Per Redacci\u00f3 Semlac<\/p>\n
\n
Cada vegada es pot trobar m\u00e9s informaci\u00f3 sobre els anomenats festejos “t\u00f2xics” i especialistes alerten que, sovint, les persones que estan immerses en aquest tipus de relacions amoroses no s\u00f3n capaces de adonar-se que estan vivint situacions d’ab\u00fas.<\/strong><\/span><\/p>\n <\/p>\n L’amor, o simplement el mite de l’amor rom\u00e0ntic, ajuden a naturalitzar aquestes actituds. Com identificar un festeig t\u00f2xic? Com prevenir-lo? No a la Viol\u00e8ncia va convidar a reflexionar sobre el tema a la soci\u00f2loga Magela Romero<\/strong>, la periodista Rachel Morales<\/strong> i la comunicadora Kenya M\u00e9ndez<\/strong>.<\/span><\/p>\n Es parla molt de el mite de l’amor rom\u00e0ntic i la c\u00e0rrega de viol\u00e8ncia simb\u00f2lica que amaga. Consideres que hi ha festejos t\u00f2xics? Com es manifesten?<\/span><\/strong><\/p>\n Magela Romero<\/strong>: Existeixen i es poden veure en l’\u00fas que fan no poques parelles joves de les noves tecnologies com a eines per al control, per a la permanent vigil\u00e0ncia de com es fan servir els espais, les xarxes, de quin tipus d’amistats tenen, de com es controlen les relacions, per exemple, en la coexist\u00e8ncia de tots dos integrants de la parella en els mateixos grups de WhatsApp; en la manera tamb\u00e9 en qu\u00e8 les parelles controlen els seus temps, els seus espais de socialitzaci\u00f3 o les seves din\u00e0miques. De la mateixa manera es pot veure com moltes vegades els nuvis controlen les maneres en qu\u00e8 es vesteixen les noies. I tot aix\u00f2 matisat pel que suposadament \u00e9s una prova d’amor, que s’exigeix en termes de confian\u00e7a, fidelitat i obedi\u00e8ncia en aquestes relacions de parella. Tamb\u00e9 com a “prova d’amor” solen exigir pr\u00e0ctiques que moltes vegades no es comparteixen en termes d’interessos per les dues parts de la parella, per\u00f2 que, segons aquests models que imposa el mite de l’amor rom\u00e0ntic, s’ofereixen a canvi de guanyar aquesta estabilitat i amor plat\u00f2nic que es somia, quan en realitat es tracta d’un amor que a poc a poc afecta, sobretot a les dones, en termes de benestar i desenvolupament emocional i f\u00edsic, per\u00f2 tamb\u00e9 econ\u00f2mic.<\/span><\/p>\n \u00c9s important ressaltar que el mite de l’amor rom\u00e0ntic ha estat marcat amb el desplegament de la globalitzaci\u00f3 i l’acc\u00e9s a les noves tecnologies. La joventut beu, en major mesura, dels models d’amor que els venen les novel\u00b7les, s\u00e8ries, documentals i no tant dels possibles patrons que puguin aportar mares apoderades o revistes impreses serioses, per exemple, i aix\u00f2 \u00e9s molt perill\u00f3s. Aqu\u00ed tamb\u00e9 entra el fenomen dels anomenats influencers, molt donats a reproduir patrons tradicionals, no nom\u00e9s de realitzaci\u00f3 individual, sin\u00f3 de relaci\u00f3 de parella: noies que han d’aprendre a maquillar-se per lluir boniques i no a conrear el seu intel\u00b7lecte per gaudir d’una parella intel\u00b7ligent que estigui a la seva altura, per exemple.<\/span><\/p>\n Rachel Morale<\/strong>s: S\u00ed existeixen. Des de la meva experi\u00e8ncia, els festejos t\u00f2xics parteixen de les inseguretats i, sobretot, des del desconeixement o aprenentatges tergiversats. Des que som nenes i nens, per tots els canals ens arriben els senyals de que per estimar cal posseir i, llavors, ens ensenyen el joc de rols de l’dominat i el dominant. Ens diuen que sense gelosia no hi ha amor o que necessitem un home per a la nostra protecci\u00f3. Es torna acceptat que l’altre ens digui com vestir-nos i a on anar, perqu\u00e8 d’aquesta manera “ens cuida”.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 hi ha la prohibici\u00f3 a sortir soles amb les amigues o amics i les peticions de deixar de relacionar-nos amb persones que ja es trobaven en les nostres vides. Apareixen les revisions al nostre cel\u00b7lular i a les publicacions en xarxes socials i les mol\u00e8sties per un “m’encanta” o per un comentari en els nostres murs. Per a mi aquestes s\u00f3n les mostres m\u00e9s evidents, comuns, visibilitzades i, fins i tot, consentides d’una relaci\u00f3 totalment t\u00f2xica.