Omaira Beltr\u00e1n, periodista d’origen colombi\u00e0, \u00e9s la coordinadora de Llatins per Catalunya, i d’Itacat.info, primera Ag\u00e8ncia de Comunicaci\u00f3 Intercultural dels pa\u00efsos catalans. Amb ella conversem aquesta setmana.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Segons marquen els seus estatuts, l’Associaci\u00f3 Intercultural Llatins per Catalunya (AILC) t\u00e9 com a finalitat construir un punt de trobada entre persones vingudes d’Am\u00e8rica Llatina, que viuen al nostre pa\u00eds, i la societat catalana. Es fa dif\u00edcil crear aquests ponts entre cultures? Amb quines dificultats us trobeu?<\/span><\/strong><\/p>\n No \u00e9s gaire f\u00e0cil establir un punt on tothom estigui a la mateixa al\u00e7ada. Per una banda, hi ha un imaginari colonial i euroc\u00e8ntric que ha determinat un fet civilitzatori que ha imposat uns coneixements per sobre d’altres. D’altra banda, hi ha una construcci\u00f3 hist\u00f2rica on s’ha ent\u00e8s l’Estat espanyol com un imperi (la madre patria) i on nom\u00e9s es parla una llengua, que \u00f2bviament ha eliminat milers de lleng\u00fces al seu pas. Vaig tenir l’oportunitat de fer una recerca al respecte, per a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona, que evidenciava que les representacions socials que els i les llatinoamericanes tenen sobre Catalunya i sobre el catal\u00e0 no es corresponen amb el que es troben quan arribem. Tamb\u00e9 es va fer pal\u00e8s que la visi\u00f3 que Espanya ven, encara avui, a les seves ex col\u00f2nies de la seva realitat nacional afavoreix que les persones que emigren de l’Am\u00e8rica Llatina vegin com un problema, quan es troben a Catalunya, que aqu\u00ed es parli una llengua diferent de l’espanyola. Aquest prejudici indu\u00eft, fruit de la desinformaci\u00f3, dificulta que aquestes persones puguin desenvolupar-se professionalment amb plenitud aprenent el catal\u00e0, com seria l\u00f2gic, i tamb\u00e9 que els seus fills i filles estudi\u00efn, sense prejudicis, la llengua del pa\u00eds.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 cal dir que s’ha de continuar treballant per positivar i donar-li valor a la riquesa intercultural, i no nom\u00e9s amb una visi\u00f3 folkloritzada, sin\u00f3 reconeixent que, des de l’Am\u00e8rica del Sud s’han fet grans aportacions, tamb\u00e9, sobre metodologies i pr\u00e0ctiques, com ara les epistemologies del sud, que s’apliquen a la vida di\u00e0ria catalana i l’origen de les qual molta gent no coneix. Un altre exemple el tenim en els projectes APS (Aprenentatge i Servei), metodologia que beu de la pedagogia del brasiler Paulo Freire<\/strong> i que s’ha exportat a Europa sense donar-li reconeixement als seus or\u00edgens llatins.<\/span><\/p>\n Vas n\u00e9ixer a Col\u00f2mbia, per\u00f2 ja fa anys que vius aqu\u00ed. A m\u00e9s, ets una militant per la llengua catalana. Que recordes de la teva arribada a Catalunya? Com et vas sentir acollida?<\/span><\/strong><\/p>\n Per a mi va ser una sorpresa arribar a Catalunya i trobar que existia una altra llengua i que havia de comen\u00e7ar des de zero si volia continuar amb la professi\u00f3 que havia estudiat a Col\u00f2mbia, el periodisme. Tanmateix, sempre he estat una persona sensibilitzada amb la diversitat ling\u00fc\u00edstica perqu\u00e8, com et comentava abans, la llengua dels meus avantpassats nadius colombians ha estat anorreada pel colonialisme espanyol. L’\u00fanic que ens ha quedat de les lleng\u00fces pr\u00f2pies dels nadius de Col\u00f2mbia que vivien a Bogot\u00e0 \u00e9s l’accent i alguna expressi\u00f3 a\u00efllada. Un accent, per cert, que procuro conservar tamb\u00e9 quan parlo en catal\u00e0.