“S\u00f3c una dona que t\u00e9 amistats i gent estimada en molts racons de la planeta, i em sento c\u00f2moda en qualsevol lloc”<\/strong>. <\/span><\/p>\n
<\/p>\n
Despr\u00e9s d’haver treballat i viatjat\u00a0 arreu d’ \u00c0frica, \u00c0sia, Europa i els Estats Units, ara des de Florida espero que acabi el covid-19 per treballar com a guia tur\u00edstica a l’Ant\u00e0rtida. Us explicar\u00e9 com va succeir, si la meva experi\u00e8ncia pot encoratjar altres dones.<\/span><\/p>\n Vaig cr\u00e9ixer en una fam\u00edlia no rica, per\u00f2 amorosa, prop de Mil\u00e0, que posse\u00efa una caseta a la muntanya des d’on es podia pujar a la Muntanya Rosa i tocar els n\u00favols. El meu pare em va transmetre l’amor a la muntanya i la idea que sempre es poden superar les dificultats, la meva mare el sentit de responsabilitat juntament amb la llibertat. Vaig aprofitar aquests valors al m\u00e0xim. La curiositat en canvi la tenia en els meus gens, si als tres anys deia que volia viatjar, com el meu pare, (que en canvi no li plaia fer-ho). Als 19 anys estudiava i treballava, mentre era atleta en un equip de volley, \u00e9s a dir m’aixecava a les 6,30 i tornava a casa a la una de la nit, beata joventut. <\/span><\/p>\n Despr\u00e9s de graduar-me en Relacions P\u00fabliques vaig entrar com a secret\u00e0ria administrativa en una empresa que venia paquets tecnol\u00f2gics a grans holdings en els mercats d’\u00c0frica i \u00c0sia.\u00a0<\/span>Un fi treball de diplom\u00e0cia i coneixement de mercats, regles banc\u00e0ries internacionals, etc\u00e8tera, que podia durar any i mig, amb els possibles clients, abans de concloure amb la signatura d’un contracte. Aix\u00ed van passar per a mi, 32 anys d’anades i tornades entre Mil\u00e0 i les ciutats de la Xina, Indon\u00e8sia, Vietnam, \u00cdndia, Jap\u00f3, Tail\u00e0ndia, on es trobaven els clients.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n En alguns casos vaig viure dos anys en un pa\u00eds, com Alg\u00e8ria. M’encantava el Maghreb, el desert amb la Kabilia i els Tuareg, la barreja de cultures diferents sigui d’\u00c0frica que d’Europa. Per la meva sorpresa, vaig descobrir que els musulmans moderats tractaven les dones amb molt de respecte, a Alg\u00e8ria el dissabte els homes es dedicaven a les dones. Respectava la seva cultura vestint-me sense exposar massa pell a l’aire, em recollia la meva abundant cabellera rogenca en una trena, o em posava el vel, i anava per tot arreu sense problemes, evitant anar sola a la nit. Fins a l’Ar\u00e0bia Saudita em va ser possible una llarga conversa amb una parella local.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Una cosa s\u00f3n els r\u00e8gims, una altra les persones, vaig poder constatar entre els amables iranians o els oberts sirians. A Damasc, podia passar hores conversant i prenent te amb els venedors del suk, que em parlaven de les seves fam\u00edlies, i a la Xina, encara que no visqu\u00e9s all\u00e0, cada vegada que arribava a la mateixa ciutat, anava a les meves noies que em coneixien per pintar les ungles, pel pur plaer de veure’ns, conversar amb gestos, abra\u00e7ant-nos com velles amigues. He vist canviar la Xina, de les jaquetes a l’estil de Mao, escorpins i sopes de tortuga als pobles remots, als gratacels de Xangai, que de tota manera s\u00f3n nom\u00e9s una part de la Xina.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Per\u00f2 hi va haver, entre els milers d’emocions d’aquests boniques trobades humans, dos moments en particular que van marcar la meva vida. Un va ser quan viatjant a Eritrea, topant-me de casualitat amb un campament de pr\u00f2fugs de guerra. Una visi\u00f3 p<\/span>unyent, de nens sense res de res, ni aliments suficients, i dones altes i dignes, malgrat la seva extrema pobresa. Vaig entendre en aquestes imatges que, per\u00a0 la m\u00e9s gran crisi que puguem viure a Europa, el simple fet d’haver nascut, per atzar en el nostre continent ens defineix la vida com “afortunada” respecte a altres parts de m\u00f3n, la majoria. I com no podem ignorar la nostra responsabilitat cap a elles i ells.<\/span><\/p>\n L’altre moment clau per a mi va ser en el desert de Kalahari, a Botswana, on vivim uns dies amb els i les\u00a0 boschimanes, que ens van mostrar com trobaven sota la sorra, aigua o arrels amagades que espremien, i altres t\u00e8cniques de superviv\u00e8ncia en el desert. Tenien mirades calmes i profundes, tamb\u00e9 amb una dignitat que em sorprenia, en el no res aparent del seu m\u00f3n, per\u00f2 amb una connexi\u00f3 amb la natura que nosaltres hem perdut.