\u00a0<\/p>\n
\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n
\n
\u00a0<\/p>\n
\u00a0OPINI\u00d3<\/strong><\/p>\n Potser hi hagi\u00a0<\/span>alguna cosa “d’ignor\u00e0ncia deliberada”, tenint en compte els esfor\u00e7 de diversos sectors per eradicar totes les formes de viol\u00e8ncia, especialment de les periodistes feministes.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n No hi ha comprom\u00eds en les persones que dirigeixen mitjans per modificar aquestes conductes brindant formaci\u00f3 i capacitaci\u00f3 als seus equips de treball? No hi ha voluntat pol\u00edtica de fer crides d’atenci\u00f3 i fins i tot implementar multes quan es passen els l\u00edmits humanament recomanables? Si tenim en compte que la majoria dels mitjans reben grans sumes de diners, per aqu\u00ed podria venir la retallada o el reclam.<\/span><\/p>\n Potser tot aix\u00f2 tingui a veure amb el fet d’haver assumit hist\u00f2ricament la perspectiva feminista com mala paraula. A la incomprensi\u00f3 i mala premsa, mai millor dit, en qu\u00e8 s’ha col\u00b7locat a la milit\u00e0ncia feminista pel seu reclam de la transversalitat de la perspectiva de g\u00e8nere en tots els \u00e0mbits, p\u00fablics i privats on es desenvolupin les persones.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Dones, inf\u00e0ncies i adolesc\u00e8ncies<\/strong>.<\/span><\/p>\n Les cobertures de casos de delictes contra les dones, inf\u00e0ncies i adolesc\u00e8ncies s’assemblen m\u00e9s a l’apologia del delicte mateix que a una informaci\u00f3 tendent a prevenir-lo. Els t\u00edtols i articles on, per exemple, es detallen els detalls d’una demanda per un delicte contra la integritat sexual de nenes, nens i adolescents arriben al qualificatiu d’aberrant. Les notes referides a diverses circumst\u00e0ncies relacionades amb adolescents, especialment dones i dones adultes arriben a un nivell de morbositat que cr\u00e8iem eradicat, per apr\u00e8s i capturat.<\/span><\/p>\n La reproducci\u00f3 fins l’afartament de v\u00eddeos, fotos, desqualificacions i cosificaci\u00f3. Situacions de viol\u00e8ncia en viu, \u00e9s alguna cosa que podem trobar a la televisi\u00f3 di\u00e0riament, en tots els horaris i en qualsevol tipus de programa.<\/span><\/p>\n Cal mostrar i demostrar que les eines hi s\u00f3n. Llavors? Al final d’aquesta nota deixar\u00e9 una extensa llista amb els seus respectius links de material de desc\u00e0rrega gratu\u00efta que, en alguns casos, t\u00e9 anys d’elaboraci\u00f3 i difusi\u00f3.<\/span><\/p>\n Una dada que ha passat no fa gaire a Argentina. Sabem que Fernando Burlando<\/strong> \u00e9s un dels advocats medi\u00e0tics m\u00e9s consultats en els mitjans massius. Al programa que condueix Flor Pe\u00f1a<\/strong>, que s’emet per Telefe en hores de la tarda, amb molta audi\u00e8ncia, va parlar de “crim passional”, per explicar-lo no va esmentar qualsevol cas sin\u00f3: “quan un home arriba a casa i troba la dona amb un altre “, i l’acci\u00f3 de danyar-la o matar-la li va adjudicar la” passi\u00f3 “. El 2021! Va haver-hi panelistes que ho van frenar i van explicar que aix\u00f2 era viol\u00e8ncia i en cas de mort femicidi … no ho va entendre i va seguir amb la seva mirada dels fets. Perill\u00f3s, a m\u00e9s de perpetuador.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Qu\u00e8 diu la legislaci\u00f3 vigent?<\/span><\/strong><\/p>\n La Llei Nacional N \u00b0 26.485 de protecci\u00f3 integral per prevenir, sancionar i eradicar la viol\u00e8ncia contra les dones, sancionada l’11 de mar\u00e7 de 2009 i promulgada de fet l’1 d’abril de el mateix any; a les disposicions generals \u00e9s clara. En l’article 5 \u00b0 parla dels Tipus de viol\u00e8ncia i en l’article 6 \u00b0 de les modalitats.