\u00a0<\/p>\n
Sampat Pal Devi. facebook.com<\/span><\/span><\/p>\n <\/span><\/strong><\/p>\n A l’\u00cdndia, el pitjor pa\u00eds de l’G20 per ser dona, la discriminaci\u00f3 de g\u00e8nere comen\u00e7a abans de n\u00e9ixer. Per aix\u00f2, a mals extrems, extrems remeis. L’original experi\u00e8ncia de Gulabi Gang, els grups de dones amb sari rosat. I un pal cadascuna.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Tot i que en l’\u00e8poca v\u00e8dica les sagrades escriptures de la Upanishad esmentessin dones s\u00e0vies i instru\u00efdes, i hi ha probablement certa paritat entre els g\u00e8neres, la condici\u00f3 de la dona en els segles ha anat cont\u00ednuament empitjorant al gran sub continent indi\u00e0. Segons el codi de Manu (textos de 2031 versos escrits en s\u00e0nscrit al voltant de l’300 aC, que fixen normes morals de l’hinduisme), “la dona ha de ser cuidada pel seu pare, el seu germ\u00e0, el seu marit i els germans del seu esp\u00f2s, han de parlar dol\u00e7ament i proveir-li menjar, bona roba i adorns, i mantenir-la contenta … mai fer patir una dona “(3.49), per\u00f2 tamb\u00e9:” Manu li va assignar a la dona llit, seient, adorn, desitjos impurs, r\u00e0bia, deshonestedat, mal\u00edcia i mala conducta “(9-17), i calia mirar a el marit com a un d\u00e9u, encara que fos imperfecte. Dur dest\u00ed esperava les v\u00eddues de classe alta, que havien de ser cremades vives junts amb el cos de l’marit, en la cerim\u00f2nia de l’sati, si no volien sobreviure miserablement, en dol perenne, excloses de la societat. Amb els musulmans es va introduir la polig\u00e0mia. A la col\u00f2nia brit\u00e0nica va ser prohibit l’sati i l’infanticidi femen\u00ed, per\u00f2 van ser agregades altres tres castes, incloent els dalit, els p\u00e0ria, a les 4 castes privilegiades. Els moviments de dones per millorar la seva trista condici\u00f3 es van fer visibles amb el suport de Gandhi, quan van obtenir el dret a vot el 1931, o quan, amb la independ\u00e8ncia, la nova Constituci\u00f3 de l’any 1950 va promulgar per a elles mateixes oportunitat de condicions, en la vida civil i en el treball.<\/span><\/p>\n No obstant aix\u00f2, mentre a les ciutats i en els sectors m\u00e9s modern com l’inform\u00e0tic les dones han aconseguit una discreta pres\u00e8ncia, al m\u00f3n rural, on l’agricultura ocupa gaireb\u00e9 el 90% de les dones, persisteixen les atroces normes afavorides o tolerades en la cultura hind\u00fa, com el matrimoni infantil, la menor taxa d’alfabetitzaci\u00f3, la menor esperan\u00e7a de vida, l’avortament dels fetus femenins, l’alta taxa de mortalitat materna, la viol\u00e8ncia dom\u00e8stica, les violacions, el pagament inferior a la feina de la dona, com denuncien Amnistia Internacional, UNICEF i les organitzacions locals. Per tots aquests factors, la poblaci\u00f3 femenina \u00e9s menor de la masculina, contr\u00e0riament la mitjana que es d\u00f3na a la resta de m\u00f3n. I segueixen sent milers els casos de dones matades despr\u00e9s de el matrimoni per apoderar del dot, o de les agredides amb \u00e0cid quan volen separar-se, i marcades per sempre.<\/span><\/p>\n La gran ind\u00fastria cinematogr\u00e0fica de Bollywood pren amb freq\u00fc\u00e8ncia de forma bastant edulcorada, el tema de el matrimoni combinat entre fam\u00edlies, (en les classes alta per mantenir o ampliar els patrimonis familiars, en les classes baixes per tenir una boca menys per alimentar), per\u00f2 tot acaba sempre, enmig de acolorides coreografies, en el triomf de l’veritable amor. No obstant aix\u00f2, amb algunes pol\u00e8miques, ha sortit tamb\u00e9 una pel\u00b7l\u00edcula inspirada a un cas real, “Gulabi Gang”, el d’una valenta dona dalit que en els primers anys de l’any 2000 ha creat un moviment feminista que ara ronda els 400.000 membres, gaireb\u00e9 totes dones.