Professora em\u00e8rita i destacada defensora el llenguatge inclusiu a Fran\u00e7a.\u00a0No s\u00f3n bons temps per defensar la promoci\u00f3 del llenguatge inclusiu.<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Eliane Viennot<\/strong>, una de les m\u00e9s destacades figures intel\u00b7lectuals que defensen a Fran\u00e7a el llenguatge inclusiu, explica a Nius en qu\u00e8 consisteix lluitar al pa\u00eds d’Emmanuel Macron<\/strong> contra el que ella anomena “\u00fas sexista de la llengua”.<\/span><\/p>\n A Fran\u00e7a, semblaria que no s\u00f3n bons temps per defensar la promoci\u00f3 de l’llenguatge inclusiu. Fa uns dies, el ministre d’Educaci\u00f3 de Fran\u00e7a, Jean-Michel Blanquer<\/strong>, emetia una circular que aspirava a prohibir l’\u00fas de l’anomenada escriptura inclusiva en col\u00b7legis, estenent aix\u00ed la decisi\u00f3 de 2017 de l’exprimer ministre \u00c9douard Philippe<\/strong> contra aquesta forma d’entendre la comunicaci\u00f3 a les administracions.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n No obstant aix\u00f2, Eliane Viennot<\/strong> (Li\u00f3, 1951), professora em\u00e8rita de la Universitat de Sant-\u00c9tienne, integrant de l’Institut Universitari de Fran\u00e7a a m\u00e9s d’historiadora en actiu, es mostra optimista en la guerra que el feminisme gal ha declarat al “llenguatge sexista” . En aquest conflicte, els seus enemics han posat a Viennot el sobrenom de la “papessa del llenguatge inclusiu”.<\/span><\/p>\n Els seus esfor\u00e7os a l’hora de reivindicar l’\u00fas de paraules en femen\u00ed com “autora”, “pintora”, “procuradora”, “inform\u00e0tica” o “fil\u00f2sofa” trobaven el 2019 com a recompensa que l’Acad\u00e8mia Francesa, la instituci\u00f3 encarregada de regular i perfeccionar l’idioma franc\u00e8s, accept\u00e9s un informe sobre la “feminitzaci\u00f3 dels treballs”. Abans d’aquesta decisi\u00f3, el mascul\u00ed designava en molts treballs la professi\u00f3 de les dones.<\/span><\/p>\n Contra aquesta realitat s’ha revelat Viennot en tota la seva carrera com a universit\u00e0ria i militant. Seus s\u00f3n diversos volums sobre com combatre el sexisme en el llenguatge. Per exemple, un dels \u00faltims t\u00edtols signats per aquesta experta en el paper de les dones d’Estat en el per\u00edode del Renaixement es titula Le langage inclusif: pourqoui, comment (Ed. Ixe, 2018) (“El llenguatge inclusiu: per qu\u00e8 i com”).<\/span><\/p>\n Sobre l’\u00faltima decisi\u00f3 de l’Executiu del president Emmanuel Macron<\/strong>, Viennot no sembla realment preocupada. “Una circular \u00e9s una invitaci\u00f3, per\u00f2 si no es segueix, no hi ha sanci\u00f3 prevista. No \u00e9s un decret, no \u00e9s una llei”, diu Viennot en aquesta entrevista amb Nius.<\/span><\/p>\n Pel que compta Viennot, el llenguatge inclusiu s’ha convertit a Fran\u00e7a en un assumpte polaritzant, un d’aquests temes que permeten separar pol\u00edtics d’esquerres – a favor – i de dretes – en contra. Tot aix\u00f2, malgrat que el pa\u00eds ve\u00ed el presideix un pol\u00edtic com Macron, a priori, alg\u00fa elegit cap d’Estat el 2017 amb un perfil centrista.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n El diari conservador Le Figaro la va nomenar “papessa del llenguatge inclusiu” a Fran\u00e7a. Per qu\u00e8?