Una entrevista exclusiva amb la reconeguda antrop\u00f2loga argentina Rita Segato pel Dia Internacional de la Dona. “<\/span>Si les dones continuem pel cam\u00ed que anem, arribarem a canviar la hist\u00f2ria”.<\/span>\u00a0<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u00c9s considerada una de les principals feministes de l’actualitat. \u00c9s antrop\u00f2loga, escriptora i activista. \u00c9s, entre molts altres t\u00edtols, professora em\u00e8rita de la Universitat de Bras\u00edlia. I \u00e9s la que ha inspirat la lletra de ” l’himne feminista”,\u00a0 \u00a0creat pel col\u00b7lectiu Lastesis de Xile.<\/span><\/p>\n \u00c9s tamb\u00e9 una dona que avui admet sentir-se sorpresa, i fins i tot superada, per les demandes dels mitjans de comunicaci\u00f3 de tot el m\u00f3n. Ella, que nom\u00e9s vol temps per seguir escrivint.<\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f2, es presta a el di\u00e0leg de manera senzilla, afable, des de l’habitaci\u00f3 d’un hotel a la prov\u00edncia argentina de Mendoza, la Universitat l’ha honrat amb el doctorat honoris causa.<\/span><\/p>\n De cat\u00e0strofes i noves eres per venir, de feminismes, capitalisme apocal\u00edptic, de pand\u00e8mia, de dones, homes i de molt m\u00e9s parla\u00a0Rita Segato<\/strong> de forma exclusiva amb DW.<\/span><\/p>\n DW<\/strong>: \u00bfEn quin punt es troba avui el moviment de dones a Llatinoam\u00e8rica?<\/strong><\/span><\/p>\n Rita Segato<\/strong>: \u00c9s un gran moment, perqu\u00e8 realment estem davant d’un deteriorament considerable del que entenem per pol\u00edtica, -pol\u00edtica d’Estat, pol\u00edtica de partits, la pol\u00edtica masculina, en el sentit d’una tradici\u00f3 masculina de com es fa la pol\u00edtica-, estem davant el frac\u00e0s d’aquesta pol\u00edtica, que pot donar pas a moments de nou autoritarisme i barb\u00e0rie.<\/span><\/p>\n Les dones, sobretot de forma molt notable a l’Argentina, per\u00f2 tamb\u00e9 en els altres pa\u00efsos, a Xile per exemple, hem fet una pol\u00edtica de mancomunaci\u00f3 molt forta, de presa de l’espai p\u00fablic d’una altra manera, i aix\u00f2 lentament ens est\u00e0 mostrant la for\u00e7a que tenim, la for\u00e7a de cohesi\u00f3 que t\u00e9 el moviment, i mostra com \u00e9s diferent la forma en qu\u00e8 les dones prenem l’espai p\u00fablic, i el que diem en ell, respecte al que han vingut fent els moviments que pertanyen a la hist\u00f2ria de els homes -el sindicat, el partit pol\u00edtic, els diversos moviments socials tradicionals-. Nosaltres hem mostrat la nostra difer\u00e8ncia. Ara ve un llarg moment de reflexi\u00f3.\u00a0<\/span>Perqu\u00e8 jo separo entre dos aspectes, l’aspecte discursiu, d’una banda, en el qual nosaltres, les dones, ens hem fet presents a tot arreu. No hi ha discurs pol\u00edtic, ni medi\u00e0tic, ni literari, en el qual els temes que hem aixecat les dones no es trobin avui presents d’alguna manera. En el camp discursiu nostra vict\u00f2ria \u00e9s notable.<\/span><\/p>\n Per\u00f2, d’altra banda, no hem aconseguit vict\u00f2ries importants en la contenci\u00f3 de la viol\u00e8ncia contra les dones. I no nom\u00e9s no hem aconseguit frenar l’avan\u00e7 de la viol\u00e8ncia contra les dones a Am\u00e8rica Llatina, sin\u00f3 que tampoc hem aconseguit un altipl\u00e0, que els n\u00fameros romanguin iguals.