<\/p>\n
Isabel Franc<\/strong> porta un munt d’anys fent-nos riure amb unes hist\u00f2ries que, en el fons, plantegen temes molt seriosos. \u00c9s l’autora de la novel\u00b7la l\u00e8sbica m\u00e9s llegida i creadora de la primera investigadora lesbiana de l’estat espanyol: la inspectora Garc\u00eda que acaba de tornar a l’escenari criminal amb el doble cas que proposa la seva darrera novel\u00b7la: Dos Tazas. El regreso de la Inspectora Garc\u00eda<\/em>.<\/span>\u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n Qu\u00e8 ha provocat el retorn de la inspectora Garc\u00eda?<\/span><\/strong><\/p>\n La pand\u00e8mia, clarament. Si un cosa li he d’agrair al confinament \u00e9s que m’hagi fet rescatar a Garc\u00eda.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Tanmateix, la situes en un temps anterior.<\/span><\/strong><\/p>\n S\u00ed, encara no puc parodiar el que est\u00e0 passant. I no volia que la situaci\u00f3 condicion\u00e9s la hist\u00f2ria, escriure en aquelles circumstancies era una forma d’evasi\u00f3, de superviv\u00e8ncia, per aix\u00f2 la vaig situar en un temps anterior. Hi ha un parell de refer\u00e8ncies al futur “en aquell moment ning\u00fa podia imaginar que un dia la ciutat apareixeria buida”, per exemple, per\u00f2 es queda abans de tot aix\u00f2.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Diuen que has eliminat els homes de les teves novel\u00b7les<\/span><\/strong><\/p>\n No \u00e9s exacte. Les meves novel\u00b7les presenten un univers de dones en el que si hi s\u00f3n els homes queden tapats per l’\u00fas del gen\u00e8ric en femen\u00ed. Fer un llenguatge inclusiu em creava tants problemes d’estil que vaig optar per aquesta opci\u00f3, aix\u00ed, quan dic: “Van arribar les bomberes” incloc els bombers. No s\u00e9 per qu\u00e8 s’escandalitzen, portem segles fent-ho a l’inrev\u00e9s i nom\u00e9s les feministes ens hem queixat.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00abL’humor \u00e9s una eina de resist\u00e8ncia\u00bb<\/span><\/strong><\/p>\n Et dirigeixes a un p\u00fablic feminista?<\/span><\/strong><\/p>\n No s’escriu per a tothom, el meu p\u00fablic el formen sobre tot dones i persones LGBTQ+. El que faig es podria definir com literatura feminista de entreteniment, que no n’hi ha gaire. I em fa molt contenta saber que arriba a un p\u00fablic molt ampli, des de gent que me diu “jo no llegeixo, per\u00f2 els teus llibres me’ls empasso”, fins intel\u00b7lectuals i acad\u00e8miques que em confessen que entre totxo i totxo es llegeixen un llibre meu per desconnectar. Tot i que, tal como estan les coses ves a saber si a alguna feminista li ofendran les meves hist\u00f2ries. En qualsevol cas, si fos aix\u00ed, demostraria tenir molt poc sentit de l’humor.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n L’humor \u00e9s necessari<\/span><\/strong><\/p>\n Imprescindible, \u00e9s el que ens ajuda a suportar un m\u00f3n cada vegada m\u00e9s trastocat i convuls. A m\u00e9s, \u00e9s el primer que eliminen els r\u00e8gims totalitaris, tenim uns quants exemples ben a prop. Em sembla imprescindible usar l’\u00f2ptica de l’humor, la par\u00f2dia, la ironia o la s\u00e0tira per tal d’explicar la realitat, relativitzar-la, desdramatitzar-la i combatre-la (tot i que no soc partid\u00e0ria de les met\u00e0fores b\u00e8l\u00b7liques), la poesia \u00e9s un arma carregada de futur i l’humor una eina de resist\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Creus que ens falta humor a les feministes?<\/span><\/strong><\/p>\n No me atreveixo a contestar, no sigui que alguna em mossegui. El que s\u00ed ens falta en aquests moments \u00e9s m\u00e9s inclinaci\u00f3 a la conc\u00f2rdia. Diguem que l’humor ajudaria molt.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Portes anys publicant amb editorial Egales, pionera en la difusi\u00f3 de literatura LGBTQ+ Com \u00e9s la relaci\u00f3?<\/span><\/strong><\/p>\n He treballat amb diferents editorials i em quedo amb les petites, les que et cuiden, les que no destrueixen els teus llibres si no compleixen els mandats del mercat i les que, malgrat les seves dificultats, et paguen puntualment. La meva relaci\u00f3 amb Egales, \u00e9s de fidelitat i respecte mutu. Fa poc, van optar por publicar Al\u00edcia en un mundo real<\/em>, novel\u00b7la gr\u00e0fica sobre el c\u00e0ncer de mama. Havia estat descatalogada i curiosament, al poc temps, va sortir a Fotogramas com un dels c\u00f2mics que mereixia ser portat a la pantalla, va participar en el 1er. Congres de medecina gr\u00e0fica, s’ha fet l’adaptaci\u00f3 teatral (pendent de presentaci\u00f3 per culpa de la pand\u00e8mia) i em proposar de convertir-la en s\u00e8rie. Si tot aix\u00f2 va endavant, m’estimo m\u00e9s que els beneficis siguin per Egales, s’ho mereixen m\u00e9s que ning\u00fa.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n Hi ha quelcom de realitat a Dos tazas?<\/span><\/strong><\/p>\n En tot el que escric hi ha una fina l\u00ednia entre realitat i ficci\u00f3, de vegades \u00e9s m\u00e9s evident, de vegades menys, \u00e9s un joc necessari. En aquesta novel\u00b7la \u00e9s molt m\u00e9s subtil i no ser\u00e9 jo qui desvetlli aquests l\u00edmits. L’haureu de llegir, noies.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0<\/p>\n \u00a0 \u00a0\u00abNo s\u00e9 per qu\u00e8 s’escandalitzen quan faig servir el gen\u00e8ric en femen\u00ed, portem segles fent-lo a l’inrev\u00e9s i nom\u00e9s les feministes ens hem queixat\u00bb<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":36986,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26518],"tags":[],"class_list":["post-68480","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-literatura"],"yoast_head":"\n![\"Dos](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/Dos_tazas_portada.jpg\")
<\/p>\n![\"2-tazas](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/2-tazas_Isabel-Franc.gif\")
<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"