Entrevistem na Diana Martinez Sanvicens metge especialitzada en psiquiatria. Es va subespecialitzar en drogues i treballa al CAS del barri de La Mina de Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f3s.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n Aquest \u00e9s un CAS \u00a0(Centre d’atenci\u00f3 i seguiment a les drogodepend\u00e8ncies especialitzat en el tractament de les addiccions)\u00a0<\/span>de refer\u00e8ncia de zona de consum greu i zona molt empobrida.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Com va ser l’inici pand\u00e8mia per tu?<\/span><\/strong><\/p>\n El mes d’octubre, just abans de la pand\u00e8mia em vaig posar malalta, l’inici de la pand\u00e8mia em va agafar de baixa. El meu marit tamb\u00e9 \u00e9s metge i jo malalta… canvis personals i por d’infectar-nos. Quan vaig poder reincorporar-me no vaig poder-ho fer en el meu lloc de treball a Sant Joan de D\u00e9u i ho vaig fer a la meva pla\u00e7a del Parc Salut Mar, all\u00e0 vaig retrobar molts pacients amb el panorama pand\u00e8mic que no \u00e9s poca cosa. Haig de dir que en l’\u00e0mbit professional, en els inicis el suport emocional va ser incre\u00efble, la xarxa de companyes i companys de feia anys es va posar en marxa de sobte, teniem necessitat de sentir-nos col\u00b7lectiu i donar-nos suport mutu, va ser molt colpidor.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Ja portem m\u00e9s d’un any de pand\u00e8mia, com ha estat l’evoluci\u00f3 de l’afectaci\u00f3 en salut mental?<\/span><\/strong><\/p>\n A nivell d’urg\u00e8ncies de salut mental va ser inesperat, normalment hi ha molt volum de pacients, de necessitats, intents de su\u00efcidi… i amb la pand\u00e8mia es va aturar de cop i volta; les persones que acudien a urg\u00e8ncies ja es trobaven en una situaci\u00f3 d’ingr\u00e9s urgent. Pels pacients psiqui\u00e0trics la cosa es va complicar molt, normalment estan en espais grans per poder-se moure per\u00f2 havien de tancar-se i m\u00e9s si hi havia quarentenes que s’havia de tancar la planta. Va ser dur\u00edssim, els pacients ho van passar molt malament. A m\u00e9s en segons quines situacions no podien col\u00b7laborar ni entendre-ho. Va ser dif\u00edcil i complicat. D’altra banda les interconsultes de psiquiatria van augmentar molt: ansietat, depressi\u00f3, deliriums… de pacients a\u00efllats amb COVID amb gran incertesa vital, es va generar molta feina en aquest \u00e0mbit.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n I per a les persones adictes a subst\u00e0ncies com ha estat aquest any?<\/span><\/strong><\/p>\n La meva experi\u00e8ncia \u00e9s a La Mina i \u00e9s una zona de molt\u00edssim consum, molt pobre, amb gran diversitat d’\u00e8tnies, gran nucli de poblaci\u00f3 gitana i de georgians. \u00c9s un barri amb una precarietat social important. El que explicaven els pacients \u00e9s que durant els mesos de confinament total no hi havia acc\u00e8s a drogues perqu\u00e8 els narcotraficants no havien pogut portar-la des de tercers pa\u00efsos; la disponibilitat de droga va ser nul\u00b7la i de cop. Aix\u00f2 va provocar que les persones adictes a l’heroina vinguessin a buscar metadona, persones que d’altra manera no haguessin contemplat el tractament perqu\u00e8 el nivell de consum era molt alt, aix\u00f2 va ser un pas positiu. D’altres en abstin\u00e8ncia, i tenint en compte que les persones drogodependents no tenen molta xarxa social i en una situaic\u00f3 de pobresa extrema, van perdre les rutines i l’estabilitat. Va haver-hi gent que va recaure, d’altres que van menjar en exc\u00e9s per no consumir, alguns pacients es van engreixar fins a 30 quilos en aquests mesos. Ara mateix tenim pacients molt descompensats encara com a conseq\u00fc\u00e8ncia del tancament. Hi hagut recaigudes molt importants, crec que mai havia enviat a tanta gent a comunitats terap\u00e8utiques com fins ara.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n L’empitjorament ha afectat de forma igual dones i homes?