\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Per Dolors Reguant, antrop\u00f2loga i escriptora<\/span><\/strong><\/p>\n No cal subratllar l’habitual sentit de l’humor i la ironia que Isabel Franc ens t\u00e9 acostumades en tota la seva obra. <\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n I tamb\u00e9 la seva reivindicaci\u00f3 quant al humor de les dones, molt invisibilitzat com qualsevol altra cosa que provingui de “dona”. I \u00e9s m\u00e9s, quan diem la paraula clau: invisibilitzades, jo diria que com a genealogia sovint estem senzillament m\u00e9s aviat esborrades del mapa, i la veritat \u00e9s que cansa una mica anar aixecant el dit cada vegada. En aquest tema, la Isabel<\/strong> aixecava el dit en l’edici\u00f3 del llibre Las humoristas, ensayo poco serio sobre mujeres y humor (Icaria 2017). I deia “les dones han utilitzat l’humor com a estrat\u00e8gia de transgressi\u00f3, mecanisme de defensa, arma de resist\u00e8ncia i empoderament; per establir i estr\u00e8nyer lla\u00e7os afectius, jugar amb les normes, desafiar el patriarcat i trencar estereotips”.<\/span><\/p>\n Doncs b\u00e9, en el llibre que acaba de sortir de la impremta “Dos tazas” (i est\u00e0 previst que surti la versi\u00f3 catalana “Dues tasses”) es donen tots i cadascun d’aquests requisits. Hi ha pistonades d’\u00e8tica i cr\u00edtica social, \u00e9s a dir, humanisme, compassi\u00f3, solidaritat, mirada desprejudiciada del racisme i classe social…i com no, venint d’ella, l’amor pels animals.<\/span><\/p>\n Tot aix\u00f2 no es promou amb grans esl\u00f2gans, sin\u00f3 de manera subliminal, en el rerefons i en la manera que es posicionen els personatges. Una manera afectiva i necess\u00e0ria per a la transformaci\u00f3 social en que estem immerses des de la pol\u00edtica feminista, sabent que el m\u00f3n de la significaci\u00f3 est\u00e0 associat al m\u00f3n de la intenci\u00f3 i de la conducta humana.<\/span><\/p>\n La trama d’aquesta novel\u00b7la va de g\u00e8nere. Tracta del retorn de la inspectora Garc\u00eda<\/strong> al cos de policia on s’incorpora de nou, i junt amb la seva ajudant Murals<\/strong> fan un bon t\u00e0ndem per investigar dos casos en paral\u00b7lel: una s\u00e8rie de robatoris a ancianes riques i un sospit\u00f3s intent de su\u00efcidi d’una escriptora; en aquest \u00faltim amb l’ajuda de la doctora Dylan<\/strong>. La intriga es fa sentir des del primer moment.<\/span><\/p>\n Cal destacar la precisi\u00f3 en qu\u00e8 descriu escenes quotidianes (com \u00e9s l’espera a l’aeroport o els daltabaixos a les sales d’urg\u00e8ncies …), en les que t’introdueix de forma cinematogr\u00e0fica fent-te-les viure des de dintre.<\/span><\/p>\n Quant a la visibilitzaci\u00f3 de les dones aqu\u00ed la Isabel s’ho ha pres al peu de la lletra, ja que en el relat els homes no apareixen.<\/span><\/p>\n L’entreteniment \u2014i si \u00e9s amb humor, bene\u00eft sigui\u2014 \u00e9s una manera fluida i divertida, tant pel qui escriu com pel qui ho llegeix, de passejar pel m\u00f3n de manera relaxada, i en aquests moments encara m\u00e9s!!!. Per\u00f2 sense que ens n’adonem, ens van calant a l’inconscient, les met\u00e0fores de la vida.<\/span><\/p>\n Per aix\u00f2 mateix, aqu\u00ed hi pot haver una arma de dos talls, doncs pel que he observat, quan a voltes una plataforma anuncia pel\u00b7l\u00edcules o relats de caire feminista, s\u00f3n plenes d’esl\u00f2gans o t\u00f2pics de reivindicaci\u00f3 feminista, i en canvi el posicionament dels personatges ens mostra tot el contrari, creant la confusi\u00f3 a la qual estem habituades en la moda actual. \u00c9s com si a l’interior d’un relat hi hagu\u00e9s una temperatura freda o calenta i qued\u00e9s transformada per un corrent d’aire que prov\u00e9 de signe contrari. A “Dos tazas” aix\u00f2 no passa, l’ autora d’aquesta novel.la segueix una sola l\u00ednia. Per aix\u00f2 \u00e9s molt important que les dones facin guions, relats… des del seu posicionament. Ni a Franc ni a Garcia li calen esl\u00f2gans; el seu relat porta dins el feminisme. Em recorda una frase de Vict\u00f2ria Sau<\/strong> que deia: “Si tothom hagu\u00e9s llegit tot all\u00f2 que he llegit jo, tothom seria feminista”.<\/span><\/p>\n \n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" OPINI\u00d3 Per Dolors Reguant, antrop\u00f2loga i escriptora No cal subratllar l’habitual sentit de l’humor i la ironia que Isabel Franc ens t\u00e9 acostumades en tota la seva obra.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":68079,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26640],"tags":[],"class_list":["post-68435","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-cultura"],"yoast_head":"\n