<\/p>\n
\u00a0<\/p>\n
Com sorgeix Cat\u00e0rsia?<\/span><\/strong> Fa 3 anys, arran d’una activitat de teatre, ens vam con\u00e8ixer tres de les integrants actuals. Vam poder xerrar de les coses que ens preocupaven i vam poder compartir certes viv\u00e8ncies que, fins aquell moment, cap de nosaltres mai hav\u00edem compartit amb ning\u00fa, ni tan sols amb els nostres cercles m\u00e9s propers. Com a dones joves i asi\u00e0tiques descendents ens vam adonar de totes les experi\u00e8ncies comunes que ens travessaven i vam pensar en auto organitzar-nos per reflexionar, aprendre i visibilitzar els diferents eixos d’opressi\u00f3 amb els que lidiem a diari com el racisme, el colonialisme i el patriarcat, amb l’\u00e0nim tamb\u00e9 d’arribar a m\u00e9s persones que busquessin espais on poder parlar-ne, compartir i passar a l’acci\u00f3. <\/span><\/p>\n A base de quedades obertes i de tenir m\u00e9s visibilitat \u00e9s que vam anar coneixent a les altres companyes que avui en dia formen Cat\u00e0rsia.<\/span> \u00a0<\/p>\n Quines activitats feu?<\/span><\/strong> Nosaltres ens definim com una col\u00b7lectiva art\u00edstica-pol\u00edtica que t\u00e9 com a objectiu visibilitzar i assenyalar el racisme que vivim les persones asi\u00e0tiques o asi\u00e0tiques descendents, i fer arribar les nostres reflexions a les noves generacions, que pensem s\u00f3n amb qui s’ha de treballar priorit\u00e0riament per poder aconseguir una transformaci\u00f3 social. Una de les principals eines que fem servir \u00e9s el Teatre-F\u00f2rum, amb la pe\u00e7a \u00ab8M-Feminisme interseccional?\u00bb on abordem situacions de la nostra quotidianitat on conflueixen els eixos del racisme, el patriarcat i la classe. Portem ja uns dos anys movent-la per teatres, centres c\u00edvics i instituts.<\/span> A banda del teatre, participem en formacions, xerrades i tallers. Aquest any ens estem centrant en el \u00abFuriasia: festival d’arts esc\u00e8niques de les di\u00e0spores asi\u00e0tiques\u00bb, festival que organitzem per celebrar els 3 anys de cam\u00ed que portem juntes. Des del febrer al juny farem diverses activitats, com per exemple, de cinef\u00f2rum, amb el documental on hi vam participar que es diu \u00abDescendents\u00bb, de la productora SICOM. Tamb\u00e9 un taller d’escriptura creativa dirigida a dones racialitzades no blanques, un taller de Baybayin (escriptura precolonial filipina), tallers de cuina amb perspectiva decolonial, conversatoris amb di\u00e0spores asi\u00e0tiques d’altres parts del m\u00f3n, etc…que acabaran al juliol amb una cloenda de dos dies de festa amb diverses peces de teatre, m\u00fasica en directe, voguing, poesia, etc. \u00c9s el primer festival, al menys a nivell estatal, protagonitzat \u00edntegrament (incl\u00f2s l’equip t\u00e8cnic) per artistes locals i d’origen asi\u00e0tic. Tota la programaci\u00f3 est\u00e0 pensada amb propostes que q\u00fcestionen l’imaginari racista, colonial i patriarcal que la societat ha constru\u00eft dels nostres cossos.<\/span> \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Per cert, felicitats per la producci\u00f3 de v\u00eddeos que feu i que ajuden a visibilitzar el racisme que vivim i que tenim incorporat sense adonar-nos. Com va sorgir la idea de fer-los?<\/span><\/strong> Pr\u00e0cticament totes nosaltres hem crescut fent servir eines tecnol\u00f2giques de manera di\u00e0ria i algunes tenim aquest bagatge acad\u00e8mic i professional. Sabem el poder que tenen les xarxes socials i l’audiovisual \u00e9s la millor manera d’arribar a molta m\u00e9s gent i ens sentim molt c\u00f2modes fent servir la creativitat per posicionar-nos pol\u00edticament. Alguns han sigut enc\u00e0rrecs per a material de formaci\u00f3, i ens serveix tamb\u00e9 com a via de finan\u00e7ament pels nostres projectes. Nosaltres posem el nostre temps, economia i cos per tirar endavant l’associaci\u00f3 i autofinan\u00e7ar-nos de manera independent, sempre agafant projectes on no ens imposin cap discurs utilitarista i ens deixin total llibertat creativa per generar les peces.