\u00a0<\/span>Hi ha grans vict\u00f2ries, per una banda, i de l’altra, no diria una derrota, per\u00f2 no hem arribat a dest\u00ed. Potser perqu\u00e8 quan arribem a destinaci\u00f3 en aquest segon aspecte, que \u00e9s el de la viol\u00e8ncia, aqu\u00ed, tota la societat canvia, canvia la hist\u00f2ria.\u00a0<\/span>\u00c9s un contrast molt gran,<\/span> i cal reflexionar per qu\u00e8<\/span>.\u00a0<\/span><\/strong><\/p>\n Podria pensar-se que primer t\u00e9 lloc un aspecte i despr\u00e9s l’altre?<\/span><\/strong><\/p>\n Si treballem b\u00e9 en les vict\u00f2ries que tenim al costat de la pres\u00e8ncia en el discurs, si ho reflexionem en profunditat, \u00e9s possible que aconseguim identificar en quin punt i de quina manera es trava el progr\u00e9s cap al benestar de la pau de g\u00e8nere, cap a una pau social general, que necessita que no hi hagi m\u00e9s viol\u00e8ncia de g\u00e8nere. Perqu\u00e8 la viol\u00e8ncia contra les dones, no \u00e9s un problema de les dones, \u00e9s un problema de tota la societat.<\/span><\/p>\n Jo crec en el pensament, en la teoria. Si no hi ha un peu en el camp te\u00f2ric, en la reflexi\u00f3, es comen\u00e7a a caminar en cercles, es d\u00f3na una repetici\u00f3, de clix\u00e9s, programes i formes de comprensi\u00f3. L’activisme sense reflexi\u00f3 d\u00f3na voltes en el mateix lloc.<\/span><\/p>\n De manera que ens falta encara aprofundir la nostra reflexi\u00f3 per entendre per qu\u00e8 no hi ha una incid\u00e8ncia de les vict\u00f2ries en el camp discursiu, en el camp de la contenci\u00f3 de la viol\u00e8ncia.<\/span><\/span><\/p>\n \u00a0Foto: Facebook<\/span><\/p>\n \u00bfPot ser que molts no tinguin intencions reals de canvi?<\/span><\/strong><\/p>\n \u00c9s clar, de vegades nom\u00e9s es tracta de demostrar que es coneix el tema, per\u00f2 s’est\u00e0 actuant. Hi ha les dues coses, de vegades hi ha una tematitzaci\u00f3 en profunditat, i de vegades, \u00e9s simplement perqu\u00e8 el tema sembla estar de moda.<\/span><\/p>\n I on nien les causes d’aquesta viol\u00e8ncia?<\/span><\/strong><\/p>\n Aquest esclat de viol\u00e8ncia masculina t\u00e9 a veure amb la fase econ\u00f2mica que travessem.<\/span><\/p>\n Moltes vegades una forma de explicar-ho \u00e9s \u00abcom les dones han avan\u00e7at molt, llavors els homes reaccionen amb viol\u00e8ncia”. En part, pot ser. Per exemple, en una relaci\u00f3 conjugal, on la dona va creixent i es modifica la relaci\u00f3 de poder, de salari, per exemple, entre el marit i la dona, \u00e9s possible que hi hagi una reacci\u00f3 violenta. Hi ha relats d’aix\u00f2. Alguns homes poden sentir-se, com diem en l’antropologia, emasculats, \u00e9s a dir, disminu\u00efts en la seva masculinitat, perqu\u00e8 la dona t\u00e9 un \u00e8xit m\u00e9s gran en la seva carrera.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha molts feminicidis, i sobretot moltes violacions de carrer, que no s\u00f3n de l’espai dom\u00e8stic, no s\u00f3n de persones que tenen una relaci\u00f3 de parentiu o d’intimitat.<\/span><\/p>\n Jo crec que hi ha un problema amb la masculinitat, i aquest no es deu, almenys en primer lloc, a aquest desequilibri. Perqu\u00e8, a m\u00e9s, les dones no hem avan\u00e7at tant, encara les dones guanyem menys per igual treball. O sigui, no existeix aix\u00f2 que \u00abels homes avui s\u00f3n els servents de les dones”. Les dones treballem igual o m\u00e9s, i vam guanyar menys. La mitjana salarial de les dones en el m\u00f3n \u00e9s molt menor que la dels homes.