Joyce Carol Oates (Lockport, Nova York 16 de juny de 1938), ha conreat diferents g\u00e8neres literaris i ha dut a terme treballs d’editora.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Ha publicat mig centenar de novel\u00b7les i m\u00e9s de 400 relats breus, m\u00e9s d’una dotzena de llibres de no ficci\u00f3, onze de poesia i diverses obres de teatre.<\/span><\/p>\n L’escriptora, que tamb\u00e9 utilitza per escriure els pseud\u00f2nims de Rosamond Smith i Lauren Kelly, ha estat guardonada amb el Premi Pepe Carvalho 2021. \u00c9s la cinquena dona que ha guanyat aquest Premi despr\u00e9s de Claudia Pi\u00f1eiro, Donna Leon, Alicia Gim\u00e9nez Bartlett <\/strong>i Maj Sj\u00f6wall<\/strong> .<\/span><\/p>\n Carol Oates va comen\u00e7ar a escriure als 14 anys amb una m\u00e0quina d’escriure que li va regalar la seva \u00e0via, i a la Williamsville High School, on estudiava, va treballar en el seu peri\u00f2dic.<\/span><\/p>\n A la Universitat de Syracuse, on estudi\u00e0 amb una beca, va guanyar el seu primer premi literari en un concurs patrocinat per la revista Mademoiselle, quan tenia dinou anys d’edat.<\/span><\/p>\n Despr\u00e9s graduar-se el 1960, va obtenir un postgrau a la Universitat de Wisconsin-Madison, el 1961; despr\u00e9s va ser professora a la Universitat de Detroit. Va publicar la seva primera novel\u00b7la, ‘With Shuddering Fall’ als 26 anys.<\/span><\/p>\n Va ser professora a la Universitat de Windsor (Windsor, Ontario, Canad\u00e0), fins al 1978, i des d’aquest any \u00e9s professora d’escriptura creativa a la Universitat de Princeton (Nova Jersey).<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n Portades llibres de\u00a0<\/span>Carlos Zan\u00f3n: Twitter<\/span><\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n Publicacions<\/strong><\/span><\/p>\n Des de 1978 ha publicat una mitjana de dos llibres per any, la majoria novel\u00b7les. Els temes que tracta s\u00f3n variats: la pobresa rural, els abusos sexuals, les tensions de classe, l’afany de poder, la infantesa i adolesc\u00e8ncia de les dones, i tamb\u00e9 el terror sobrenatural.<\/span><\/p>\n La viol\u00e8ncia \u00e9s una constant en la seva obra, fins al punt que el tema va moure a Joyce Carol Oates a escriure l’assaig: ‘Why Is Your Writing So Violent?’ (1981).<\/span><\/p>\n Un altre assaig seu es refereix al tema de la boxa: ‘On Boxing’ (1987). El conte ‘Where Are You Going, Where Have You Been’ (1966), el va dedicar a Bob Dylan<\/strong> ja que el va escriure despr\u00e9s de sentir la can\u00e7\u00f3 de Dylan ‘It’ s All Over Now, Baby Blue ‘, i est\u00e0 llunyanament basat en les aventures d’un assass\u00ed en s\u00e8rie: Charles Schmid, tamb\u00e9 conegut com ‘The Pied Piper of Tucson’. La pel\u00b7l\u00edcula ‘Smooth Talk’, es va basar en ell.<\/span><\/p>\n El 1969 va publicar ‘them’ ( ‘Ells’), pel qual va rebre el National Book Award el 1970. Entre la multitud d’obres de l’autora americana hi ha ‘Mam\u00e0 (2010); i ‘Infidel’ (2010), un recull de relats triada com un dels llibres m\u00e9s destacats de 2001 segons ‘The New York Times’.<\/span><\/p>\n Altres obres seves s\u00f3n: ‘Au del parad\u00eds’ (2009), la novel\u00b7la curta, ‘Una bella donzella’ (2010); i ‘Blonde’ (2000), la seva gran novel\u00b7la sobre la vida de Marilyn Monroe que va ser finalista del Premi Pulitzer.<\/span><\/p>\n La seva novel\u00b7la ‘Germana meva, el meu amor’ (2008), va ser premiada amb el Grand Prix de l’heroine Madame Figaro. El 2012 va publicar ‘Dona de fang’, el 2014, ‘Carthage’, i el relat: ‘M\u00e0gic, ombr\u00edvol, impenetrable’.<\/span><\/p>\n Va sortir al mercat el 2017, ‘Un llibre de m\u00e0rtirs americans’, una profunda reflexi\u00f3 sobre l’avortament i la pena de mort, per\u00f2 tamb\u00e9 sobre els problemes essencials de les nostres societats i de les nostres pr\u00f2pies vides.