\u00a0<\/p>\n<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Aquesta setmana passada es va trobar el cos sense vida de la major de les dues germanes\u00a0que el pare es va endur a finals d’abril.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n A mil metres sota el mar, dins d’una bossa d’esport i amb una \u00e0ncora convenientment lligada per impedir que sur\u00e9s i, per tant, ser trobada. Es deia Olimpia<\/strong> i tenia sis anys. Ni la seva germana de tan sols un any, ni el seu pare han aparegut encara.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 el que s\u00ed \u00e9s ben segur \u00e9s que han deixat a una mare, Beatriz Zimmermann<\/strong>, morta en vida pel terrible desig de fer-li mal del pare de les seves filles. Un malparit assass\u00ed que no va dubtar a clavar-li un cop mortal assassinant a les seves filles i desapareixent, deixant-la morta en vida. No em valen qualificatius com cel\u00f3pata, capritx\u00f3s o violent. Tots i cada un d’ells busca justificar a l’assass\u00ed. Tots i cada un d’ells busquen posar-se de perfil per no acusar directament a l’assass\u00ed.<\/span><\/p>\n Mentre els homes no deixen de posar-se de perfil i no se sumin a la lluita contra el terrorisme masclista no nom\u00e9s condemnant sin\u00f3 tamb\u00e9 assenyalant als assassins i deixin els eufemismes que justifiquen aquests assassinats, l’avan\u00e7 ser\u00e0 molt m\u00e9s lent.<\/span><\/p>\n No oblidem el recent cas de Can\u00e0ries on, recentment aprovada la llei que permet la autodeterminaci\u00f3 de g\u00e8nere i, enmig del judici per l’assassinat de Vanesa Santana,<\/strong> el seu assass\u00ed Jhonatan Robaina<\/strong> va demanar canviar el seu nom pel de Lorena<\/strong> per aix\u00ed millorar la seva situaci\u00f3 processal. L’assass\u00ed, condemnat a m\u00e9s de quaranta anys de pres\u00f3 per l’assassinat i violaci\u00f3 de Vanesa, d’haver estat acceptada la seva petici\u00f3 d’autodeterminaci\u00f3, podria haver complert la seva condemna en una pres\u00f3 de dones, amb el que aix\u00f2 comporta per a la seguretat de les dones privades de llibertat.<\/span><\/p>\n En l’\u00faltim mes i nom\u00e9s a l’Estat Espanyol ha estat assassinades una dona cada tres dies. No nom\u00e9s s\u00f3n terribles aquests assassinats, tamb\u00e9 ho \u00e9s el dolor que deixen a familiars i amistats de la dona assassinada. I encara hi ha gentussa que nega que l’origen de tant dolor \u00e9s haver nascut dona i haver patit una socialitzaci\u00f3 diferenciada per a major gl\u00f2ria del patriarcat.<\/span><\/p>\n Negar el terrorisme masclista que en els \u00faltims divuit anys ha matat a gaireb\u00e9 mil cent dones, \u00e9s, senzillament apostar per un ferotge patriarcat per mantenir privilegis.<\/span><\/p>\n I despr\u00e9s hi ha les viol\u00e8ncies institucionals com el cas de Juana Rivas<\/strong> que, per protegir les seus criatures i no voler lliurar-les al seu maltractador, ha estat condemnada per la just\u00edcia. Un sistema judicial profundament patriarcal que q\u00fcestiona permanentment la veu de les dones. O potser se’ns han oblidat sent\u00e8ncies com les de les mal anomenades manades<\/em> i que en realitat eren violacions a una dona per diversos homes?<\/span><\/p>\n La vida de les dones, com veiem, est\u00e0 considerada com de segon ordre i les seves veus no tenen veracitat per a alguna gent. I aix\u00f2 \u00e9s una cosa que hem de canviar com a societat.<\/span><\/p>\n Avui totes les dones compromeses contra les viol\u00e8ncies masclistes de tot tipus inclosa la vicaria, plorem a Olimpia i acompanyem en el dolor a la seva mare. Per\u00f2 tamb\u00e9 vam plorar a totes i cadascuna de les dones i criatures assassinades pels que van dir estimar-les i tenien obligaci\u00f3 de protegir a les seves filles i fills.<\/span> Ens fan servir com a recipients per explotar-nos reproductivament i gestar per als que qui volen comprar criatures. Ens tracten com a bestiar per explotar-nos sexualment per satisfer desitjos sexuals masculins. Ens maltracten de milers de maneres en les nostres cases, pels carrers, en els transports p\u00fablics, en els nostres treballs. Ens assassinen perqu\u00e8 ens creuen de la seva propietat i aix\u00ed un llarg etc. I encara hi ha gentussa que nega tot aix\u00f2 i m\u00e9s. O ho justifica amb eufemismes que busquen eliminar la culpabilitzaci\u00f3 de l’agressor masclista.<\/span><\/p>\n Avui sento molta r\u00e0bia i molt dolor mentre escric aix\u00f2 que em resulta tan dolor\u00f3s. Divendres vaig decidir no acudir a la concentraci\u00f3 de la meva ciutat perqu\u00e8 sabiaque no podria deixar de plorar. R\u00e0bia, dolor, impot\u00e8ncia, ansietat i sempre la mateixa pregunta, fins quan durar\u00e0 aquest malson?\u00a0<\/span>Em temo que durar\u00e0 molt m\u00e9s que del que jo mateixa puga durar. I aix\u00f2 m’entristeix, per\u00f2 al mateix temps em d\u00f3na forces per seguir denunciant l’assassina complicitat entre el patriarcat i el capitalisme que ens considera, a les dones, “coses que es poden usar i llen\u00e7ar”.<\/span><\/p>\n Olivia ja no hi \u00e9s. A l’igual que altres tantes Olivies. Vanesa tampoc est\u00e0. Com tantes altres Vanesses. I totes elles tenien una vida pr\u00f2pia que alg\u00fa proper els va arrabassar sense cap dret i simplement per creure-les de la seva propietat i, per tant, mancades de vida pr\u00f2pia.<\/span><\/p>\n En realitat, i despr\u00e9s de tants anys, he d’admetre que no s\u00e9 el que est\u00e0 passant, per\u00f2 el que s\u00ed s\u00e9 amb total seguretat \u00e9s que continuar\u00e9 fent el que estigui en la meva m\u00e0 per prevenir i \/ o denunciar el terrorisme masclista que ens assassina per haver nascut dones.<\/span><\/p>\n Aix\u00ed m’ho vaig jurar aquell dotze de setembre de l’any dos mil un i fins que em quedin forces.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 Aquesta setmana passada es va trobar el cos sense vida de la major de les dues germanes\u00a0que el pare es va endur a finals d’abril.<\/p>\n","protected":false},"author":46,"featured_media":67913,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26644],"tags":[],"class_list":["post-69129","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-drets-humans-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n
Lamente no recordar l’autoria d’aquesta frase: “Ens estan deixant poques solucions a les dones i les poques que queden, no els agradaran”. Insisteixo, lamento no recordar qui la va dir, per\u00f2 t\u00e9 tota la ra\u00f3, queden poques i no els agradaran.<\/span><\/p>\n