\u00a0Foto: Arxiu AmecoPress<\/span><\/p>\n A Cuba, els feminismes tenen una tradici\u00f3 cr\u00edtica centen\u00e0ria en la cultura i l’acad\u00e8mia, que transcendeix els marcs intel\u00b7lectuals per incidir en el canvi social.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n Zaida Capote Cruz<\/strong>, reconeguda assagista cubana, ressalta els espais d’an\u00e0lisi i llibertat promoguts per la cr\u00edtica liter\u00e0ria feminista a la naci\u00f3 del Carib, alhora que creu en l’articulaci\u00f3 de diferents veus en funci\u00f3 d’una agenda feminista nacional,<\/span>\u00a0forma part d’aquest cos nacional complex, que actualment es diversifica.<\/span><\/p>\n \u00a0La seva obra i vida pol\u00edtica estan travessades per una milit\u00e0ncia feminista mantinguda per m\u00e9s de 20 anys.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0Foto: Archiu AmecoPress<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n La cr\u00edtica liter\u00e0ria feminista ha estat l’espai fonamental des del qual has constru\u00eft la teva obra. Per qu\u00e8 apostar per ella? Quant creus que s’ha avan\u00e7at en el reconeixement d’aquest enfocament en el pa\u00eds i, espec\u00edficament, en la mirada cap a la literatura feta per dones?<\/span><\/strong><\/p>\n El que he intentat instal\u00b7lar en la discussi\u00f3 sobre literatura a Cuba, juntament amb moltes altres companyes, \u00e9s l’atenci\u00f3 a les condicions de creaci\u00f3 i circulaci\u00f3 d’aquesta escriptura de dones, la seva relaci\u00f3 amb el c\u00e0non, la cr\u00edtica i l’ensenyament de la literatura, entre d’altres aspectes.<\/span><\/p>\n A partir d’aqu\u00ed, m’he dedicat a la cr\u00edtica feminista com una manera de rescatar la llera subterrania (de vegades visible, d’altres no) d’una escriptura, o m\u00e9s aviat d’una narrativa, que no ha gaudit de la mateixa difusi\u00f3 i atenci\u00f3 cr\u00edtica que la dels escriptors.<\/span><\/p>\n Quan vaig comen\u00e7ar a escriure, al comen\u00e7ament dels noranta, amb prou feines es parlava en aquests termes, excepte en els textos d’algunes poques avan\u00e7ades. Llavors cada declaraci\u00f3 semblava una batalla, la creaci\u00f3 de les dones era una abs\u00e8ncia (una mancan\u00e7a, com va fer constar Luisa Campuzano<\/strong> en aquell text ja cl\u00e0ssic de 1984), sobretot en la narrativa, ja que la poesia sempre s’ha reconegut com a g\u00e8nere m\u00e9s af\u00ed a les dones.<\/span><\/p>\n Durant la d\u00e8cada anterior, hi va haver acostaments espec\u00edfics: Nara Araujo<\/strong> havia comentat textos de Viatgeres al Carib (1983), Olga Fern\u00e1ndez<\/strong> havia publicat l’antologia Les dones i el sentit de l’humor (1986) i Susana Montero<\/strong> havia estudiat La narrativa femenina entre 1923 i 1958 (1987). A poc a poc, va anar construint-se la necess\u00e0ria genealogia que establia un curs propi, la troballa d’una veu -o d’un conjunt de veus- en un context patriarcal, la recerca de reconeixement a la tasca pr\u00e8via. En aix\u00f2 va ser decisiva l’antologia Est\u00e0tues de sal (1996), de Mirta Y\u00e1\u00f1ez<\/strong> i Marilyn Bobes<\/strong>.<\/span><\/p>\n El nostre treball va posar en solfa la cr\u00edtica liter\u00e0ria centrada nom\u00e9s en veus masculines, que relegava la creaci\u00f3 de les dones a un pla menor, sempre insuficient en relaci\u00f3 amb el seu context, i va contribuir a diversificar les lectures circulants sobre la nostra tradici\u00f3, tant com de la creaci\u00f3 contempor\u00e0nia.<\/span><\/p>\n Avui \u00e9s habitual pensar en les escriptores quan es tracta de fer un balan\u00e7, les seves obres circulen amb molt m\u00e9s \u00e8mfasi p\u00fablic, millor divulgaci\u00f3, es reconeixen unes en altres i en antecessores comuns. Totes s\u00f3n guanys no nom\u00e9s de la feina de cadascuna per establir una obra significativa, sin\u00f3 de la possibilitat de recon\u00e8ixer-se en els seus iguals, d’haver rebut atenci\u00f3 d’una cr\u00edtica compromesa que les va posar a circular en igualtat de condicions que els seus companys de generaci\u00f3 i va tra\u00e7ar una genealogia a la qual adscriure’s.