\n
\n
Per Consuelo Aguilar. Diario Feminista<\/p>\n
L’11 de febrer es va celebrar el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ci\u00e8ncia, proclamat el 2015 per l’Assemblea General de les Nacions Unides.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n L’ONU ja ha assenyalat que la pand\u00e8mia ha tingut un important impacte negatiu en les dones cient\u00edfiques. Menys de el 30 per cent dels investigadors arreu del m\u00f3n s\u00f3n dones. Segons dades de la UNESCO (entre 2014 i 2016), nom\u00e9s al voltant del 30% de totes les estudiants escullen estudis superiors dins el camp de les ci\u00e8ncies, la tecnologia, l’enginyeria i matem\u00e0tiques (STEM). A tot el m\u00f3n, la matr\u00edcula d’estudiants femenines en el camp de la tecnologia de la informaci\u00f3 i les comunicacions (TIC) suposa un 3%; en ci\u00e8ncies naturals, matem\u00e0tiques i estad\u00edstica, un 5%, i el 8% en enginyeria, manufactura i construcci\u00f3.<\/span><\/p>\n La bretxa de g\u00e8nere persisteix. En desxifrar el codi: l’educaci\u00f3 de les nenes i les dones en ci\u00e8ncies, tecnologia, enginyeria i matem\u00e0tiques (STEM) (2019) s’assenyala que nom\u00e9s el 28% el personal investigador a tot el m\u00f3n correspon a dones. Noem\u00ed L\u00f3pez<\/strong> assenyala els dos fen\u00f2mens concurrents: el conegut com “sostre de vidre” (conforme s’ascendeix en els llocs de poder, el nombre de dones decreix) i el “leaky pipeline” o “la canonada que degota” (explica per qu\u00e8 les dones desapareixen poc a poc de les carreres cient\u00edfiques a les que accedeixen, lligat a l’anterior).<\/span><\/p>\n El 2017 un article de Lin Bian<\/strong>, Sarah-Jane Leslie<\/strong> i Andrei Cim<\/strong>pian, publicat a Science, va mostrar que els estereotips de g\u00e8nere sobre la capacitat intel\u00b7lectual sorgeixen als sis anys i les nenes aprenen a subestimar. En molts pa\u00efsos coincideix amb l’inici de l’educaci\u00f3 obligat\u00f2ria. Les evid\u00e8ncies cient\u00edfiques que es publiquen ajuden a q\u00fcestionar i a transformar la realitat. Aquest article apareix citat en el documental This changes everything “(2018), Aix\u00f2 ho canvia tot, dirigit per Tom Donahue<\/strong> en associaci\u00f3 amb el Geena Davies Institute of Gender in mitjana, entre d’altres. L’Institut defensa “si ella ho pot veure, ho pot ser”.<\/span><\/p>\n S\u00f3n necessaris aquests models d’identificaci\u00f3 per a les nenes, perqu\u00e8 en el total de pel\u00b7l\u00edcules de Hollywood que es van filmar en 2019, amb tota la seva repercussi\u00f3 mundial, la representaci\u00f3 d’actrius en l’elenc era del 27’9% en les pel\u00b7l\u00edcules d’acci\u00f3 i aventura, el 33’3% en les d’animaci\u00f3 i del 38’7% en les com\u00e8dies. En els \u00faltims 13 anys el percentatge de directores \u00e9s del 4’8%. La proporci\u00f3 \u00e9s de 20 directors per 1 directora, segons l’estudi de la fundaci\u00f3 Annenberg<\/strong> per a la Inclusi\u00f3, un grup d’estudi multidisciplinari en el camp de la investigaci\u00f3 d’humanitats de la Universitat de Carolina de Sud. El Oscar a la millor direcci\u00f3 nom\u00e9s s’ha concedit a una directora, Kathryn Bigelow<\/strong> el 2010.