Maimouna Sabaly va cr\u00e9ixer a Catalunya gaireb\u00e9 sense referents \u00e8tnics. Ara, juntament amb altres dones a Calella, ha creat la Uni\u00f3 Senegalesa per la Solidaritat i el Desenvolupament Ciutad\u00e0 (USSEC).<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Maimouna se sent molt orgullosa del treball de suport a la mainada de la seva comunitat per tal de combatre un dels greus problemes que tenen: l’absentisme i el frac\u00e0s escolar.<\/span><\/p>\n \n \n Qu\u00e8 us va motivar a crear una associaci\u00f3 de dones senegaleses?<\/span><\/strong><\/p>\n Amb el pas dels anys s’han anat canviant alguns h\u00e0bits, malauradament en alguns casos hem perdut coses bones, entre altres, la gent estava m\u00e9s connectada, els caps de setmana s’aprofitaven per anar a visitar algun familiar, amistats… Avui dia la gent sol reunir-se normalment en casaments, batejos i vetlles.<\/span><\/p>\n L’associacionisme ens ajuda a connectar des d’una altra perspectiva, una participaci\u00f3 lliure per\u00f2 compromesa a treballar pel conjunt. Podr\u00edem dir que ja no ens conformem a sobreviure, volem prosperar. I la cooperaci\u00f3 \u00e9s la millor manera per millorar les nostres condicions de vida, si ho aconseguim plegats podrem deixar un llegat a les pr\u00f2ximes generacions, evitar conflictes com els que passen a Fran\u00e7a amb les segones generacions.<\/span><\/p>\n \n Consideres que \u00e9s important organitzar-se entre dones?<\/span><\/strong><\/p>\n Crear una xarxa no nom\u00e9s ens fa menys vulnerables, sin\u00f3 que tamb\u00e9 ens fa m\u00e9s eficients. Les dones molt sovint viuen a l’ombra de l’home, ja sigui el marit, pare o germ\u00e0. Ells s\u00f3n els que moltes vegades decideixen el que \u00e9s bo per a elles.<\/span><\/p>\n L’organitzaci\u00f3 entre dones permet un espai en qu\u00e8 la dona es troba considerada i valorada. \u00c9s un espai de creixement vital que obre la porta a l’empoderament.<\/span><\/p>\n \n D’esquerra a dreta: Maimouna Sabaly, Maonde Boiro, Astou Mane, i Aissatou Balde, presidenta de l’Associaci\u00f3 USSEC<\/span><\/strong><\/span><\/p>\n \n Heu fet aliances amb altres grups de dones?<\/span><\/strong><\/p>\n Ho hem fet i ho seguirem fent, per qu\u00e8 \u00e9s una oportunitat per intercanviar experi\u00e8ncies i idees. A l’hora de fer pinya, com m\u00e9s siguem, millor. \u00c9s favorable poder comptar unes amb les altres rec\u00edprocament, sempre que hi hagi la necessitat.<\/span><\/p>\n \n Una de les l\u00ednies de treball de l’entitat va adre\u00e7ada a combatre l’absentisme i el frac\u00e0s escolar de la mainada. Quines s\u00f3n les causes?<\/span><\/strong><\/p>\n Hi ha estudis que constaten que el frac\u00e0s i l’absentisme de fills i filles de persones migrades quasi duplica al dels aut\u00f2ctons. Un exemple clar \u00e9s el del col\u00b7lectiu de G\u00e0mbia amb un alt volum de nens de segona generaci\u00f3, que tenen un frac\u00e0s escolar del 40 %.<\/span><\/p>\n Un dels reptes de major import\u00e0ncia \u00e9s aconseguir que el jovent de la comunitat cregui en les seves capacitats, que se sentin recolzats pels seus progenitors i el conjunt de la comunitat, i aix\u00ed aconsegueixin accedir i superar les formacions de graus superiors, i estudis universitaris .<\/span><\/p>\n La formaci\u00f3 acad\u00e8mica incrementa a l’al\u00e7a les possibilitats de tenir feines millor valorades, m\u00e9s ben remunerades, i per tant, aconseguir una millor qualitat de vida.