<\/p>\n
En el seu dia a dia coordina la gesti\u00f3 de la organitzaci\u00f3, especialment pel que fa al desenvolupament de les campanyes i relacions institucionals amb autoritats, organismes no governamentals i altres sectors de la societat a Catalunya.<\/span><\/p>\n Amnistia Internacional (AI) acaba de presentar el seu informe anual sobre la situaci\u00f3 dels drets humans al m\u00f3n. Un informe, sens dubte, que ha estat marcat per la pand\u00e8mia.\u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Ens pot fer una valoraci\u00f3 general de com ha estat la situaci\u00f3 dels drets humans al m\u00f3n aquest 2020?<\/span><\/strong> El que hem pogut documentar amb l’informe \u00e9s que aquesta pand\u00e8mia ha posat en evid\u00e8ncia les situacions de desigualtat, de discriminaci\u00f3 i de repressi\u00f3 de la dissid\u00e8ncia que ja hi havia al m\u00f3n abans de la Covid-19. Aquelles persones que tradicionalment es troben en situaci\u00f3 de major vulnerabilitat s\u00f3n les que han patit les pitjors conseq\u00fc\u00e8ncies, i a sobre ens hem trobat amb una s\u00e8rie de dirigents mundials que han intentat treure profit d’aquesta crisi i utilitzar la pand\u00e8mia per justificar els atacs dels drets humans.<\/span> \u00a0<\/p>\n L’informe que acaben de presentar consta d’una perspectiva global, de diversos an\u00e0lisis regionals i tamb\u00e9 d’una presentaci\u00f3 per pa\u00eds. Quina ha estat la valoraci\u00f3 espec\u00edfica que han fet de l’\u00e0rea europea, i en concret, dels pa\u00efsos que conformen l’actual Uni\u00f3 Europea?<\/span><\/strong> A Pol\u00f2nia, per exemple, hem estat fent seguiment i ens ha generat molta preocupaci\u00f3 ja que es van violar drets humans, i es va posar en risc la salut de les dones perqu\u00e8 es va aprovar una llei que prohibia, d’una forma gaireb\u00e9 total, l’avortament. I aix\u00f2 posava a les dones en risc per la seva salut f\u00edsica a l’hora d’haver d’optar per altres formes d’avortar en el marc de la clandestinitat.<\/span> I despr\u00e9s, pa\u00efsos com Hongria on el president Viktor Orb\u00e1n<\/strong> va intensificar l’atac als drets amb accions molt hostils cap a grups tradicionalment en situaci\u00f3 de vulnerabilitat i aplicant mesures per seguir silenciant les veus cr\u00edtiques, \u00e9s un altre exemple.<\/span> \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Quina ha estat la situaci\u00f3 dels drets de les dones al llarg d’aquest 2020?<\/span><\/strong> En termes generals, hem vist un augment molt acusat de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere i de la viol\u00e8ncia intrafamiliar, justament en un context on moltes dones van haver de superar molts obstacles per rebre protecci\u00f3. Des de l’\u00e0mbit m\u00e9s extrem, que \u00e9s trobar-se tancades a casa amb els seus agressors, fins a restriccions a l’hora de circular, la qual cosa els hi va impedir que poguessin anar a algun servei d’atenci\u00f3 a viol\u00e8ncies de g\u00e8nere o de viol\u00e8ncia sexual que estiguessin tancats. Per aix\u00f2, es van haver d’activar mecanismes de confidencialitat que permetessin a les v\u00edctimes poder denunciar mentre estaven en aquestes situacions de restriccions de drets, a casa confinades amb els seus maltractadors, per exemple, o amb una capacitat m\u00e9s redu\u00efda de tenir un espai m\u00e9s privat.<\/span> \u00a0<\/p>\n Justament en el seu informe recullen les xifres del Ministeri d’Igualtat d’Espanya sobre l’augment de trucades a les l\u00ednies telef\u00f2niques d’ajuda contra les viol\u00e8ncies de g\u00e8nere. Aquest augment va significar un 60% m\u00e9s respecte al mateix per\u00edode de l’any anterior. O que el nombre de consultes en l\u00ednia de dones que buscaven seguretat va augmentar un 586%. Unes xifres for\u00e7a preocupants. No s\u00e9 si estan veient vost\u00e8s com est\u00e0 continuant aquest 2021, si tenen ja alguna previsi\u00f3, si ser\u00e0 tan de retroc\u00e9s com el 2020?