<\/span><\/p>\n A ‘Hazards of time travel’ (2018), la prol\u00edfica autora nord-americana s’introdueix en la narraci\u00f3 dist\u00f2pica, g\u00e8nere que abans havia provat en alguns dels seus relats. Les \u00faltimes novel\u00b7les de Joyce Carol Oates s\u00f3n: ‘Persecuci\u00f3’, editada el 2020, un suspens psicol\u00f2gic tra\u00e7at a trav\u00e9s dels malsons de la protagonista; i ‘delatora’ (2021), una hist\u00f2ria poderosa sobre la fam\u00edlia, les seves expectatives i la inevitable necessitat de trencar amb ella.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n El Premi Pepe Carvalho<\/span><\/strong><\/p>\n Manuel V\u00e1zquez Montalb\u00e1n<\/strong> i el detectiu de ficci\u00f3 que va crear, Pepe Carvalho, van aconseguir posar Barcelona al mapa negre i criminal de al sud d’Europa i van contribuir notablement al renaixement del g\u00e8nere al continent.<\/span><\/p>\n Per homenatjar V\u00e1zquez Montalb\u00e1n i que hagu\u00e9s donat a con\u00e8ixer Barcelona a nivell internacional amb les seves novel\u00b7les, l’Ajuntament de Barcelona lliura, des de 2006, el Premi Pepe Carvalho a autors de qualsevol nacionalitat amb una \u00e0mplia i reconeguda traject\u00f2ria en el camp de la novel\u00b7la negra aix\u00ed com del g\u00e8nere polic\u00edac.<\/span><\/p>\n El Premi es lliura durant el mes de febrer en el marc del Festival BCNegra, trobada liter\u00e0ria que va n\u00e9ixer l’any 2005 de la m\u00e0 del llibreter Paco Camarasa<\/strong>, que va ser el seu comissari fins que va morir a l’abril de 2018.<\/span><\/p>\n Joyce Carol Oates se suma als escriptors premiats: Juan Madrid (2020), Claudia Pi\u00f1eiro (2919), James Ellroy (2018), Dennis Lehane (2017), Donna Leon (2016), Alicia Gim\u00e9nez Bartlett (2015), Andrea Camilleri ( 2014), Maj Sj\u00f6wall (2013), Petros M\u00e0rkaris (2012), Andreu Mart\u00edn (2011), Ian Rankin (2010), Michael Connelly (2009), PD James (2008), Henning Mankell (2007) i Francisco Gonz\u00e1lez Ledesma (2006 ).<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Fotos:\u00a0Fotografia de Rosa Ribas: \u00a9 2020 L. Sed\u00f3;\u00a0<\/span>Fotografia de N\u00faria Cadenes: \u00a9 2016 L. Sed\u00f3;\u00a0<\/span>Anna Abella: Twitter;\u00a0<\/span>Daniel V\u00e1zquez Sall\u00e9s: obrir-un-llibre<\/span><\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n El jurat de el Premi<\/span><\/p>\n En aquesta XVI edici\u00f3, el jurat ha estat format per l’escriptor Carlos Zan\u00f3n<\/strong>, com a president; les escriptores Rosa Ribas<\/strong> i N\u00faria Cadenes<\/strong>, la periodista Anna Abella<\/strong>, i els escriptors i periodistes Daniel V\u00e1zquez Sall\u00e9s<\/strong> i Sergio Vila-Sanju\u00e1n<\/strong>, com a vocals.<\/span><\/p>\n El jurat li ha concedit el Premi “pel tractament personal que fa, des de diferents \u00f2ptiques, del fenomen de la viol\u00e8ncia i la seva transcend\u00e8ncia psicol\u00f2gica i social, per la seva personal immersi\u00f3 en el g\u00e8nere per expandir-lo i obrir-lo a aquest. Aix\u00ed com<\/span>\u00a0per l’exposici\u00f3 i la mirada del violent i la v\u00edctima, idea de culpa i redempci\u00f3, venjan\u00e7a, oblit i, potser, perd\u00f3”.<\/span><\/p>\n Segons considera el jurat “l’autora representa el millor de la narrativa nord-americana des dels seus inicis com a escriptora, sense haver perdut en cap moment contacte amb el present, amb les persones, amb la societat que les acull i constreny”.<\/span><\/p>\n Carol Oates s’ha fet famosa pel seu estil personal que combina ambients g\u00f2tics o aterridors amb temes de car\u00e0cter social que van des dels abusos a les difer\u00e8ncies de classe.<\/span><\/p>\n Dins el g\u00e8nere negre t\u00e9 t\u00edtols com ‘La filla de l’enterramorts’ (2007), ‘Mem\u00f2ries d’una v\u00eddua’ (2011), ‘Rei de Piques: Una novel\u00b7la de suspens’ (2016) o ‘Riscos dels viatges en el temps’ (2018).<\/span><\/p>\n Entre els premis que ha rebut hi ha el de la National Humanities Medal (2011), el m\u00e9s alt guard\u00f3 civil de Govern nord-americ\u00e0 en el camp de les humanitats; i el 2012, el Premi Stone de la Oregon State University per la seva carrera liter\u00e0ria.