\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Loncon reclama un Estat plurinacional i intercultural i el dret a la terra i al territori de les nacions origin\u00e0ries.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span>Assegura que aportaran nous paradigmes al debat en la Convenci\u00f3 Constitucional, entre ells, recon\u00e8ixer els drets de la natura. Cristian Gonz\u00e1lez Farf\u00e1n<\/strong> l’entrevista per al diari uruguai\u00e0 Brecha.<\/span><\/p>\n Elisa Loncon Antileo<\/strong> va aprendre des de molt petita a escoltar hist\u00f2ries. Solia passar hores a l’interior del seu ruka de la comunitat maputxe de Lefweluan, a la regi\u00f3 de l’Araucan\u00eda, assimilant cada relat que brollava de la boca del seu pare, la seva tia o un altre familiar. Aquest encantament per la paraula la va portar, diversos anys despr\u00e9s, a aprofundir els seus estudis sobre el mapudungun com a llengua nativa i a revitalitzar-la en diferents espais acad\u00e8mics i territorials, sempre en el context del despullament patit pel poble maputxe a les mans de l’Estat xil\u00e8.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Avui titulada com a professora d’angl\u00e8s a la Universitat de la Frontera de Temuco, actual acad\u00e8mica de la Universitat de Santiago i experta en interculturalitat amb post\u00edtols en universitats de diversos pa\u00efsos, Loncon ocupar\u00e0 un dels 17 escons reservats per a pobles originaris (set d’ells s\u00f3n per representants del poble maputxe) dins de la Convenci\u00f3 Constitucional. Avan\u00e7ar cap a un Estat plurinacional i intercultural s’inscriu entre les demandes priorit\u00e0ries que Loncon buscar\u00e0 instal\u00b7lar en la nova Constituci\u00f3.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Quines traves va visualitzar vost\u00e8 en l’elecci\u00f3 dels pobles originaris?<\/strong><\/span><\/p>\n Aquest proc\u00e9s \u00e9s hist\u00f2ric perqu\u00e8 les nacions origin\u00e0ries no hem participat en cap altra Constituci\u00f3 xilena. El sistema per escons reservats va ser definit per l’elit pol\u00edtica, no per nosaltres, i va tenir una s\u00e8rie de limits. El govern no es va fer responsable de promoure aquesta votaci\u00f3. Com candidats, assumim en cinc mesos un treball amb les bases, per\u00f2 va ser impossible arribar a tots els territoris. Intentem fer-ho via xarxes socials, per\u00f2 la bretxa digital a les comunitats \u00e9s important, no hi ha Internet en els sectors rurals ni en els sectors m\u00e9s marginals de les mateixes ciutats. La gent va votar molt desinformada i altres no van votar, sobretot per la mala imatge que hi ha de la lluita maputxe. Estem en un context de negaci\u00f3, per\u00f2, vam poder instal\u00b7lar 7\u00a0 constituents del poble maputxe, les candidatures van ser proposades per les respectives organitzacions de base per defensar els drets de les nacions origin\u00e0ries.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n La plurinacionalitat \u00e9s una demanda hist\u00f2rica, per\u00f2 com instal\u00b7lar-la a la Constituci\u00f3 sense que sigui alguna cosa merament declarativa? Quines altres tem\u00e0tiques seran priorit\u00e0ries?<\/span><\/strong><\/p>\n Anem a iniciar la discussi\u00f3 per un Xile plurinacional i intercultural, on s’assumeixi que les nacions origin\u00e0ries tenim drets col\u00b7lectius diferents als de la societat xilena. La plurinacionalitat i la interculturalitat s\u00f3n principis que despr\u00e9s orientaran les normatives. Un Estat plurinacional reconeix les nacions preexistents a l’Estat xil\u00e8 i que aquestes estan organitzades i respecten els drets de la mare natura. Amb aquesta gran definici\u00f3, la defensa de la plurinacionalitat ha de traspassar la institucionalitat xilena, que haur\u00e0 d’incorporar aquest concepte i l’exercici d’aquests drets en els territoris. En la demanda particular del poble maputxe, clamem pel reconeixement del dret a la terra i al territori. Aquest reconeixement va ser rellevant, perqu\u00e8 mai m\u00e9s ens van a perseguir per les manifestacions de recuperaci\u00f3 de les nostres terres. Un poble sense terra no existeix, no pot projectar-se. Nosaltres vam ser i som amos del Wallmapu. Xile haur\u00e0 de recon\u00e8ixer aquest espai territorial, perqu\u00e8 \u00e9s el dret que li competeix a la naci\u00f3 maputxe. Aix\u00f2 no implica posar una frontera. No implica fer un estat dins d’un altre estat, sin\u00f3 compartir una institucionalitat plurinacional en la qual els pobles originaris puguin exercir els seus drets. En algun lloc de la Constituci\u00f3 s’ha d’instal\u00b7lar l’autonomia de la naci\u00f3 maputxe.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Considera que hi ha un sentir compartit entre les demandes de les nacions origin\u00e0ries i les del poble xil\u00e8?