<\/span><\/p>\n La persona ha de ser capa\u00e7 de recon\u00e8ixer aquestes actituds per sortir del cicle de viol\u00e8ncia i baixada emocional que, definitivament, generen. La idea absurda que per estar complets necessitem trobar la nostra mitja taronja justifica molts d’aquests patrons de conducta, per la por de no ser feli\u00e7os mai si deixem anar la persona que, suposadament, ens completa. Aquesta persona, a m\u00e9s, sovint ens fa part\u00edcips de xantatges emocionals, per exemple, quan llegim frases com: no puc viure sense tu, si em deixes em moro, sense tu no s\u00f3c el mateix o la mateixa.<\/span><\/p>\n Kenya M\u00e9ndez<\/strong>: En realitat crec que s\u00f3n m\u00e9s freq\u00fcents del que podem notar quotidianament. Les relacions de parella tenen una dosi alta d’intimitat i aix\u00f2 \u00e9s, a m\u00e9s, un precepte assumit socialment. Aquesta intimitat impedeix que trets fonamentals de la relaci\u00f3 de parella siguin visibles per a alg\u00fa que est\u00e0 fora, tot i que hi\u00a0 estigui a prop. No obstant aix\u00f2, sempre hi ha frases, excuses, moments grupals que activen alarmes per als que ens q\u00fcestionem aquests comportaments.<\/span><\/p>\n Crec que les principals manifestacions estan associades al control de les relacions socials de les persones. Quan, per qu\u00e8 i amb qui vam sortir?, per qu\u00e8 sortir sola \/ o si tens parella? s\u00f3n preguntes freq\u00fcents que mostren l’abs\u00e8ncia de llibertats i autonomia a moltes relacions de parella. Ara, les TIC han afegit color a aquest panorama i agafa cada vegada m\u00e9s for\u00e7a el CiberControl: la revisi\u00f3 de dispositius m\u00f2bils i tecnol\u00f2gics, les contrasenyes compartides, la sol\u00b7licitud d’explicacions sobre publicacions, seguidors i hores dedicades a xat.\u00a0<\/span>Sense dubte, es tracta d’un fenomen que creix en complexitat en el context i els nous codis que estan determinant el desenvolupament de les relacions de parella actuals.<\/span><\/p>\n \n Creus que entre joves i adolescents a Cuba es manifesten aquests tipus de festejos? Com i per qu\u00e8 ocorren?<\/span><\/strong><\/p>\n MR: A Cuba tamb\u00e9 existeixen, per descomptat, i es manifesten en parelles de joves que s’ancoren en models tradicionals -matizats o modernitzats ara per l’\u00fas de les noves tecnologies-, per\u00f2 en els quals es poden albirar pr\u00e0ctiques violentes que comporten la repressi\u00f3 de llibertats, sobretot per a les dones i noies joves. I aix\u00f2 passa perqu\u00e8, moltes vegades, aquestes noies estan pensant en contes de fades on sempre hi ha una princesa esperant un pr\u00edncep salvador; en els quals es va naturalitzant que elles depenen d’aquest home valent, d’aquest home fort que lel hi expressar\u00e0 el seu amor en aquestes, diguem, manifestacions molt rom\u00e0ntiques, com poden ser el pet\u00f3, l’abra\u00e7ada, una serenata, una can\u00e7\u00f3; per\u00f2 tamb\u00e9 en altres m\u00e9s relacionades amb el control. Igualment, anem veient que amb la modernitat tamb\u00e9 es van manifestant altres espais de socialitzaci\u00f3, com les novel\u00b7les, molt seguides per la joventut; els espais humor\u00edstics; revistes destinades per a joves, on les noies es converteixen en objecte sexual, en les “delicades”, en les que estan pensant nom\u00e9s en el pr\u00edncep que les “salva”. Aix\u00f2 tamb\u00e9 genera models de relaci\u00f3 en els quals ells s\u00f3n els salvadors, els que tenen “la potestat” de salvar, per\u00f2 tamb\u00e9 de controlar, vigilar o de castigar quan la noia, per exemple, fa servir robes que per a ells no siguin les adequades o es relaciona amb persones que no els agrada.