<\/span> \u00a0<\/p>\n Tenint en compte que el continent asi\u00e0tic est\u00e0 format per molts pa\u00efsos amb realitats molt diverses i diferenciades, quins s\u00f3n els prejudicis, estereotips o t\u00f2pics que m\u00e9s sovint s’utilitzen cap a la poblaci\u00f3 d’origen asi\u00e0tic i de quina manera els haur\u00edem de combatre?<\/span><\/strong> Partim de que per a la societat general \u00c0sia limita al nord, amb els pa\u00efsos econ\u00f2micament m\u00e9s poderosos com la Xina, el Jap\u00f3 o Corea. I se’ns oblida que hi ha l’\u00c0sia del sud (\u00cdndia, Pakistan, Sri Lanka… i al sud-est (Filipines, Indon\u00e8sia, Mal\u00e0isia…). Als pa\u00efsos del Sud Global, la gran majoria amb passats colonials, se’ns categoritza com a \u00absalvatges\u00bb, com a persones que han d’estar al servei dels pa\u00efsos del Nord, que es poden explotar, dominar i espoliar les seves riqueses. Per\u00f2 a m\u00e9s, hi ha certs estereotips que cauen per a qualsevol persona asi\u00e0tica, del nord o del sud, precisament per aquesta tend\u00e8ncia a homogene\u00eftzar, com per exemple, que som herm\u00e8tics, que no ens relacionem amb la societat, que som submises, servicials i ex\u00f2tiques. Per\u00f2 tamb\u00e9 sorolloses, inc\u00edviques, etc. tenim de tot sembla ser. <\/span><\/p>\n Al principi de la pand\u00e8mia es va reactivar tota la sinof\u00f2bia ja existent racialitzant el virus i on se’ns va estigmatitzar com a portadores d’infeccions, contagioses, brutes, etc. Cal fer una revisi\u00f3 hist\u00f2rica de com el Nord Global ha constru\u00eft la idea \u00abd’Orient\u00bb, exotitzant, fetitxizant, deshumanitzant i inferioritzant tot el que prov\u00e9 de fora de les seves fronteres.<\/span> \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Pel que fa als mitjans de comunicaci\u00f3, quina valoraci\u00f3 feu del tractament informatiu de la diversitat cultural?<\/span><\/strong> El tractament dels mitjans de comunicaci\u00f3 cap a les persones migrants i racilitzades no blanques \u00e9s completament racista, sempre ho ha sigut. Vam veure com amb la pand\u00e8mia no es va posar cap filtre a l’hora de reproduir discursos racistes que van acabar amb nombrosos casos de viol\u00e8ncia cap a persones amb \u00abqualsevol aparen\u00e7a asi\u00e0tica\u00bb. S’ha normalitzat un tipus de discurs alarmista, criminalitzador i estigmatitzador en els pitjors casos i en el \u00abmillor\u00bb es despr\u00e8n paternalisme o es limiten a parlar del folklore. <\/span><\/p>\n El paper del mitjans de comunicaci\u00f3, especialment el de masses, juga un rol principal a l’hora de reproduir i legitimar el racisme i el patriarcat. De manera urgent, cal una revisi\u00f3 de les narratives que es fan servir, perqu\u00e8 aix\u00f2 t\u00e9 un impacte directe en la vida de molt\u00edssimes persones i cal m\u00e9s professionalitat i sensibilitat per abordar certs temes. Tot i la precarietat del sector, aix\u00f2 no pot condicionar ni justificar una cobertura simplista i sensacionalista. Moltes fem la nostra vida i professi\u00f3 de manera prec\u00e0ria, i precisament per aquesta precarietat \u00e9s que necessitem m\u00e9s que mai generar i provocar una reflexi\u00f3 social profunda i cr\u00edtica per poder canviar aquest sistema injust que prioritza el benefici econ\u00f2mic davant les cures.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Quina \u00e9s la pregunta que invariablement sobra, i aquella que trobes a faltar en una entrevista?