\u00a0<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/strong><\/p>\n Nancy Fraser respon a preguntes formulades per Alessandra Spano sobre la Covid-19 i la pol\u00edtica d’Estats Units.<\/span><\/strong><\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/p>\n \u00a0<\/p>\n Quines tend\u00e8ncies s\u00f3n les que veu apar\u00e8ixer de resultes de les crisis social, sanit\u00e0ria i econ\u00f2mica produ\u00efdes per la Covid-19? Qu\u00e8 ens diuen les reconstruccions post-pand\u00e8miques sobre la ‘crisi de l’atenci\u00f3’?<\/span><\/strong><\/em><\/p>\n Tant la pand\u00e8mia com la resposta a la mateixa representen la irracionalitat i destructivitat del capitalisme. La crisi de l’atenci\u00f3 ja existia abans de l’aparici\u00f3 de la Covid, per\u00f2 es va veure enormenente exacerbada per ella. La situaci\u00f3 preexistent, per aix\u00ed dir, era la del capitalisme financiaritzat, la forma especialment depredadora que ha predominat en els \u00faltims quaranta anys erosionant la nostra infraestructura d’atenci\u00f3 p\u00fablica per mitj\u00e0 de la desinversi\u00f3, en nom de l’ ‘austeritat’. Per\u00f2 de fet, tota forma de societat capitalista funciona a for\u00e7a de permetre que l’activitat empresarial actu\u00ef de franc sobre tasques de cures no remunerades. En subordinar la dedicaci\u00f3 a les persones a l’\u00e0nim de lucre, alberga una tend\u00e8ncia inherent a la crisi reproductiva social.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 el mateix val per l’actual crisi ecol\u00f2gica, que reflecteix una din\u00e0mica estructural profunda que prima al capital perqu\u00e8 actu\u00ef de franc sobre la naturalesa, sense pensar en restaurar o reposar. I el mateix es pot dir de la nostra actual crisi pol\u00edtica, que reflecteix el greu debilitament dels poders p\u00fablics a les mans de grans empreses, institucions financeres, revoltes fiscals dels rics, el que t\u00e9 com a resultat la paralitzaci\u00f3 i falta d’inversions. Si b\u00e9 aix\u00f2 ha resultat especialment agut a causa de la neoliberalitzaci\u00f3, expressa una tend\u00e8ncia a la crisi pol\u00edtica que es connecta directament a tota forma de societat capitalista. La crisi de l’atenci\u00f3 est\u00e0 inextricablement entrella\u00e7ada amb altres disfuncions – ecol\u00f2gica, pol\u00edtica, \u00e8tnic-racial – la qual cosa se suma a una crisi general de l’ordre social.<\/span><\/p>\n Els efectes de la Covid sobre els \u00e9ssers humans serien horribles en qualsevol conjuntura. Per\u00f2 els ha empitjorat el fet que el capital ha canibalizat en aquest per\u00edode el poder p\u00fablic, les capacitats col\u00b7lectives que podrien haver-se utilitzat, si no, per mitigar els efectes de la pand\u00e8mia. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia, la resposta s’ha vist dificultada en molts pa\u00efsos, inclosos els EUA, per decennis de desinversi\u00f3 en la infraestructura crucial de salut p\u00fablica. Existeix\u00a0 als EUA la tend\u00e8ncia a culpar Trump<\/strong>, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s un error. La desinversi\u00f3 porta produint-se des de fa d\u00e8cades.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0Els governs de Clinton dels 90 van fer el primer pas.<\/span><\/strong><\/em><\/p>\n S\u00ed, tot un seguit de governs nord-americans, el mateix dem\u00f2crates que republicans, van desinvertir en infraestructures essencials de salut p\u00fablica. Van retirar reserves d’equips essencials\u00a0 com ara s\u00f3n els EPI, respiradors, m\u00e0scares, van minvar capacitats de vital import\u00e0ncia – rastreig de contactes, emmagatzematge i distribuci\u00f3 de vacunes – i van deixar sense finan\u00e7ament suficient institucions crucials com a centres d’investigaci\u00f3, hospitals p\u00fablics, unitats de UCIs, ag\u00e8ncies p\u00fabliques de salut… Els cient\u00edfics i les cient\u00edfiques van avisar que era probable una altra epid\u00e8mia v\u00edrica, per\u00f2 ning\u00fa els va prestar o\u00efdes. De manera que quan va arribar la Covid, els EUA estaven totalment mancats de preparaci\u00f3. No hem tingut pr\u00e0cticament rastreig de contactes, i seguim pr\u00e0cticament sense tenir-los despr\u00e9s que hagi passat m\u00e9s d’un any. Les autoritats de salut p\u00fablica no tenien ni planerament la capacitat d’organitzar-los i encara no han aconseguit desenvolupar aquesta capacitat.