<\/strong><\/span><\/p>\n Cal entendre que les demandes de les nacions origin\u00e0ries tenen el seu correlat o es fan intel\u00b7ligibles amb les demandes del poble xil\u00e8. La demanda per autonomia dels territoris originaris enforteix la discussi\u00f3 sobre la descentralitzaci\u00f3 regional. Aqu\u00ed es pot dialogar. Per exemple, el reconeixement dels drets de la natura \u00e9s una cosa urgent que requereix la poblaci\u00f3 xilena, sobretot ara en pand\u00e8mia. Els pobles originaris sempre hem defensat la natura, per\u00f2 l’arribada dels espanyols va instal\u00b7lar el pensament euroc\u00e8ntric que la terra \u00e9s un recurs natural manejat per l’\u00e9sser hum\u00e0. Si la societat xilena no atura aquesta manera d’explotar la natura, les dificultats per al futur seran fortes en termes de salut i benestar. Aquesta demanda de protecci\u00f3 de la natura \u00e9s compartida amb el poble de Xile. \u00d2bviament els empresaris tenen una pol\u00edtica diferent, per\u00f2 s\u00f3n minoria. No representen el sentir de poble i la seva \u00e8tica est\u00e0 poc centrada en la defensa de la dignitat humana.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span>Com imagina el funcionament de la convenci\u00f3?<\/strong><\/p>\n \u00c9s fonamental que aquest proc\u00e9s sigui una discussi\u00f3 transparent i p\u00fablica, que els pobles s\u00e0piguen quins temes s’estan tractant i que tinguin inst\u00e0ncies de participaci\u00f3 en la convenci\u00f3. Jo, per exemple, represento el c\u00e0rrec de portaveu Plurinacional, que \u00e9s una coalici\u00f3 dins el poble maputxe. A mi m’encantaria, i la gent que em va triar tamb\u00e9, que la convenci\u00f3 fessi sesions en els territoris. No pot ser entre quatre parets a Santiago, perqu\u00e8 aix\u00f2 tira per terra tot el que l’origina: un esclat social on la gent va dir \u00abprou\u00bb a un model i una metodologia bin\u00e0ria, on els que tenen el poder defineixen i la resta queda marginat.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Qu\u00e8 li diu la configuraci\u00f3 de la convenci\u00f3: molts oficis o professions, gent de regions i abs\u00e8ncia de col\u00b7legis d’elit?<\/strong><\/span><\/p>\n Em sembla que, d’alguna manera, es va trencar el c\u00e8rcol establert pels partits pol\u00edtics que van voler imposar les seves regles de joc per a la convenci\u00f3, per\u00f2 van perdurar la voluntat i els m\u00e8todes propis dels territoris, en termes que els i les candidates van ser elegits per les assemblees, els cabildos. Nosaltres tamb\u00e9 tenim els nostres m\u00e8todes participatius, comunitaris i col\u00b7lectius. Reflecteix una manera d’entendre la societat, que no \u00e9s homog\u00e8nia i que respon a diversos interessos.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/span>Malgrat totes les traves imposades, de quina manera viu aquest moment hist\u00f2ric dels pobles originaris dins de la convenci\u00f3?<\/strong><\/p>\n La nostra contribuci\u00f3 \u00e9s inavaluable, hist\u00f2rica; t\u00e9 una mem\u00f2ria, unes identitats i un saber que s’han intentat esborrar. Ara les nacions origin\u00e0ries tenim la possibilitat de contribuir substantivament a la refundaci\u00f3 de Xile. No nom\u00e9s \u00e9s portar les demandes, sin\u00f3 contribuir a el debat, amb paradigmes que no s\u00f3n propis de la cultura xilena. La visi\u00f3 de la natura com a mare no est\u00e0 instal\u00b7lada en la cultura xilena, que la percep com un recurs. Xile es va a enriquir i la democr\u00e0cia es va a ampliar.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Finalment, quina opini\u00f3 t\u00e9 vost\u00e8 respecte que no tots els constituents de pobles originaris estarien per transformacions socials? Com s’abordar\u00e0 aquest tema?<\/strong><\/span><\/p>\n Sabem que hi ha representants de pobles originaris que tenen vincles m\u00e9s neoliberals. Per\u00f2 no ens hem de perdre en aquest joc, perqu\u00e8 a les posicions hegem\u00f2niques els interessa tenir gent origin\u00e0ria per als seus propis grups, per manipular, com ho han fet sempre. Nosaltres hem de ser consistents en defensar els drets de les nacions origin\u00e0ries, defensar la propietat col\u00b7lectiva, que sempre s’oposa a la propietat individual. Per viure la nostra cultura, ens cal propietat col\u00b7lectiva. No dic tota la terra, per\u00f2 s\u00ed els aiguamolls, llacs i turons que tenen espiritualitat, que incideixen en el nostre comportament. Aix\u00f2 ha d’orientar el nostre treball en la convenci\u00f3; els altres s\u00f3n interessos que no s\u00f3n dels pobles originaris. No tinc cap dubte que l’elit pol\u00edtica intentar\u00e0 desesperadament mantenir el control, per\u00f2 hem de tenir la intel\u00b7lig\u00e8ncia i l’\u00e8tica col\u00b7lectiva per la qual els nostres pobles ens varen manar de ser-hi.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n *Fuente: Brecha.URL de origen (modified on 06\/06\/2021 – 13:10):\u00a0<\/a><\/span><\/p>\n