<\/span><\/strong> Trobem sempre a faltar un enfoc que abordi les causes del racisme estructural en profunditat i que no es quedin en preguntes superficials al voltant de la identitat com \u00abi tu d’on et sents, catalana o filipina?\u00bb o \u00abcom \u00e9s aix\u00f2 de viure entre dues cultures?\u00bb. S\u00f3n preguntes que no assenyalen de quina manera opera el racisme en la construcci\u00f3 identit\u00e0ria al llarg de la teva vida i que a m\u00e9s et for\u00e7a a escollir entre dos blocs homogenis, o d’aqu\u00ed o d’all\u00e0, que res t\u00e9 a veure amb la nostra realitat. Nom\u00e9s serveix per a saciar la curiositat de les persones blanques i que genera un fals debat identitari.<\/span> \u00a0<\/p>\n Ja sabem que en situacions de crisi aflora el pitjor d’una societat, per tant no et preguntar\u00e9 per situacions de viol\u00e8ncies que haureu viscut moltes, malauradament, sin\u00f3 pel contrari. En aquesta \u00e8poca de pand\u00e8mia ens pots explicar alguna an\u00e8cdota positiva que hagis viscut?<\/span><\/strong> La crisi tamb\u00e9 ha posat a prova la capacitat d’empatia i solidaritat entre les persones. Hem vist com han aparegut moltes xarxes ve\u00efnals que donaven suport a les persones migrants, especialment aquelles amb irregularitat administrativa al que els ajuts formals de l’administraci\u00f3 han deixat fora. Les entitats filipines van haver de coordinar-se juntes per donar suport a moltes fam\u00edlies que de sobte es van quedar sense cap tipus d’ingr\u00e9s, ja que moltes dones filipines treballen al sector de les cures i la llar i en per\u00edode de confinament no podien sortir a treballar. Tamb\u00e9 molts homes a l’hostaleria es van quedar sense res ja que \u00e9s un dels sectors m\u00e9s castigats per la crisi.<\/span> \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Quina ha estat l’\u00faltima acci\u00f3 que heu fet a Barcelona?<\/span><\/strong> L’\u00faltima acci\u00f3 va ser a mitjans de febrer, amb la projecci\u00f3 del documental \u00abDescendents\u00bb, combinant la presencialitat i el streaming, seguit d’un debat amb dos convidades a l’Ateneu del Raval. Tenim previst fer-ne un altre sessi\u00f3 de cinef\u00f2rum, aix\u00ed com altres activitats que tenim preparades dins del marc del festival Furiasia. Creiem que tot i la situaci\u00f3 actual, no podem deixar de fer coses, i paradoxalment l’any 2020 ha estat ple de coses i hem estat molt actives. \u00c9s per aix\u00f2 que hem decidit que aquest any vol\u00edem anar encara m\u00e9s lluny i fer coses que no s’han fet mai i que s\u00f3n molt necess\u00e0ries si volem construir aliances fortes amb altres persones de les di\u00e0spores.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Gemma Ferre\u00f3n Rivera \u00e9s una jove antrop\u00f2loga social y cultural, cofundadora de Cat\u00e0rsia, col\u00b7lectiva art\u00edstica-pol\u00edtica de joves asi\u00e0tiques descendents.<\/p>\n","protected":false},"author":102,"featured_media":37220,"comment_status":"open","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26437],"tags":[],"class_list":["post-68665","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-organitzacions-socials"],"yoast_head":"\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"Catarsia-min\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/Catarsia-min.jpg\")
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"12Octubre\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/12Octubre.JPG\")
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n
<\/span><\/p>\n![\"FuriAsia\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/02\/FuriAsia.jpg\")
<\/p>\n
<\/span><\/p>\n