<\/span><\/p>\n \u00a0L’ensorrament de sistemes ja febles d’atenci\u00f3 p\u00fablica va fer recaure novament totes les c\u00e0rregues sobre fam\u00edlies i comunitats, i especialment sobre les dones, que porten encara “la part del lle\u00f3” de la tasca de cures no remunerada. En el confinament, la cura de la mainada i l’escolaritzaci\u00f3 es van despla\u00e7ar de sobte a les llars de la gent, deixant que les dones es fessin c\u00e0rrec d’aquest gravamen per sobre d’altres responsabilitats, i havent de fer-ho en espais petits, incapa\u00e7os de suportar aquesta c\u00e0rrega. Moltes dones amb ocupaci\u00f3 van acabar deixant el seu treball per tenir cura de les criatures i altres parents; moltes altres van ser acomiadades. Un tercer grup, prou afortunat com per haver mantingut el seu lloc de treball i treballar a dist\u00e0ncia des de casa, alhora que realitzava tamb\u00e9 tasques de cures, inclosa la d’atendre els nens a casa, ha hagut de portar la multitasca a noves cims de bogeria. Un quart grup, el de les ‘treballadores essencials’, s’enfronta di\u00e0riament a l’amena\u00e7a de contagi en primer l\u00ednia, amb la por de portar a casa el virus, alhora que compleix amb el que cal fer, amb freq\u00fc\u00e8ncia a canvi d’un sou molt baix, perqu\u00e8 altres, m\u00e9s privilegiats, puguin accedir als b\u00e9ns i serveis que necessiten per tal d’a\u00efllar-a casa. Quines dones es troben en segons quin grup t\u00e9 tot a veure amb la classe i el color. \u00c9s com si alg\u00fa hagu\u00e9s injectat un l\u00edquid de contrast en el sistema circulatori del capitalisme, il\u00b7luminant totes les seves l\u00ednies constitutives de fractura.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0Als Estats Units, el brot de la Covid es va veure seguit per una impressionant onada de protestes, dirigides en la seva major part per joventuts negres, contra la viol\u00e8ncia policial racista. Va adoptar el lema Black Lives Matter un significat diferent durant la pand\u00e8mia?<\/span><\/em><\/strong><\/p>\n Es tracta d’una q\u00fcesti\u00f3 important. Per qu\u00e8 va coincidir el ressorgiment de l’activitat antiracista militant als EUA amb la pand\u00e8mia de la Covid? Hem vist assassinats de gent de color durant molt de temps, el mateix que mobilitzacions en contra d’aix\u00f2. Aix\u00ed que, per qu\u00e8 les protestes es van fer tan \u00e0mplies i continuades just en aquest moment, enmig d’una horrible crisi sanit\u00e0ria? N’hi ha que han suggerit que els mesos de confinament van crear una intensa pressi\u00f3 psicol\u00f2gica que va trobar un alleujament molt necessari als carrers. Per\u00f2 crec que hi ha raons m\u00e9s profundes, forjades en la crisi, que van provocar alguns centelleigs importants de percepci\u00f3 pol\u00edtica. El adonar-se que aquestes dues expressions aparentment diferents de racisme estructural – vulnerabilitat dispar a la mort causada pel virus i vulnerabilitat dispar a la mort causada per la viol\u00e8ncia policial- estaven en realitat lligades, que ambdues estaven arrelades en el mateix sistema social.