<\/p>\n
\u00a0\u00a0<\/p>\n
![\"beigin\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/beigin.jpg\")
<\/span><\/div>\nL’esmentada Confer\u00e8ncia de Beijing “venia a ratificar el que ja sab\u00edem i pel que encara avui, 26 anys despr\u00e9s, seguim lluitant”, va assegurar en la seva pon\u00e8ncia la hispana Lola Fern\u00e1ndez Palenzuela<\/strong>\u00a0i ha afegit que els periodistes “han observat com augmenten les desigualtats de g\u00e8nere per les que s’han vist perjudicades en la conciliaci\u00f3 laboral i privada, en les seves responsabilitats laborals i en els seus salaris “.<\/span><\/p>\n La professional transandina Alejandra Benaglia<\/strong>\u00a0va expressar que “tal com indica l’informe preliminar d’Argentina del Monitoreig Global de Mitjans 2020 que realitza la WACC, a 26 anys de la trobada mundial de Beijing, els mitjans de comunicaci\u00f3 estan lluny de ser espais inclusius per a dones, dones vulnerables i grups hist\u00f2ricament marginats. Actualment les pol\u00edtiques p\u00fabliques amb perspectiva de g\u00e8nere i les pol\u00edtiques de comunicaci\u00f3 amb perspectiva intercultural no s’entrellacen “al pa\u00eds m\u00e9s enll\u00e0 dels Andes”.<\/span><\/p>\n Per la seva banda, Fabiola Guti\u00e9rrez<\/strong>, de la Xarxa de Periodistes i Comunicadores Feministes de Xile, va assegurar que “una de les esferes de preocupaci\u00f3 per les periodistes i comunicadores feministes segueix sent la manca de rellev\u00e0ncia que, fins ara, se li atorga a l’esmentat cap\u00edtol J de Beijing, ‘la dona i els mitjans de difusi\u00f3’, cap\u00edtol que les feministes a Beijing plantejaven arran de la baixa representaci\u00f3 de dones en els mitjans, tant com a protagonistes, expertes, reporteres o editores amb poder de decisi\u00f3, aix\u00ed com la manera estereotipada i sexista de presentar a dones en els mitjans de comunicaci\u00f3”.<\/span><\/p>\n Va afegir que, d’acord amb les dades del Monitoreig Global de Mitjans el 2015, “la representaci\u00f3 de les dones en els mitjans nom\u00e9s ha avan\u00e7at en fraccions i hem vist algunes troballes globals de l’informe 2020”<\/span><\/p>\n Els sostres de vidre semblen estar establint-se en certs indicadors importants d’igualtat de g\u00e8nere en els mitjans de comunicaci\u00f3 i en els \u00faltims cinc anys s’han vist petites millores i una tend\u00e8ncia cap a la paritat en assumptes i fonts, particularment en les not\u00edcies de r\u00e0dio. Al mateix temps, el ritme del canvi \u00e9s tan lent que es podria parlar d’un estancament, segons un informe de Comunicar Igualtat “.<\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f2, durant 2019 i en plena revolta pol\u00edtica i social a Xile, persisteix “una abs\u00e8ncia de perspectiva de g\u00e8nere i enfocament de drets en l’exercici professional i en la formaci\u00f3 de periodistes; d’una pol\u00edtica d’acc\u00e9s de les dones a la propietat dels mitjans; la representaci\u00f3 de les dones en la presa de decisions editorials, sent desigual, i no hi ha paritat en les redaccions. Continua la desinformaci\u00f3, l’opacitat sobre l’exist\u00e8ncia o no, de pol\u00edtiques d’igualtat a l’interior de mitjans i empreses period\u00edstiques i protocols per denunciar discriminaci\u00f3, assetjament i viol\u00e8ncia de g\u00e8nere cap a dones. A m\u00e9s, va quedar en evid\u00e8ncia que els mitjans no comptaven amb protocols de seguretat i protecci\u00f3 per protegir el treball period\u00edstic i els seus equips, afectant de manera diferenciada a les periodistes dones”.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9, va llan\u00e7ar un av\u00eds davant la detenci\u00f3 d’almenys dues reporteres mentre cobrien les protestes a Santiago. “Es van registrar diverses agressions i fustigacions a la premsa”, mentre hi ha un “Ministeri de la Dona i l’Equitat de G\u00e8nere que mant\u00e9 silenci davant de l’agressi\u00f3 i tortura contra dones periodistes i comunicadores socials, ha manifestat.