<\/span><\/p>\n Aqu\u00ed, com en altres pa\u00efsos, hi ha joves que viuen relacions t\u00f2xiques i aix\u00f2 t\u00e9 a veure molt amb la manera en qu\u00e8 et relaciones i idealitzes aquesta relaci\u00f3, que aspiren sigui perfecta o semblant al que tradicionalment s’ha considerat el model ideal de festeig rom\u00e0ntic. En aquest romanticisme es tanquen pr\u00e0ctiques violentes, com l’excessiu control, la gelosia o la naturalitzaci\u00f3 de pr\u00e0ctiques molt violentes, que generen malestar. \u00c9s important apuntar que, tamb\u00e9n a Cuba, aquestes formes de control, aquests amors t\u00f2xics, s’han anat transformant amb l’aparici\u00f3 de les noves tecnologies, de l’\u00fas de xarxes socials com Facebook, per\u00f2 tamb\u00e9 d’espais com WhatsApp, que s’han convertit en noves mecanismes per controlar a la parella.<\/span><\/p>\n RM: En l’adolesc\u00e8ncia \u00e9s molt dif\u00edcil no passar per relacions d’aquest tipus. Les maneres m\u00e9s comuns de l’aprenentatge s\u00f3n: els nostres propis errors i imitar el que veiem, conscient o inconscientment. En primer lloc, vivim en una societat masclista que avala les actituds controladores com una forma d’estimar i, per tant, aquest \u00e9s l’algoritme que ens traspassa. A m\u00e9s, els mitjans de comunicaci\u00f3 i les ind\u00fastries culturals s\u00f3n portadors d’una elevad\u00edssima c\u00e0rrega de viol\u00e8ncia simb\u00f2lica que camufla i legitima aquestes creences i relacions de poder, de manera que sense adonar-nos reprodu\u00efm els mateixos patrons.<\/span><\/p>\n En segon lloc, perqu\u00e8 quan som adolescents estem en proc\u00e9s de canvis i reconeixements, ens falta confian\u00e7a, tenim complexos i aquests elements s\u00f3n benes que ens impedeixen adonar-nos que estem en una relaci\u00f3 t\u00f2xica i, per altres, equivocada. Lamentablement, de vegades ens tornem adults amb aquestes mateixes incapacitats, perqu\u00e8 ens falta educaci\u00f3 emocional que forgi les maneres d’aprendre a estimar-nos i a sentir amor propi, abans de l’amor per alg\u00fa m\u00e9s.\u00a0<\/span><\/p>\n KM<\/strong>:\u00a0\u00c9s notable que una bona part de les nostres joventuts aposten per un enfocament de drets ampl\u00edssim, espectre en el qual cadasc\u00fa va trobant el seu lloc. Aix\u00f2 \u00e9s, sens dubte, una bona not\u00edcia. Per\u00f2 aquest tipus de festejos es troba entre nosaltres. Hi \u00e9s entre les meves amistats, entre els meus estudiants, entre adolescents amb els que he compartit i apr\u00e8s en molt\u00edssims tallers. Tinc un exemple ben recent, que em va treure la son durant algunes nits. Vaig estar coordinant un taller virtual sobre assetjament i viol\u00e8ncia de g\u00e8nere amb adolescents. El grup era heterogeni per molts motius i els debats van ser molt profunds, tenint en compte les edats dels i les participants. Gaireb\u00e9 a la fi, una de les adolescents, d’uns 16 anys, va compartir amb el grup una experi\u00e8ncia de CiberControl per part del seu xicot. Va ser interpel\u00b7lada pels seus companys i companyes i la seva resposta va ser: “Ja ho s\u00e9, per\u00f2 m’estima i per aix\u00f2 ho deixo passar”. Ja port\u00e0vem dies de reflexi\u00f3, aix\u00ed que el meu aprenentatge d’aquest moment va ser que aquest tema ha de ser una prioritat educativa sistem\u00e0tica. Deconstruir-nos no \u00e9s tasca nom\u00e9s per a un taller, ni tan sols per a diversos.<\/span><\/p>\n \n Qu\u00e8 recomanaria per prevenir i evitar aquest tipus de relacions?<\/span><\/strong><\/p>\n MR<\/strong>: Crec que un dels aspectes m\u00e9s importants t\u00e9 a veure amb la visibilitzaci\u00f3 dels costos que pot tenir aquest tipus de relacions per a les noies joves, per\u00f2 tamb\u00e9 per als nuvis que igualment funcionen sota aquests models. Un altre aspecte \u00e9s la socialitzaci\u00f3 de patrons de relacions de respecte i equitat, que siguin les bases principals que moguin les relacions de parella. Igual, es necessita un maneig adequat de qu\u00e8 \u00e9s el que es socialitza, com es comparteixen les not\u00edcies, quin tipus espais es generen per al debat d’aquests temes a la televisi\u00f3; vetllar perqu\u00e8 no es reprodueixin els patrons que condueixen a aquest tipus d’amor rom\u00e0ntic que, a la fi, afecta bastant als que ho intenten aplicar, de vegades descontextualitzadament i prenent com a pretext aquests ideals de romanticisme per imposar voluntats.