<\/span><\/strong> Doncs, creiem que hi ha oportunitats de millora. Per exemple, a l’Estat espanyol s’est\u00e0 tramitant l’avantprojecte de la llei de garantia de llibertat sexual que posa la q\u00fcesti\u00f3 del consentiment al centre de la llei. I aix\u00f2 \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 molt important, que el Conveni d’Istanbul -que \u00e9s el que marca una mica el marc legal internacional sobre temes de viol\u00e8ncia sexual i viol\u00e8ncia de g\u00e8nere- estableix com una bona recomanaci\u00f3, i aix\u00f2 es recull als diferents \u00e0mbits legislatius. Per tant, hi ha un \u00e0mbit de millora per a aquest 2021 i confiem que realment sigui efectiva aquesta millora, i que en aquest cas, Espanya, desenvolupi un projecte legislatiu que certament protegeixi a les dones de les viol\u00e8ncies que pateixen pel fet de ser dones.<\/span> \u00a0<\/p>\n Parlant del Conveni d’Istanbul, Turquia, pa\u00eds on es va signar aquest conveni, s’ha retirat. Pol\u00f2nia parla de retirar-se tamb\u00e9.<\/span><\/strong> Sens dubte, s\u00f3n molt males not\u00edcies i de fet posen en evid\u00e8ncia que el paper que hi juguen les dones \u00e9s clau en totes aquestes accions que duen a terme molts dirigents per intentar atacar els drets humans. Per\u00f2, alhora, tamb\u00e9 hem vist que el 2020 -i creiem que aix\u00f2 marca no nom\u00e9s un fet puntual d’un any sin\u00f3 una tend\u00e8ncia- hi ha hagut mobilitzacions importants sobre els drets de les dones. Dones i homes han sortit al carrer per exigir que els drets de les dones siguin respectats, protegits i promoguts, i s’han confrontat amb moltes d’aquestes mesures que han suposat restriccions. Per aix\u00f2, creiem que \u00e9s molt bona senyal que aquells pa\u00efsos que han fet un pas enrere se sentin observats, controlats i denunciats p\u00fablicament.<\/span> \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Precisament, d’una banda tenim la repressi\u00f3 i la vulneraci\u00f3 de tot tipus de drets a nivell mundial, agreujada per la pand\u00e8mia. L’altra cara de la moneda pot ser l’enfortiment dels moviments socials com la lluita contra el racisme que vam veure als EEUU amb el moviment Black Lives Matter, o sobre defensa del mediambient, o sobre els drets de les dones?<\/span><\/strong> Per a nosaltres, clarament. A tot el m\u00f3n hem vist moviments de protesta d’una poblaci\u00f3 que ha estat defraudada pels seus governs. I el lideratge del 2020 no va sortir del poder, ni de les empreses, ni del m\u00f3n dels diners, sin\u00f3 d’aquestes persones que van sortir al carrer amb una visi\u00f3 de futur diferent, veient un m\u00f3n m\u00e9s igualitari, m\u00e9s just, m\u00e9s sostenible. I les pol\u00edtiques regressives que han adoptat molts governs han impulsat a molta gent a sumar-se a aquests moviments de protesta, contra el racisme i la discriminaci\u00f3, en el cas dels EEUU, o l’activisme a favor de la democr\u00e0cia a Hong Kong. Just en un any molt complicat per a la mobilitzaci\u00f3 degut a les restriccions que hem tingut a tots els pa\u00efsos a nivell de circulaci\u00f3. I hem vist formes noves i molt creatives de protesta que han aconseguit vict\u00f2ries dif\u00edcils, i aix\u00f2 ens fa pensar que en un context que a vegades ha estat desolador, tamb\u00e9 hi ha punts de llum impulsats per la societat civil. I per tant AI tamb\u00e9 estar\u00e0 all\u00e0 donant suport a aquest tipus de moviments que, en definitiva, s\u00f3n els que acaben generant una situaci\u00f3 de pressi\u00f3 que porten a canvis.<\/span> \u00a0<\/p>\n De l’Estat espanyol recullen que prop del 50% de les v\u00edctimes per Covid-19 han estat les persones d’edat avan\u00e7ada en resid\u00e8ncies, o l’\u00fas excessiu de la for\u00e7a per part dels cossos policials, entre d’altres. Que \u00e9s el que m\u00e9s preocupa a AI de la situaci\u00f3 viscuda a Espanya, i en concret, a Catalunya?