\u00a0<\/p>\n
<\/span><\/strong><\/p>\n OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Des de fa uns anys assistim a un lent per\u00f2 insistent intent d’adoctrinament per una part de la societat, en general econ\u00f2micament benestant, que sota el paraigua de la defensa dels “seus” drets, va minant els drets d’altres persones i, molt en concret, els de les dones.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Shangay Lily<\/strong> els denominava amb encert “Gaycapitalistas”. S\u00f3n els que confonen els seus desitjos amb drets que han de ser conquistats. S\u00f3n els que habitualment “obliden” dels drets de les dones lesbianes o els que reivindiquen que el seu desig de paternitat sigui convertit en dret, encara que aix\u00f2 impliqui l’explotaci\u00f3 reproductiva de dones vulnerables econ\u00f2micament parlant.<\/span><\/p>\n S\u00f3n tamb\u00e9, els que han convertit l’expressi\u00f3 “inclusi\u00f3” en un colador de desprop\u00f2sits com el moviment transgenerista, que no transsexual. Tenen la capacitat d’utilitzar un neollenguatge que ho confon tot baix el fals pretext de la reivindicaci\u00f3 dels seus drets, quan en realitat el que pretenen \u00e9s confondre drets amb desitjos i convertir aquests \u00faltims en legislaci\u00f3, malgrat que sigui a costa de l’esborrat de les dones.<\/span><\/p>\n En el seu neollenguatge no existeix la paraula dona. L’estan esborrant perqu\u00e8 per a aquestes persones, el sexe no existeix i, per tant, les dones com a tals i biol\u00f2gicament parlant, no existim. I, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, els nostres espais segurs, han de ser compartits amb qui es “senten” dones, encara que hagin estat violadors o agressors masclistes. Per a aquesta gent, el seu desig prima sobre els nostres drets.<\/span><\/p>\n I el pitjor de tot \u00e9s que els seus tentacles han arribat fins al Govern de l’Estat i porten cam\u00ed d’aconseguir que es legisli perqu\u00e8 els seus desitjos es converteixin en lleis, encara que per aix\u00f2 s’hagin de sacrificar drets de m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3 que som les dones i les nenes. \u00c9s una nova cara del ranci patriarcat de tota la vida ara disfressat de posmodernisme.<\/span><\/p>\n Fa anys, en els meus primers anys d’estudi de feminismes i igualtat, vaig tenir meravelloses mestres, per\u00f2 entre elles vull esmentar-ne a una que, precisament per la seva proced\u00e8ncia i milit\u00e0ncia progressista i compromesa socialment, va dir una frase que es va quedar en el meu cor i en el meu ment. \u00c9s Laura<\/strong> Nu\u00f1o<\/strong> i ens va dir aquella, al menys per a mi, frase m\u00e0gica:\u00a0<\/span>“El masclisme no ent\u00e9n de dretes o d’esquerres. El masclisme nom\u00e9s ent\u00e9n de privilegis dels homes sobre les dones. A l’esquerra, per tant, hi ha el mateix masclisme que a la dreta”.<\/span><\/p>\n Em va costar entendre que molts dels problemes que seguia tenint dins el sindicalisme de classe, venien precisament per ser dona, encara que estigu\u00e9s dins d’una organitzaci\u00f3 d’esquerres.<\/span><\/p>\n Conte aquesta an\u00e8cdota personal per il\u00b7lustrar el que est\u00e0 passant ara mateix amb Unidas Podemos. Dues organitzacions, Izquierda Unida i Podemos, que s\u00f3n titllades per la ultradreta com radicals d’esquerres i moltes coses m\u00e9s, sempre en to despectiu, per\u00f2 que en realitat i pel que fa a les dones, exerceixen el masclisme de sempre, per\u00f2 disfressat amb la tend\u00e8ncia de la neollengua. El seu comprom\u00eds amb els drets de les dones brilla per la seva abs\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n I he de confessar que vaig confiar en Irene Montero<\/strong>, que vaig creure que faria un bon paper, per\u00f2 em va faltar, un cop m\u00e9s, l’an\u00e0lisi del masclisme en les esquerres.