Anna Mart\u00ednez Reina, \u00e9s bibliotec\u00e0ria i est\u00e0 compromesa amb l’\u00c0frica, la seva gent i les seves manifestacions culturals.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n \nDefensora de les societats interculturals i de la diversitat ling\u00fc\u00edstica, aposta per la lectura entre la poblaci\u00f3 com a eina de progr\u00e9s, millora de les condicions de vida i acc\u00e9s a l’educaci\u00f3 i al m\u00f3n laboral. Amb ella conversem aquesta setmana.<\/span><\/p>\n \n Vost\u00e8 \u00e9s membre de l’Associaci\u00f3 Afrika Pozitiv i coordina la seva p\u00e0gina web. Quins objectius persegueix aquesta entitat?<\/span><\/strong><\/p>\n Giren al voltant de tres eixos: el coneixement mutu, l’intercanvi i la col\u00b7laboraci\u00f3, amb el fi de portar a terme projectes socials i culturals conjuntament. La nostra associaci\u00f3 es activa a dos llocs:<\/span><\/p>\n A Togo (\u00c0frica Occidental), el nostre objectiu \u00e9s fomentar el coneixement i la pr\u00e0ctica de l’arquitectura sostenible. Intentem formar gent i crear llocs de treball perqu\u00e8 hi hagi oportunitats laborals i la gent jove no es vegi obligada a emigrar.<\/span><\/p>\n A Barcelona, el nostre objectiu \u00e9s fomentar el coneixement de la creaci\u00f3 art\u00edstica i la producci\u00f3 intel\u00b7lectual de les persones africanes i afro-descendents.<\/span><\/p>\n \n Quines activitats desenvolupen?<\/span><\/strong><\/p>\n Actualment est\u00e0 en marxa la tercera edici\u00f3 del club de lectura de literatures africanes i afro-descendents, amb trobades presencials mensuals i gratu\u00eftes a la seu del Casal de barri del Pou de la Figuera. Durant aquest temps de pand\u00e8mia el continuem en l\u00ednia. A cada edici\u00f3 intentem programar algunes lectures d’autoria africana i afro-descendent, d’autors i autores que viuen a Catalunya o a Espanya, i fer-hi trobades per comentar la seva obra, realitat, experi\u00e8ncia migrat\u00f2ria, etc. La literatura es un mitj\u00e0 i una eina molt poderosa de coneixement en general, i d’amplitud de l’experi\u00e8ncia humana en concret, aspecte molt valu\u00f3s per desmuntar prejudicis i provocar un canvi de mirada.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 hem projectat el documental sobre migraci\u00f3 “El naufragio. 30 a\u00f1os de memoria submergida”, produ\u00eft per la Diputaci\u00f3 de Cadis, dins la programaci\u00f3 de cinema a l’estiu del Casal de barri del Pou de la Figuera, per a sensibilitzar la poblaci\u00f3 del drama hum\u00e0 de les morts a la Mediterr\u00e0nia i per con\u00e8ixer les causes.<\/span><\/p>\n La idea \u00e9s anar creant un espai viu tipus ateneu popular, obert a la comunitat, per difondre coneixements sobre el continent afric\u00e0 i la seva gent.<\/span><\/p>\n \n \n \n \n Segons hem llegit a la p\u00e0gina web, el desenvolupament sostenible, la creaci\u00f3 art\u00edstica i els pensaments negres, vindrien a ser com els eixos principals de l’entitat. De qu\u00e8 estem parlant quan diuen pensament negre?<\/span><\/strong><\/p>\n Les comunitats africanes i afro-descendents tenen i han tingut la seva producci\u00f3 intel\u00b7lectual, han pensat i escrit sobre les diferents disciplines del saber igual que la resta de la humanitat.<\/span><\/p>\n La colonitzaci\u00f3 d’\u00c0frica per Occident va ser econ\u00f2mica per\u00f2 tamb\u00e9 cultural, amb tend\u00e8ncia a negar, ocultar, manipular i menysvalorar la hist\u00f2ria i la producci\u00f3 cultural dels pobles africans, i lamentablement encara no \u00e9s del tot un fet del passat.<\/span><\/p>\n Nosaltres volem, a trav\u00e9s de la literatura, donar a con\u00e8ixer veus d’\u00c0frica i de la di\u00e0spora negra que encara no ocupen el lloc que es mereixen al c\u00e0non literari occidental.