\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n Per Joana Colom Bauz\u00e0, doctora en psicolog\u00eda<\/span><\/strong><\/p>\n Vict\u00f2ria Sau, Doctora en Psicologia i Llicenciada en Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia, va dedicar la seva vida a l’estudi de la Dona, deixant un discurs l\u00facid i a l’abast de qualsevol p\u00fablic.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n El m\u00e9s important, assenyalava amb molta freq\u00fc\u00e8ncia, era que calia tenir les idees clares i saber-les transmetre, per tal que puguin arribar a tothom, independentment del nivell educatiu. Aquesta va ser una constant que va practicar i mantenir tant en les aules de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, en els grups de dones feministes, en els articles i llibres publicats, com en les m\u00faltiples confer\u00e8ncies i seminaris que va impartir al llarg de la seva vida.<\/span><\/p>\n La meva relaci\u00f3 amb Vict\u00f2ria Sau<\/strong> va comen\u00e7ar amb l’assignatura Psicologia Diferencial<\/em>**. L’exposici\u00f3 i an\u00e0lisi de les seves classes eren originals, atrevides, diferents. Sense perdre el rigor cient\u00edfic ens apropava a la comprensi\u00f3 d’una psicologia distinta, innovadora per la mirada en qu\u00e8 presentava conceptes i models te\u00f2rics, per\u00f2 amb una profunditat i perspectiva que arribava al m\u00e9s \u00edntim, era una sensaci\u00f3 de \u00abveritat\u00bb i contacte directa amb la realitat de la \u00abvida\u00bb, d’autenticitat en l’entramat de les relacions socials i personals, entre homes i dones, sent aquestes un dels eixos centrals de la teoria feminista que va anar construint en el pas del temps. Esbrossar l’organitzaci\u00f3 patriarcal i la cultura que ha emanat d’ella, va ser la br\u00faixola que va guiar el seu horitz\u00f3 intel\u00b7lectual i diria que, en la vessant personal, va ser el \u00absentit de la seva vida\u00bb.<\/span><\/p>\n El bagatge intel\u00b7lectual que ha deixat Vict\u00f2ria Sau -llibres, articles, confer\u00e8ncies i entrevistes- proporciona el fonament i l’articulaci\u00f3 d’una teoria feminista basada en un nou paradigma: LA INCLUSI\u00d3 DE LA DONA. S\u00f3n moltes les aportacions que es desprenen del conjunt de la seva obra, entre elles es pot mencionar el tema de l’alliberaci\u00f3 de la dona, argumentat la necessitat de desenvolupar projectes propis; la llibertat, deia Vict\u00f2ria Sau, \u00e9s l’opci\u00f3 de poder escollir i no estar sotmesa ni dependre del projecte dels altres. El concepte del buit de la maternitat, referint-se al “vac\u00edo de poder de decidir y gestionar, de tener influencia y de gozar de autoridad<\/em>“. La viol\u00e8ncia de g\u00e8nere com a integrant estructural del patriarcat, situant la seva arrel en el matricidi, la no exist\u00e8ncia de la “Mare”. <\/span><\/p>\n Les caracter\u00edstiques estructurals dels g\u00e8neres -amb car\u00e0cter vinculant- que han donat lloc a “sociedades de masas infantilizadas y subordinadas a un poder real, m\u00edtico o ambos<\/em>“. La relaci\u00f3 entre salut mental i g\u00e8nere, on es pot detectar com una societat de disseny mascul\u00ed resulta malsana en tant que “jerarquiza todas las diferencias, fomenta la divisi\u00f3n sexual del trabajo y sostiene un sistema de valores bipolar<\/em>“. <\/span><\/p>\n La construcci\u00f3 de la identitat femenina, on assenyalava que “el mayor problema de la construcci\u00f3n del yo por parte de la mujer, es la ausencia de modelo…no hay una representaci\u00f3n de lo femenino en la sociedad<\/em>“. La subjectivitat impl\u00edcita en el pensament cient\u00edfic, es pot dir que ens ha mostrat que el model en qu\u00e8 s’apreh\u00e8n la realitat, el m\u00f3n, \u00e9s el resultat d’un estancament en el desenvolupament cognitiu: “todo pensamiento bloqueado tiene un l\u00edmite en su expansi\u00f3n y al llegar al umbral de dicho l\u00edmite no puede abrirse a nuevos paradigmas si no devela \u2013libera- el contenido de lo que constituy\u00f3 en su d\u00eda la causa de la detenci\u00f3n del desarrollo<\/em>“. En el Diccionario Ideol\u00f3gico Feminista<\/em>, ha quedat reflectit un extens desenvolupament conceptual del seu pensament.