<\/span><\/strong><\/p>\n Caldria parlar, per respondre a aquesta pregunta, amb la gent de Le Figaro. Crec que em van nomenar aix\u00ed ir\u00f2nicament. \u00c9s una cosa mesquina haver-ho fet. No \u00e9s una forma de reconeixement, sin\u00f3 una forma de dir que jo estic molt compromesa, que tinc titulacions universit\u00e0ries i que no s\u00f3c nom\u00e9s una militant. La persona de Le Figaro que va escriure aquest article sobre nomenat-me aix\u00ed est\u00e0 en contra del que jo faig.<\/span><\/p>\n Jo s\u00f3c una investigadora, no nom\u00e9s una feminista militant. Ocupo un c\u00e0rrec a la universitat i estic compromesa amb el llenguatge no sexista. Perqu\u00e8 el que est\u00e0 en joc \u00e9s utilitzar un llenguatge no sexista, un llenguatge igualitari, cosa que no agrada a Le Figaro. Tothom hauria d’estar a favor del llenguatge igualitari per\u00f2 hi ha gent que hi est\u00e0 molt en contra.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0Vost\u00e8 forma part del debat sobre la q\u00fcesti\u00f3 del llenguatge inclusiu a Fran\u00e7a. Ho fa com a ling\u00fcista?<\/span><\/strong><\/p>\n Jo no s\u00f3c ling\u00fcista. S\u00f3c professora de lletres. He ensenyat la llengua francesa i la literatura francesa tota la meva vida. Per\u00f2 no tinc un diploma de ling\u00fcista. Tot i que \u00e9s un \u00e0mbit en el qual treballo des de fa anys.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Qu\u00e8 en pensa de la circular del ministre d’Educaci\u00f3 de Fran\u00e7a, Jean-Michel Blanquer, segons la qual “conv\u00e9 prohibir l’\u00fas de l’escriptura inclusiva a Fran\u00e7a”?<\/span><\/strong><\/p>\n \u00c9s una decisi\u00f3 pol\u00edtica. El ministre \u00e9s un home de dretes que pateix pressions de la dreta per fer aquest tipus de coses. Per\u00f2 una circular no vol dir gran cosa. Una circular \u00e9s una invitaci\u00f3. Si no es segueix, no hi ha sanci\u00f3 prevista. No \u00e9s un decret, no \u00e9s una llei. No t\u00e9 cap for\u00e7a. \u00c9s un gest que vol dir, m\u00e9s que res, una invitaci\u00f3. De fet, ja hi ha quatre sindicats de el sector de l’educaci\u00f3 que no es donen per al\u00b7ludits per aquesta circular i diuen que seguirien escrivint aix\u00ed.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Com d’instal\u00b7lat est\u00e0 a Fran\u00e7a el llenguatge inclusiu?<\/span><\/strong><\/p>\n En realitat, est\u00e0 progressant molt. Ara \u00e9s un tema que s’ha convertit en una cosa que est\u00e0 en boca de tothom. Abans, fins fa tres o quatre anys, era una cosa que estava circumscrit al militantisme, a la ling\u00fc\u00edstica o pol\u00edtics que s’han comprom\u00e8s amb aix\u00f2. Per\u00f2 les masses no es veien afectades. Per\u00f2 es pot dir que gr\u00e0cies a les pol\u00e8miques, sobretot la generada el 2017, quan hi va haver un gran debat nacional, el tema s’ent\u00e9n molt millor. I tamb\u00e9 hi ha molta gent que comen\u00e7a a utilitzar aquest llenguatge, ja sigui en administracions o en la gesti\u00f3 local, per expressar-se de manera menys sexista. Ara vivim un moment en qu\u00e8 estem veient un efecte bola de neu.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n A qu\u00e8 es refereix?