<\/span><\/p>\n Per aix\u00f2 moltes actrius com Reese Witherspoonse<\/strong> esdevenen productores. I exigeixen iguals salaris que els actors. En This changes everything es mostra que a el principi, amb el cinema mut, hi havia moltes directores a Hollywood. L’androcentrisme les ha anat apartant, perqu\u00e8 s\u00f3n cercles de poder mascul\u00ed que fan que es contracti per dirigir determinats projectes a homes i no a dones.<\/span><\/p>\n La representaci\u00f3 en la percepci\u00f3 que tenen de si mateixes les nenes i les adolescents tamb\u00e9 la va plantejar en el nostre context la directora Chus Guti\u00e9rrez<\/strong> en el seu documental Rol & Rol (2020) mostrant la necessitat de m\u00e9s mirades, m\u00e9s diversitat, perqu\u00e8 “a tot el m\u00f3n les dones no arriben a realitzar el 10% de les imatges que veiem. El 90% de les hist\u00f2ries que ens commouen estan narrades per homes”.\u00a0<\/span><\/p>\n El cinema ens ajuda a descobrir altres referents com, per exemple, Hidden Figures<\/strong> (2016) dirigida per Theodore Melfi<\/strong> basada en el llibre de Margot Lee Shetterly<\/strong>, una hist\u00f2ria de quatre dones matem\u00e0tiques afroamericanes de la NASA –Dorothy Vaughan<\/strong>, Mary Jackson<\/strong>, Katherine Johnson <\/strong>i Christine Darden–<\/em><\/strong> en l’avantguarda del moviment feminista i de drets civils. Existeixen molt\u00edssimes m\u00e9s pel\u00b7l\u00edcules i documentals que ens poden apropar a altres referents de dones cient\u00edfiques.<\/span><\/p>\n I tamb\u00e9 recursos per utilitzar en educaci\u00f3 com la s\u00e8rie d’animaci\u00f3 “La dona a la ci\u00e8ncia”, del Museu de Ci\u00e8ncies de la Universitat de Navarra, creada amb l’objectiu d’acabar amb aquest handicap de la manca de referents femenins cient\u00edfics, una de les limitacions perqu\u00e8 m\u00e9s nenes vulguin seguir una carrera cient\u00edfica. O el projecte. #ChicasInTech de la Fundaci\u00f3 Esplai de Vallecas, amb suport de Women in Games Espanya (WIGES), un videojoc per a visibilitzar les dones que s\u00f3n referents en els \u00e0mbits de la tecnologia i de la ci\u00e8ncia que anima les nenes i adolescents a un futur en aquest context. Tamb\u00e9 altres recursos com el c\u00f2mic Cient\u00edfiques, de la Universitat de Sevilla; jocs de cartes com Herst\u00f3ricas pioneres; o jocs de taula, i fins i tot variants de jocs coneguts per visibilitzar les dones en diversos camps.<\/span><\/p>\n Les biblioteques d’aula s\u00f3n un lloc important de visibilitzaci\u00f3. Hi llibres d’informaci\u00f3 o coneixement adre\u00e7ats a nenes i nens, per apropar-nos a dones cient\u00edfiques com, per exemple, els llibres sobre Ada Lovelace<\/strong>: Les idees d’Ada, de Fiona Robinson<\/strong>, (2017), Ada Lovelace, de M\u00aa Isabel S\u00e1nchez Vegara<\/strong> i Zafouko Yamamoto (2017) i Ada Lovelace<\/strong>. Desxifra el codifica, de Nenes rebels (2020). Sobre Hedy Lama<\/strong>rr: Hedy, d’Itziar<\/strong> Miranda<\/strong> i Jorge Miranda<\/strong> (2017). Sobre Dian Fossey: Dian Fossey<\/strong>, de M\u00aa Isabel S\u00e1nchez<\/strong> (2017). Sobre Maria Salomea Skodowska-Curie: Marie Curie, de Valeria Edelsztein<\/strong> (2019), Marie Curie, d’Isabel S\u00e1nchez<\/strong> (2016), Marie Curie. Al pa\u00eds de la ci\u00e8ncia, d’Ir\u00e8ne Cohen<\/strong>–Janca <\/strong>i Claudia Palmarucci<\/strong> (2020). O sobre Jane Goodall<\/strong>: Jo, Jane, de Patrick McDonnell<\/strong> (2015) …<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 llibres que es poden utilitzar en projectes sobre dones cient\u00edfiques com superdones, superinventoras: idees brillants que van transformar la nostra vida, de Sandra Uve<\/strong> (2018), Les noies s\u00f3n de ci\u00e8ncies. 