\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/strong><\/p>\n OPIN\u00cdO<\/strong><\/p>\n L’actual esclat social \u00e9s la suma d’exclusions amb els diferents sectors socials i una actitud repressiva i militarista per resoldre els diferents conflictes, accentuada per l’actual govern nomentat el 2018 en contra d’un proc\u00e9s de pau.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Un Estat feble, un govern incapa\u00e7, partits ancorats en m\u00e9s d’un segle preocupats per una batalla electoral i les seves lluites intestines, per\u00f2 no per les urg\u00e8ncies dels que els voten, formes de lluita que van passar el seu quart d’hora; no \u00e9s una presentaci\u00f3 optimista. No ho \u00e9s. El passat no sempre va ser millor, arriba el nou que irromp.<\/span><\/p>\n La manca d’una for\u00e7a potent a Col\u00f2mbia en la industrialitzaci\u00f3 no va aconseguir tenir una burgesia que compl\u00eds una etapa d’aven\u00e7os econ\u00f2mics i pol\u00edtics i s\u00ed que va deixar una oligarquia que es va anar succeint com una monarquia europea, un h\u00edbrid que ni amb la progressista Constituci\u00f3 de 1991 s’ha aconseguit enterrar.<\/span><\/p>\n La Revoluci\u00f3 burgesa no va arribar, la prolet\u00e0ria tampoc i la socialdemocr\u00e0cia va enterrar els seus interessos socials, la defensa del que \u00e9s p\u00fablic i es va quedar en el seu amor per la privada, \u00e9s a dir que s’han tancat els cicles i els seus processos. Aquestes propostes ja van complir la seva comesa i ara qu\u00e8? Els camins estan oberts.<\/span><\/p>\n El m\u00f3n t\u00e9 els ulls posats en el nostre pa\u00eds per les grans mobilitzacions a tot el territori i l’aterridora viol\u00e8ncia amb qu\u00e8 el govern ha respost a la demanda de l’Atur Nacional que va comen\u00e7ar el 28 d’abril i que avui t\u00e9 paralitzat el pa\u00eds: retirar la seva reforma tribut\u00e0ria que asfixiava als m\u00e9s vulnerables mentre que als poderosos no els tocava un p\u00e8l. La Uni\u00f3 Europea, Congr\u00e9s dels EUA, governs de la regi\u00f3, organitzacions de drets humans, compatriotes a l’exterior aixequen un S.O.S Col\u00f2mbia.<\/span><\/p>\n La reforma es va retirar despr\u00e9s de la for\u00e7a de l’atur, per\u00f2 aquest va continuar perqu\u00e8 va sortir no solament inconformitat sin\u00f3 r\u00e0bia de sectors organitzats, d’espontanis i v\u00e0ndals com a expressi\u00f3 descontrolada que surt de les v\u00edsceres o per infiltraci\u00f3 selectiva per desqualificar les marxes, per\u00f2 l’Estat i el Govern no assumeixen una actitud d’escolta i cauen en l’absurd, la miopia pol\u00edtica, arrog\u00e0ncia i menyspreu per la ciutadania. Incapacitat.<\/span><\/p>\n Aquest esclat social tamb\u00e9 ha mostrat una part del que hi ha en l’inconscient i en el conscient de l’elit i en la dels que assumeixen el seu pensament. Apareixen manifestacions de racisme cap als pobles ind\u00edgenes: “Ciutadans i ind\u00edgenes es van enfrontar” (Not\u00edcies Caracol); les desqualificacions per als manifestants “Un gamin, ben mort” (Felipe Cadavid<\/strong>, gerent d’un hospital i militant de el Centre Democr\u00e0tic); a m\u00e9s d’una r\u00e0ncia lectura que interpreta tot moviment social o als que apareixen a el front com una “fa\u00e7ana per disfressar actes terroristes” (Luis Guillermo Echeverri V\u00e9lez<\/strong>).<\/span><\/p>\n Un comunicat sobre l’Atur Nacional del Programa d’Antropologia de la Universitat Externat de Col\u00f2mbia va puntualitzar: “V\u00e0ndals”, “salvatges”, “hordes”, “bandolers”, “pertorbadors de l’ordre” i “terroristes” han estat alguns dels qualificatius que apareixen en diferents discursos i que persisteixen en tornar com minorit\u00e0ries posicions i mandats de majories. Tots ells tornen an\u00f2nims als subjectes, els despullen de la seva condici\u00f3 pol\u00edtica, els converteixen en masses amorfes sense sentits de pertinen\u00e7a col\u00b7lectiva ni identificaci\u00f3. A m\u00e9s, aquests ep\u00edtets contribueixen a exposar-los, augmentant la seva inseguretat en el present i generant amenaces futures. Avui no podem menys que advertir el perill de l’anihilament social i etnocidi que s’amaga amena\u00e7ant despr\u00e9s d’aquestes nocions “.<\/span><\/p>\n A aquests “v\u00e0ndals” “terroristes” se’ls ha respost amb bales, assassinats, desaparicions, detencions arbitr\u00e0ries, viol\u00e8ncia sexual i acarnissament amb les dones. Quant odi i r\u00e0bia de policies i soldats que s\u00f3n d’aquests mateixos sectors populars i que han rebut una formaci\u00f3 per defensar interessos aliens al seu origen, quanta misog\u00ednia i patriarcat.<\/span><\/p>\n A Col\u00f2mbia l’han volgut mantenir en “la Guerra Freda”; segueixen aixecant el fantasma de les guerrilles per justificar un enemic intern, justificar la compra d’avions de guerra en plena pand\u00e8mia, per seguir matant amb impunitat. La guerra els ha concedit, territoris i subs\u00f2l per les seves enormes guanys.<\/span><\/p>\n Davant d’un Estat feble amb institucions cooptades pel president en la recerca d’una falsa legitimitat, un govern incapa\u00e7, un congr\u00e9s amb majories clientelistes, totalment absent en aquesta crisi, empresaris i bancs que busquen mantenir els seus guanys amb sang, suor i foc a l’ombra dels poderosos, una economia ortodoxa amb m\u00e0niga ampla per a les multinacionals, afectaci\u00f3 extrema d’el medi ambient, etc. Qu\u00e8 ens queda?<\/span><\/p>\n