<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
A m\u00e9s, s’associa fonamentalment a dates, campanyes o processos que les i els periodistes cobreixen, en detriment d’investigacions i treballs que aprofundeixin en les diverses arestes de el problema.<\/span><\/p>\n Aquests s\u00f3n alguns dels resultats de l’estudi \u00abViol\u00e8ncia de g\u00e8nere a la premsa cubana: aven\u00e7os i desafiaments\u00bb, de les periodistes Danielle Laurencio, Ania Terrer <\/strong>i Dixie Edith Trinquete<\/strong>, presentat el 4 de juny des de la p\u00e0gina de Facebook de l’Instituto Internacional de Periodismo Jos\u00e9 Mart\u00ed (IIPJM), en alian\u00e7a amb OXFAM a Cuba.<\/span><\/p>\n Per a aquesta investigaci\u00f3, les periodistes van analitzar una vintena de productes comunicatius publicats en mitjans de premsa cubans, nacionals i territorials, entre 2019 i 2020, a m\u00e9s d’una selecci\u00f3 de treballs period\u00edstics presentats a la XIII Trobada Iberoamericana de G\u00e8nere i Comunicaci\u00f3 \u00abIsabel Moya Richard<\/strong> in memoriam \u00bb, celebrat al novembre de 2019, i al Premi Especial de l’Editorial Mujer, del Concurs Nacional de Periodismo 26 de Julio de 2020, per a un total de 56 mostres en tots els suports i diversos territoris del pa\u00eds.<\/span><\/p>\n Les tres professionals van elaborar recomanacions i un kit d’Eines per a Periodistes en format de postals per a Xarxes Socials.<\/span><\/p>\n La investigadora, psic\u00f2loga i consultora d’Oxfam a Cuba, Yohanka Vald\u00e9s Jim\u00e9nez<\/strong>, va remarcar el paper dels mitjans de comunicaci\u00f3 en transformar imaginaris i pr\u00e0ctiques associades a la reproducci\u00f3 de les viol\u00e8ncies masclistes.<\/span><\/p>\n \u00abEls mitjans s\u00f3n clau en trencar aquesta naturalitzaci\u00f3 que l’acompanya i a col\u00b7locar altres narratives sobre dones i la igualtat de g\u00e8nere en el centre d’una comunicaci\u00f3 transformadora i sensible a aquest tema\u00bb, va dir l’especialista.<\/span><\/p>\n Vald\u00e9s Jim\u00e9nez va agrair a l’equip de coordinaci\u00f3 de la Trobada Iberoamericana de G\u00e8nere i Comunicaci\u00f3 que, al novembre de 2019, va reunir a periodistes i mitjans de comunicaci\u00f3, ja que molts d’aquests treballs han estat utilitzats com a inputs en la indagaci\u00f3.<\/span><\/p>\n La periodista Dixie Edith Trinquet,<\/strong> professora de la Facultat de Comunicaci\u00f3 de la Universitat de l’Havana, va assenyalar que entre els antecedents d’aquesta investigaci\u00f3 hi ha diversos estudis sistem\u00e0tics al pa\u00eds -com els de l’equip de treball a Cuba del Servicio de Noticias de la Mjujer de Latinoam\u00e9rica y el Caribe (SEMLac) i els desenvolupats per l’oficina de Oxfam-, que han anat mapejant com es comporta el tractament de la viol\u00e8ncia en els mitjans.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Una refer\u00e8ncia obligada, ha comentat, \u00e9s la investigaci\u00f3 realitzada per la periodista i feminista Isabel Moya<\/strong>, per al seu manual Letra con G\u00e9nero, que tamb\u00e9 va posicionar molts dels desafiaments per a l’abordatge del tema.<\/span><\/p>\n D’acord amb Trinquete, \u00abels resultats d’aquestes investigacions mostraven una nul\u00b7la o pobra cobertura del tema, molt m\u00e9s en els mitjans nacionals que en els territorials\u00bb, la quasi total abs\u00e8ncia d’estad\u00edstiques nacionals en no disposar-ne al pa\u00eds, i una tend\u00e8ncia a naturalitzar el plantejament que \u00abla viol\u00e8ncia a Cuba no \u00e9s un problema i que hi ha m\u00e9s viol\u00e8ncia psicol\u00f2gica que de qualsevol altre tipus\u00bb.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n Contextualitzar, deute en les agendes medi\u00e0tiques<\/span><\/strong><\/p>\n La periodista Ania Terrer<\/strong> va al\u00b7ludir al fet que es constaten aven\u00e7os en les agendes medi\u00e0tiques respecte a fa 10 anys, \u00abper\u00f2 el com ens acostem a la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere continua sent una bretxa\u00bb, va apuntar.<\/span><\/p>\n \u00abNo estem buscant la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, necess\u00e0riament, com un conflicte que cal tractar, sin\u00f3 que a les nostres redaccions estan arribant cobertures, campanyes, processos que s’estan desenvolupant, i nosaltres anem a cobrir la not\u00edcia. Per aix\u00f2 la gran majoria dels treballs analitzats estan relaciones amb tallers, confer\u00e8ncies o dates assenyalades\u00bb, va comentar Terrer.<\/span><\/p>\n En funci\u00f3 d’aix\u00f2, va dir que el 57 per cent dels 56 treballs analitzats eren not\u00edcies. Associades a esdeveniments i jornades en van ser 37 i sense relaci\u00f3 amb cap data espec\u00edfica, 19 textos.<\/span><\/p>\n En aquestes cobertures s’inclouen errors de termes, poca contextualitzaci\u00f3 de la viol\u00e8ncia, la validaci\u00f3 i reproducci\u00f3 de mites i tractaments encertats del tema.