<\/span><\/strong><\/p>\n A que hi ha diversos dossiers, i en tots no s’avancen igual. Per exemple, hi ha un dossier relatiu al vocabulari sobre noms aplicats a dones. Aix\u00f2 \u00e9s una cosa que tothom compr\u00e8n. Cada vegada hi ha menys gent creu que cal trucar a una dona amb un nom mascul\u00ed, per exemple, dir coses com ‘Madame le pr\u00e9sident’ o ‘Madame le Ministre’\u00a0 (“Senyora president” o “Senyora ministre”). Despr\u00e9s hi ha el tema de l’\u00fas del mascul\u00ed gen\u00e8ric, que no \u00e9s gen\u00e8ric per a res. Em refereixo a quan es fan discursos sencers en mascul\u00ed malgrat que es parla de poblacions mixtes. Despr\u00e9s hi ha un altre tema, el de les concordances. O sigui, com es fan concordances amb adjectius. Hi ha una regla gramatical que s’ensenya a les escoles segons la qual: el mascul\u00ed s’imposa sobre el femen\u00ed.<\/span><\/p>\n Molta gent ha ent\u00e8s que aquest tema forma part del debat, perqu\u00e8 hi ha altres solucions, per\u00f2, al no ser ensenyades a l’escola, la gent favorable a un llenguatge menys sexista no sap ben b\u00e9 com sortir d’aix\u00f2. L’\u00faltim tema \u00e9s que en franc\u00e8s es segueix utilitzant la paraula “home” per parlar de “humanitat”. Per exemple, en l’expressi\u00f3 francesa ‘Les droits de l’homme’, per parlar dels “drets humans”. Aix\u00f2 \u00e9s una cosa que no volem la gent que no volem un llenguatge sexista. En el debat p\u00fablic, aquests temes ja s’observen. Per\u00f2 en els que s\u00f3n favorables al llenguatge inclusiu, hi ha problemes per implementar-lo.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Des de fa molt poc, l’Acad\u00e8mia Francesa va donar el seu vistiplau a utilitzar els noms femenins all\u00e0 on s’havien deixat d’utilitzar. Les institucions franceses s’estan movent, no \u00e9s aix\u00ed?<\/span><\/strong><\/p>\n Efectivament, l’Acad\u00e8mia Francesa va treure un informe el febrer de 2019 que nom\u00e9s tractava sobre els noms de les dones. Va ser una gran vict\u00f2ria per a nosaltres. Perqu\u00e8 fa ja quatre-cents anys que aquesta instituci\u00f3 lluita contra les paraules en femen\u00ed. Ells van crear aquest problema fa quatre-cents anys. I \u00e9s clar, no estan sols, perqu\u00e8 han estat recolzats per institucions com l’estat o les escoles. Per aix\u00f2 parlem d’una vict\u00f2ria hist\u00f2rica. Ara, l’Acad\u00e8mia Francesa ens va deixar en pau amb aix\u00f2. \u00c9s la prova que hem avan\u00e7at molt i que hem aconseguit conv\u00e8ncer a molta gent.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Com veu el seu combat a favor del llenguatge inclusiu en una situaci\u00f3 en qu\u00e8 el president Emmanuel Macron tracta de rivalitzar amb la candidata d’extrema dreta Marine Le Pen?<\/span><\/strong><\/p>\n La dretanitzaci\u00f3 d’Emmanuel Macron s’observa tamb\u00e9 en la q\u00fcesti\u00f3 de l’\u00fas de l’llenguatge. Durant la seva campanya electoral de 2017, ell posava molta atenci\u00f3 a com s’expressava. Es veia que havia estat assessorat en la mat\u00e8ria. Perqu\u00e8 posava molta atenci\u00f3, parlant, per exemple, d ‘ “electors i electores”, de “candidats i candidates” o de “homes i dones”. Per\u00f2 des de fa dos anys, ha deixat de fer aix\u00f2. Ha tornat a parlar tot en mascul\u00ed, com si hagu\u00e9s oblidat com s’expressava abans.<\/span><\/p>\n No s\u00e9 si \u00e9s voluntari. O si ha canviat d’assessors. O si \u00e9s una cosa deliberada, perqu\u00e8 parla com tothom. No molta gent s’ha adonat d’aix\u00f2. Per\u00f2 la gent que vigila les q\u00fcestions de llenguatge s’ha adonat que el president no utilitza les formes d’expressi\u00f3 no sexistes. El seu discurs s’ha convertit en el d’un qualsevol. Ara b\u00e9, a cada discurs que d\u00f3na, aix\u00f2 es denuncia. El que vol dir que la consci\u00e8ncia ling\u00fc\u00edstica est\u00e0 progressant.