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n Joyce Carol Oates: Wikipedia i Birthday Wiki<\/span><\/span><\/strong><\/span><\/p>\n <\/span><\/strong><\/p>\n <\/span><\/strong><\/p>\n Paraules de Joyce Carol Oates<\/span><\/strong><\/p>\n L’escriptora ha dedicat unes paraules d’agra\u00efment en rebre el Premi: “Em sento profundament honrada per aquest distingit Premi en mem\u00f2ria del gran Manuel V\u00e1zquez Montalb\u00e1n i del seu fam\u00f3s detectiu Pepe Carvalho, que ocupa un lloc tan especial en la hist\u00f2ria de la ficci\u00f3 negra de el segle XX.<\/span><\/p>\n \u00c9s un honor encara m\u00e9s significatiu pel fet que el m\u00f3n actual est\u00e0 tan impregnat de misteri i delicte que necessita de deb\u00f2 una literatura que exposi les maquinacions del mal perqu\u00e8 es pugui aconseguir la just\u00edcia, l’idealisme paradoxal del g\u00e8nere negre, que il\u00b7lumina i alhora explora sense por ‘el fosc’ a trav\u00e9s de personatges ficticis amb els quals podem identificar-nos i empatitzar\u00bb.<\/span><\/p>\n <\/span><\/p>\n Declaracions de la premiada via streaming<\/span><\/strong><\/p>\n L’acte del lliurament del Premi, \u00e9s un dels esdeveniments que es desenvolupen durant el Festival BCNegra 2021, que se celebra de l’21 a l’31 de gener, i s’ha realitzat des del ‘Sal\u00f3 de Cent’ de l’Ajuntament de Barcelona, en una connexi\u00f3 en directe amb Joyce Carol Oates des EUA.<\/span><\/p>\n En la connexi\u00f3 via streaming amb la premiada, dirigida per la periodista Anna Guitart<\/strong>, l’escriptora ha afirmat que “tota la literatura es basa en la vida real, potser no tant com la que jo escric, perqu\u00e8 l’art \u00e9s una esp\u00e8cie de mirall que s’enfronta al m\u00f3n, i aquest mirall ha fet que als Estats Units hi hagi una multiplicitat de punts de vista, amb dones que escriuen literatura \u00e8tnica, gai, lesbiana, de la comunitat chinoamericana … \u00bb.<\/span><\/p>\n Pel que fa a el crim, que \u00e9s una constant en la novel\u00b7la negra, ha dit: \u00abEl crim \u00e9s la violaci\u00f3 de el teixit social i l’art es basa en el conflicte; per tant, escriure sobre la viol\u00e8ncia, el crim o la guerra \u00e9s una cosa natural.\u00a0<\/span>Una altra necessitat important \u00e9s tenir una societat que valori la llei, hem d’anar m\u00e9s enll\u00e0 del tribalisme i del perd\u00f3 a la pol\u00edtica”.<\/span><\/p>\n S’ha referit als anys de govern de Trump<\/strong> (sense esmentar per a res el seu nom) \u00abcom un per\u00edode en qu\u00e8 van triomfar el nepotisme, les trampes, la corrupci\u00f3, tot el que no est\u00e0 perm\u00e8s i que s’estava perpetuant. Tots ho sabien, per\u00f2 era dif\u00edcil denunciar-ho i fer-ho expl\u00edcit. Hem de deixar que s’oblidi el seu nom i tornar a la moralitat, a protegir els drets, tamb\u00e9 els de la minories \u00bb.<\/span><\/p>\n \n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Foto:\u00a0Sergio Vila-Sanju\u00e1n: Wikipedia Joyce Carol Oates (Lockport, Nova York 16 de juny de 1938), ha conreat diferents g\u00e8neres literaris i ha dut a terme treballs d’editora.<\/p>\n","protected":false},"author":51,"featured_media":37124,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26529],"tags":[],"class_list":["post-68609","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-mitjans-de-comunicacio-tics"],"yoast_head":"\n![\"Joyce-Carol-Oates-2\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/Joyce-Carol-Oates-2.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Joyce-Carol-Oates-3\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/Joyce-Carol-Oates-3.jpg\")
<\/span><\/span><\/p>\n![\"Joyce-Carol-Oates-4\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/Joyce-Carol-Oates-4.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Joyce-Carol-Oates-wikipedia\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/Joyce-Carol-Oates-wikipedia.jpg\")
<\/span><\/p>\n