\u00a0<\/span>D’altra banda, estem molt menys presents que els homes en els alts c\u00e0rrecs, en c\u00e0rrecs de direcci\u00f3 en les empreses, a les universitats.<\/span><\/p>\n Llavors, \u00e9s una lectura problem\u00e0tica i equivocada la de la revenja.<\/span><\/strong><\/p>\n Jo crec que el problema \u00e9s la emasculaci\u00f3 masculina. O sigui, en un m\u00f3n marcat per la senyoria (due\u00f1idad<\/em>), -perqu\u00e8 avui parlar de \u00abdesigualtat” \u00e9s poc, avui hem de parlar de senyoria (due\u00f1idad<\/em>), (Lordship<\/em>\u00a0en angl\u00e8s, se\u00f1or\u00ed<\/em>o en castell\u00e0)-, hi ha com una gran refeudalitzacin de el m\u00f3n, perqu\u00e8 els amos del planeta i els amos de la riquesa, s\u00f3n molt\u00edssims menys en proporci\u00f3. Mai la concentraci\u00f3 va tenir el ritme que t\u00e9 en el present. Llavors, \u00e9s un moment de senyoria (due\u00f1idad<\/em>), i el senyoreig (due\u00f1idad<\/strong>)<\/em> d’alguns homes, porta a la desenyoria (desadue\u00f1amiento)<\/em> d’altres homes. O sigui, els homes estan desenyorejats (desadue\u00f1ados)<\/em>. I “masculinitat” i “asenyorament” (adue\u00f1amiento), s\u00f3n gaireb\u00e9 sin\u00f2nims.<\/span><\/p>\n El patriarcat \u00e9s un ordre d’amos i de sobirania sobre els cossos i sobre els territoris. I les majories masculines han perdut aquesta sobirania, per la mateixa fase del capital que travessem. A aquesta majoria masculina li queda nom\u00e9s la viol\u00e8ncia com a recurs per l’asenyorement (adue\u00f1amiento<\/em>) d’un m\u00f3n, com dic, apoderat per pocs, un m\u00f3n amb pocs patrons. A molts homes nom\u00e9s els queda la viol\u00e8ncia com a recurs de proclamaci\u00f3 de la seva posici\u00f3 masculina.<\/span><\/p>\n \u00c9s un problema del context hist\u00f2ric i econ\u00f2mic pel qual travessem, que jo anomeno \u00abfase apocal\u00edptica del capital”, perqu\u00e8 porta a formes de viol\u00e8ncia tan extremes, i a un menyspreu per la vida tan gran, que veiem la mort arribar com a consigna, com va succeir en els anys 40 de segle passat. Estem a la vora d’una cat\u00e0strofe. Tant ambiental com social.<\/span><\/p>\n Som a la vora d’una cat\u00e0strofe?<\/span><\/strong><\/p>\n Jo ho veig aix\u00ed. La meva lectura de la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere, \u00e9s que \u00e9s un s\u00edmptoma que permet diagnosticar una situaci\u00f3 que \u00e9s social i general. O sigui, la idea que es tracta d’un problema de les dones \u00e9s falsa. Com tamb\u00e9 \u00e9s falsa la idea que les dones som una minoria. El que els passa a les dones, li passa a la societat. Com s’ha separat aix\u00f2? Quin error cognitiu s’ha promogut -i els feminismes l’han acceptat-, per pensar que hi ha problemes que s\u00f3n de les dones? Els problemes de les dones, s\u00f3n problemes de la societat sencera. \u00c9s un drama social general.\u00a0<\/span>Llavors, jo veig la viol\u00e8ncia contra les dones com un senyal que ens d\u00f3na la possibilitat de fer el diagn\u00f2stic d’una \u00e8poca, d’un context molt m\u00e9s ampli.<\/span><\/p>\n I quines s\u00f3n les caracter\u00edstiques d’aquesta cat\u00e0strofe social cap a la qual aniriem?<\/span><\/strong><\/p>\n \u00c9s anar cap a la situaci\u00f3 que veiem en alguns pa\u00efsos llatinoamericans, i tamb\u00e9 a Europa, en qu\u00e8 grups num\u00e8ricament creixents creuen en pol\u00edtiques autorit\u00e0ries de tall feixista.