<\/span><\/p>\n Aquesta cr\u00edtica feminista va generar espais de llibertat en la creaci\u00f3, en proveir lectures cada vegada m\u00e9s atentes i, per tant, una major capacitat per escoltar aquestes veus. I les autores es van anar reconeixent com a iguals en trobades i antologies. Hi havia una cr\u00edtica per recolzar les seves recerques, sense prejudicis. Aix\u00f2 innegablement va influir en la qualitat de l’escriptura de les autores cubanes, ja que si l’arrelament \u00e9s una tradici\u00f3 amb coneixement de causa, en la seva exploraci\u00f3 de formes noves i arriscades, \u00e9s una major llibertat de creaci\u00f3.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n El feminisme acad\u00e8mic ha estat fonamental per preservar i mantenir la tradici\u00f3 feminista cubana, que data de m\u00e9s d’un segle. Quines creus que s\u00f3n les seves aportacions i limitacions entre nosaltres?<\/span><\/strong><\/p>\n A mi em sembla que les classificacions retallen l’experi\u00e8ncia feminista, ja que ning\u00fa roman tancada en un \u00e0mbit espec\u00edfic. Hi ha una tradici\u00f3, \u00e9s clar. Pensem per exemple en Camila Henr\u00edquez Ure\u00f1a<\/strong>, la seva tasca al Lyceum, la seva producci\u00f3 de textos fonamentals per pensar, com a intel\u00b7lectual feminista, la condici\u00f3 de la dona. Tamb\u00e9 acudia a la pres\u00f3 de Guanabacoa, participava en les discussions p\u00fabliques, exercia la seva capacitat intel\u00b7lectual per a la millora social.<\/span><\/p>\n A l’espai acad\u00e8mic va comen\u00e7ar a divulgar-se el pensament i la pr\u00e0ctica hist\u00f2rica feministes, es va estimular l’inter\u00e8s en l’exploraci\u00f3 de les condicions de vida i creaci\u00f3 de les dones, en la indagaci\u00f3 de les difer\u00e8ncies i desigualtats, en la visibilitzaci\u00f3 d’una experi\u00e8ncia espec\u00edfica.<\/span><\/p>\n Sense la divulgaci\u00f3 d’aquestes idees i perspectives d’an\u00e0lisi de la realitat \u00edntima i social, l’acci\u00f3 feminista no hagu\u00e9s estat possible. El pensament feminista ha revelat maneres d’opressi\u00f3 en la vida quotidiana i ha contribu\u00eft a crear espais i estrat\u00e8gies de resist\u00e8ncia, q\u00fcestionant els llocs comuns de la feminitat, de les relacions sexuals, laborals, de la contribuci\u00f3 hist\u00f2rica de les dones. Sense aquesta teoria, la pr\u00e0ctica no seria la mateixa.<\/span><\/p>\n Quan participem en espais d’activisme p\u00fablic, al costat de companyes provinents d’altres \u00e0mbits, seguim creant xarxes i reconeixent-nos unes a altres, per abastar m\u00e9s espais d’experi\u00e8ncia i acci\u00f3. A l’espai acad\u00e8mic i intel\u00b7lectual van comen\u00e7ar les discussions que van portar de tornada el feminisme a l’\u00e0mbit de la discussi\u00f3 p\u00fablica, enmig de la comprovaci\u00f3 de la tena\u00e7 persist\u00e8ncia de el patriarcat en la societat socialista.<\/span><\/p>\n Donades les condicions de Cuba, \u00e9s dif\u00edcil constituir associacions i dur a terme projectes sense la mediaci\u00f3 d’institucions o ONGs, aix\u00ed que durant molt de temps vaig intentar explicar-me la meva pr\u00f2pia activitat p\u00fablica com una mena d’escamot.<\/span><\/p>\n Coincidim en espais diversos amb altres feministes i prenem decisions col\u00b7lectives o portem a terme una acci\u00f3 espec\u00edfica, per\u00f2 a la fi vam acabar separant-i tornant cadascuna al seu espai quotidi\u00e0. Aix\u00f2, que pot semblar una debilitat, durant molt de temps em va semblar una fortalesa. La mobilitat et fa menys vulnerable, m\u00e9s lliure, m\u00e9s efica\u00e7. I les aliances no tenen per qu\u00e8 ser eternes. Hem de facilitar espais de trobada per a dur endavant iniciatives espec\u00edfiques i propiciar la col\u00b7laboraci\u00f3 entre col\u00b7lectius ja afermats.<\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f2, necessitem accions col\u00b7lectives i visibles que puguin portar-nos a decisions inajornables en temes urgents. I aix\u00f2 ens manca. La major limitaci\u00f3 que tenim \u00e9s la de no recon\u00e8ixer-nos en les nostres semblants. Sovint s’imposa la negativa de les institucions i estructures governamentals a recon\u00e8ixer el paper exercit per l’activisme en l’avan\u00e7 de la discussi\u00f3 sobre problemes espec\u00edfics.<\/span><\/p>\n Al govern cub\u00e0 li costa molt recon\u00e8ixer que l’anomenada \u00absocietat civil\u00bb ha estat part de la discussi\u00f3 i la recerca de solucions a certs problemes i quan arriba a prendre una mesura espec\u00edfica, sol aclarir que ning\u00fa va influir en aquesta decisi\u00f3, com si li avergony\u00eds escoltar qui hauria de ser l’aliat natural: la gent. \u00c9s una actitud una mica infantil, la veritat, i esgotadora. Totes sabem fins on hem pogut influir en la discussi\u00f3 p\u00fablica de certs temes i en l’avan\u00e7 legislatiu i d’accions socials que puguin venir. Per\u00f2 no cal cansar-se.