<\/span><\/strong> Doncs, ens ha preocupat que aquesta emerg\u00e8ncia sanit\u00e0ria que hem viscut, sumada a anys en que no s’ha invertit en sanitat p\u00fablica, hagi generat una situaci\u00f3 que ha desbordat el sistema d’atenci\u00f3 prim\u00e0ria. I aix\u00f2 tamb\u00e9 ha suposat que el personal sanitari es vei\u00e9s exposat en la seva salut. Que s’hagin abandonat a persones grans que vivien a resid\u00e8ncies en aquesta situaci\u00f3 tan cr\u00edtica de la pand\u00e8mia. I tamb\u00e9, a totes aquelles persones que tenien necessitat del sistema de salut p\u00fablic, i que degut a aquest col\u00b7lapse general, no han pogut ser ateses adequadament. Tot aix\u00f2, creiem, que \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 molt preocupant que hem de seguir, i que de fet, estem seguint treballant aquest 2021, per assegurar que es reverteix aquesta tend\u00e8ncia, i que el sistema p\u00fablic sanitari rebi finan\u00e7ament per poder atendre a totes les ciutadanes i ciutadans que han de tenir protegit el seu dret a la salut.<\/span> \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Quins conflictes han pogut quedar amagats sota la pand\u00e8mia, i on no s’ha posat el focus al llarg del 2020?<\/span><\/strong> Les persones refugiades, sens dubte, \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 molt evident. Nosaltres tamb\u00e9 treballem molt fent seguiment de la situaci\u00f3 de protecci\u00f3 dels defensors i defensores de DDHH. Persones que, per defensar els drets humans en els seus pa\u00efsos, es troben en risc com, per exemple, els defensors de la terra a Am\u00e8rica Llatina que tenen un grau de pressi\u00f3 i de persecuci\u00f3 alt\u00edssim, i en aquest context, on la pand\u00e8mia ho ha eclipsat una mica tot, s’ha fet molt menys not\u00f2ria la situaci\u00f3 de persecuci\u00f3 que han viscut.<\/span> La crisi de les persones refugiades va molt m\u00e9s enll\u00e0 del que nosaltres coneixem a la Mediterr\u00e0nia. Per exemple, la frontera de M\u00e8xic amb el mur de Trump, o la situaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 Rohingya a Myanmar. Pel que fa al Mediterrani seguim veient persones que intenten arribar a pa\u00efsos segurs, i la Covid ens ha fet parlar molt menys d’aix\u00f2. De les decisions de Frontex -que \u00e9s l’empresa de Protecci\u00f3 de Fronteres a Europa- que s\u00f3n aquells vaixells que intenten interceptar les barques per a que no arribin a territori europeu, i que tenen una funci\u00f3 b\u00e0sicament d’expulsi\u00f3, no de salvament. I aix\u00f2, s\u00f3n q\u00fcestions que hem treballat molt poc. Per exemple, sobre la col\u00b7laboraci\u00f3 de pa\u00efsos, com It\u00e0lia, amb la gu\u00e0rdia costanera de L\u00edbia, que estan expulsant barques a cop de pals i punxant embarcacions carregades de gent. I la gu\u00e0rdia costanera de L\u00edbia est\u00e0 formada per It\u00e0lia. Europa est\u00e0 col\u00b7laborant en que hi hagi una policia al mar que peti llanxes plenes de gent. Per no parlar de l’acord que t\u00e9 la UE amb Turquia per a que els refugiats no arribin al continent. Tot aix\u00f2 continua existint i s\u00f3n \u00e0mbits que s’han quedat amb menys llum. El logotip d’AI \u00e9s una espelma i nosaltres diem que intenta posar llum on hi ha foscor. I la nostra espelma, aquest 2020, segur que no ha arribat a alguns llocs on tradicionalment arribaven, perqu\u00e8 no ten\u00edem prou espelmes per a tots els fronts que haur\u00edem d’haver abordat.<\/span>\u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Sens dubte el coneixement de la realitat a partir de les dades aportades per Amnistia \u00e9s molt important i necessari. Per\u00f2 i despr\u00e9s, que cal fer per transformar aquesta realitat?<\/span><\/strong> Aquest informe \u00e9s l’inici d’un treball per a tota l’organitzaci\u00f3. Des de l’\u00e0mbit de la incid\u00e8ncia pol\u00edtica treballem directament amb autoritats, que sembla s\u00f3n una part molt significativa ja que ens adrecem directament a aquelles persones que tenen responsabilitat per canviar aquelles q\u00fcestions que hem identificat com molt preocupants. Per\u00f2, tamb\u00e9 s’activen aquells mecanismes de mobilitzaci\u00f3 per a que la ciutadania pugui participar de les accions i de les campanyes que engeguem en aquest sentit. I per a que els mitjans de comunicaci\u00f3 facin difusi\u00f3 i coneguin les nostres preocupacions. Tot aix\u00f2 tamb\u00e9 genera, sens dubte, un clima que propicia i fa m\u00e9s f\u00e0cil que les coses canvi\u00efn perqu\u00e8 ens coneixen p\u00fablicament, i la ciutadania tamb\u00e9 pot sentir-se m\u00e9s propera a causes que coneix a trav\u00e9s dels mitjans. Tamb\u00e9 s’activen tots els mecanismes que podem tenir a l’\u00e0mbit de l’educaci\u00f3 dels drets humans per parlar d’aquestes preocupacions a les escoles, i que els nois i les noies tamb\u00e9 puguin, des del seu \u00e0mbit, participar d’aquest canvi que volem aconseguir al m\u00f3n.