<\/span><\/p>\n Q<\/span>uan van esclatar les protestes al maig de 2020, ja estava clar que els nord-americans de color, i els negres en particular, contreien i morien a causa de la Covid de manera desproporcionada. Tenien pitjor atenci\u00f3 sanit\u00e0ria i una major taxa de situacions subjacents, lligades a la pobresa i la discriminaci\u00f3 i vinculades amb les males seq\u00fceles de la Covid: asma, obesitat, estr\u00e8s, alta pressi\u00f3 sangu\u00ednia. Afrontaven m\u00e9s riscos de contagi, a causa dels seus treballs en primera l\u00ednia que no podien realitzar-se en remot i a una situaci\u00f3 d’habitatges atape\u00efdes. De tot aix\u00f2 s’havia informat \u00e0mpliament en els mitjans informatius. I aix\u00f2 va fer impacte, donant un nou sentit a ‘Black Lives Matter’.<\/span><\/p>\n El lema portava circulant des 2014, quan l’assassinat de Michael Brown<\/strong>\u00a0a Ferguson, estat de Missouri, a mans de la policia va desencadenar el Movement for Black Lives. Des de llavors, hi ha hagut molt\u00edssima organitzaci\u00f3, sense que faltessin grups de conscienciaci\u00f3 i de lectura, el que ha format a una nova generaci\u00f3 d’activistes antiracistes militants, sobretot de joves activistes de color. Aquest va ser el context, l’atmosfera, en la qual es van rebre i processar les not\u00edcies de l’impacte racializado de la Covid. Com a rematada de tot aix\u00f2 va arribar l’assassinat de de George Floyd<\/strong> a mans de la policia de Minneapolis, que va captar perqu\u00e8 tothom ho vei\u00e9s aquest v\u00eddeo indignant i punyent. I aix\u00ed es va encendre la metxa. Dit d’altres maneres, aquest moment just no va ser una coincid\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n La converg\u00e8ncia de les protestes per la pand\u00e8mia i la viol\u00e8ncia policial expressaven l’expansi\u00f3, l’aprofundiment de ‘Black Lives Matter’. Un primer nivell de significat era que, si les vides dels negres de veritat li importessin a el sistema de ‘just\u00edcia’ penal nord-americ\u00e0, en aquest cas no existirien les m\u00faltiples formes de viol\u00e8ncia racialitzada. Quan va colpejar la pand\u00e8mia, aix\u00f2 tamb\u00e9 va venir a significar: no s’haurien de perdre ni escur\u00e7ar les vides negres amb aquesta barreja letal d’exposici\u00f3 al contagi i als problemes de salut preexistents, que assenyalen al seu torn condicions estructurals subjacents.<\/span><\/p>\n La repercussi\u00f3 electoral de BLM va ser enormement positiva, de manera evident\u00edssima a l’estat de Ge\u00f2rgia, que va passar del profund vermell [color dels republicans] al blau [color dels dem\u00f2crates], atorgant els seus vots electorals a Biden<\/strong> i donant-li la volta a dues escons de Senat, concedint un a un afroameric\u00e0 i l’altre a un jueu (el que \u00e9s una gran not\u00edcia en el Profund Sud), i lliurant aix\u00ed d’aquesta manera als dem\u00f2crates el control del Senat. En la din\u00e0mica que opera aqu\u00ed va explicar el rebuig de les zones residencials blanques, aix\u00ed com una participaci\u00f3 massiva dels negres, galvanitzats sens dubte aquests \u00faltims per Black Lives Matter, per\u00f2 tamb\u00e9 preparats gr\u00e0cies a anys de organitzar-se en aquest estat per a ‘sortir a votar ‘, una dura tasca sostinguda per activistes sobre el terreny, com Stacey Abrams<\/strong>.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n La derrota de Trump va ser aclamada com una vict\u00f2ria, per\u00f2 no sembla que la vict\u00f2ria de Biden despert\u00e9s el mateix entusiasme. Quina lectura fa dels resultats de les eleccions nord-americanes? Ha ven\u00e7ut de manera decidida el ‘neoliberalisme progressista’ al populisme reaccionari del bloc de Trump i al populisme progressista de Sanders?