<\/span><\/p>\n \u00c9s una cosa impressionant, impossible, despr\u00e9s de tota la pedagogia antib\u00e8l\u00b7lica, tota la pedagogia antifeixista, a Alemanya mateixa, tota l’educaci\u00f3 que ha intentat mostrar als nens que el nazisme va ser una dictadura, tamb\u00e9 per als alemanys, i, en canvi, la temptaci\u00f3 feixista ha reaparegut en el m\u00f3n, i \u00e9s molt dif\u00edcil entendre per qu\u00e8.<\/span><\/p>\n Jo tinc la meva manera de entendre-ho, que ho compr\u00e8n com una \u00abpol\u00edtica de l’enemic\u00bb, que \u00e9s una pol\u00edtica f\u00e0cil, de seducci\u00f3 cap a un activisme f\u00e0cil, que arriba a grans sectors de la societat que mai es van sentir realment representats per la pol\u00edtica de l’Estat .<\/span><\/p>\n All\u00e0 treu el cap un rancor. El que cal entendre \u00e9s l’origen d’aquest rancor, i veure si hi ha temps encara per tractar-lo.<\/span><\/p>\n Per\u00f2, segons la seva an\u00e0lisi, podria ser que el moviment de dones aconsegueixi una mena de canvi d’era i anem cap a alguna cosa millor, i no necess\u00e0riament cap a aquesta cat\u00e0strofe?<\/span><\/strong><\/p>\n Exactament. Analitzant els fets, jo penso que el moviment feminista est\u00e0 a la vora de travessar la frontera del que he anomenat en el meu llibre \u00abLes estructures fonamentals de la viol\u00e8ncia”, la prehist\u00f2ria patriarcal de la humanitat.<\/span><\/p>\n Nom\u00e9s aix\u00f2 aconsegueix explicar la velocitat i la impaci\u00e8ncia amb qu\u00e8 s’ha plantat la reacci\u00f3 de les esgl\u00e9sies fonamentalistes en tota Am\u00e8rica Llatina. Aquest no \u00e9s un proc\u00e9s espontani de la gent. Perqu\u00e8 una cosa s\u00f3n les persones que busquen en les esgl\u00e9sies de tots els tipus, llenguatges per a la seva espiritualitat: aix\u00f2 \u00e9s leg\u00edtim. Per\u00f2 una altra cosa s\u00f3n els sectors empresarials de les esgl\u00e9sies noves, fonamentalistes, literalistes, d’ultradreta, maniobrant per frenar la transformaci\u00f3 de l’m\u00f3n per l’avan\u00e7 de l’pensament i de l’activisme feminista.<\/span><\/p>\n En termes hist\u00f2rics, vam tenir un moment, despr\u00e9s de la caiguda del mur de Berl\u00edn, en qu\u00e8 va apar\u00e8ixer una altra forma de la pol\u00edtica, el multiculturalisme, que irradia des dels Estats Units i \u00e9s un moviment de distribuci\u00f3, \u00e9s a dir, es divideix el m\u00f3n entre minories i identitats pol\u00edtiques, i es reparteixen recursos i drets. I tot estava b\u00e9, perqu\u00e8 el multiculturalisme en cap moment tocava la usina de l’acumulaci\u00f3-concentraci\u00f3. No tocava els grans principis del capital, de la competitivitat, la productivitat, el c\u00e0lcul de cost-benefici, i l’acumulaci\u00f3-concentraci\u00f3. Simplement distribu\u00efa, i llavors apareixia una elit negra, una elit de dones, una elit de LGBTQI +, una elit ind\u00edgena amer\u00edndia, etc.<\/span><\/p>\n Aix\u00f2 va ser tot post Guerra Freda, i despr\u00e9s de la pol\u00edtica insurgent de la meva generaci\u00f3, amb la seva cr\u00edtica marxista antisist\u00e8mica, entra el gran silenci post Mur, la gran perplexitat. All\u00e0, en aquest silenci, s’instal\u00b7la el multiculturalisme, que proposa repartir entre les minories. El que he anomenat una cr\u00edtica Barbie: una Barbie negra, una Barbie blanca, una Barbie gitana, una Barbie asi\u00e0tica, per\u00f2 els ossets s\u00f3n iguals, les mesures del cos s\u00f3n id\u00e8ntiques, nom\u00e9s canvia la cosm\u00e8tica fenot\u00edpica. El multiculturalisme va ser aix\u00f2.