25 cient\u00edfiques que van canviar el m\u00f3n, d’Irene Civico<\/strong> i Sergio Parra<\/strong> (2018) o Elles s\u00f3n de ci\u00e8ncies. Hist\u00f2ries, passions i somnis de 15 cient\u00edfiques, de Vichi de Marchi<\/strong> (2018). A m\u00e9s d’aquests llibres d’informaci\u00f3, tamb\u00e9 tenim llibres de literatura com els c\u00f2mics Marie Curie: l’activitat de l’r\u00e0dio, de Jordi Bayarri<\/strong> (2014) o Marie Curie, d‘Alice Milani<\/strong> (2019).<\/span><\/p>\n I els llibres de la campanya “No more Matildas” (2021), iniciada per l’Associaci\u00f3 de Dones Investigadores i Tecn\u00f2logues (AMIT). Tres llibres en qu\u00e8 es recrea com haurien estat les vides d’Einstein<\/strong>, Fleming<\/strong> i Schor\u00f6dinger<\/strong> si haguessin nascut dones. Amb textos de N\u00f6el Lang<\/strong> i il\u00b7lustracions de Rodrigo Garc\u00eda Llorca<\/strong>.<\/span><\/p>\n S\u00f3n una petita mostra de tots els recursos que podem utilitzar.<\/span><\/p>\n Recordem que el 2013 es va presentar la investigaci\u00f3 de la Universitat de Val\u00e8ncia “Les dones en els continguts de l’ESO” que va revelar que nom\u00e9s hi havia un 7’5% de referents culturals i cient\u00edfics femenins en els llibres de text de l’ESO. Es van analitzar 109 manuals de tres editorials en totes les assignatures dels quatre cursos de l’ESO i es va mostrar l’escassa pres\u00e8ncia de dones, la seva pr\u00e0ctica exclusi\u00f3 de la visi\u00f3 de m\u00f3n que es trasllada des de l’ensenyament i, conseq\u00fcentment, la manca de rigor en els continguts acad\u00e8mics.<\/span><\/p>\n Tampoc hem d’oblidar que les dones han publicat menys sobre la pand\u00e8mia. Entre les raons hi ha la desigualtat en la conciliaci\u00f3 i en la distribuci\u00f3 del lideratge investigador. No obstant aix\u00f2, segons el CSIC, a Espanya, contra la tend\u00e8ncia dominant, les dones han guanyat pes en els grans projectes vinculats al Covid-19 perqu\u00e8 dels 25 projectes seleccionats, 13 estan liderats o codirigits per dones.<\/span><\/p>\n No hem tampoc d’oblidar que en les ci\u00e8ncies humanes i socials tamb\u00e9 hi ha investigaci\u00f3 i investigadores. Investigaci\u00f3 al servei de la millora de la societat civil.<\/span><\/p>\n \u00c9s necess\u00e0ria la pres\u00e8ncia de referents de dones cient\u00edfiques a les aules. I en el dia a dia de la ci\u00e8ncia urgeix acabar amb la bretxa de g\u00e8nere. S\u00f3n necessitats reals. De les dones. De l’educaci\u00f3 de tota la ciutadania.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Per Consuelo Aguilar. Diario Feminista L’11 de febrer es va celebrar el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ci\u00e8ncia, proclamat el 2015 per l’Assemblea General de les Nacions Unides.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":37263,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26587],"tags":[],"class_list":["post-68791","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-recerca"],"yoast_head":"\n