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Pol\u00edticament, qui defensaria millor el llenguatge inclusiu a Fran\u00e7a?<\/span><\/strong><\/p>\n En tot aix\u00f2 l’interessant \u00e9s que, quan la gent compr\u00e8n que el nostre llenguatge \u00e9s sexista i que volen fer alguna cosa al respecte, aquesta gent ja no canvia de posici\u00f3. Per exemple, \u00e9s per aix\u00f2 que els sindicats han reaccionat molt r\u00e0pid a la circular de Blanquer. En nom\u00e9s quatre o cinc dies, els quatre majors sindicats del sector van fer un comunicat en qu\u00e8 s’adonaven que els era igual la circular i que ells, ja sigui la Confederaci\u00f3 General de Treballadors (CGT) o la Federaci\u00f3 Sindical Unit\u00e0ria (FSU), com sindicats, havien decidit expressar-se de manera m\u00e9s igualit\u00e0ria. O sigui, que aquestes pr\u00e0ctiques d’expressi\u00f3, en aquests sindicats, no recularan.<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s el Partit Socialista (PS) franc\u00e8s tamb\u00e9 s’identifica amb aquestes pr\u00e0ctiques, com la Fran\u00e7a insubmisa, entre d’altres. Hi ha militants en aquests partits d’esquerra, en general, que han comen\u00e7at a parlar d’una altra manera, que ja s’expressen d’una altra manera i als quals no se’ls far\u00e0 retrocedir. Perqu\u00e8 una vegada que s’adonen que el llenguatge \u00e9s sexista, ja est\u00e0.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Quan es parla de llenguatge sexista, aix\u00f2 \u00e9s una cosa que t\u00e9 a veure amb el concepte de patriarcat, no?<\/span><\/strong><\/p>\n S\u00ed, i aqu\u00ed es veu en el meu treball el costat de “papessa”. Perqu\u00e8 el franc\u00e8s ha estat masculinitzat. Jo he demostrat aix\u00f2 en les meves investigacions. El franc\u00e8s, com l’espanyol o l’itali\u00e0, en suma, totes les lleng\u00fces rom\u00e0niques, estan equipades per parlar sense sexisme. En realitat, no patim que la llengua sigui sexista, sin\u00f3 d’un \u00fas sexista de la llengua que ha estat preconitzat, a Fran\u00e7a, a trav\u00e9s de l’Acad\u00e8mia Francesa.<\/span><\/p>\n Aquesta \u00faltima va ser la que va dir que no calia usar determinades paraules femenines o utilitzar les concordances igualit\u00e0ries. Heus ac\u00ed per demostrar els textos de tres-cents anys de gram\u00e0tica sexista, en els quals diuen: “no cal dir aquesta o aquesta altra paraula o fer les concordances aix\u00ed ‘. No li estic parlant d’una sensaci\u00f3 que jo tinc. \u00c9s un fet provat que les institucions van intervenir per masculinitzar la llengua i ensenyar usos sexistes de la llengua.<\/span><\/p>\n El que mant\u00e9 vost\u00e8 \u00e9s aquesta idea que, fa tres-cents anys, l’acad\u00e8mia, respecte a algunes paraules, com “advocada” o “autora”, deia que no calia fer-les servir en femen\u00ed perqu\u00e8 la dones no eren dignes, no \u00e9s aix\u00ed ?<\/span><\/p>\n S\u00ed. I a m\u00e9s no totes les paraules en femen\u00ed van ser condemnades. En realitat estem parlant de trenta o quaranta paraules. Ning\u00fa va condemnar paraules com “cuinera”, “fornera” o “serventa”. Les paraules que es van veure afectades per aix\u00f2 van ser les paraules que designaven a la dona el pensament, el judici, la creaci\u00f3, la direcci\u00f3, entre altres coses.