<\/span><\/p>\n Recomano molt especialment el petit relat de la famosa escriptora, feminista i activista nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie<\/strong>, “El peligro de la historia \u00fanica”, editat en llibre i tamb\u00e9 en v\u00eddeo.<\/span><\/p>\n \n Pel que fa a la creaci\u00f3 africana, ja sigui literatura, m\u00fasica, cinema, etc. \u00e9s for\u00e7a desconeguda a casa nostra. Si parlem de dones africanes, entenem que encara ho ser\u00e0 m\u00e9s, no?<\/span><\/strong><\/p>\n Pel que fa a la literatura, en els \u00faltims anys s’est\u00e0 editant molta obra d’escriptores africanes, caribenyes, afro-americanes i afro-descendents tradu\u00efda al castell\u00e0 sobretot, i tamb\u00e9 al catal\u00e0. Molts t\u00edtols editats durant els anys 80 i 90 del s. XX estan descatalogats, per\u00f2 encara es poden trobar a algunes biblioteques.<\/span><\/p>\n En quan a la m\u00fasica, es programen concerts a la nostra ciutat, per exemple, a les Festes de la Merc\u00e8 cada any hi ha m\u00fasica africana, amb pres\u00e8ncia de dones africanes. D’altres m\u00e9s petits amb ocasi\u00f3 de festivals o trobades, com per exemple al Black Barcelona Encuentro<\/em>, que es celebra des del 2016. Existeix el segell Slow Walk Music<\/em> que visibiltza moltxs d’aquestxs artistes. I a les biblioteques de la ciutat hi ha un fons important de m\u00fasica africana en cd.<\/span><\/p>\n A Barcelona, Catalunya i Espanya viuen moltxs m\u00fasics africanxs i afrodescendents, algunes molt reconegudes com Concha Buika<\/strong>, Nakany Kant\u00e9<\/strong>, The Sey Sisters<\/em>, Astrid Jones<\/strong>, Las hijas del sol<\/em>, anys enrere, i d’altres.<\/span><\/p>\n En el cas del cinema, a Espanya tenim un director afro-descendent consagrat i premiat Santiago Zannou<\/strong>, el seu documental “La puerta de no retorno” (2011) mostra la tornada del seu pare a Ben\u00edn despr\u00e9s de molts anys d’haver-ne marxat. El Col\u00b7lectiu Tinta Negra<\/em> treballa per la visibilitat d’artistes negres al m\u00f3n de les arts esc\u00e8niques, hi ha professionals com Sally Fenaux<\/strong>, Adeline Flaun<\/strong>, Yolanda Sey<\/strong>.<\/span><\/p>\n El panorama ha canviat molt\u00edssim a la nostra ciutat. Hem passat de no tenir cap possibilitat de veure cinema afric\u00e0 a tenir dos festivals: Wallay i Festival Internacional de Cinema Afric\u00e0 de Barcelona, i una mostra de cinema afric\u00e0 i dona, Africadoolu, anuals tots tres.<\/span><\/p>\n A nivell estatal, el Festival de Cine Africano de Tarifa-T\u00e1nger -l’FCAT- acaba de celebrar la dissetena edici\u00f3. Disposa d’un canal en l\u00ednia de cinema afric\u00e0 i un fons de m\u00e9s de mil pel\u00b7l\u00edcules subtitulades en castell\u00e0 que permet programar aquest cinema al nostre pa\u00eds i a Sud-Am\u00e8rica.<\/span><\/p>\n Hem pogut veure molt bon cinema, i aprofito l’ocasi\u00f3 per felicitar les persones darrere d’aquestes iniciatives.<\/span><\/p>\n \n \n \n \n \n Ens podria aconsellar alguns noms de dones en les diferents disciplines?<\/span><\/strong><\/p>\n B\u00e9, en literatura hi ha:\u00a0Ama Ata Aidoo<\/strong>, Ken Bugul<\/strong>, Tsitsi Dangarembga<\/strong>, Amanda Devi<\/strong>, Veronique Tadjo<\/strong>, L\u00e9onora Miano<\/strong>, Fatou Diome<\/strong>, Aminatta Forna<\/strong>, Kopano Matlwa<\/strong>, Noviolet Bulawayo<\/strong>, Koleka Putuma<\/strong>, Nnedi Okorafor<\/strong>, i moltes m\u00e9s.<\/span><\/p>\n Molt recomanable el blog Literafricas, sobre literatures africanes. I tamb\u00e9 la s\u00e8rie de v\u00eddeos “Escritores africanos” de la Universidad de Oviedo i la Fundaci\u00f3n El P\u00e1jaro azul, i els de Mundo Negro.