<\/span><\/p>\n Amb brillantor i aud\u00e0cia va analitzar teories i coneixements i va elaborar una teoria -feminisme cient\u00edfic, tal com deia ella, \u00e9s un instrument d’indagaci\u00f3 i d’investigaci\u00f3 que ens permet l’an\u00e0lisi cient\u00edfic del que ha passat- que convida a la transformaci\u00f3 social, a la desvinculaci\u00f3 del sistema patriarcal. La relectura de la seva obra ens proporciona redescobrir conceptes, pensaments i processos de major profunditat. La seva evoluci\u00f3 la va situar a viure m\u00e9s enll\u00e0 del temps i espai real, d’aqu\u00ed que ella, a vegades, va comentar que era com si visqu\u00e9s a un altre segle. Juntament a aquesta vessant intel\u00b7lectual, habitava en Vict\u00f2ria una personalitat forta i generosa, amb dignitat, judici cr\u00edtic i sentit de la just\u00edcia i un gran sentit de l’humor i aix\u00ed va viure fins al final de la seva vida, mantenint molta dignitat i fortalesa f\u00edsica, malgrat el seu estat de salut.<\/span><\/p>\n Vull destacar tamb\u00e9 la seva tasca psicoterap\u00e8utica -que anomenava “treball psicol\u00f2gic”- realitzada durant molts d’anys i que no va deixar en cap moment de la seva vida. Vict\u00f2ria Sau no nom\u00e9s ha estat una “gran mare” en proporcionar-nos una comprensi\u00f3 del m\u00f3n en el qual la dona ha d’existir amb dignitat i, amb paraules seves, \u00ab”presentar una alternativa al patriarcado”, las mujeres pueden hacerlo, s\u00f3lo hace falta que est\u00e9n dispuestas a hacerlo<\/em>\u00bb, sin\u00f3 que crec que tamb\u00e9 ha estat una “gran mare” ajudant a saber gestionar els sentiments negatius, ansietats i patiment psicol\u00f2gic. \u00c9s una maternitat que permet obrir portes cap a la llibertat i la creaci\u00f3 d’un m\u00f3n millor, indica camins cap al sentit de la vida i l’harmonia de l’\u00e9sser interior, el que representa l’aspecte m\u00e9s profund de la ment i que, tradicionalment, rep el nom d'”esperit”. Vict\u00f2ria ho tenia clar, hi ha manca d’espiritualitat.<\/span><\/p>\n Un projecte que no es pot deixar de mencionar \u00e9s la creaci\u00f3 de l’INSTITUTO ANT\u00cdGONA DE PSICOLOG\u00cdA, idea que va sorgir de Vict\u00f2ria, com a fundadora principal, i que es va dur a terme juntament amb sis persones m\u00e9s -cinc dones i un home-, amb la qual ens unia la formaci\u00f3 v\u00edvida en el feminisme cient\u00edfic que, de forma generosa, ens havia proporcionat. Va n\u00e9ixer*** el 1992 com Associaci\u00f3 Cultural, sense \u00e0nim de lucre i d’\u00e0mbit auton\u00f2mic, i despr\u00e9s de realitzar diverses activitats de difusi\u00f3 cultural va passar a ser d’\u00e0mbit estatal. L’elecci\u00f3 del nom d’Ant\u00edgona<\/strong> respon al desig de voler quelcom que ens represent\u00e0s i aix\u00ed ho feia en diversos aspectes.