\u00a0<\/p>\n
En l’obra Per qu\u00e8 veiem dinosaures en els n\u00favols<\/em>, les psic\u00f2logues Montserrat Moreno i Genoveva Sastre emprenen l’apassionant aventura de comprendre l’intricat funcionament del\u00a0<\/span>pensament quotidi\u00e0.<\/span><\/strong><\/p>\n \u00a0\u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n <\/p>\n Nom\u00e9s cal pensar qu\u00e8 \u00e9s el temps, assajava Agust\u00ed d’Hipona<\/strong>, perqu\u00e8 no tinguem absolutament ni idea del que \u00e9s. El m\u00e9s senzill i banal, all\u00f2 en qu\u00e8 ens recolzem\u00a0<\/span>dia a dia per construir les nostres vides, resulta obt\u00fas i intricat si de sistematitzar-i donar-li un entramat conceptual es tracta. Si l’objecte del nostre divagar no \u00e9s el temps, amb Agust\u00ed, sin\u00f3 el mateix pensament quotidi\u00e0, aquesta m\u00e0quina fant\u00e0stica que ens sost\u00e9 en una realitat concreta i ens excita amb tota mena de preguntes, la tasca redobla en dificultat i entusiasme.<\/span><\/p>\n \u00c9s aquesta motivaci\u00f3 avivada la que ha impulsat a les prestigioses psic\u00f2logues Montserrat Moreno<\/strong> i Genoveva Sastre<\/strong> a escriure, Per qu\u00e8 veiem dinosaures en els n\u00favols<\/em>, un text proper, rigor\u00f3s i am\u00e8 que aborda el problema d’explicar el pensament quotidi\u00e0 mitjan\u00e7ant una nova teoria capa\u00e7 de combinar el que ens deien\u00a0<\/span>que era incombinable: pensament cient\u00edfic i sensibilitat, cognici\u00f3 i emoci\u00f3.<\/span><\/p>\n Com sol ser habitual, la vida insisteix a ajuntar el que les teories cient\u00edfiques separen. Totes les teories cognitives que respirem al llarg de la nostra educaci\u00f3 insisteixen a separar tant\u00edssimes coses que la nostra quotidianitat invoca conjuntes, siguin realitat i interpretaci\u00f3 o afecte i concepte, que aquella ci\u00e8ncia que venia a portar clarividencia en un m\u00f3n desordenat acaba impedint veure la complexitat que esperona la investigaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Moreno i Sastre canvien el to, alternen l’estrat\u00e8gia, recelen d’una capacitat cognitiva quadrada i racionalista, privada de cos:\u00a0<\/span>hereves de les teories de Piaget<\/strong> i Inhelder, parteixen d’all\u00f2 que les teories psicol\u00f2giques negaven: la inextricable uni\u00f3 de percepci\u00f3 i interpretaci\u00f3, d’afectivitat i pensament racional.<\/span><\/p>\n Per saber com funciona el nostre pensament \u00e9s indispensable observar com pensem, com ens condu\u00efm amb la nostra ment, per\u00f2 tamb\u00e9 amb el nostre cos, per l’embolic d’horaris, obligacions i xarxes socials que ens travessa. Com constru\u00efm universos, com fem m\u00f3n, l’habitem i l’imaginem, en suma.<\/span><\/p>\n Primera lli\u00e7\u00f3, tan evident com escandalosa per a les ci\u00e8ncies gustoses del que total: no totes les persones veiem el mateix davant els mateixos fets; no tots habitem, gran ll\u00e0stima o enorme dita, el mateix univers mental. Abans b\u00e9, sempre atribu\u00efm significat a all\u00f2 que veiem: veure i llegir, valorar i sentir, s\u00f3n dues facetes d’una mateixa operaci\u00f3. I en aquesta equivocitat, que Moreno i Sastre aprenen de Piaget i conreen amb prosa clara i amable, resideix la meravella d’aquest territori estrany que \u00e9s el interpersonal.<\/span><\/p>\n Un territori que porta a uns a veure dinosaures i als altres, conills, en els n\u00favols. Aquest territori en qu\u00e8 el nostre pensament s’encarna i adopta els ritmes i colors del que la forma de la nostra vida dibuixa.<\/span><\/p>\n Tot est\u00e0 en joc, doncs, en all\u00f2 que veiem en els n\u00favols. La nostra forma de mirar, de situar-nos al m\u00f3n, de concebre-i organitzar-ho, no passa aix\u00ed per classificar facultats i dividir operacions, sin\u00f3 per integrar-les, i per entendre que el l\u00edmit de la nostra realitat sol ser, la majoria de les vegades, el l\u00edmit del nostre pensament i el\u00a0<\/span>horitz\u00f3 de la nostra imaginaci\u00f3.<\/span><\/p>\n Per una vegada, estar en els n\u00favols no \u00e9s sin\u00f2nim de distracci\u00f3 o de mandra. Abans b\u00e9, \u00e9s el gran repte que articula tots els secrets del nostre pensament, les maneres mateixos en que estem en el m\u00f3n. El principi de totes les teories.\u00a0<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 En l’obra Per qu\u00e8 veiem dinosaures en els n\u00favols, les psic\u00f2logues Montserrat Moreno i Genoveva Sastre emprenen l’apassionant aventura de comprendre l’intricat funcionament del\u00a0pensament quotidi\u00e0. \u00a0\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":37037,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26577],"tags":[],"class_list":["post-68537","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-llibres"],"yoast_head":"\n