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 ara, alguna cosa passa. Tot d’una, una alarma s’est\u00e9n davant la possibilitat del que jo descric com la fi de la prehist\u00f2ria patriarcal, la fi de l’ordre pol\u00edtic primordial i antiqu\u00edssim, que \u00e9s l’ordre patriarcal.<\/span><\/p>\n I el desmuntament del mandat de masculinitat amena\u00e7a el m\u00f3n dels amos, posa el dit a la nafra en el lloc de reproducci\u00f3 del m\u00f3n de la senyoria (due\u00f1idad<\/em>).<\/span><\/p>\n I llavors veiem, per exemple, que el bisbe Macedo<\/strong>, que \u00e9s el fundador d’una d’aquestes grans seudoiglesias, que \u00e9s l’Esgl\u00e9sia Universal del Regne de D\u00e9u, fa pocs dies va fer un discurs dient que ell a les seves filles no els permet anar a la universitat, perqu\u00e8 \u00abqu\u00e8 passaria en una llar on una dona fos m\u00e9s educada que el marit?”. Em va impressionar molt. Mai el credo cristi\u00e0, i molt menys el credo evang\u00e8lic de les grans esgl\u00e9sies protestants cl\u00e0ssiques, va afirmar\u00a0 que les dones no podien educar-se. Han pres elements d’una cosa que ens havien ensenyat a menysprear, que \u00e9s el discurs fonamentalista isl\u00e0mic, i de sobte, aquest discurs que t\u00e9 un dels seus puntals en un tipus de poder extrem sobre la dona est\u00e0 dins del cristianisme. L’extremisme patriarcal es troba en aquest costat del m\u00f3n. \u00bfNo \u00e9s curi\u00f3s?<\/span><\/p>\n S\u00f3n senyals molt rares. I \u00e9s que jo crec que aquest moviment s’origina en el que es coneix com a think tanks, que identifiquen que el poder s’assenta fortament en la seva primera forma de poder, que \u00e9s el poder dels homes sobre les dones. Si es toca aqu\u00ed, es desequilibra l’ordre de tots els poders. \u00c9s com en el n\u00famero circense de la pir\u00e0mide invertida: si es treu al de baix, cau tot. I l’ordre sobre el qual s’assenten tots els altres ordres desiguals, \u00e9s l’ordre patriarcal, \u00e9s la desigualtat entre homes i dones, entre la posici\u00f3 masculina i la posici\u00f3 femenina.<\/span><\/p>\n Hi ha molts malentesos al voltant del feminisme, veritat?<\/span><\/strong><\/p>\n Hi ha malentesos, i hi ha tamb\u00e9 errors dins del propi feminisme. La meva posici\u00f3 \u00e9s la d’un feminisme plural, divers, on no hi hagi una avantguarda que es col\u00b7loca en una plataforma de superioritat moral, i pugna per controlar el que \u00e9s i no \u00e9s el feminisme, que vol mesurar el m\u00f3n amb una vara moral. Aquest no \u00e9s el meu feminisme. La vara moral sempre va ser de el patriarcat. Nosaltres hem d’inventar una altra forma de transformar el m\u00f3n.<\/span><\/p>\n Pensava en malentesos com, per exemple, el fet d’interpretar el feminisme com una lluita de dones contra homes …<\/span><\/strong><\/p>\n S\u00ed, \u00e9s clar, el feminisme no \u00e9s una guerra entre homes i dones, o entre dones i homes. El feminisme \u00e9s una lluita contra l’ordre pol\u00edtic patriarcal. I lluiten contra aquest ordre pol\u00edtic les dones que no s\u00f3n patriarcals, perqu\u00e8 hi ha dones que s\u00f3n molt patriarcals, com, per exemple, Margaret Thatcher<\/strong>: jo diria que molt diferent de Merke<\/strong>l en el seu estil de govern.<\/span><\/p>\n \u00c9s que perqu\u00e8 una dona sigui feminista necessita fer un treball de consci\u00e8ncia, de reflexi\u00f3 pol\u00edtica i de transformaci\u00f3 de la seva intimitat en tots els nivells. No \u00e9s f\u00e0cil, \u00e9s una transformaci\u00f3 profunda, que exigeix el cultiu d’una sensibilitat especial.