\n
\n
La s\u00e8rie, organitzada en 9 cap\u00edtols, repassa aquells fren\u00e8tics dies de discursos feministes escandalosament vigents avui, des del punt de vista de cadascuna de les protagonistes.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n L’Equal Rights Amendment (ERA) va ser una esmena (o reforma constitucional) proposada a la Constituci\u00f3 dels Estats Units d’Am\u00e8rica per a garantir la igualtat de drets legals per a tota la ciutadania nord-americana, sense discriminar per ra\u00f3 de sexe en q\u00fcestions legals com ara temes de divorci, propietat i ocupaci\u00f3.<\/span><\/p>\n L’ERA va ser aprovada per la C\u00e0mera dels Representants el 12 d’octubre de 1971 i pel Senat el 22 de mar\u00e7 de 1972. Segons l’article V de la Constituci\u00f3, quan aix\u00f2 es produeix cal sotmetre la proposta de reforma a les legislatures dels diferents Estats per a ratificar-la i que l’aprovin tres quarts dels Estats (s\u00f3n 50, per tant cal que la ratifiquin 38 estats) durant un per\u00edode de temps limitat.<\/span><\/p>\n Aquesta esmena, l’ERA, establia principis d’igualtat entre homes i dones i de llibertat sexual que avui en dia estan molt assumits, per\u00f2 a la s\u00e8rie “Mrs America” s’expliquen els impediments amb que es va trobar l’esmena per prosperar. La data l\u00edmit fixada pel Congr\u00e9s era l’any 1979 i l’any 1977 l’ERA ja havia rebut la ratificaci\u00f3 de 35 Estats, tenia el suport de de tots els partits i el moviment feminista estava en un dels seus millors moments, per\u00f2 va apar\u00e8ixer en escena Phyllis Schlafly<\/strong>, una activista antifeminista que va organitzar una campanya i va mobilitzar les dones conservadores contra l’ERA amb arguments centrats en que l’ERA discriminava les mestresses de casa, feia perdre a les dones drets sobre els fills i filles, i les obligaria a anar a l’ex\u00e8rcit o a treballar fora de casa.<\/span><\/p>\n La s\u00e8rie explica la lluita de feministes i antifeministes al voltant d’aquesta esmena constitucional, i ho fa de manera absolutament fidel a la hist\u00f2ria real i amb unes actuacions brillants de totes les actrius, destacant especialment Cate Blanchett<\/strong> en el paper de Phyllis Schlafly, tot i que una filla seva ha fet declaracions dient que la seva mare era molt menys freda, cruel i calculadora que com ha sigut representada en la ficci\u00f3. Sigui com sigui, \u00e9s impressionant com el seu discurs i comportament resulta insofrible a ulls de qualsevol dona que cregui m\u00ednimament en els valors del feminisme. Destaquen tamb\u00e9 les actrius que representen les feministes de l’\u00e8poca: Bella Abzug<\/strong> (Margo Martindale<\/strong>), Shirley Chisholm<\/strong> que va ser candidata presidencial (Uzo Aduba<\/strong>), la republicana pro-ERA Jill Ruckelshaus<\/strong> (Elizabeth Banks<\/strong>) i molt especialment la fant\u00e0stica interpretaci\u00f3 gaireb\u00e9 cl\u00f2nica de Rosa Byrne<\/strong> com a Gloria Steinem<\/strong>.<\/span><\/p>\n El relat de la s\u00e8rie compta amb un gui\u00f3, direcci\u00f3 i interpretacions d’alt\u00edssim nivell i fa un bon rep\u00e0s als moviments socials, a l’activisme, i a totes les maneres de fer debat i arribar a consensos que hi ha al darrera. S’aconsegueix plasmar molt b\u00e9 les divisions i contradiccions dels propis moviments feminista i antifeminista, els personalismes i egos enfrontats de tot moviment social, les tensions entre el pragmatisme i el radicalisme a l’hora d’avan\u00e7ar una causa, o les resist\u00e8ncies masculines de tot tipus a la participaci\u00f3 efectiva de les dones, en els dos camps en lluita.<\/span><\/p>\n La s\u00e8rie, organitzada en 9 cap\u00edtols, repassa aquells fren\u00e8tics dies de discursos feministes escandalosament vigents avui, des del punt de vista de cadascuna de les protagonistes. No menys poderosos, posen la pell de gallina els discursos antifeministes, i espanta el seu poder de convocat\u00f2ria entre molt\u00edssimes dones. Es mostra la complexitat de la pol\u00edtica, la fragilitat del canvi en les idees i les ideologies, i permet veure com moltes persones s\u00f3n capaces de defensar idees que objectivament les perjudiquen: el pla final de Cate Blanchett n’\u00e9s tr\u00e0gicament il\u00b7lustratiu.<\/span><\/p>\n Un retrat interessant\u00edssim de la pol\u00edtica, del discurs pol\u00edtic, l’activisme i els moviments socials aix\u00ed com de la complexitat del sistema nord-americ\u00e0, que ens convida a moltes reflexions i debats.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La s\u00e8rie, organitzada en 9 cap\u00edtols, repassa aquells fren\u00e8tics dies de discursos feministes escandalosament vigents avui, des del punt de vista de cadascuna de les protagonistes.<\/p>\n","protected":false},"author":103,"featured_media":37068,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26506],"tags":[47219],"class_list":["post-68562","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cinema","tag-feminisme-6"],"yoast_head":"\n