<\/span><\/p>\n Per descomptat estic aprenent la lli\u00e7\u00f3 i desil\u00b7lusionada comprove com el neollenguatge ho perverteix i contamina tot. Tanta por d’alguna gent a que arrib\u00e9s Unidas Podemos al Govern, i resulta que part de la gent que els varem donar suport estem pagant ja les conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquest suport amb la m\u00e9s que possible negaci\u00f3 dels nostres drets com a dones i, fins i tot el nostre esborrat com a subjectes pol\u00edtics espec\u00edfics.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 que ning\u00fa s’enganyi. De la desil\u00b7lusi\u00f3 he apr\u00e8s amb els anys que es converteix en una potent aliada per perdre pors i al\u00e7ar la veu contra all\u00f2 que ens oprimeix a m\u00e9s de la meitat de la poblaci\u00f3.<\/span><\/p>\n D’aquesta desil\u00b7lusi\u00f3 surten les forces per posar noms a les coses que altra gent vol maquillar amb el seu pervers neollenguatge. Des d’aquesta desil\u00b7lusi\u00f3 per la gesti\u00f3 del Ministeri d’Igualtat, tamb\u00e9 he apr\u00e8s a distingir un altre tipus de viol\u00e8ncia que s’exerceix contra els qui no pensem com aquesta gent i ens diuen tr\u00e0nsfobes a la primera de canvi. No passa res. A hores d’ara de la meva vida no he de donar explicacions a ning\u00fa de qui s\u00f3c i com pense. I, si les hagu\u00e9s de donar, les donaria a les meves germanes feministes.<\/span><\/p>\n Confondre interessadament l’opressi\u00f3 de les dones transsexuals amb la consecuci\u00f3 que desitjos es converteixin en drets i amb l’esborrat de les dones com a subjectes pol\u00edtics espec\u00edfics, \u00e9s una tra\u00efci\u00f3 en tota regla al feminisme radical (el que va a l’arrel de l’opressi\u00f3 de les dones) i a la tradici\u00f3 de lluita pels drets de les dones que tantes vides de dones lluitadores van ser arrabassades. I, per extensi\u00f3, una tra\u00efci\u00f3 a totes les dones i nenes.<\/span><\/p>\n Nefastos temps s’acosten per als drets ja aconseguits de les dones. I vindran de la m\u00e0 d’aquesta esquerra posmoderna.<\/span><\/p>\n Per\u00f2 el que no podran callar, tot i els insults, s\u00f3n les veus feministes, que seguirem cridant alt i clar que som la meitat de la poblaci\u00f3 i que els nostres drets no es toquen. I cridarem contra Montero i el seu equip com al seu dia ho vam fer contra Gallard\u00f3n<\/strong>. I el resultat \u00e9s ben conegut. Que la ministra d’Igualtat prengui bona nota. Perqu\u00e8, com va dir\u00a0 Laura Nu\u00f1o, “el masclisme no ent\u00e9n ni d’esquerres ni de dretes”. I el que ha deixat clar aquesta situaci\u00f3, \u00e9s que les dones del posmodernisme que encarna l’actual ministra d’Igualtat i el seu equip, de coneixements de feminisme radical, caminen m\u00e9s aviat <\/span>escasses o, al menys aix\u00f2 \u00e9s el que estan demostrant.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 OPINI\u00d3 Des de fa uns anys assistim a un lent per\u00f2 insistent intent d’adoctrinament per una part de la societat, en general econ\u00f2micament benestant, que sota el paraigua de la defensa dels “seus” drets, va minant els drets d’altres […]<\/p>\n","protected":false},"author":46,"featured_media":68206,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26644],"tags":[],"class_list":["post-68504","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-drets-humans-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n