<\/span><\/p>\n \u00abEl fet que el\u00a0 32 per cent dels treballs analitzats estiguin evidenciant bones pr\u00e0ctiques, \u00e9s sens dubte un bon senyal, i \u00e9s un punt de partida interessant\u00bb, va considerar.<\/span><\/p>\n Que la major part dels treballs analitzats provenen de la premsa impresa, ag\u00e8ncies, r\u00e0dio i televisi\u00f3, probablement determini la preponder\u00e0ncia del g\u00e8nere informatiu i escassa pres\u00e8ncia d’an\u00e0lisi i investigaci\u00f3, ha puntualitzat.<\/span><\/p>\n En el 57 per cent dels treballs va haver-hi confusi\u00f3 o mal \u00fas de termes, com l’\u00fas de \u00abviol\u00e8ncia dom\u00e8stica\u00bb en lloc de \u00abviol\u00e8ncia de g\u00e8nere\u00bb, o viol\u00e8ncia contra la dona en lloc de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, el que invisibilitza molts altres tipus de viol\u00e8ncies, ha apuntat.<\/span><\/p>\n \u00abTamb\u00e9 el fet que no s’abordi l’assetjament sexual de carrer en tota la seva dimensi\u00f3, fet que segueix sent un gran desafiament en la premsa i entre els p\u00fablics\u00bb, va sostenir.<\/span><\/p>\n Igualment passa que es parla de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere des de fets a\u00efllats i en m\u00e9s del 75 per cent dels casos no es contextualitza.<\/span><\/p>\n Pel que considera la principal conclusi\u00f3 de l’estudi, Terrer ha reiterat que es segmenta la mirada i aix\u00f2 impedeix que s’enfronti com un problema social, transversal a tots els processos de la societat.<\/span><\/p>\n La investigaci\u00f3 va constatar, a m\u00e9s, un \u00fas marcat del mascul\u00ed gen\u00e8ric per referir-se tant a homes com a dones en espais on elles s\u00f3n majoria i fins i tot on no hi ha homes; aix\u00ed com una ocupaci\u00f3 freq\u00fcent del terme f\u00e8mines, no recomanable per estar associat en el seu origen a la capacitat reproductiva, que les limita conceptualment com a dones.<\/span><\/p>\n A m\u00e9s, no pocs treballs analitzats reprodueixen prejudicis sexistes, sobretot en les imatges, el que evidencia manca de coher\u00e8ncia en el tractament integral a l’interior de les redaccions. Tamb\u00e9 es tendeix a revictimizar, atacar o culpabilitzar les dones v\u00edctimes de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n Quins mites cal desmuntar?<\/span><\/strong><\/p>\n Danielle Laurencio<\/strong>, periodista de Las Tunas, prov\u00edncia a uns 660 quil\u00f2metres de la capital, ha advocat per nomenar les morts de dones per viol\u00e8ncia de g\u00e8nere com femicidi. \u00abHem d’aprendre i dominar aquests termes, usar-los amb responsabilitat en els nostres mitjans de comunicaci\u00f3\u00bb, va referir.<\/span><\/p>\n Segons el seu criteri, \u00e9s urgent fer visible el car\u00e0cter de problem\u00e0tica social i multidimensional de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, sense exposar la intimitat de les persones ni lesionar la seva integritat, quan es porten casos de viol\u00e8ncia als mitjans.<\/span><\/p>\n En els \u00faltims temps s’expliquen m\u00e9s hist\u00f2ries de persones supervivents, ha reconegut. No obstant aix\u00f2, segueix faltant un llenguatge prec\u00eds, respectu\u00f3s, informatiu, per\u00f2 sobretot acotat a la realitat dels fets.<\/span><\/p>\n \u00abEvitar que el cas de viol\u00e8ncia es converteixi en un espectacle medi\u00e0tic \u00e9s molt important, ja que es tracta d’hist\u00f2ries i supervivents de viol\u00e8ncia reals, i s’ha de fer amb molta \u00e8tica i respecte\u00bb, va afirmar.<\/span><\/p>\n Laurencio va ressaltar que l’estudi corrobora la necessitat de continuar desmuntant mites des de la comunicaci\u00f3, com que \u00abla v\u00edctima es va trobar el que buscava\u00bb; que \u00ables agressions s\u00f3n expressi\u00f3 d’amor\u00bb, per aquest motiu es justifiquin els femicidis i s’entenguin com \u00abcrims passionals\u00bb, \u00abque la v\u00edctima li agrada patir, que la maltractin i per aix\u00f2 no abandona a l’agressor\u00bb, entre altres.<\/span><\/p>\n \u00abEls mitjans han de saber que tamb\u00e9 exerceixen aquest tipus de viol\u00e8ncia sobre les dones i les nenes quan les fan invisibles, silencien o representen de forma estereotipada, ja que contribueixen a la reproducci\u00f3 d’aquests imaginaris col\u00b7lectius que sostenen diverses formes de viol\u00e8ncia de g\u00e8nere\u00bb, va emfatitzar Laurencio .<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0 Tot i que la viol\u00e8ncia masclista est\u00e0 present avui en els mitjans de premsa cubans i es reconeix la seva exist\u00e8ncia en totes les seves manifestacions, el seu abordatge segueix sense tenir sistematicitat.<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":37575,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26697],"tags":[],"class_list":["post-69138","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-agencies-comunicacio-tics-publicitat"],"yoast_head":"\n![\"Cuba](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Cuba_222.jpg\")
<\/span><\/p>\n