. Per\u00f2 atenci\u00f3, estem parlant d’un canvi registral (en el registre) de l’esment de sexe, no que el sexe desaparegui dels registres, ni que a persones prep\u00fabers se’ls operi dels genitals o se’ls donin tractaments hormonals, que \u00e9s el que s’est\u00e0 dient, i que, a banda de no ser possible perqu\u00e8 una criatura preb\u00faber no t\u00e9 ni el desenvolupament genital suficient per a abordar semblants operacions per falta de desenvolupament genital o per no tenir activada la cadena hormonal com perqu\u00e8 un tractament hormonal tingui l’efecte desitjat, tamb\u00e9 est\u00e0 prohibit per est\u00e0ndards m\u00e8dics internacionals.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Segons la teva opini\u00f3 a qu\u00e8 es deu el rebuig frontal d’una part notable del feminisme a alguns termes de l’avantprojecte de Llei Trans proposat pel Ministeri d’Igualtat?<\/span><\/strong><\/p>\n Caldria veure quina \u00e9s aquesta part notable si parlem en termes quantitatius, ja que molta part del no debat s’ha donat a trav\u00e9s de xarxes socials i mitjan\u00e7ant l’amplificador d’alguns mitjans. Aix\u00f2 s\u00ed, hi ha una q\u00fcesti\u00f3 que \u00e9s l’embolic terminol\u00f2gic, que l’esborrany actual de la llei no soluciona i que caldria afinar m\u00e9s, ja que per les mateixes paraules -sexe, g\u00e8nere, identitat de g\u00e8nere, autodeterminaci\u00f3 de g\u00e8nere, transsexualitat, intersexualitat \u2013 estan sent dotades de continguts diferents, i aix\u00f2 \u00e9s clau per a resoldre l’embolic te\u00f2ric, que a m\u00e9s t\u00e9 un correlat pr\u00e0ctic a l’hora de descriure la vida de les persones, la vida de les dones.<\/span><\/p>\n Si per sexe s’ent\u00e9n genitals i cromosomes, tenim un problema d’ordre epistemol\u00f2gic, perqu\u00e8 aquest concepte mil\u00b7lenari no va parlar sin\u00f3 de genitals i cromosomes nom\u00e9s a partir dels anys 60. Igualment, si per identitat o autodeterminaci\u00f3 de g\u00e8nere estem entenent que alguna gent decideix i desitja ser, per\u00f2 no \u00e9s enfront d’una altra que s\u00ed que ho \u00e9s, tenim un altre problema.<\/span><\/p>\n No \u00e9s f\u00fatil la q\u00fcesti\u00f3 terminol\u00f2gica, perqu\u00e8 tenir un corpus de textos amb una epistemologia comuna facilita la bona i no mala interpretaci\u00f3 de les lleis, i que unes lleis no se solapin amb unes altres.<\/span><\/p>\n Hi ha una altra s\u00e8rie de q\u00fcestions que tenen a veure amb la proliferaci\u00f3 de falses hist\u00f2ries respecte a les vides de persones en situaci\u00f3 de transsexualitat, sobretot per part dels qui desconeixen aquestes realitats de manera pr\u00f2xima, de manera que a l’embolic terminol\u00f2gic s’hi afegeixen hist\u00f2ries inventades que distorsionen les vides de persones amb aquesta experi\u00e8ncia vital trans fins a nivells grotescos.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Com s’ha regulat aquesta q\u00fcesti\u00f3 als pa\u00efsos del nostre entorn, existeix alguna legislaci\u00f3 internacional que protegeixi les persones transsexuals i qu\u00e8 destacaries per haver aconseguit consens i acceptaci\u00f3 social?<\/span><\/strong><\/p>\n S\u00f3n una multitud de pa\u00efsos els que eliminen requisits que patologitzen, m\u00e8dics i\/o judicials, per a aconseguir aquesta protecci\u00f3 legal cap als qui no decideixen perqu\u00e8 ja s\u00f3n el que s\u00f3n, per\u00f2 sense aquesta protecci\u00f3 jur\u00eddica tan necess\u00e0ria: l’Argentina t\u00e9 una llei d’aquestes caracter\u00edstiques des del 2012. En l’\u00e0mbit europeu des de Malta passant per les legislacions dels pa\u00efsos del nord d’Europa fins a Portugal compten amb lleis la filosofia de les quals \u00e9s la d’eliminar la idea de patologia i la no exig\u00e8ncia de requisit m\u00e8dics i judicials per a recon\u00e8ixer drets.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Creus que cada vegada s\u00f3n m\u00e9s els pares i mares que acompanyen als nens i les nenes en un proc\u00e9s de canvi de sexe?