<\/span><\/p>\n En l’apartat 5 de l’article 5 \u00b0 es refereix espec\u00edficament a la Viol\u00e8ncia Simb\u00f2lica: “La que a trav\u00e9s de patrons estereotipats, missatges, valors, icones o signes transmeti i reprodueixi dominaci\u00f3, desigualtat i discriminaci\u00f3 en les relacions socials, naturalitzant la subordinaci\u00f3 de la dona en la societat “. I en l’apartat F a les corresponents Modalitats en qu\u00e8 s’exerceixen aquestes viol\u00e8ncies, concretament parla de Viol\u00e8ncia Medi\u00e0tica i aix\u00ed la defineix: “Aquella publicaci\u00f3 o difusi\u00f3 de missatges i imatges estereotipats a trav\u00e9s de qualsevol mitj\u00e0 massiu de comunicaci\u00f3, que de manera directa o indirecta promogui l’explotaci\u00f3 de dones o les seves imatges, injuri\u00ef, difami, discrimini, deshonri, humili\u00ef o atempti contra la dignitat de les dones, com aix\u00ed tamb\u00e9 la utilitzaci\u00f3 de dones, adolescents i nenes en missatges i imatges pornogr\u00e0fiques, legitimant la desigualtat de tracte o construeixi patrons socioculturals reproductors de la desigualtat o generadors de viol\u00e8ncia contra les dones”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n La “invisibilitzaci\u00f3” de les dones<\/span><\/strong><\/p>\n Fa uns dies, l’activista abolicionista Sonia S\u00e1nchez<\/strong> ens cridava l’atenci\u00f3 sobre un t\u00edtol d’un mitj\u00e0 gr\u00e0fic sobre un missatge de l’INADI. Sonia amb bon encert es preguntava i moltes persones ens hi vam sumar a aquesta interpel\u00b7laci\u00f3:<\/span><\/p>\n “I les filles?, I els fills?, La I fa exactament el que feia la O, esborrar-nos, no ens nomena a les dones. El que no es nomena, no existeix !! Les i els”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Els mitjans de comunicaci\u00f3 com perpetuadors de les desigualtats i la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere<\/span><\/strong><\/p>\n Aquest no \u00e9s l’\u00fanic cas en qu\u00e8 un organisme de l’Estat retrocedeix en una pol\u00edtica que no li \u00e9s pr\u00f2pia, una fita que porta anys de lluita del feminisme i moviments de dones: visibilitzar, nomenar.<\/span><\/p>\n Fa pocs mesos, el flamant Ministeri de les Dones, G\u00e8neres i Diversitat va llan\u00e7ar una “Guia per a una comunicaci\u00f3 amb perspectiva de g\u00e8nere”, on fan massa \u00e8mfasi en la utilitzaci\u00f3 de la “x” i la “i” com a recurs per a una comunicaci\u00f3 inclusiva, sense si m\u00e9s no esmentar la difer\u00e8ncia entre llenguatge inclusiu i llenguatge inclusiu no sexista. Que no \u00e9s el mateix.<\/span><\/p>\n D’altra banda, argumenten la publicaci\u00f3 amb la coneguda frase “el que no s’anomena no existeix”, gaireb\u00e9 com un gest de complicitat amb el Patriarcat que podria prendre per seguir perpetuant la invisibilitzaci\u00f3 de les dones, i de fet, en els mitjans de comunicaci\u00f3, tamb\u00e9 ho fan. Aquest aspecte ho explica clarament la periodista especialitzada en llenguatge, Nor Lotus<\/strong>, magister en Periodisme i Mitjans de Comunicaci\u00f3: “La frase ‘el que no s’anomena no existeix’ que va comen\u00e7ar a sonar com un mantra fa tantes d\u00e8cades dins dels estudis del sexisme en el llenguatge, avui em resulta insuficient i en algun punt contraproduent. No \u00e9s la meva intenci\u00f3 negar que l’enunciat va ser de gran utilitat per visibilitzar tot el que ocultava el llenguatge (jo la vaig utilitzar tantes vegades que em va fer interpel\u00b7lar) “.<\/span><\/p>\n “La meva postura no t\u00e9 res a veure amb l’obra de G.Steiner<\/strong> que des de l’humanisme ens va ensenyar molts secrets del llenguatge, del silenci, de la literatura, de la cr\u00edtica i que clarament va aportar -al costat d’altres fil\u00f2sofes i fil\u00f2sofs- que el llenguatge \u00e9s l\u00edmit dels nostres pensaments “, va aclarir.