<\/span><\/p>\n M’agradaria assenyalar tamb\u00e9 que Guinea Equatorial, l’antiga col\u00f2nia espanyola a l’\u00c0frica, t\u00e9 una literatura escrita en castell\u00e0 absolutament desconeguda al nostre pa\u00eds, quan molts d’aquests autors i moltes d’aquestes autores i intel\u00b7lectuals viuen aqu\u00ed, entre elles Remei Sipi Mayo<\/strong> i\u00a0\u00c1ngela Nzambi<\/strong>.<\/span><\/p>\n I per part de l’afrodescend\u00e8ncia, cal destacar:\u00a0Desir\u00e9e Bela-Lobedde<\/strong>, Luc\u00eda Asu\u00e9 Mbomio Rubio<\/strong>, i l’actriu, directora i activista Silvia Albert Sopale<\/strong>.<\/span><\/p>\n D’altres pa\u00efsos tenim Agn\u00e8s Agboton<\/strong>. Sense oblidar que existeixen a Barcelona dos segells editorials fundats per persones africanes: Editorial Mey i Ediciones Wanafrica, tamb\u00e9 llibreria, que publiquen obra d’autoria africana i afrodescendent. Tamb\u00e9 l’espai United Minds a Val\u00e8ncia. La p\u00e0gina web Afrof\u00e9minas i el Colectivo Afrofeminista de Barcelona.<\/span><\/p>\n En cinema hi ha:\u00a0Chlo\u00e9-Aicha Boro<\/strong>, Marwa Zein<\/strong>, Wanuri Kahiu<\/strong>, Hermon Hailay<\/strong>, Apolline Traor\u00e9<\/strong>, Aicha Macky<\/strong>, Ema Edosio i<\/strong>\u00a0Lula Ali Isma\u00efl<\/strong>.<\/span><\/p>\n En m\u00fasica:\u00a0Miriam Makeba<\/strong>, Bella Bellow<\/strong>, Angelique Kidjo<\/strong>, Sona Jobarteh<\/strong>, Fatoumara Diawara i\u00a0<\/strong>Rasha<\/strong>, Alsarah<\/strong>. Molt recomanable el web M\u00fasicas sospechosas.<\/span><\/p>\n Altres webs recomanables per estar al dia de les manifestacions culturals africanes i afro-descendents s\u00f3n Radio Africa Magazine, Wiriko, Afribuku, Africa no es un pa\u00eds, Casa Africa, Africaye, etc.<\/span><\/p>\n \n \n \n A la nostra cultura \u00c0frica \u00e9s la gran absent, des dels ensenyaments acad\u00e8mics com des dels mitjans de comunicaci\u00f3. La tendim a representar com si fos, gaireb\u00e9, un \u00fanic pa\u00eds, quan la diversitat \u00e9s immensa. I tamb\u00e9 persisteix la idea de continent pobre quan \u00e9s tan ric en recursos naturals. Per tant, haur\u00edem de parlar de continent empobrit per les diverses metr\u00f2polis i multinacionals. Malgrat \u00e9s dif\u00edcil generalitzar donada aquesta gran diversitat, al seu parer quin futur creu que t\u00e9 el continent afric\u00e0?<\/span><\/strong><\/p>\n \u00c0frica es un continent jove, demogr\u00e0ficament parlant, hem sentit a parlar molt d’aquest aspecte arran de la pand\u00e8mia per la COVID-19, i amb un creixement demogr\u00e0fic especialment alt. Les xarxes socials i l’activisme s\u00f3n molt presents, particularment entre la poblaci\u00f3 jove. Les dones tenen un paper decisiu al continent, s\u00f3n molt emprenedores, actives, i cada vegada amb m\u00e9s acc\u00e9s a la formaci\u00f3. Moltes persones de la di\u00e0spora estan tornant al continent, formades, amb experi\u00e8ncia i amb alguns estalvis. Crec que de tot aix\u00f2 aniran sorgint canvis. Jo s\u00f3c afro-optimista!<\/span><\/p>\n \n \n \n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Per Alba Fern\u00e1ndez, periodista XEDP Anna Mart\u00ednez Reina, \u00e9s bibliotec\u00e0ria i est\u00e0 compromesa amb l’\u00c0frica, la seva gent i les seves manifestacions culturals.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":37089,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26437],"tags":[],"class_list":["post-68590","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-organitzacions-socials"],"yoast_head":"\n![\"AnnaM.Reina\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/AnnaM.Reina_.JPG\")
<\/span><\/strong><\/p>\n![\"AfricaPozitiv1\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/AfricaPozitiv1.JPG\")
<\/span><\/p>\n![\"AfricaPozitiv\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/AfricaPozitiv.JPG\")
<\/span><\/p>\n