<\/span><\/strong><\/p>\n Hi ha moltes dones consumidores que s\u00f3n v\u00edctimes de viol\u00e8ncia masclista greu, per a elles una manera de pal\u00b7liar l’ansietat i el dolor \u00e9s consumir. L’educadora social no va parar, es van fer molts acompanyaments i vam poder treure dones del nucli familiar que es trobaven en situacions extremes i molt pitjor que els mesos anteriors. Puc parlar d’una realitat en la que les dones que venen al CAS s\u00f3n nom\u00e9s un 20%, va ser molt desigual, tot i que crec que els mesos de confinament va ser igual de dolent per tots, per\u00f2 les dones en situaci\u00f3 de viol\u00e8ncia van empitjorar molt\u00edssim, van substituir drogues per m\u00e9s ansiol\u00edtics, pastilles per controlar l’abstin\u00e8ncia. El que si que he vist s\u00f3n moltes dones amb un gran augment de pes. Van perdre totes les activitats i rutines i moltes no van poder reincorporar-se despr\u00e9s.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Com heu viscut, col\u00b7lectivament, les professionals aquest any?<\/span><\/strong><\/p>\n Amb la sensaci\u00f3 d’improvitzaci\u00f3 constant i no sempre amb coher\u00e8ncia. En drogues s’afegia el no poder veure als pacients, havent de fer les cites per tel\u00e8fon, aix\u00f2 en drogues \u00e9s gaireb\u00e9 impossible. Imagina trucar a una noia que est\u00e0 bevent, per\u00f2 el seu marit no ho sap i l’has de trucar per fer el seguiment, un drama. Es va perdre una intimitat essencial, a m\u00e9s es va perdre la din\u00e0mica i calia fer tornar els pacients a visita, a fer controls… est\u00e0 costant molt de tornar a implementar-ho. Hem anat veient com els pacients es descompensaven i no teniem eines per ajudar-los.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Estigma salut mental i les drogodepend\u00e8ncies, \u00e9s una realitat que ha quedat oculta?<\/span><\/strong><\/p>\n Crec que s\u00ed. Salut mental ja marca estigma i el consum de subst\u00e0ncies sovint no es considera ni malaltia, es considera directament un vici sense donar entitat de necessitat de tractament m\u00e8dic. Aix\u00f2 sumat al COVID, l’estigma era enorme. A banda, la simptomatologia COVID de pacients en aquesta situaci\u00f3 es tracta b\u00e9 si l’hospital t\u00e9 sensibilitat cap a aquestes patologies i n’hi ha que no ho s\u00f3n.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Es parla que la quarta onada ser\u00e0 la salut mental com creus que afectar\u00e0 a la realitat dels CAS?<\/span><\/strong><\/p>\n Hi haur\u00e0 dues afectacions greus, la primera l’econ\u00f2mica, els nostres pacients reben pensions, que segurament baixaran. Els recursos socials tamb\u00e9 baixaran. Aix\u00f2 provocar\u00e0 m\u00e9s problemes de salut mental. Si les condicions de vida empitjoren, empitjora la salut mental. Els serveis socials no donaran m\u00e9s de si. Estan augmentant els problemes i suicidis infanto-juvenils i hi ha risc que creixi en general i m\u00e9s en el col\u00b7lectiu que tractem als CAS perqu\u00e8 s\u00f3n gent molt impulsiva, amb acc\u00e8s a drogues de les que saben perfectament els l\u00edmits i sense suport psicosocial. Ara mateix ja ens hi comencem a trobar. Les condicions de vida empitjoren i la gent claudica. Cal millorar la xarxa p\u00fablica d’atenci\u00f3 a la salut mental o no podrem cobrir el que ens ve a sobre. Si no hi dediquem m\u00e9s recursos no podrem donar resposta.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0 \u00a0 S\u00e8rie d’ entrevistes Entrevistem na Diana Martinez Sanvicens metge especialitzada en psiquiatria. Es va subespecialitzar en drogues i treballa al CAS del barri de La Mina de Sant Adri\u00e0 de Bes\u00f3s.<\/p>\n","protected":false},"author":63,"featured_media":37564,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26467],"tags":[],"class_list":["post-69119","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-salut-sexual"],"yoast_head":"\n![\"Diana](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/Diana_1.jpeg\")
<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"