<\/span><\/p>\n Per a la brasilera Cynthia Mara Miranda<\/strong>, “hi ha molts desafiaments per davant en un pa\u00eds en qu\u00e8 ser dona periodista augmenta di\u00e0riament el risc de viol\u00e8ncia i atacs d’odi”. A m\u00e9s, “al Brasil no hi ha legislaci\u00f3 o pol\u00edtiques orientades a la comunicaci\u00f3 en la perspectiva de g\u00e8nere en els mitjans de comunicaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Respecte del cap\u00edtol J de la Plataforma d’Acci\u00f3 de Beijing, la comunicadora diu que “no hi ha hagut cap progr\u00e9s i avui al Brasil vivim retrocessos diaris en els drets de les dones. Vull emfatitzar en el tema de la viol\u00e8ncia contra les dones periodistes en el seu exercici professional, una pr\u00e0ctica que s’ha convertit en rutina i un gran obstacle per a l’avan\u00e7 de la igualtat de g\u00e8nere en la ind\u00fastria dels mitjans al pa\u00eds. Les periodistes brasileres han bregat amb ofenses sexistes i mis\u00f2gines, el que evidencia que l’Estat brasiler no ha garantit un ambient segur per a elles”.<\/span><\/p>\n A m\u00e9s, “els mitjans de comunicaci\u00f3 no contribueixen a l’avan\u00e7 de la igualtat entre g\u00e8neres i un dels principals problemes \u00e9s el predomini de l’monopoli de les comunicacions que s’est\u00e0 estenent des de l’\u00e8poca de la dictadura militar”, ha afegit.<\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f2, en el periodisme independent “tenim iniciatives auda\u00e7es per adoptar una perspectiva de g\u00e8nere en les not\u00edcies. Tals narratives han ofert altres significats sobre les dones i fins i tot han for\u00e7at els mitjans tradicionals a canviar les seves pr\u00e0ctiques, provocant que s’abordin certs debats. En aquest sentit, la Xarxa Brasilera de Periodistes i Comunicadores amb visi\u00f3 de G\u00e8nere i Ra\u00e7a emergeix amb grans reptes per davant per difondre el debat sobre la democratitzaci\u00f3 de la comunicaci\u00f3 i el periodisme amb perspectiva de g\u00e8nere en un pa\u00eds de gran extensi\u00f3 territorial i diversitat cultural com \u00e9s el Brasil “, va explicar Cynthia Mara Miranda.<\/span><\/p>\n Finalment, durant la seva al\u00b7locuci\u00f3, la comunicadora colombiana Sandra Valoyes Vila<\/strong> es va referir a la viol\u00e8ncia viscuda al seu pa\u00eds durant molts anys i en particular als assassinats de nou periodistes, entre 1987 i 2017. “Les particularitats que s’assumeixen com a dona periodista s’encarnen moltes vegades en abusos, coacci\u00f3 i assetjament sexual, intimidaci\u00f3, ab\u00fas de poder i amenaces basades en la condici\u00f3 de g\u00e8nere “, va afegir.<\/span><\/p>\n I per aconseguir la soluci\u00f3 a aquests problemes, Sandra Valoyes va recomanar “garantir igualtat d’oportunitats per a les dones en els mitjans de comunicaci\u00f3, promoure mitjans lliures d’assetjament i viol\u00e8ncia contra les dones i impulsar una cultura de dones lliureparlats que defensi l’expressi\u00f3 de les dones i la sanci\u00f3 social a les viol\u00e8ncies, aix\u00ed com l’autocura de les dones que reporten en el terreny i al web “.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Fotos: Arxiu AmecoPress.<\/span> \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0\u00a0 \u00a0 Coincideixen connotades periodistes i comunicadores d’Am\u00e8rica i Europa durant el Seminari Web “Acc\u00e9s i participaci\u00f3 de les dones en la ind\u00fastria medi\u00e0tica”, organitzat per la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visi\u00f3 de G\u00e8nere (RIPVG en les seves sigles […]<\/p>\n","protected":false},"author":94,"featured_media":37384,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26629],"tags":[],"class_list":["post-68910","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-p-moviments-socials"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/span><\/p>\n