<\/span><\/p>\n I hi ha dones que no lluiten contra el patriarcat, a canvi, li donen suport, i el reprodueixen, qui sap, sense adonar-se’n, perqu\u00e8 l’ordre patriarcal \u00e9s hegem\u00f2nic, \u00e9s l’aire que respirem, som com peixets en el mateix aquari, \u00e9s tot el que hem apr\u00e8s, i des d’aqu\u00ed hem anat donant grans passos de consci\u00e8ncia cap al present. Per\u00f2 \u00e9s una lluita contra un sistema pol\u00edtic, el m\u00e9s arcaic de tots, el m\u00e9s durador de tots, molt m\u00e9s que la hist\u00f2ria de les mentalitats, i que acompanya l’esp\u00e8cie des del final del neol\u00edtic probablement, o abans fins i tot. Llavors, aquest ordre pol\u00edtic \u00e9s el sistema que estem intentant descompondre, desconfigurar i desmuntar.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 ho fan molts homes, que lentament es van desmarcant, que van desobeint, i van entenent que \u00e9s un “mal negoci” l’obedi\u00e8ncia al mandat de masculinitat.<\/span><\/p>\n Els homes tamb\u00e9 s\u00f3n v\u00edctimes?<\/span><\/strong><\/p>\n S\u00f3n v\u00edctimes. No voldria ser home ni per un minut de la meva vida realment, ha de ser absolutament espant\u00f3s.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 jo sento que hi ha un canvi. Hi ha una infinitat d’homes que m’ agraeixen pel carrer, que m’escriuen. La desobedi\u00e8ncia al mandat de masculinitat que estem proposant \u00e9s alliberadora per als homes, i molts comencen a entendre-ho.<\/span><\/p>\n Per qu\u00e8 els “conv\u00e9” als homes alliberar-se del mandat de masculinitat?<\/span><\/strong><\/p>\n Perqu\u00e8 les exig\u00e8ncies sobre un nen -que haur\u00e0 de ser home- s\u00f3n tremendes i doloros\u00edssimes. Tot ho haur\u00e0 de demostrar. L’home viu fent examen, per a obtenir, i despr\u00e9s no perdre, el t\u00edtol de masculinitat.<\/span><\/p>\n Com se sent amb la massificaci\u00f3 de les seves tesis, amb el fet d’haver inspirat amb les seves an\u00e0lisis aquesta sort d’himne feminista actual \u00abEl violador ets tu” creat per Lastesis, de Xile?<\/span><\/strong><\/p>\n En un primer moment, sorpresa. En un segon moment, afalagada. I en un tercer moment, he apr\u00e8s alguna cosa gran de Lastesis: elles es van mantenir amb un baix perfil durant molt de temps, \u00e9s admirable. Ara van treure un llibre, per\u00f2 en realitat, han fet aquesta performance que es va propagar, i no vaig veure-hi cap senyal de vedetisme: una gran lli\u00e7\u00f3.<\/span><\/p>\n Pel que fa a la lletra, elles van treure dels meus textos que el violador \u00e9s la figura moral per excel\u00b7l\u00e8ncia, que \u00e9s el m\u00e9s moral de tots els subjectes, que actua moralitzant a la dona violada. Aix\u00f2 es veu en el cas de les violacions dels pacos<\/em>, els carrabiners, o de la policia mexicana. La violaci\u00f3 com una manera de disciplinar, no \u00e9s “indisciplina”, \u00e9s una manera de moralitzar. I aix\u00f2 Lastesis ho van entendre molt b\u00e9, i \u00e9s el que van aportar a la can\u00e7\u00f3.<\/span><\/p>\n I per qu\u00e8 creu que aquesta can\u00e7\u00f3 s’ha popularitzat d’aquesta manera?<\/span><\/strong><\/p>\n Cal entendre que les dones del m\u00f3n tenim metes de felicitat molt diverses, comprensions sobre qu\u00e8 \u00e9s el femen\u00ed i el mascul\u00ed molt diverses, per\u00f2 totes tenim el problema de la viol\u00e8ncia. Perqu\u00e8 la desigualtat \u00e9s viol\u00e8ncia, i g\u00e8nere \u00e9s desigualtat.