\n
RESSENYA<\/span><\/strong><\/p>\n Nomadland \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula bella i profunda. Entre paisatges immensos i sentiments intensos es relaten unes vides n\u00f2mades, de gent que es mou pel m\u00f3n vivint en caravanes i portant a sobre tot el que cal.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n “Houseless” but not “homeless”<\/em>, com b\u00e9 apunta la protagonista, perqu\u00e8 durant el relat f\u00edlmic entenem certament que es pot no tenir casa per\u00f2 sentir-se acollida, apreciada, atesa en q\u00fcestions pr\u00e0ctiques i an\u00edmiques i confortada en un espai sense parets, amb poques coses per\u00f2 ben pensades i cuidades. El film impressiona i atrapa tot i que s’excedeix en semblar un documental, a estones una mica avorrit i excessivament testimonial.<\/span><\/p>\n La pel\u00b7l\u00edcula ha estat la gran triomfadora als Globus d’Or i tamb\u00e9 als Oscar, on ha guanyat els galardons a la millor pel\u00b7l\u00edcula, millor actriu principal (Frances McDormand<\/strong>) i millor directora (Chlo\u00e9 Zha\u00f3<\/strong>), dues dones amb un talent portent\u00f3s. Hi ha una tercera dona important en aquest resultat exit\u00f3s, la periodista i escriptora Jessica Bruder<\/strong>, que fa uns anys es va entestar en investigar a fons la nova pobresa als Estats Units d’Am\u00e8rica, l’apareguda despr\u00e9s de les crisis econ\u00f2miques recents. <\/span><\/p>\n Bruder es va decidir a cercar com podia ser que en una de les economies m\u00e9s potents del m\u00f3n fos necessari que persones en edat de jubilar-se haguessin de seguir treballant prec\u00e0riament per poder subsistir. Va rec\u00f3rrer milers de quil\u00f2metres i va fer centenars d’entrevistes fins aconseguir elaborar el llibre en qu\u00e8 es basa la pel\u00b7l\u00edcula. Persones adultes, que no aconsegueixen viure amb la pensi\u00f3 de jubilaci\u00f3 anticipada, situaci\u00f3 en la que han caigut per culpa de les ferotges crisis econ\u00f2miques dels darrers anys, i que han de buscar-se la vida fent feines i feinetes m\u00e9s aviat desagradables, de les que no agraden a ning\u00fa i per tant sempre hi ha opci\u00f3 de ser contractada sense massa complicacions. <\/span><\/p>\n Fern, la protagonista, que borda la genial actriu Frances McDormand que ha guanyat merescudament el seu tercer Oscar per aquesta interpretaci\u00f3, \u00e9s una dona sola i v\u00eddua que viu en una furgoneta, de nom Vanguarda on, amb una parsim\u00f2nia admirable, la directora filma i comparteix totes les petites coses que hi fa: plegar roba, fer-se un te sola o per compartir, reparar petits desperfectes, enganxar trossets de plats trencats, dormir i llevar-se, arraulir-se i tapar-se al llit, anar al bany, reconvertir objectes per donar-los nous usos… tot en el seu espai m\u00ednim, amb un nombre m\u00ednim de coses y envoltada, a fora, de grans espais, de molta immensitat, molta natura. A fora de la furgoneta hi ha tamb\u00e9, a m\u00e9s d’espai i natura, molts sistemes de recolzament mutu entre persones similars, i la fam\u00edlia per quan van m\u00e9s maldades. Per\u00f2, al final, ella est\u00e0 sola amb les seves coses, les seves decisions i els seus amors i afectes passats i presents, i ha d’anar passant per un m\u00f3n laboral hostil i r\u00edgid, desagradable, que contrasta amb la immensitat i la bellesa de la natura i de la soledat que atresora.<\/span><\/p>\n La pel\u00b7l\u00edcula no \u00e9s d’acci\u00f3, de fet no hi passen grans coses sin\u00f3 que fa un recorregut descriptiu, vivencial, t’introdueix i fins i tot et submergeix (sobretot si la veus en pantalla gran) en un modus vivendi, arribes a sentir el que pensa la protagonista, a pensar com ella i entendre el que rebutja i el que aprecia, les tries que fa i les seves opcions. La directora aconsegueix que ens endinsem en l’atmosfera que envolta la vida n\u00f2mada i ens embolcalla amb escenes de natura, que atrapen, tot i que el fil narratiu no acaba d’estar massa ben tra\u00e7at, potser expressament, i no sempre saps on s\u00f3n els personatges, ni quan, ni perqu\u00e8, ni com \u00e9s que es tornen a trobar.<\/span><\/p>\n En una pausa durant la jornada de treball a Amazon, empresa que surt potser massa ben parada al relat f\u00edlmic, es diu una frase que il\u00b7lustra b\u00e9 el que se’ns vol explicar: “Llar \u00e9s una paraula o \u00e9s una cosa que portes amb tu?”.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" RESSENYA Nomadland \u00e9s una pel\u00b7l\u00edcula bella i profunda. Entre paisatges immensos i sentiments intensos es relaten unes vides n\u00f2mades, de gent que es mou pel m\u00f3n vivint en caravanes i portant a sobre tot el que cal.<\/p>\n","protected":false},"author":103,"featured_media":37483,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26506],"tags":[],"class_list":["post-69015","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cinema"],"yoast_head":"\n