<\/span><\/p>\n En arribar, el primer que vaig fer va ser contactar amb el m\u00f3n cultural catal\u00e0 de parla espanyola. En el meu cas, vaig treballar a l’Editorial Carena, amb en Jos\u00e9 Membrive<\/strong>, que va ser com una mena d’\u00e0ngel de la guarda que em va ajudar molt en arribar. Tamb\u00e9 vaig treballar a la revista Lateral, amb el periodista hongar\u00e8s Mih\u00e1ly D\u00e9s<\/strong>, que ja no est\u00e0 amb nosaltres. A partir d’aquestes primeres feines, i moltes altres que he anat fent, algunes no relacionades amb el fet d’escriure, he apr\u00e8s el que he anat trobant, que va m\u00e9s enll\u00e0 de nom\u00e9s aprendre una llengua. El catal\u00e0 \u00e9s la porta d’entrada a trav\u00e9s de la qual puc entendre amb profunditat aquesta cultura i llengua de la qual m’he tornat usu\u00e0ria i admiradora i una de les \u00faltimes feines que he fet ha estat a l’\u00e0rea social de Plataforma per la Llengua.<\/span><\/p>\n Tamb\u00e9 he tingut la sort de formar part del Grup de Periodisme Solidari del Col\u00b7legi de Periodistes de Catalunya. A m\u00e9s, s\u00f3c col\u00b7laboradora dels grups de recerca GENI (Grup de Recerca en G\u00e8nere, Identitat i Diversitat) i DIIUB del grup de recerca GENI de la Universitat de Barcelona. Actualment, estem realitzant la recerca I+D: Di\u00e1logo intercultural e interreligioso para fomentar la cultura de paz en j\u00f3venes y Menores Extranjeros No Acompa\u00f1ados en Barcelona y Melilla.<\/em> Participo en xarxes activistes com UCFR, Diverses 8M i en l’organitzaci\u00f3 del primer F\u00f2rum Social Europeu das Migra\u00e7\u00f5es – FSEM \u2013 de Lisboa. Tamb\u00e9, s\u00f3c vocal d’interculturalitat de la Junta directiva de la CONFACV, la federaci\u00f3 d’Associacions Ve\u00efnals de Catalunya. No puc dir que no em sento acollida, ni molt menys!<\/span><\/p>\n Abusem del terme “persona nouvinguda”? Fins quan podem dir que sou nouvinguts\/des?<\/span><\/strong><\/p>\n \u00c9s un terme correcte si s’utilitza en un context concret, com per exemple l’educatiu, perqu\u00e8 \u00e9s veritat que quan arriben nous estudiants, s’estableix una aula d’acollida. Per\u00f2 l’\u00fas d’aquesta paraula per parlar de migraci\u00f3, de persones culturalment diverses, no \u00e9s correcte. Jo fa vint-i-tres anys que visc a Catalunya. No s\u00f3c una nouvinguda.<\/span><\/p>\n Tenint en compte que l’Am\u00e8rica Llatina i el Carib estan formats per molts pa\u00efsos amb realitats ben diferenciades, quins s\u00f3n els prejudicis, els estereotips i els t\u00f2pics que m\u00e9s sovint s’utilitzen cap a la poblaci\u00f3 d’origen llatinoameric\u00e0?<\/span><\/strong><\/p>\n Crec que parlar d’aquests estereotips fa que es perpetu\u00efn. Fins-i-tot parlar del concepte llatinoameric\u00e0, on hi ha tanta diversitat, ja \u00e9s un estereotip en s\u00ed mateix. L’exercici \u00e9s veure en cada persona una nova oportunitat de con\u00e8ixer un m\u00f3n sencer, sense importar el lloc d’on prov\u00e9. Perqu\u00e8 els estereotips s\u00f3n una suma d’etiquetes que es van sumant fins a convertir-se en una opini\u00f3 que ja no \u00e9s la nostra. Cal ser valents i fer-nos la nostra pr\u00f2pia idea de les persones amb les quals interactuem, i no fer massa cas del que es diu d’elles en funci\u00f3 del lloc d’on venen.<\/span><\/p>\n En el nostre imaginari col\u00b7lectiu, Catalunya ha estat sempre un pa\u00eds d’acollida, i sens dubte, el fet migratori ha ajudat al desenvolupament hum\u00e0 i econ\u00f2mic del pa\u00eds, sobretot al segle XX amb l’arribada de tres milions de persones. Ara tenim una immigraci\u00f3 m\u00e9s llunyana. Com es pot revertir aquesta imatge sobre la migraci\u00f3 que tenim de vegades i mostrar-la com una oportunitat i no com una amena\u00e7a?<\/span><\/strong><\/p>\n Parlar d’immigraci\u00f3 no hauria de ser negatiu. Dir que ets una persona migrant no hauria de ser un estigma, sin\u00f3 una riquesa, un valor afegit. Afirmar que tens diversos or\u00edgens hauria de ser un avantatge, no nom\u00e9s en l’aspecte social, sin\u00f3 tamb\u00e9 en el laboral. Recon\u00e8ixer els coneixements, que algunes vegades ni tan sols han estat encara acceptats per l’acad\u00e8mia euro-centrista que tenim, hauria de ser un fet obligat a l’hora de construir societats m\u00e9s plurals. Crec que obrir la ment, i m\u00e9s en aquest temps on s’estan obrint espais a nous paradigmes, \u00e9s la clau per entendre el fet migratori com un lloc on poder aprendre, i no com una realitat que genera problemes.