\u00a0<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n De Safo a Martina Navratilova, quantes lesbianes coneixes? Pregunto a les classes de Literatura L\u00e8sbica del M\u00e0ster de G\u00e8nere i Comunicaci\u00f3. Com que la majoria de l’alumnat \u00e9s post-millennial, la resposta sol ser: qui \u00e9s Martina Navratilova?<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n I qu\u00e8 hi t\u00e9 a veure amb la literatura una tenista? Preguntaria jo. Per qu\u00e8 l’he triat a ella? Dons per dos motius: un \u00e9s la manca de referents, en especial referents positius dels que Navratilova<\/strong> n’\u00e9s una bona representant; l’altre \u00e9s que va escriure la seva biografia i, donada l’escassa producci\u00f3 tem\u00e0tica, tot suma.<\/span><\/p>\n El patriarcat ha volgut fer desapar\u00e8ixer de la hist\u00f2ria les lesbianes. De Safo<\/strong> ens ha arribat nom\u00e9s una m\u00ednima part dels seus poemes ja que el 1073 el papa Gregori VII va ordenar cremar-los per immorals.<\/span><\/p>\n En un article de fa molts anys, Noni Benegas*<\/strong>\u00a0mostrava com ha estat silenciada la literatura l\u00e8sbica al llarg de la hist\u00f2ria: “Dante<\/strong> no les inclou en la figura del condemnat sexual, Boccacio<\/strong> no les nomena als seus contes i a l’\u00e8poca de La Il\u00b7lustraci\u00f3, quan s’ajusticiava un sodomita es detallava el pecat davant del poble, per\u00f2 no en el cas d’una dona, per no donar idees”.<\/span><\/p>\n En algun lloc he vist qualificada de poesia m\u00edstica la que va dedicar Sor Juana In\u00e9s de la Cruz<\/strong> a la Virreina de M\u00e8xic, per\u00f2 sincerament quan llegeixo:<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Ser mujer ni estar ausente<\/span><\/em> no puc evitar pensar que si aix\u00f2 no \u00e9s un poema l\u00e8sbic, jo s\u00f3c bombera.<\/span><\/p>\n D’exemples silenciats o tergiversats ni ha per omplir biblioteques. \u00c9s a finals del s. XIX, principis del XX quan s’alcen veus de dones que manifesten obertament el seu amor cap a una altra dona i reclamen la seva exist\u00e8ncia lesbiana. La primera d’elles va ser Radclyffe Hall<\/strong> (hi ha una novel\u00b7la anterior, Zez\u00e9<\/em> de l’espanyola \u00c1ngeles Vicente<\/strong>, per\u00f2 t\u00e9 un altre tarann\u00e0). Hall \u00e9s la primera que diu: “S\u00f3c una dona (tot i que es fa dir John) i estimo una altra dona”. I com que era cat\u00f2lica conclou amb l’\u00e8pica frase: “Proclama al m\u00f3n sencer que existim, oh D\u00e9u, i concedeix-nos tamb\u00e9 el dret a existir”. Am\u00e9n! La sentencia va ser durament criticada per les feministes dels anys 80 que declaraven “S\u00f3c lesbiana perqu\u00e8 em dona la gana” (bonic rodol\u00ed).<\/span><\/p>\n Sigui com sigui, que la primera hist\u00f2ria de reivindicaci\u00f3 del lesbianisme es tituli El Pou de solitud<\/em> ni \u00e9s un bon comen\u00e7ament ni augura res d’optimista. I encara no hav\u00edem sortit del Pou que ja entr\u00e0vem al Bosc de la Nit<\/em>. Sense \u00e0nim de fer spoilers<\/em>, tot el que segueix (tret d’un parell d’honroses excepcions) ja sigui al cine, la literatura o el teatre, fins pr\u00e0cticament els anys 90, acaba en trag\u00e8dia. El desenlla\u00e7 al que es veuen abocades les protagonistes fluctua entre el manicomi, el su\u00efcidi, la pres\u00f3, una cruel malaltia, el repudi o l’exili… i, en qualsevol cas, la relaci\u00f3 no pot subsistir per la seva pr\u00f2pia naturalesa.<\/span><\/p>\n Aix\u00f2 ni \u00e9s casual ni \u00e9s gratu\u00eft. On no hi ha literatura no hi ha hist\u00f2ria. El que ha volgut fer creure el patriarcat \u00e9s que no existim. I quan aquesta fake ja no s’ha pogut sostenir m\u00e9s, l’ha reconduit cap a l’amena\u00e7a que si ens entestem a existir tindrem un futur ben fosc. Coneixeu un sistema m\u00e9s efectiu d’eliminar un col\u00b7lectiu? (bonic rodol\u00ed)<\/span><\/p>\n Dins d’aquest panorama hist\u00f2ric, el nostre particular estat pluriauton\u00f2mic t\u00e9 la seva pr\u00f2pia evoluci\u00f3. 40 anys de dictadura feixista i una llei de perillositat social marquen la difer\u00e8ncia. La llei, diuen, no va afectar tant les dones. \u00c9s clar que no, si no exist\u00edem!! La conviv\u00e8ncia entre dones, que anessin agafades del bracet o que es manifestessin afecte en p\u00fablic estava plenament acceptat. Qui i qu\u00e8 es podia sospitar?, si les dones erem meres m\u00e0quines de procrear, no gaud\u00edem del sexe i en el remot sup\u00f2sit que pogu\u00e9ssim arribar al plaer havia de ser per mitj\u00e0 del sacrosant membre viril.