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n En les primeres d\u00e8cades de segle XXI hem vist una diversificaci\u00f3 i auge de col\u00b7lectius, projectes i, de manera general, de l’activisme feminista. Tenint en compte la import\u00e0ncia de concertar una agenda comuna per avan\u00e7ar, quines problem\u00e0tiques i punts claus aportaries?<\/span><\/strong><\/p>\n Per a mi, el primer \u00e9s promoure un debat p\u00fablic ampli sobre la condici\u00f3 de la dona (i sobre molts altres temes, \u00e9s clar), sobre els retrocessos que la crisi dels noranta va portar a l’interior de la fam\u00edlia i a l’escola, en l’educaci\u00f3 que s’anava construint per a una societat m\u00e9s justa, en els serveis p\u00fablics que contribu\u00efen a equilibrar els mitjans de reproducci\u00f3 de la for\u00e7a de treball.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 sobre temes espec\u00edfics de salut p\u00fablica, com l’avortament; o sobre la disseminaci\u00f3 d’una ideologia conservadora sobre el lloc de la dona en la fam\u00edlia i la societat; les representacions sexistes en l’art, amb la cosificaci\u00f3 del cos femen\u00ed com a trofeu; o sobre la legalitzaci\u00f3 del matrimoni igualitari. Seria interminable. I hi ha una retic\u00e8ncia molt profunda a tenir aquesta discussi\u00f3 p\u00fablica, permanent i oberta, ineludible a identificar els problemes m\u00e9s seriosos de la nostra societat, com les agressions sexistes, l’empobriment i el retorn de moltes dones al m\u00f3n dom\u00e8stic en r\u00e8gim gaireb\u00e9 de servitud, la discriminaci\u00f3 racial, l’atenci\u00f3 espec\u00edfica en salut, les claus per a un envelliment saludable, etc.<\/span><\/p>\n El fonamental seria crear xarxes \u00e0mplies i dur a terme trobades solidaries, de manera que totes hi participem, ens coneguem millor i ens donem suport en acords col\u00b7lectius.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n El 2020 vas rebre el Premi Alejo Carpentier d’assaig pel llibre Tribulaciones de Espa\u00f1a en Am\u00e9rica. Tres episodis d’hist\u00f2ria i ficci\u00f3. En les paraules del jurat es reconeixen les aportacions de la investigaci\u00f3 a preguntes com \u00abQu\u00e8 vam heretar? Per qu\u00e8 som com som? Com jutjar el dret a la veu? Qui i com ha explicat la nostra hist\u00f2ria? \u00bb.\u00a0<\/span>Per a la Cuba d’avui i les complexitats que viu, quin valor t\u00e9 la mem\u00f2ria; mirar de manera cr\u00edtica -i feminista- la nostra hist\u00f2ria?<\/span><\/strong><\/p>\n La hist\u00f2ria ens permet conjecturar l’origen de certes actituds col\u00b7lectives i gestos compartits, d’alguns prejudicis. Tornar a la hist\u00f2ria pot alimentar-nos. Quan, des del present, revisem les veus confluents en un moment donat, o en el seu esdevenir, i en commprovem la diversitat, les discussions, la baralla per la interpretaci\u00f3, llavors queda clar que sempre hi ha alguna cosa m\u00e9s que el registre objectiu d’un fet espec\u00edfic.\u00a0<\/span><\/p>\n <\/span>Assumir aquesta hist\u00f2ria des d’una perspectiva cr\u00edtica i feminista permet dubtar de discursos consolidats, buscar l’arrel de les interpretacions pr\u00e8vies, interrogar el dest\u00ed de les dones on abans tot just eren visibles i portar al present les seves idees, pr\u00e0ctiques vitals, producci\u00f3 cultural, estrat\u00e8gies de lluita. \u00c9s una via per recollir aquesta experi\u00e8ncia pr\u00e8via, interpretar-la i aprendre d’ella.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n .<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0\u00a0 \u00a0Foto: Arxiu AmecoPress A Cuba, els feminismes tenen una tradici\u00f3 cr\u00edtica centen\u00e0ria en la cultura i l’acad\u00e8mia, que transcendeix els marcs intel\u00b7lectuals per incidir en el canvi social.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":37474,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26726],"tags":[],"class_list":["post-69006","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dones-del-mon"],"yoast_head":"\n![\"Cuba](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/05\/Cuba_buena.jpg\")
<\/span><\/p>\n