<\/span><\/p>\n Parlem doncs de paraules com “pintora” o “fil\u00f2sofa”, paraules, en definitiva, que designen activitats que, segons els acad\u00e8mics, eren masculines. Acad\u00e8mics, per\u00f2 tamb\u00e9 els gram\u00e0tics, sexistes, van dir que aquestes tasques eren tasques que nom\u00e9s els homes haurien de fer. Per\u00f2 com que no es pot impedir a les dones l’ escriure, ni el pintar o el compondre m\u00fasica, les paraules que designen aquesta activitat han de ser masculines. I aix\u00f2 est\u00e0 escrit negre sobre blanc a les gram\u00e0tiques del segle XVIII i XIX.<\/span><\/p>\n Permeteu-me recordar-li unes paraules del ministre d’Educaci\u00f3 del Front Popular franc\u00e8s, el socialista Jean Zay<\/strong>. “Les escoles han de ser un lloc inviolable on les baralles dels homes no entren”.\u00a0\u00a0<\/span>El combat del llenguatge inclusiu tamb\u00e9 consisteix a portar les idees de les que hem parlat a les escoles. <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Qu\u00e8 pensa vost\u00e8?<\/span><\/strong><\/p>\n Jo crec que quan es diu en franc\u00e8s que una dona \u00e9s una autrice “autora”, no \u00e9s fer pol\u00edtica, sin\u00f3 que consisteix a fer una restituci\u00f3 d’una paraula a la llengua francesa. \u00c9s la gent que ha impedit que prosperin paraules com aquesta. Aix\u00f2 \u00e9s una cosa que diverteix a la lluita feminista. Perqu\u00e8 estan del nostre costat els m\u00e9s grans autors de la literatura francesa. Moli\u00e8re<\/strong> deia tenir amigues autrices<\/em>. Jean Racine<\/strong>, un altre gran dramaturg del segle XVII, tamb\u00e9 feia concordances de proximitat, les que consisteixen en concordar, per exemple, adjectius amb l’\u00faltim nom en una expressi\u00f3. Aix\u00ed, en l’expressi\u00f3: les hommes et les femmes sont belles<\/em>, en lloc d’utilitzar l’adjectiu en mascul\u00ed plural (beaux<\/em>), s’usa en aquestes concordances l’adjectiu en femen\u00ed plural (belles<\/em>).<\/span><\/p>\n No cal dir que aquests autors no s’equivocaven, nosaltres tenim ra\u00f3. \u00c9s clar que tenim ra\u00f3. La concordan\u00e7a de proximitat es va ensenyar fins als anys 30. Nosaltres el que demanem \u00e9s que es tornin a ensenyar aquelles coses que no haurien d’haver desaparegut de l’ensenyament. Nosaltres no fem pol\u00edtica. Els altres han fet pol\u00edtica dient coses com que el mascul\u00ed ha de imposar-se al femen\u00ed.<\/span><\/p>\n Aix\u00f2 \u00e9s ideologia pol\u00edtica, i una mica innecessaria en les nostres lleng\u00fces, ja sigui el franc\u00e8s o l’espanyol.<\/span>\u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Fotos: Arxiu AmecoPress.<\/span><\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0\u00a0 \u00a0 Les institucions van intervenir per masculinitzar la llengua i ensenyar els seus usos sexistes.\u00a0 Professora em\u00e8rita i destacada defensora el llenguatge inclusiu a Fran\u00e7a.\u00a0No s\u00f3n bons temps per defensar la promoci\u00f3 del llenguatge inclusiu.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":69140,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26726],"tags":[],"class_list":["post-69146","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dones-del-mon"],"yoast_head":"\n![\"Ameco](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/ameco_foto_2.jpg\")
<\/p>\n![\"Ameco](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Ameco_fotio_3.jpg\")
<\/span><\/p>\n