<\/span><\/strong><\/p>\n Cada vegada s\u00f3n m\u00e9s perqu\u00e8 el tema est\u00e0 a l’agenda p\u00fablica des de fa alguns anys (no tants). Tamb\u00e9 perqu\u00e8 les situacions de transsexualitat infantil trenquen amb la q\u00fcesti\u00f3 de que hi ha una esp\u00e8cie d’elecci\u00f3 adulta en ser qui s’\u00e9s, perqu\u00e8 aquests nens i aquestes nenes, com la resta de nens i nenes, no decideixen el que ja s\u00f3n i perqu\u00e8 aquestes fam\u00edlies, despr\u00e9s d’haver-ho intentat tot per a transmetre als seus fills que poden ser nenes masculines, a les seves filles que poden ser nens femenins, han obtingut la resposta insistent de que tot aix\u00f2 est\u00e0 molt b\u00e9, per\u00f2 les seves filles i fills reclamen que aix\u00f2 no \u00e9s suficient i que els comencin a veure com els que veritablement s\u00f3n… i ho han acabat per acceptar malgrat no voler que les seves filles i fills estiguin en una situaci\u00f3 de transsexualitat, perqu\u00e8 saben que tindran m\u00e9s obstacles que la resta de noies i nois en molts nivells de la vida. No hi ha fam\u00edlies que vulguin que les seves criatures “siguin trans” (cosa que cap nen o nena diuen que s\u00f3n, diuen que s\u00f3n “nenes i nens”, i no transsexuals), sin\u00f3, m\u00e9s aviat, que acceptant que tenen filles i fills amb genitals no esperats, fan el seu dol particular i segueixen endavant per a assegurar la felicitat dels fills i filles que tenen.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Com es poden mitigar els temors socials que afloren davant la idea de nens i nenes en situaci\u00f3 de transsexualitat?<\/span><\/strong><\/p>\n Traslladant una informaci\u00f3 vera\u00e7: a nens prep\u00fabers no se’ls pot tractar amb hormones ni operar, ni tan sols ho demanen. Demanen que se’ls comenci a veure com qui ja s\u00f3n.<\/span><\/p>\n En edat p\u00faber cal no discriminar aquestes noies, a aquests nois. Existeixen altres casu\u00edstiques que tenen res a veure amb una situaci\u00f3 de transsexualitat on adolescents reben medicacions de bloc temporal puberal, per exemple, per a tractar l’exc\u00e9s de p\u00e8l, o en la gimn\u00e0stica d’elit, per posar exemples on la resta del m\u00f3n no ha dit absolutament res durant d\u00e8cades; o medicaci\u00f3 hormonal, com en el cas de la p\u00edndola anticonceptiva. \u00c9s important aclarir que no hi ha cap medicaci\u00f3 espec\u00edfica per a persones amb experi\u00e8ncia vital trans, sin\u00f3 que s’usen opcions que han estat establertes per a una altra mena de condicions. Es tracta d’igualar l’acc\u00e9s d’aquesta poblaci\u00f3 adolescent per a igualar-lo al qual ja tenen altres poblacions adolescents, als qui no es posa en q\u00fcesti\u00f3 si recorren a aquests recursos.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 Debat-formaci\u00f3 a La Independent Entrevista a la sex\u00f2loga i t\u00e8cnica en igualtat Aitzole Araneta sobre la viv\u00e8ncia transg\u00e8nere i les implicacions dels canvis legislatius sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"author":103,"featured_media":37612,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26485],"tags":[],"class_list":["post-69174","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-legislacio"],"yoast_head":"\n![\"image](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/image_2021-06-16_15-39-32.gif\")
<\/span><\/p>\n
Ens pots explicar qu\u00e8 \u00e9s la lliure autodeterminaci\u00f3 del g\u00e8nere i per qu\u00e8 caldria basar les lleis que recullen els drets de les persones trans en ella?<\/span><\/strong><\/p>\n![\"image](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/image_2021-06-16_15-40-54-1.gif\")
<\/span><\/p>\n![\"Debat](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Debat_1_2.png\")
<\/span><\/p>\n![\"debat](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/debat_1_3.png\")
<\/p>\n