<\/span><\/p>\n Tornant a la teva entitat, entre els diferents projectes que porta a terme Llatins per Catalunya, ens trobem amb Itacat, primera Ag\u00e8ncia de Comunicaci\u00f3 Intercultural de Catalunya, Pa\u00eds Valenci\u00e0 i Illes Balears.\u00a0<\/span>Enguany compleix el 10\u00e8 aniversari. Quina valoraci\u00f3 feu?<\/span><\/strong><\/p>\n Igual que Llatins.org, Itacat.info ha estat una idea amb molt bona acollida des del comen\u00e7ament. I ara ja \u00e9s una eina del grup de comunicaci\u00f3 de la Xarxa Barcelona Antirumors que, a poc a poc, va obrint-se cam\u00ed i des d’on aprofundim en les campanyes que treballa el grup, mitjan\u00e7ant entrevistes amb persones i entitats del sector intercultural, dels drets humans, del ve\u00efnatge, etc. Tamb\u00e9 organitzem, el mes de febrer de 2021, la quarta edici\u00f3 del Curs de Comunicaci\u00f3 i Periodisme Intercultural COMUNICANVI, on s’analitzen en profunditat les narratives medi\u00e0tiques de Catalunya que generen discriminaci\u00f3 i on es desenvolupen continguts formatius sobre comunicaci\u00f3 intercultural molt \u00fatils per als t\u00e8cnics en comunicaci\u00f3, per als periodistes, i per a comunicadors de l’administraci\u00f3 p\u00fablica.<\/span><\/p>\n Quines mancances us trobeu en el tractament informatiu de la diversitat cultural en els mitjans de comunicaci\u00f3, en general, i espec\u00edficament pel que fa a les dones? Quines bones i males pr\u00e0ctiques en destacaries?<\/span><\/strong><\/p>\n Aqu\u00ed parlem d’una doble discriminaci\u00f3: pel fet de ser diverses culturalment i pel fet de ser dones. Un doble vessant on recauen els estereotips negatius, no nom\u00e9s des del tractament informatiu sin\u00f3 tamb\u00e9 des del m\u00f3n de la publicitat. Bones pr\u00e0ctiques al respecte s\u00f3n totes aquelles que deixen de banda l’exotitzaci\u00f3 de les dones diversament culturals i que mostren el valor d’una professional o d’una persona plena de la saviesa de la seva cultura d’origen i que ens comparteix el seu coneixement.<\/span><\/p>\n Veient les vostres activitats, est\u00e0 clar que treballeu amb projectes espec\u00edfics de dones i per a dones i que gran part de les persones membres de l’entitat tamb\u00e9 ho sou. Per aix\u00f2, per quan el canvi de nom de Llatins per Catalunya per tal de fer-ho m\u00e9s inclusiu?<\/span><\/strong><\/p>\n Hem pensat de canviar el nom amb aquesta idea i tamb\u00e9 per eliminar colonialismes. Podr\u00edem eliminar la paraula Llatins, at\u00e8s que hi ha qui pensa que \u00e9s un nom imposat pel colonialisme. Aquest \u00e9s un tema que sempre est\u00e0 sobre la taula. Ja us informarem si, m\u00e9s endavant, fem un canvi de nom, que podria anar m\u00e9s enll\u00e0 del g\u00e8nere.<\/span><\/p>\n \n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Per Ana Mert\u00ednez, periodista XEDP Omaira Beltr\u00e1n, periodista d’origen colombi\u00e0, \u00e9s la coordinadora de Llatins per Catalunya, i d’Itacat.info, primera Ag\u00e8ncia de Comunicaci\u00f3 Intercultural dels pa\u00efsos catalans. Amb ella conversem aquesta setmana.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":37020,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26437],"tags":[],"class_list":["post-68514","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-organitzacions-socials"],"yoast_head":"\n![\"Omaira\"](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/Omaira.jpg\")
<\/p>\n![\"omaira](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/omaira_beltran_amb_silvia_albert.png\")
<\/span><\/p>\n