\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/strong><\/p>\n \u00a0<\/p>\n La cr\u00edtica del patriarcat i del racisme<\/span><\/strong><\/p>\n El valor de pensar en conversa perqu\u00e8 el saber parli d’una realitat comuna<\/strong>.<\/span><\/p>\n <\/p>\n La urg\u00e8ncia d’obrir la construcci\u00f3 d’aquest saber a la joventut, o com la pand\u00e8mia impacta en la comunicaci\u00f3 s\u00f3n temes que va repassar l’antrop\u00f2loga en el marc de la Diplomatura en Ra\u00e7a, G\u00e8nere i Injust\u00edcia que dirigeix.<\/span><\/p>\n La import\u00e0ncia de trobar o crear paraules que realment diguin i permetin crear realitats noves; el valor de pensar en conversa perqu\u00e8 el saber parli d’una realitat comuna i pr\u00f2pia; la urg\u00e8ncia d’obrir la construcci\u00f3 d’aquest saber als joves, o com la pand\u00e8mia, o m\u00e9s aviat la dist\u00e0ncia, impacta en la comunicaci\u00f3 s\u00f3n temes que va repassar l’antrop\u00f2loga Rita Segato<\/strong> en el marc de la Diplomatura en Ra\u00e7a, G\u00e8nere i Injust\u00edcia de la Universitat Nacional de San Mart\u00edn.<\/span><\/p>\n “Quan anomenem l’experi\u00e8ncia de forma adequada, \u00fatil per a les reivindicacions de la gent, la gent pren aquestes paraules i passen a transitar pel m\u00f3n amb les seves pr\u00f2pies cames i el seu propi valor”, diu Segato, te\u00f2rica i activista feminista.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Que la dona de el futur no sigui l’home que es deixa enrere<\/span><\/strong><\/p>\n Nascuda a Buenos Aires el 1951, la dictadura la va emp\u00e8nyer molt jove a l’exili. Va viure a Vene\u00e7uela, al Brasil, a Irlanda, durant 30 anys va ser professora a la Universitat de Bras\u00edlia i despr\u00e9s d’aquest periple va semblar tancar un cercle: tornar a Tilcara on havia albirat feia molt, quan cursava la secund\u00e0ria en el Nacional Buenos Aires, que el valor de la comunitat del m\u00f3n and\u00ed podia il\u00b7luminar un altre horitz\u00f3 per a la humanitat.<\/span><\/p>\n Autora de llibres clau de consulta com Cr\u00edtica de la colonialitat en vuit assajos, Contra-pedagogies de la crueltat, La naci\u00f3 i els seus altres o La guerra contra les dones, Segato \u00e9s la que sol recordar una frase que li van dir quan investigava crims de g\u00e8nere a la policia del Salvador: “que la dona de el futur, no sigui l’home que estem deixant enrere”.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 \u00e9s la que diu amb orgull i amorositat que la seva “hist\u00f2ria irregular” la va fer la persona que \u00e9s avui. La seva mare li va fer prometre mai demanar consell a un home, mai ser dependent econ\u00f2micament de cap home, fins el punt que quan Rita<\/strong> es va casar i per primera vegada va entrar a una cuina, “no sabia si un ou fregit es feia amb aigua o amb oli “.<\/span><\/p>\n En els seus treballs, Segato parla d’una “fase apocal\u00edptica del capitalisme” signada per la concentraci\u00f3 de la riquesa, l’explotaci\u00f3 ferotge dels recursos naturals i la precaritzaci\u00f3 de la vida; recupera la politicitat femenina i estudia la import\u00e0ncia de descolonitzar el saber.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Un pensament inc\u00f2mode<\/span><\/strong><\/p>\n Sobre quin \u00e9s el valor d’aquesta incomoditat a la qual fa la seva c\u00e0tedra, Segato diu: “No vaig ser l’autora del nom, va ser el periodista Reynaldo Sietecasa<\/strong>.<\/span><\/p>\n Quan la UNSAM va decidir la creaci\u00f3 de la c\u00e0tedra, el 2019, em van trucar per preguntar-me quin nom li donaria. En aquell moment em trobava sopant amb el meu editor Ra\u00fal Carioli<\/strong> i amb Reynaldo<\/strong>, que va percebre la meva dificultat per respondre al que m’estaven preguntant, i des del seu lloc a la taula va respondre: \u00abC\u00e0tedra Rita Segato<\/strong> de pensament inc\u00f2mode!\u00bb<\/span><\/p>\n Vaig quedar perplexa i li vaig preguntar per qu\u00e8 li semblava que s’hauria de dir d’aquesta forma. Immediatament em va respondre: \u00abPerqu\u00e8 quan penses, inc\u00f2modes\u00bb.<\/span><\/p>\n Aix\u00ed ho van acceptar a la UNSAM. Nom\u00e9s a mi va continuar semblant-bastant estrany i m’encantaria comprendre a qu\u00e8 es refereix el nom perqu\u00e8 el que jo penso em sembla bastant obvi. Aix\u00f2 ha de ser bastant com\u00fa, imagino que a ning\u00fa li sembla inc\u00f2mode el seu propi pensament. Per tant, nom\u00e9s puc respondre’t que el t\u00edtol de la c\u00e0tedra descriu la recepci\u00f3 del que exposo, per\u00f2 no la meva percepci\u00f3 “.<\/span><\/p>\n Sobre els desafiaments que proposa la virtualitat, l’activista feminista destaca: “Hem desenvolupat, amb Lectura Mundi i un equip de tutores, diverses activitats en el marc de la c\u00e0tedra, activitats que, \u00f2bviament, van ser interceptades per la pand\u00e8mia i totes les novetats que ens va imposar.<\/span><\/p>\n Una d’elles va ser un cicle de quatre confer\u00e8ncies, introdu\u00eft per mi en la revisi\u00f3 d’un text escrit fa 25 anys als Estats Units, en l’\u00e8poca en qu\u00e8 es van inventar els espais virtuals de conversa, anomenats xat-rooms.