<\/span> \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n En general, com reben els governs els informes que realitza Amnistia? I ja no parlo de pa\u00efsos amb r\u00e8gims dictatorials que, suposo, ho deuen negar tot, sin\u00f3 d’aquelles democr\u00e0cies m\u00e9s “assentades”?<\/span><\/strong> Dep\u00e8n del tema. Amnistia \u00e9s una organitzaci\u00f3 molt c\u00f2mode quan parla de coses que passen lluny. Per exemple, quan treballem sobre pena de mort \u00e9s molt f\u00e0cil treballar amb autoritats quan a ells no els hi toca. Quan tenen el rol d’anar a NNUU amb un informe d’Amnistia per defensar que el m\u00f3n avanci cap l’abolicionisme, aix\u00f2 \u00e9s f\u00e0cil.<\/span> Els temes de pol\u00edtica interior generen m\u00e9s tensions. Per exemple, la investigaci\u00f3 de resid\u00e8ncies no nom\u00e9s la hem fet a Espanya, sin\u00f3 tamb\u00e9 a 3 o 4 pa\u00efsos d’Europa. \u00c9s una investigaci\u00f3 que t\u00e9 unes conclusions molt dures respecte les decisions que han pres les autoritats, i aix\u00f2 evidentment, \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil a l’hora de gestionar amb un govern o autoritat p\u00fablica, ja que no \u00e9s un informe que t\u00e9 preocupacions i una l\u00ednia m\u00e9s de recomanacions, sin\u00f3 que \u00e9s de den\u00fancia.<\/span> Per\u00f2 en general, jo destacaria al menys, aqu\u00ed a Catalunya, que hi ha molt bona interlocuci\u00f3, i que hi ha inter\u00e8s en parlar de drets humans. De vegades podem no estar d’acord en les conclusions dels nostres informes, per\u00f2 existeix aquesta interlocuci\u00f3 i aix\u00f2 \u00e9s d’agrair perqu\u00e8 no sempre ha estat aix\u00ed.<\/span> \u00a0<\/p>\n De quins canvis o conquestes se senten m\u00e9s satisfetes?<\/span><\/strong> Aix\u00f2 \u00e9s molt dif\u00edcil de dir perqu\u00e8 els canvis en drets humans s\u00f3n molt dif\u00edcils que passin a curt termini ja que s\u00f3n canvis de q\u00fcestions significatives, i en el dia a dia, \u00e9s molt dif\u00edcil veure-ho. Per\u00f2 aquest treball que fa Amnistia d’identificar un cas concret i que centenars de persones, milers en tot el m\u00f3n, a t\u00edtol individual fan una acci\u00f3, envien una carta a una persona, i com aix\u00f2 canvia vides, crec que demostra que les petites accions porten a molts canvis. I genera que alg\u00fa digui “Uf, que pesats que s\u00f3n els d’Amnistia Internacional!”, i aix\u00f2 ens ho ha explicat gent que estava empresonada. Aquesta acci\u00f3 ens mostra que estem vigilant i accelera els canvis. I aix\u00f2 \u00e9s gr\u00e0cies a que un o una ho fa, i dues, i tres i quatre… i aix\u00ed canvien les coses, amb l’acci\u00f3 petita!<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Adriana Ribas, llicenciada en Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i de l’Administraci\u00f3 per la UPF, \u00e9s coordinadora d’Amnistia Internacional a Catalunya, des de l’any 2012.<\/p>\n","protected":false},"author":102,"featured_media":37493,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26593],"tags":[],"class_list":["post-69026","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"Adriana](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/Adriana_RibasAI.jpg\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"AccioAI](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/AccioAI_2.jpg\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"informe](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/informe_anual.jpeg\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"AccioAI\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/AccioAI.jpg\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"Adriana](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/Adriana_Ribas.jpeg\")
<\/span><\/p>\n