<\/span><\/p>\n No \u00e9s de sorprendre que quan he pogut, a part de la feina, he viatjat als llocs m\u00e9s remots de la planeta, des d’Alaska o Groenl\u00e0ndia, o vivint dos anys a les Maldives en un vaixell de 30 metres com a instructora de sub (Diving), per sentir-me formar,cada vegada m\u00e9s, part de la natura i del cosmos. Descobrint que en la naturalesa sempre hi ha un equilibri entre presa i predadors, sense la crueltat que pertany als humans.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Sorprenentment, vaig gaudir com a companyia en els viatges, coneixent-les en “hostals de la joventut”, majorit\u00e0riament a dones. S\u00ed, hi ha dones origin\u00e0ries dels pa\u00efsos de nord Europa o dels Estats Units, que viatgen soles tamb\u00e9 a \u00c0frica, per\u00f2 poc o gens del sud. No obstant aix\u00f2, viatjar “overland”, en grups organitzats de viatgeres i viatgers ho fan majorit\u00e0riament de dones, com faig tamb\u00e9 jo, \u00e9s una manera molt segura i interessant de viatjar, fora dels circuits tur\u00edstics. Mai ens ha passat res, en tants anys. Crec que viatjar \u00e9s tan perill\u00f3s com viure a Mil\u00e0 o Madrid. \u00c9s la vida mateixa, font de perills, proves i aprenentatge, i per tant de tota la felicitat que vam aconseguir assolir.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Per qu\u00e8 ara em vaig preparar per fer de guia a l’Ant\u00e0rtida? Perqu\u00e8 despr\u00e9s de molts anys de treball intens, volia viure m\u00e9s lliurement. Els paisatges immensos i el silenci de la terra a la fi del m\u00f3n, l’Ant\u00e0rtida, em van captivar. Vaig passar m\u00e9s d’un any entre els Estats Units i Dinamarca aprenent oceanografia, biologia polar i altres temes sobre els pols, aconseguint la llic\u00e8ncia de Polar Expedition Guide per navegar en aquest ambient extrem.<\/span><\/p>\n No s\u00e9 qu\u00e8 li suggerir\u00e0 la meva hist\u00f2ria a qui em llegeixi. Potser alg\u00fa es pregunta si he tingut parella en la meva vida, entre aeroports i deserts, sense una casa meva amb gat i gos. He tingut dues relacions importants, per\u00f2 a la fi he seguit sola el meu cam\u00ed perqu\u00e8 \u00e9s dif\u00edcil trobar amb qui compartir plenament el teu estil de vida. Solitud i amor s\u00f3n components de totes les vides, en qualsevol situaci\u00f3 sentimental ens trobem. La soledat no \u00e9s una trag\u00e8dia, si aprenem a con\u00e8ixer-nos i estimar-nos a nosaltres mateixes, acceptant-nos tamb\u00e9 en els moments de fragilitat, sense una parella com a salvavides. I l’amor i la felicitat s’hi troben en abund\u00e0ncia en el m\u00f3n, si obrim la ment i el cor a l’altre o altra. No nom\u00e9s amb un te en una tenda tuareg sota el cel m\u00e9s estrellat del m\u00f3n, sin\u00f3 en una passi\u00f3 compartida amb altres \u00e9ssers humans, aqu\u00ed a la volta de la cantonada. Una passi\u00f3, un gust, un somni, una curiositat, que doni sentit i vida al nostre “ser humans”.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0 Conversa amb Sara Catella“S\u00f3c una dona que t\u00e9 amistats i gent estimada en molts racons de la planeta, i em sento c\u00f2moda en qualsevol lloc”.<\/p>\n","protected":false},"author":91,"featured_media":37114,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26726],"tags":[],"class_list":["post-68607","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-dones-del-mon"],"yoast_head":"\n![\"Namibia\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/Namibia.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Iran\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/Iran.JPG\")
<\/span><\/p>\n![\"NEPAL](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/NEPAL_aiutop_vendita_frutta_.jpg\")
<\/p>\n![\"Damaraland](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/Damaraland_Namibia.jpg\")
![\"Himba](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/Himba_people.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Aborigeni\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/Aborigeni.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Amici](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/Amici_incontrati_in_Alaska.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Antartide\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/Antartide.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"Bolivia\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/Bolivia.jpg\")
<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"