\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
<\/strong><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n OPINI\u00d3<\/strong><\/span><\/p>\n L’escola sempre ha tingut un component d’adoctrinament. Des de l’angle amb el qual s’expliquen els fets hist\u00f2rics que m\u00e9s beneficia al nostre b\u00e0ndol, passant per l’enaltiment de la pr\u00f2pia tradici\u00f3 cultural o validant els valors propis en detriment dels dels altres.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00c9s aix\u00ed com es forja la idea de superioritat d’un poble o naci\u00f3 enfront dels altres. \u00c9s un adoctrinament en qu\u00e8 participa i \u00e9s acceptat per tota la poblaci\u00f3. Subtil si es vol i inevitable, per\u00f2 adoctrinament, al capdavall.<\/span><\/p>\n Hi ha un altre tipus d’adoctrinament m\u00e9s bast, i \u00e9s el que tracta d’imposar a tota la societat idees, creences o conceptes que nom\u00e9s afecta una part de la poblaci\u00f3. L’adoctrinament pot ser religi\u00f3s o laic, progressista o conservador. Ara es parla d’impartir formaci\u00f3 sexe-afectiva a les escoles (tema sempre conflictiu, perqu\u00e8 a saber qu\u00e8 i qui l’imparteix) o d’educar en la diversitat de g\u00e8nere, que \u00e9s una manera de sortir de la idea que hi ha la inf\u00e0ncia trans.<\/span><\/p>\n El tema no \u00e9s intranscendent, ja que efectivament, l’escola no pot ser un instrument a disposici\u00f3 de qualsevol que vulgui fomentar la seva particular visi\u00f3 de m\u00f3n, les seves f\u00f2bies i f\u00edlies, les seves prefer\u00e8ncies ideol\u00f2giques, la seva interpretaci\u00f3 de la realitat, el seu concepte del que ha de de ser la vida en societat si aquest va en contra de la l\u00f2gica i la racionalitat.<\/span><\/p>\n Els coneixements que es transmeten a l’escola mai s\u00f3n neutres, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que es pugui fomentar qualsevol idea, ja estiguin periclitades o siguin de rabiosa actualitat. L’escola no ha de ser el laboratori on s’utilitzi a les criatures com a conillets d’\u00edndies per validar els postulats de diferents grups de pressi\u00f3 que vulguin estendre la seva influ\u00e8ncia social.<\/span><\/p>\n Especialment preocupant s\u00f3n els protocols que han posat en circulaci\u00f3 algunes institucions, com ara el de la Conselleria d’Educaci\u00f3 de la Junta de Gal\u00edcia, que defensa que la identitat de g\u00e8nere \u00e9s el sentiment \u00edntim de ser home o dona independentment dels genitals, que resideix en el cervell, que es forma cap als 3 o 4 anys i que \u00e9s irreversible i invariable; defensa que el cervell \u00e9s un \u00f2rgan sexuat innat, i recopila tot un seguit d ‘ “indicis” per detectar si s’est\u00e0 davant d’un possible cas de transsexualitat infantil: gestos, jocs, activitats, etc.<\/span><\/p>\n No \u00e9s l’\u00fanic exemple, ja que pr\u00e0cticament en totes les comunitats aut\u00f2nomes s’est\u00e9n l’afany per adoctrinar sobre identitat de g\u00e8nere, que sense saber molt b\u00e9 com ni en quin fonaments cient\u00edfics es basa, ho inunda tot com si haguessin trobat la pedra filosofal. Una cosa \u00e9s l’adoctrinament, i una altra la coeducaci\u00f3.<\/span><\/p>\n La coeducaci\u00f3 s’ha de basar en el principi d’igualtat i ser cr\u00edtica, racional, que no constrenyi les potencialitats per ra\u00f3 de sexe, \u00e8tnia o proced\u00e8ncia social. Una educaci\u00f3 rigorosa, que no contradigui l’evid\u00e8ncia cient\u00edfica ni el principi de realitat. Una educaci\u00f3 que no limiti ni q\u00fcestioni els comportaments de nens i nenes ni busqui identificar si s’acomoden o no als rols sexistes i estereotipats que el patriarcat ha establert des de temps immemorial. Una educaci\u00f3 no androc\u00e8ntrica, que estimuli el pensament cr\u00edtic i la creativitat. Una educaci\u00f3 que condueixi a les criatures a ser el dia de dem\u00e0 homes i dones que es relacionin en igualtat, que s\u00e0piguen pensar per si mateixos i afrontar els m\u00faltiples desafiaments que amb tota seguretat hauran afrontar.<\/span><\/p>\n Aquesta coeducaci\u00f3 per la qual advoco est\u00e0 lluny dels interessos espuris de tot tipus de grups o partits pol\u00edtics, uns disfressats d’antics i altres de moderns (no hi ha m\u00e9s que veure la vergonyosa diatriba de l’infant que era nena perqu\u00e8 volia disfressar-se de fada del representant de Comprom\u00eds) que tenen en com\u00fa m\u00e9s del que voldrien, uns perqu\u00e8 voldrien que res canvi\u00e9s, i altres perqu\u00e8, com sostenia Lampedusa, volen que tot canvi\u00ef perqu\u00e8 tot segueixi igual.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 \u00a0 OPINI\u00d3 L’escola sempre ha tingut un component d’adoctrinament. Des de l’angle amb el qual s’expliquen els fets hist\u00f2rics que m\u00e9s beneficia al nostre b\u00e0ndol, passant per l’enaltiment de la pr\u00f2pia tradici\u00f3 cultural o validant els valors propis […]<\/p>\n","protected":false},"author":56,"featured_media":67148,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26650],"tags":[],"class_list":["post-69094","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-identitats-de-genere"],"yoast_head":"\n