<\/span><\/p>\n En aquest text analitzo l’efecte en els participants de la possibilitat de conversar sense co-corporalitat. Per aix\u00f2, convoquem a especialistes per reflexionar sobre aquest tema avui tan rellevant: la comunicaci\u00f3 sense la pres\u00e8ncia de la materialitat de el cos.<\/span><\/p>\n En aquest context, la reemerg\u00e8ncia contempor\u00e0nia del feixisme al m\u00f3n va ser un altre tema que analitzem durant un seminari que va respondre molt b\u00e9 a la meva proposta de “pensar en conversa”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Un l\u00edmit a la vincularidad plena<\/span><\/strong><\/p>\n La virtualitat, li imprimeix alguna particularitat al projecte hist\u00f2ric dels vincles, disfuncional al qual Segato\u00a0 nomena el projecte hist\u00f2ric cosificador del capital?<\/span><\/p>\n La te\u00f2rica feminista explica: “La pand\u00e8mia dissenya un camp de possibilitats en tensi\u00f3, entre elles podr\u00edem considerar aquesta: Ens vinculem m\u00e9s amb la possibilitat de treballar en espais distants des de casa nostra, o menys? Evidentment la v\u00eddeo-confer\u00e8ncia permet estendre la circulaci\u00f3 de la nostra paraula, aconseguir interlocutors nous i distants.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 la reducci\u00f3 de la comunicaci\u00f3 a l’auditiu, intervingut pel filtre dels micr\u00f2fons i parlants, i la projecci\u00f3 del visual al pl\u00e0nol bidimensional de la tela, \u00e9s a dir, l’abs\u00e8ncia d’all\u00f2 t\u00e0ctil i de la vibraci\u00f3 que els cossos emanen i certament interv\u00e9 en la comunicaci\u00f3 quan es comparteix un mateix ambient f\u00edsic, col\u00b7loquen un l\u00edmit a la vincularitat plena. Tot aix\u00f2 podr\u00e0 ser avaluat a partir de l’impacte final del per\u00edode que estem vivint quan reprenguem la \u00abnormalitat\u00bb. Com ser\u00e0 aquesta nova normalitat? “.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Una joventut capacitada per accedir a la reflexi\u00f3 te\u00f2rico-pol\u00edtica<\/span><\/strong><\/p>\n Aquesta Diplomatura en Ra\u00e7a, G\u00e8nere i Injust\u00edcia est\u00e0 habilitada per als que hagin acabat la secund\u00e0ria. Aquesta decisi\u00f3 posa en pr\u00e0ctica una des-colonialitat del saber-poder? Posa en q\u00fcesti\u00f3 qui t\u00e9 acc\u00e9s a aquest saber<\/strong>?<\/span><\/p>\n Segato assenyala: “Completament d’acord. La decisi\u00f3 d’obrir les portes del curs a estudiants sense t\u00edtol universitari es deu al fet que pensem que la circulaci\u00f3 de la cr\u00edtica te\u00f2ric pol\u00edtica del patriarcat i del racisme excedeix en molt el simple (i de vegades estret i mesqu\u00ed) inter\u00e8s acad\u00e8mic, i \u00e9s d’import\u00e0ncia per a tota la societat.<\/span><\/p>\n Els i les joves han demostrat una capacitat immensa d’acollir, comprendre, debatre i exposar amb gran sofisticaci\u00f3, als carrers i davant els mitjans de comunicaci\u00f3, els dilemes i propostes dels feminismes i de la perspectiva decolonial, amb el moviment i les reivindicacions dels pobles ind\u00edgenes d’estructura comunal i arrelament territorial”.<\/span><\/p>\n Finalment, sobre el paper de l’intel\u00b7lectual, Segado subratlla: “Les persones que treballem amb un llapis a la m\u00e0 i davant de l’ordinador som donadores de paraules, oferim noms per al que necessita ser denominat, i em consta que quan anomenem l’experi\u00e8ncia de una forma adequada, \u00fatil, per a les reivindicacions de la gent, la gent ens pren les paraules. Tamb\u00e9, la teoria \u00e9s fonamental. Perqu\u00e8 la teoria \u00e9s l’art de nomenar, de proposar un sentit per a les dades fragmentats, dispersos, de la realitat. En fer-ho il\u00b7lumina aspectes de la realitat que sempre responen a projectes i a interessos.<\/span><\/p>\n Tota teoria \u00e9s interessada, d\u00f3na visibilitat a alguns aspectes de l’escena que observem i deixa altres en ombres. Tota teoria, amb les preguntes que formula, instal\u00b7la una retallada. En aquest sentit, inevitablement, la producci\u00f3 te\u00f2rica no \u00e9s merament descriptiva sin\u00f3 tamb\u00e9 eminentment prescriptiva i, quan cobra influ\u00e8ncia, dissenya el curs hist\u00f2ric. Com he dit, \u00aben teoritzar, no nom\u00e9s descrivim els esdeveniments, sin\u00f3 que tamb\u00e9 els prescrivim, els fem ser, els atorguem realitat, els encoratgem un cam\u00ed\u00bb “.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Publicat a:\u00a0 El ciudadano<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 \u00a0 La cr\u00edtica del patriarcat i del racisme El valor de pensar en conversa perqu\u00e8 el saber parli d’una realitat comuna.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":37513,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26726],"tags":[],"class_list":["post-69052","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dones-del-mon"],"yoast_head":"\n