<\/span><\/p>\n \n Els vostres pares i mares van arribar aqu\u00ed, i quan podien, enviaven remeses al Senegal. En canvi, la teva generaci\u00f3 est\u00e0 comen\u00e7ant a canviar el xip i aposta per un model de codesenvolupament. Heu iniciat algun projecte d’aquestes caracter\u00edstiques?<\/span><\/strong><\/p>\n Un dels projectes que tenim va adre\u00e7at en aquesta l\u00ednia. La idea \u00e9s apostar pel cultiu de les terres, fer formaci\u00f3, buscar les eines necess\u00e0ries per cultivar, canalitzar l’aigua dels pous…<\/span><\/p>\n \n Tot i que nom\u00e9s teniu dos anys de vida, de quina acci\u00f3 et sents m\u00e9s satisfeta?<\/strong><\/span><\/p>\n Sens dubte em sento molt orgullosa d’haver dirigit i executat les classes de refor\u00e7. Recordo que vaig sentir compensada la manca que va deixar en mi, no tenir cap tipus de refor\u00e7 a l’edat de sis anys, i m’hagu\u00e9s anat molt b\u00e9.<\/span><\/p>\n \n Festa d’inauguraci\u00f3 de l’Associaci\u00f3 USSEC de Calella<\/span><\/p>\n Suposo que m\u00e9s d’una vegada t’hauran dit all\u00f2 de “que b\u00e9 que parles el catal\u00e0”, oi?<\/span><\/strong><\/p>\n M’ho han dit massa vegades… Per\u00f2 la gent cada cop \u00e9s m\u00e9s conscient de la diversitat i la import\u00e0ncia de sumar. La meva mare va ser una de les primeres dones africanes en arribar al municipi d’Arb\u00facies. Jo era l’\u00fanica nena senegalesa en tot el poble i voltants, i a l’escola tampoc hi havia ning\u00fa que tingu\u00e9s llavis gruixuts, pell fosca i cabells amb r\u00ednxols diminuts.<\/span><\/p>\n Per sort, va durar poc ja que s’estaven comen\u00e7ant a informar i a exercir els seus drets, i en aquells moments es va posar de “moda” portar a les dones i fills i filles.<\/span><\/p>\n \n Com s’est\u00e0 vivint la situaci\u00f3 de la Covid entre les dones senegaleses?<\/span><\/strong><\/p>\n La situaci\u00f3 ens ha obligat a aturar totes les activitats, per\u00f2 el pitjor \u00e9s que la majoria de dones, contractades com a cambreres d’habitaci\u00f3 a les temporades vacacionals, no han estat contractades, ni ERTO, ni atur, ni ajudes. La majoria encara esperen que institucions com el SEPE o la Seguretat Social els hi doni resposta. D’altres, encara no han pogut fer la tramitaci\u00f3 per via telem\u00e0tica per falta d’informaci\u00f3 i formaci\u00f3, trucades que no s\u00f3n ateses, etc.<\/span><\/p>\n Moltes han hagut de rec\u00f3rrer a C\u00e0ritas per tal d’aconseguir aliments de primera necessitat, d’altres estan en processos de desnonament i altres variables que estan fent que la pand\u00e8mia per la Covid no sigui nom\u00e9s una crisi de salut p\u00fablica sin\u00f3 tamb\u00e9 econ\u00f2mica.<\/span><\/p>\n Ara som m\u00e9s vulnerables! Ens hem tornat invisibles!<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Per Ana Mart\u00ednez, periodista XEDP Maimouna Sabaly va cr\u00e9ixer a Catalunya gaireb\u00e9 sense referents \u00e8tnics. Ara, juntament amb altres dones a Calella, ha creat la Uni\u00f3 Senegalesa per la Solidaritat i el Desenvolupament Ciutad\u00e0 (USSEC).<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":36946,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26437],"tags":[],"class_list":["post-68450","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-organitzacions-socials"],"yoast_head":"\n![\"Membres](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/Membres_Associacio_USSEC.jpg\")
<\/p>\n![\"presentacio](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/12\/presentacio_Associacio_USSEC.jpg\")
<\/span><\/p>\n