<\/span><\/p>\n Crec que tamb\u00e9 una cosa molt important t\u00e9 a veure amb l’educaci\u00f3, des d’on podem oferir tamb\u00e9 alternatives que capacitin i entrenin en la consolidaci\u00f3 de relacions m\u00e9s equitatives i democr\u00e0tiques, no solament de festeig, sin\u00f3 tamb\u00e9 personals, familiars, en qu\u00e8 es respecte la dignitat, la integritat i en les que se’ls obri a les persones la possibilitat de desenvolupar-se i auto realitzar-se en les diferents esferes de la vida. Aix\u00f2 passa per la sensibilitzaci\u00f3, per la feina que cal fer des dels mitjans de comunicaci\u00f3 i diferents ens de socialitzaci\u00f3. En aquest sentit, summe la possibilitat de pensar la socialitzaci\u00f3 des dels espais de consum de divers tipus, explicant els avantatges d’una relaci\u00f3 que, basada en el respecte, promogui l’equitat.<\/span><\/p>\n RM<\/strong>: Penso que per prevenir relacions t\u00f2xiques el primer \u00e9s tenir confian\u00e7a i estar segur d’un mateix. Crec que les persones a vegades tenen por de parlar d’amor propi, perqu\u00e8 no volen ser cridades egoistes o el confonen amb narcisisme; per\u00f2, aix\u00f2 no t\u00e9 res a veure. L’amor propi es basa en el coneixement que una persona tingui de si mateixa, de qui \u00e9s, qu\u00e8 necessita i quines s\u00f3n les formes en qu\u00e8 ho aconseguir\u00e0. \u00c9s a dir, l’amor propi anteposa les nostres necessitats als desitjos dels altres, mentre l’egoisme anteposa els desitjos a les necessitats de l’altre; per tant, una bona manera d’evitar estar o romandre en una relaci\u00f3 t\u00f2xica \u00e9s identificar les difer\u00e8ncies entre les dues definicions i entendre que la parella ha de ser un company i no un cap.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 considero que una bona ajuda \u00e9s l’educaci\u00f3 emocional, que cada dia \u00e9s una assignatura m\u00e9s necess\u00e0ria, per\u00f2 encara pendent. Aix\u00f2 ens permetr\u00e0 comunicar-nos, ser capa\u00e7os de dir com ens sentim i identificar les nostres\u00a0<\/span>emocions; a major pr\u00e0ctica, m\u00e9s f\u00e0cil es torna. I, finalment, no deixar d’estudiar per distingir quins s\u00f3n aquests patrons que ens inclouen en el cicle de la viol\u00e8ncia masclista i de la qual no s’escapa ning\u00fa, perqu\u00e8 hem nascut en la societat del patriarcat. La deconstrucci\u00f3 dels patrons apresos i confiscats \u00e9s una tasca di\u00e0ria i gegantina que fa que hi haguem de posar de la nostra part.<\/span><\/p>\n KM<\/strong>: La meva opini\u00f3 \u00e9s que cal enfortir aquests temes des de processos educatius formals (sistema d’ensenyament general) i no formals (tallers, projectes, intercanvis). D’altra banda, i ja des d’una perspectiva personal, crec que l’enquadrament \u00e9s fonamental per a les nostres relacions de parella: posar en clar com volem viure aquestes relacions, qu\u00e8 \u00e9s all\u00f2 no negociable i quins s\u00f3n els principis d’aix\u00f2 que busca ser una felicitat per ambd\u00f3s.<\/span><\/p>\n El respecte a l’autonomia, els temps, les relacions socials i la capacitat de l’altra persona per ser, decidir, i fer.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Per Redacci\u00f3 Semlac Cada vegada es pot trobar m\u00e9s informaci\u00f3 sobre els anomenats festejos “t\u00f2xics” i especialistes alerten que, sovint, les persones que estan immerses en aquest tipus de relacions amoroses no s\u00f3n capaces de adonar-se que estan vivint situacions […]<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":37232,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26726],"tags":[],"class_list":["post-68671","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dones-del-mon"],"yoast_head":"\n