<\/span><\/p>\n “Dic que \u00e9s insuficient perqu\u00e8 en els \u00faltims temps les dones i les diversitats hem donat sobrades mostres de les nostres exist\u00e8ncies, hem demandat als Estats per no estar presents i no politizar-nos, a les lleng\u00fces per ocultar-nos i denostar-nos i a la hist\u00f2ria per la seva ginopia. Encara ens falta un llarg cam\u00ed cap a la igualtat, ara som visibles (i cridem: ‘ara que s\u00ed ens veuen’) i aix\u00f2 crea urtic\u00e0ries a la moralitat guardiana de l’essencialisme “, va continuar.<\/span><\/p>\n Al seu torn, ha sostingut que “\u00e9s contraproduent perqu\u00e8 pot evocar marcs equivocats. Les paraules es defineixen per marcs socials que no sempre ens juguen a favor. Llavors pot seguir passant que no ens nomenin per no recon\u00e8ixer les nostres exist\u00e8ncies, o que ho facin des de la victimitzaci\u00f3 o com a exist\u00e8ncies subalternes gestionades pel patriarcat”.<\/span><\/p>\n “Crec que els feminismes com tant altres moviments revolucionaris han de reflectir els lemes que molt tenen de metaf\u00f2ric. Per\u00f2, la met\u00e0fora -ja ho deia Quintili\u00e0 i Cicer\u00f3- \u00e9s el despla\u00e7ament de paraules des del seu \u00e0mbit de significaci\u00f3 propi cap a un altre \u00e0mbit de sentit que els \u00e9s origin\u00e0riament ali\u00e8. Per aix\u00f2 crec sa nous enunciats per deixar assentades les nostres demandes i reivindicacions. Per tot aix\u00f2, m’agrada dir que: existim i per aix\u00f2 volem ser nomenades”, ha concl\u00f2s.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Xarxes Socials<\/span><\/strong><\/p>\n Par\u00e0graf a part i necess\u00e0riament present hi ha d’haver la mirada sobre les xarxes socials. Es va fer costum esmentar en els mitjans que les xarxes socials no existeixen, que s\u00f3n persones an\u00f2nimes que compten amb aquesta impunitat. No obstant aix\u00f2, hi ha dos aspectes puntuals per ressaltar. D’una banda la velocitat amb la que es transformen en Tend\u00e8ncia (trending topic) els missatges violents dirigits a alguna dona. La misog\u00ednia sembla que els xxxx. Els sobrenoms que fan servir per esmentar a determinades dones s\u00f3n d’una viol\u00e8ncia poques vegades vista. No importa de qui parli o qu\u00e8 es tracti la not\u00edcia, el masclisme es fa present amb tota la seva “creativitat” i els insults i desqualificacions poden estar hores en els primers llocs.<\/span><\/p>\n I una altra, la m\u00e9s preocupant, \u00e9s que aquests mateixos mitjans utilitzen el contingut d’aquestes xarxes, incloent les viol\u00e8ncies, per a generar contingut per als seus programes. Aix\u00f2 passa fa molt de temps i com a not\u00edcia o apel\u00b7lant a “som un programa d’humor”, “portem riure, alegria a les fam\u00edlies en aquests temps tan dif\u00edcils”, reprodueixen sense objecci\u00f3 els tuits de qualsevol tenor. Qu\u00e8 creuen que aconsegueixen amb aix\u00f2? Cal esmentar que reprodueixen i perpetuen les viol\u00e8ncies?<\/span><\/p>\n Les xarxes socials no s\u00f3n autogestives, els Estats o els poderosos aporten molts diners per al seu funcionament i sosteniment. “Digues-me qui et paga i et dir\u00e9 qu\u00e8 ser\u00e0 Tend\u00e8ncia habitual”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0 \u00a0OPINI\u00d3 Potser hi hagi\u00a0alguna cosa “d’ignor\u00e0ncia deliberada”, tenint en compte els esfor\u00e7 de diversos sectors per eradicar totes les formes de viol\u00e8ncia, especialment de les periodistes feministes.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":37514,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26579],"tags":[],"class_list":["post-69054","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-digitals"],"yoast_head":"\n