<\/span><\/p>\n Amb la transici\u00f3 i l’euf\u00f2ria de l’alliberament social van apar\u00e8ixer els primers grups de reivindicaci\u00f3 LGBT… (que eren molt G, i de forma secundaria L, B, T, etc.), els locals d’ambient i les primeres llibreries: Berkana a Madrid i C\u00f3mplices a BCN (que, heroicament, encara subsisteixen), per\u00f2 es trobaven que no tenien llibres per vendre fora de les traduccions; en 40 anys no s’havia escrit en castell\u00e0 (menys encara en les altres lleng\u00fces de l’Estat) sobre l’amor entre dones; i abans, ja heu vist com va anar. Per aquest motiu, es va crear EGALES, la primera editorial de tem\u00e0tica LGBTIQ+ de l’Estat Espanyol, que va representar una aut\u00e8ntica revoluci\u00f3 social. Les llibreries complien una funci\u00f3 integradora i c\u00edvica. Les turistes hi contactaven tant per comprar llibres com per tenir informaci\u00f3 de l’ambient de la ciutat; les ori\u00fcndes tres quarts del mateix i, a m\u00e9s, s’abastien d’hist\u00f2ries on chica conoce chica, passen una s\u00e8rie de perip\u00e8cies i arriben a un terap\u00e8utic final feli\u00e7. A EGALES se li ha criticat l’escassa qualitat d’aquestes novel\u00b7les, tot obviant que tamb\u00e9 ha publicat aut\u00e8ntiques joies com Paris was a woman<\/em> d’Andrea Weiss<\/strong> o Ladies Almanach<\/em> de Djuna Barnes<\/strong> (s\u00ed, escombro cap a casa) i d’altres prestigiosos t\u00edtols tant d’assaig com de narrativa. Tanmateix, el desig, contingut durant segles, de llegir aquest tipus d’hist\u00f2ries feia que les noies anessin a la llibreria a cercar les novetats, es relacionessin amb d’altres lectores i mantinguessin amb una certa salut l’economia de l’editorial; de fet, gr\u00e0cies a aquestes hist\u00f2ries es van poder publicar les joies.<\/span><\/p>\n Lesbiana ha estat sempre una paraula tab\u00fa, d’aquelles que costa de pronunciar i, si pot ser, es substitueix per un eufemisme (com en el cas del c\u00e0ncer que pels mitjans de comunicaci\u00f3 \u00e9s “una llarga malaltia”). Ara, les m\u00e9s joves rebutgen el terme per d’altres motius (vull creure). “A mi no em posis etiquetes” li respon una filla a sa mare quan aquesta li pregunta si ho \u00e9s (amb l’esperan\u00e7a que hagi triat el bon cam\u00ed). D’altres opten per la denominaci\u00f3 Queer Feminista, per\u00f2 lesbiana, el que se’n diu estrictament lesbiana no ho s\u00f3n.<\/span><\/p>\n D’aquesta manera, la funci\u00f3 social de les llibreries o el tarann\u00e0 alliberador de les col\u00b7leccions “chica conoce chica” deixen de tenir sentit, amb tot el que aix\u00f2 comporta a nivell de subsist\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n Probablement, ni la Queer feminista ni la sense etiquetes han viscut el silenci ancestral, no han sortit d’un pou de solitud ni han travessat la foscor del bosc nocturn. Aix\u00f2 vol dir que els temps estan canviant i no dubto que sigui a fi de b\u00e9, que amb l’abolici\u00f3 dels g\u00e8neres anem cap a una situaci\u00f3 m\u00e9s equ\u00e0nime, per\u00f2 no puc evitar una certa recan\u00e7a d’all\u00f2 que s’ha exhaurit quan gaireb\u00e9 ni s’havia aconseguit (bonic rodol\u00ed).<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n *\u00a0\u00a0Benegas, Noni.\u00a0<\/span>Corpus lesbiano<\/em>. Letra, 34. Monogr\u00e0cif Eros: desorden e indiferencia. 1994<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 OPINI\u00d3 De Safo a Martina Navratilova, quantes lesbianes coneixes? Pregunto a les classes de Literatura L\u00e8sbica del M\u00e0ster de G\u00e8nere i Comunicaci\u00f3. Com que la majoria de l’alumnat \u00e9s post-millennial, la resposta sol ser: qui \u00e9s Martina Navratilova?<\/p>\n","protected":false},"author":49,"featured_media":37438,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26640],"tags":[],"class_list":["post-68970","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-cultura"],"yoast_head":"\n
Es de amarte impedimento<\/span><\/em>
Pues sabes t\u00fa que las almas distancias ignoran y sexo.<\/span><\/em><\/p>\n