<\/span><\/strong><\/em><\/p>\n Seguim, per rec\u00f3rrer als termes de Gramsci<\/strong>, en un interregne, en el qual el vell agonitza, per\u00f2 sense que la novetat pugui n\u00e9ixer. En aquesta situaci\u00f3, es tendeix a registrar una s\u00e8rie d’oscil\u00b7lacions pol\u00edtiques, amb balanceigs d’un costat a un altre entre alternatives que estan esgotades i no poden tenir \u00e8xit. En el present, per\u00f2, no ens hem gronxat encara del trumpisme per tornar al ‘neoliberalisme progressista’ a gran escala encarnat per les administracions de Clinton<\/strong> i Obama<\/strong>. Aix\u00f2 podria succeir encara, \u00e9s clar, per\u00f2 a data d’avui el moviment del p\u00e8ndol el controla una ala esquerra recrescuda en el Partit Dem\u00f2crata. La derrota de Trump<\/strong> va quedar assegurada gr\u00e0cies a una alian\u00e7a entre el centre neoliberal de l’establishment<\/em> del Partit, l’ala Clinton-Obama, i la seva oposici\u00f3 populista d’esquerres, l’ala de Sanders<\/strong>–Warren<\/strong>-AOC [Alexandria Ocasio<\/strong>–Cortez<\/strong>]. Cert \u00e9s que els centristes havien maquinat la brutal expulsi\u00f3 de Sanders del proc\u00e9s de prim\u00e0ries, tot i – o del fet de – la seva s\u00f2lida projecci\u00f3, amb la finalitat d’obrir cam\u00ed a l’aleshores trontollant Biden perqu\u00e8 es convert\u00eds en el candidat designat pel Partit. Per\u00f2 a difer\u00e8ncia de 2016, les dues ales es van fusionar per a les eleccions generals. La facci\u00f3 de Sanders va prestar suport total a Biden contra Trump, i a canvi va aconseguir tenir una major veu pol\u00edtica.<\/span><\/p>\n El resultat \u00e9s que els populistes progressistes i els neoliberals progressistes estan avui en coalici\u00f3. Els populistes s\u00f3n la part m\u00e9s feble d’aquesta alian\u00e7a i no estan representats en el gabinet de Biden. Per\u00f2 la seva influ\u00e8ncia ha crescut, per\u00f2. Sanders encap\u00e7ala avui el poder\u00f3s Comit\u00e8 Pressupostari de l’Senat i li entrevisten amb freq\u00fc\u00e8ncia en les televisions nacionals, la qual cosa \u00e9s una cosa nova: abans mai li dispensaven tractament de portaveu o comentarista clau. A m\u00e9s, aix\u00ed mateix ‘The Squad’, el grup de AOC al Congr\u00e9s, ha doblat el seu nombre, i ha ven\u00e7ut en algunes conteses importants en les eleccions de 2020.<\/span><\/p>\n I en pol\u00edtica interior, els centristes s’han mogut a l’esquerra. Els dem\u00f2crates de les dues cambres van votar un\u00e0nimement a favor de la llei d’ajudes per a la Covid de Biden, xifrada en 1.9 bilions de d\u00f2lars, que cont\u00e9 diversos punts de la llista de prefer\u00e8ncies progressista-populista. Aquest paquet reflecteix clarament la for\u00e7a i influ\u00e8ncia d’l’ala de Sanders. No obstant, ha tingut el suport dels assessors econ\u00f2mics de Biden, els quals, encara que no hi siguin, certament, ‘a l’esquerra’, representen al menys un trencament parcial amb els ex-alumnes de Goldman<\/strong>–Sachs<\/strong> que han gestionat durant d\u00e8cades el departament del Tresor i ens van portar la financiaritzaci\u00f3. Dirigits per Janet Yellen<\/strong>, l’orientaci\u00f3 del nou equip \u00e9s neo- o quasi-keynesiana<\/strong>; si b\u00e9 encara compromesos amb el ‘lliure comer\u00e7’, al menys han renunciat temporalment a la l\u00f2gica de l’austeritat i han donat prioritat a la plena ocupaci\u00f3 per sobre d’una inflaci\u00f3 baixa.<\/span><\/p>\n L’actual estat de l’administraci\u00f3 Biden representa una formaci\u00f3 de comprom\u00eds. Les seves pol\u00edtiques de (re) distribuci\u00f3 barregen alguns elements reactivats de la pensada del New Deal en el costat de lliure comer\u00e7 propi de l’economia pol\u00edtica neoliberal, mentre les seves pol\u00edtiques de reconeixement inclouen elements tant meritocr\u00e0tics com igualitaris. S’acumulen aqu\u00ed moltes tensions inherents, que aniran apareixent tard o d’hora. Resta per veure quan i de quina manera, i tamb\u00e9 si es resoldran i en quins termes. En general, l’alian\u00e7a de l’esquerra i els liberals \u00e9s feble, i no durar\u00e0 sempre. Per\u00f2 segueix sense estar clar qu\u00e8 exactament la substituir\u00e0.