<\/span><\/p>\n Ara, atenci\u00f3, perqu\u00e8 les formes de viol\u00e8ncia que tenim s\u00f3n diferents tamb\u00e9. Hi ha pobles violadors, com per exemple, els Estats Units. La violaci\u00f3 est\u00e0 molt associada al consum, Estats Units \u00e9s la societat amb la major incid\u00e8ncia de violaci\u00f3 del m\u00f3n al llarg de segle XX. Altres societats, que s\u00f3n tremendament patriarcals i tamb\u00e9 violentes, per exemple, l’islam, no s\u00f3n societats de violaci\u00f3.<\/span><\/p>\n \u00c9s a dir, en la lluita contra la viol\u00e8ncia ens trobem tots els feminismes del m\u00f3n, -blancs, negres i grocs-, per\u00f2 les viol\u00e8ncies s\u00f3n diferents.<\/span><\/p>\n En tots els camps es veu la participaci\u00f3 de la dona: quins s\u00f3n els \u00e8xits de les dones en el camp econ\u00f2mic i empresarial?<\/span><\/strong><\/p>\n S\u00ed, tamb\u00e9 hi ha dones en l’ex\u00e8rcit. Aquest \u00e9s justament un tema que penso tractar en la meva C\u00e0tedra An\u00edbal Quijano<\/strong> del Museu Reina Sofia<\/strong>, en una confer\u00e8ncia que far\u00e9 el novembre. Jo em pregunto si \u00e9s possible un pensament feminista amb una episteme patriarcal, \u00e9s a dir, que a on entrem, en la pol\u00edtica, en els negocis, no ho fem amb les mateixes metes, estils d’actuaci\u00f3 i pr\u00e0ctiques amb qu\u00e8 entren els homes. Que en l’espai que entrem, fem una difer\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n Quina creu que \u00e9s la rellev\u00e0ncia de l’aprovaci\u00f3 de l’avortament legal a l’Argentina?<\/span><\/strong><\/p>\n \u00c9s una gran vict\u00f2ria. Ara, a fer-lo complir, perqu\u00e8 hi ha el problema de l’objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia. Jo accepto que alguns metges realment tenen una fe religiosa i una idea sobre la vida, que els porta a l’objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia, per\u00f2 la quantitat de metges, a mi em fa sospitar. La classe m\u00e8dica va massivament cap a l’objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia. El que passa \u00e9s que ser “abortero” \u00e9s una caiguda en el prestigi, i per als que han entrat a la carrera m\u00e8dica a la recerca d’una posici\u00f3 de prestigi en la societat (el que avui ja \u00e9s molt relatiu), \u00abcaure” de metge a \u00ababortero”, \u00e9s fer marxa enrere en l’ambici\u00f3 de la vida d’una pobra gent que buscava merament un ascens social. Conec alguns casos que m’han fet dubtar que l'”objecci\u00f3” en molts casos no \u00e9s tant de consci\u00e8ncia com d’inter\u00e8s.<\/span><\/p>\n Foto portada: Oncuba<\/span><\/p>\n *Deutsche Welle (DW)\u00a0es la cadena d’ Alemanya per a l’estranger<\/span><\/span><\/p>\n \n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Per Redacci\u00f3 DW. DiarioDigital\u00a0 Una entrevista exclusiva amb la reconeguda antrop\u00f2loga argentina Rita Segato pel Dia Internacional de la Dona. “Si les dones continuem pel cam\u00ed que anem, arribarem a canviar la hist\u00f2ria”.\u00a0<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":37356,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26726],"tags":[],"class_list":["post-68884","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dones-del-mon"],"yoast_head":"\n![\"Facebook\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Facebook.jpg\")
<\/span><\/p>\n