<\/span><\/p>\n L’activista a la qual s’inspira la pel\u00b7l\u00edcula, Sampat Pal Devi, tenia 16 anys, estava casada des dels 12, ja era mare, quan es va rebel\u00b7lar a una escena tan com\u00fa en l’estat on vivia (el d’Uttar Pradesh, un dels m\u00e9s pobre de l’\u00cdndia), a l’veure un marit moldre a bastonades la seva dona. “EHI, ve\u00ed, per aqu\u00ed”, li va dir, per\u00f2 ell li va respondre pegant-li a ella tamb\u00e9. “No pot ser SEMPRE aix\u00ed”, va pensar Pal. In\u00fatil presentar den\u00fancies a la policia, que sempre disculpava els marits violents. Llavors a l’endem\u00e0 es va presentar a l’home acompanyada de cinc dones, cadascuna amb un llarg pal de bamb\u00fa. Van comen\u00e7ar a colpejar sorollosament els bastons, per intimidar-lo. Potser li van arribar tamb\u00e9 a l’home uns cops, sense ferir-lo. I ara, per fi, aquest home abusiu baixava el cap. Des dels pits de les dones va sortir un crit que venia de la profunditat dels segles. Un moment absolut de gl\u00f2ria. Altres dones van comen\u00e7ar a demanar ajuda, i les bandes organitzades de dones van comen\u00e7ar a actuar cada vegada m\u00e9s entre els pobles ve\u00efns, i m\u00e9s enll\u00e0. Des del 2006 van comen\u00e7ar a vestir-se de rosat, un uniforme que consideraven s\u00edmbol de for\u00e7a. Les institucions seguien sense respondre a les den\u00fancies de les dones, a l’contrari a vegades abusaven d’elles. Per\u00f2 les Gulabi Gang van observar que si arribaven en grup davant d’una comissaria o un palau de govern local, cridant amb els seus bastons, les coses canviaven. Fins i tot sense arribar a matar a ning\u00fa, de vegades van rec\u00f3rrer a m\u00e8todes violents, com arrossegar a un policia abusiu pel carrer des d’un cotxe, o treure a un funcionari corrupte fora de l’cotxe perqu\u00e8 no s’oblid\u00e9s d’observar un carrer que hagu\u00e9s hagut de reparar.<\/span><\/p>\n “S\u00ed, s\u00f3n m\u00e8todes radicals, poc ortodoxos”, va recon\u00e8ixer Sampat Pal Devi quan la fama va comen\u00e7ar a cr\u00e9ixer i va ser entrevistada en molts mitjana. “Per\u00f2 massa vegades, s\u00f3n els \u00fanics que certs homes entenen”. No obstant aix\u00f2, com va sortir en les discussions internes de el moviment, no eren suficients els pals per canviar una mentalitat masclista tan arrelada en la societat \u00edndia, si fins a la majoria de les adolescents creien (segons diverses enquestes) que era just punir a les dones quan no obe\u00efen als sogres o no eren impecables en les tasques dom\u00e8stiques. I els canvis de mentalitat no es donen d’un dia a un altre, sin\u00f3 amb un treball llarg, de gran abast, ajuntant diversos m\u00e8todes i subjectes. Els uns, en petits grups, inclo\u00efen t\u00e8cniques d’autodefensa, i autoconsci\u00e8ncia. D’altres, cursos d’alfabetitzaci\u00f3, cursos professionals, activitats de generaci\u00f3 d’ingressos (no micro cr\u00e8dits). Sense menysprear activitats assistencials, com a distribuci\u00f3 d’aliments per a la poblaci\u00f3 m\u00e9s pobra, i pensions per a les v\u00eddues destinades a viure al carrer, menyspreades per tots. Altres m\u00e8todes a nivell social, van ser crear xarxes amb Ong i empreses, i afavorir iniciatives de massa, com marxes de protesta contra fets atro\u00e7os com l’assassinat en 2012 d’una estudiant de medicina violada en un bus per un grup de joves, que va marcar un abans i un despr\u00e9s en la consci\u00e8ncia de pa\u00eds.<\/span><\/p>\n En 2014 ha estat apartada de l’organitzaci\u00f3 amb l’acusaci\u00f3 de continuar interessos personals, per\u00f2 segueixen augmentant les dones que se senten protegides per un sari rosat, una sensaci\u00f3 de sororitat, i un pal quan es necessita, per sentir-se m\u00e9s forts.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00a0 Sampat Pal Devi. facebook.com A l’\u00cdndia, el pitjor pa\u00eds de l’G20 per ser dona, la discriminaci\u00f3 de g\u00e8nere comen\u00e7a abans de n\u00e9ixer. Per aix\u00f2, a mals extrems, extrems remeis. L’original experi\u00e8ncia de Gulabi Gang, els grups de dones amb […]<\/p>\n","protected":false},"author":91,"featured_media":36965,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26644],"tags":[],"class_list":["post-68468","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-drets-humans-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n