<\/span><\/p>\n Per una part, consider\u00e0vem que \u00e9s un personatge crucial del seu temps, tan crucial com \u00e9s el temps que ens ha tocat viure, ple de canvis i contradiccions i, tal com indica George Steiner<\/strong>, Ant\u00edgona \u00e9s la cru\u00eflla de camins de cinc conflictes: el que es produeix entre homes i dones; el generacional; el que s’estableix entre la societat i l’individu; entre els vius i els morts; entre els \u00e9ssers humans i la divinitat. D’altra part, pens\u00e0vem que Ant\u00edgona podia representar la utopia, entesa com a cr\u00edtica negativa de la realitat social i projecte de futur. Per \u00faltim, dir que Ant\u00edgona simbolitza un discurs obert. Condemnada a ser enterrada viva, el debat segueix obert perqu\u00e8 no s’ha superat ni transcendit i, en ell, hi ha comprom\u00e8s totes i cadascuna de les nostres vides.<\/span><\/p>\n La idea fonamental d’aquest projecte era la de crear un espai per poder realitzar la nostra pr\u00e0ctica psicoterapeuta, basada en el marc de comprensi\u00f3 te\u00f2rica feminista, on el “treball psicol\u00f2gic” adopt\u00e0s una significaci\u00f3 conceptual transformadora pel nou contingut que se li donava, partint de la pres\u00e8ncia de la “Mare”, no de la seva abs\u00e8ncia, tal com mant\u00e9 el coneixement ortodox del patriarcat. Tanmateix seria un lloc per a la realitzaci\u00f3 de seminaris, confer\u00e8ncies, tallers i altres activitats com la de proporcionar la trobada a tots aquells grups de dones que necessitessin un espai per reunir-se. D’aquells anys varen sorgir algunes publicacions, com la d’un monogr\u00e0fic titulat “Feminisme: un projecte per al segle XXI” a la Revista Papers<\/em> d’innovaci\u00f3 social o el llibre Otras lecciones de Psicolog\u00eda<\/em>, la presentaci\u00f3 del qual \u00e9s f\u00e9u a la llibreria Pr\u00f2leg i d’on va sortir una de les primeres activitats com el seminari que es va dur a terme a la seu de l’Institut Ant\u00edgona i al Pa\u00eds Basc, com a resposta a l’inter\u00e8s d’un grup de dones feministes. La fundaci\u00f3 de l’Instituto Ant\u00edgona de Psicolog\u00eda va ser un projecte innovador i de gran riquesa intel\u00b7lectual i personal, amb \u00e0nima de dona i per a dones i en moltes ganes de poder-nos situar en una altra dimensi\u00f3 terrenal fora del patriarcat.<\/span><\/p>\n Vict\u00f2ria va manifestar, en algunes ocasions, que el seu feminisme tenia les arrels en la seva inf\u00e0ncia. Ja de petita va comen\u00e7ar a observar i mirar el m\u00f3n, q\u00fcestionant i reflexionant sobre tota aquella discriminaci\u00f3 existent entre homes i dones i que es sostenia com un atribut intr\u00ednsec a la naturalesa. Potser \u00e9s per aix\u00f2 que va gaudir d’una ment tan l\u00facida per poder explicar i deconstruir els fonaments del patriarcat. Per aix\u00f2 et recordarem sempre.<\/span><\/p>\n \u00a0<\/span><\/p>\n * Aquest article va ser publicat al Diario de Mallorca<\/em>, el 16\/12\/2013. Per aquesta publicaci\u00f3 s’ha ampliat.<\/span><\/p>\n ** D’alumna vaig passar a ser col\u00b7laboradora seva a la Universitat, a membre fundadora de l’Instituto Ant\u00edgona de Psicolog\u00eda i va ser la directora de la meva Tesi Doctoral, una tasca acad\u00e8mica que Vict\u00f2ria va iniciar per primera vegada.<\/span><\/p>\n *** Part d’aquesta informaci\u00f3 es basa en la que es va proporcionar a la Revista Papers<\/em> d’innovaci\u00f3 social, n\u00fam. 39, 1996<\/span><\/p>\n \u00a0 (S’han respectat les paraules em maj\u00fascules de l’autora de l’article)<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" OPINI\u00d3 Per Joana Colom Bauz\u00e0, doctora en psicolog\u00eda Vict\u00f2ria Sau, Doctora en Psicologia i Llicenciada en Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia, va dedicar la seva vida a l’estudi de la Dona, deixant un discurs l\u00facid i a l’abast de qualsevol p\u00fablic.<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":36810,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26656],"tags":[],"class_list":["post-68315","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-memoria"],"yoast_head":"\n