<\/span><\/p>\n Una variable clau resideix en la mesura que les pol\u00edtiques de Biden van a satisfer a una poblaci\u00f3 que trontolla no nom\u00e9s a causa dels efectes col\u00b7laterals sanitaris i econ\u00f2mics de la pand\u00e8mia, sin\u00f3 tamb\u00e9 a causa de les ‘condicions preexistents’. S\u00f3n quaranta anys de desindustrialitzaci\u00f3 i deslocalitzaci\u00f3, financiaritzaci\u00f3, assetjament als sindicats, treballs escombraries, declivi industrial, a m\u00e9s de viol\u00e8ncia policial, destrucci\u00f3 ambiental, desfilament de la xarxa de seguretat social: tot el que ha operat per empitjorar les condicions de vida de la gent pobra, la classe treballadora i les classes mitjanes i mitjanes baixes.<\/span><\/p>\n S\u00f3n aquests els processos que van desencadenar l’abandonament massiu del ‘neoliberalisme progressista’, a la revolta populista, de dos talls, de 2016: Trump, d’una banda, Sanders, de l’altra. I tots dos moviments continuaran d’una manera o altra, mentre continu\u00efn aquests processos. De manera que el comprom\u00eds de Biden dep\u00e8n de la seva capacitat de fer suficients concessions favorables a la classe treballadora per mantenir a bord als populistes d’esquerra i mellar la for\u00e7a dels populistes de dretes. I a m\u00e9s, cal mantenir contenta la classe inversora. No \u00e9s una feina f\u00e0cil.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n L’elecci\u00f3 de Kamala Harris ha provocat reaccions oposades en l’esquerra, entre les i els que recalquen que hi ha una dona negra de vicepesidenta i els i les que critiquen les seves anteriors postures sobre la pena de mort i el seu encobriment d’abusos d’autoritat com a fiscal general de Calif\u00f2rnia. Quina an\u00e0lisi en fa d’aix\u00f2?<\/span><\/strong><\/em><\/p>\n Mai he estat molt partid\u00e0ria del que Anne Phillips<\/strong> va anomenar una vegada la ‘pol\u00edtica de la pres\u00e8ncia’, la idea que triar a alg\u00fa que se t’assembla – a una dona o a una persona de color, per exemple – \u00e9s per si mateixa una gran fita. A ning\u00fa amb una mica de feminisme en els ossos se li va acudir donar suport a Thatcher. Als EUA d’avui aix\u00f2 ho tenim m\u00e9s clar, crec, despr\u00e9s d’haver triat a un afroameric\u00e0 per a la presid\u00e8ncia el 2008. Molta gent va dipositar el seu vot amb tremendes esperances en un canvi d’envergadura, que el candidat va conrear deliberadament mitjan\u00e7ant una elevada ret\u00f2rica de campanya. I el resultat va ser una profunda decepci\u00f3. Un cop al poder, Obama es va desprendre r\u00e0pidament d’aquesta inspiradora orat\u00f2ria i va governar com neoliberal progressista. Despr\u00e9s d’aquesta experi\u00e8ncia, ning\u00fa que pensi en la pol\u00edtica amb certa fond\u00e0ria es va a sentir molt estimulat per l’ascens de Harris<\/strong> a la vicepresid\u00e8ncia. Hi ha una vella dita que afirma: “si m’enganyes una vegada, teva \u00e9s la culpa; si m’enganyes dues vegades, la culpa \u00e9s meva ‘.<\/span><\/p>\n En qualsevol cas, Harris no \u00e9s – a difer\u00e8ncia d’Obama -ni una desconeguda pol\u00edtica ni un oradora de gran al\u00e7ada. T\u00e9 un llarg historial pol\u00edtic com fiscal i administradora ‘dura amb la delinq\u00fc\u00e8ncia’ i com a agent pol\u00edtic ambici\u00f3s. Caldria estar volunt\u00e0riament cec per pensar en ella com un far de ‘esperan\u00e7a i canvi’. D’altra banda, \u00e9s molt brillant i molt flexible, sap llegir b\u00e9 la direcci\u00f3 de vent i ajustar el seu rumb com correspon. Entra en la mesura del possible que pogu\u00e9s moure una mica a l’esquerra si aquest rumb li conv\u00e9 a les seves ambicions, que inclouen la presid\u00e8ncia per a la qual ara l’estan preparant com a n\u00famero dos i suposada successora de Biden. Per\u00f2 en la mesura que es tracta d’alg\u00fa que segueix el corrent, \u00e9s m\u00e9s important analitzar el corrent.<\/span><\/p>\n