A Turquia, les dones s’alcen per evitar la retirada de la Convenci\u00f3 d’Istanbul, dissenyada per evitar la viol\u00e8ncia cap a la dona<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n El nombre “276” \u00e9s la xifra que representa el nombre de dones que han estat assassinades en atacs de viol\u00e8ncia dom\u00e8stica a Turquia nom\u00e9s en 2020. El comptador s’actualitza cada dia.<\/span><\/p>\n Cap a finals de setembre, a la p\u00e0gina d’inici del lloc web anomenat Anit Sayak (tradu\u00eft de l’turc com “rastrejador de monuments”) apareix el nombre “276”. La xifra representa el nombre de dones que han estat assassinades en atacs de viol\u00e8ncia dom\u00e8stica a Turquia nom\u00e9s en 2020. El comptador s’actualitza cada dia per\u00f2, s\u00f3n els noms de les v\u00edctimes, escrits a sota, all\u00f2 que impacta als visitants del web.<\/span><\/p>\n Entre ells hi ha\u00a0Pinal G\u00fcltekin<\/strong>, de 27 anys, assassinada a mans de la seva parella al juliol i que va desencadenar ira i protestes entre la poblaci\u00f3. El mateix dia que la policia va trobar el cos de Pinal, el govern del Partit de la Just\u00edcia i el Desenvolupament (AKP) va anunciar la seva retirada de la Convenci\u00f3 d’Istanbul, tractat signat pels Estats membres del Consell Europeu per a evitar la viol\u00e8ncia i l’ab\u00fas dom\u00e8stic cap a les dones. El 2012, Turquia va ser el primer pa\u00eds que va ratificar el tractat, amb el suport de l’ara governant AKP. Aquest tractat va entrar en vigor a Turquia el 2014.<\/span><\/p>\n \n Actualment, el partit dirigit pel president Recep Tayyip Erdo<\/strong>gan<\/strong> percep la Convenci\u00f3 com anti\u00e8tica per als “valors de la fam\u00edlia turca”. Numan Kurtulmus<\/strong>, viceprimer ministre de l’AKP, va comentar el 2 de juliol en una entrevista a la televisi\u00f3 que era un “error” de Turquia haver ratificat la Convenci\u00f3. “Hi ha dues q\u00fcestions en la Convenci\u00f3 que no vam aprovar”, va dir: “En primer lloc, l’assumpte del g\u00e8nere, i en segon lloc el de l’orientaci\u00f3 sexual. Hi ha altres q\u00fcestions a m\u00e9s d’aquestes, per\u00f2 aquests dos conceptes han estat importants i han creat un espai per a les persones LGBT i altres grups marginals”.<\/span><\/p>\n La posici\u00f3 del partit es veu refor\u00e7ada pels conservadors de Turquia. Abdurrahman Dilipak<\/strong>, conegut columnista islamista, va descriure la Convenci\u00f3 el 2019 com “un dimoni amb cara d’\u00e0ngel” i “una trampa” estesa amb el prop\u00f2sit de destruir la fam\u00edlia tradicional.<\/span><\/p>\n Mentrestant, les organitzacions locals de drets de la dona que ofereixen ajuda a les supervivents de viol\u00e8ncia dom\u00e8stica tenen por que la retirada de Turquia de la Convenci\u00f3 sigui devastadora per al seu treball i per a les fam\u00edlies que busquen just\u00edcia per als seus \u00e9ssers estimats v\u00edctimes d’un feminicidi.<\/span><\/p>\n Mor Cati<\/em>, important ONG de Turquia que treballa per evitar i documentar la viol\u00e8ncia dom\u00e8stica, sost\u00e9 que qualsevol intent de Govern de retirar-se del tractat podria enfrontar accions legals. “D’acord amb la Constituci\u00f3 de Turquia, els acords internacionals en mat\u00e8ria de drets humans estan per sobre de les lleis internes”, va declarar Meline Cilingir<\/strong>, advocada de Mor Cati<\/em>, en una entrevista per Middle East Eye<\/strong>.<\/span><\/p>\n “Si el Parlament intenta anul\u00b7lar la Convenci\u00f3, les organitzacions de drets humans de la dona portaran l’assumpte als tribunals constitucionals per sol\u00b7licitar la seva cancel\u00b7laci\u00f3”, va afegir.<\/span><\/p>\n No tots en el partit governant estan a favor de la retirada. La Plataforma Dones i Democr\u00e0cia (Kadem), organitzaci\u00f3 cofundada el 2013 per Sumeyye Erdogan Bayraktar<\/strong>, filla d’Erdogan, ha defensat p\u00fablicament la perman\u00e8ncia de Turquia al tractat. En una declaraci\u00f3 oficial un 10 de juliol, Kadem va enunciar que “en una relaci\u00f3 en la qual no hi ha ni amor ni respecte i una de les dues parts pateix viol\u00e8ncia, no podem seguir parlant de ‘fam\u00edlia’.”<\/span><\/p>\n \n Convenci\u00f3 d’Istanbul salva vides<\/span><\/strong><\/p>\n L’assassinat de Pinal G\u00fcltekin ha servit per avivar el moviment de suport a la Convenci\u00f3 i la gent s’ha pronunciat en xarxes socials amb l’etiqueta #IstanbulConventionSavesLives (Convenci\u00f3 d’Istanbul salva vides).<\/span><\/p>\n “La seva mort ha estat emblem\u00e0tica dins de les diverses formes de viol\u00e8ncia estructural que s\u00f3n possibles pels actes d’omissi\u00f3 i comissi\u00f3 de l’Estat i les seves pol\u00edtiques”, va comentar Asli Bali<\/strong>, directora de l’Institut de les Promeses pels Drets Humans a la Facultat de Dret de la UCLA.<\/span><\/p>\n Sembla que aquesta protesta p\u00fablica tan colpidora ha causat impressi\u00f3 en l’AKP, ja que la decisi\u00f3, que havia de ser anunciada a principis d’agost, ha estat posposada.<\/span><\/p>\n \n Campanya per xarxes<\/strong><\/p>\n Un cop m\u00e9s, s’intentar dir el qu\u00e8 es tracta a la Convenci\u00f3. “Etiqueta a tres persones per dir que la Convenci\u00f3 d’Istanbul salva vides”.\u00a0<\/span>S’est\u00e0 publicant l’etiqueta Convenci\u00f3 d’Istanbul salva vides i selfies en blanc i negre en protesta per les amenaces de Govern turc de retirar-se del tractat europeu per protegir les dones, i en solidaritat amb les v\u00edctimes d’assassinat dels que s’informa habitualment en els diaris turcs.\u00a0<\/span><\/p>\n Cap Estat s’ha retirat fins al moment de la Convenci\u00f3 d’Istanbul per\u00f2, com Turquia, altres estan comen\u00e7ant a considerar-ho. Per exemple Pol\u00f2nia, on els pol\u00edtics conservadors han descrit la Convenci\u00f3 com “perillosa” per a la fam\u00edlia tradicional. Al maig de 2020, l’assemblea legislativa d’Hongria va rebutjar ratificar la Convenci\u00f3, es va oposar a la seva definici\u00f3 de l’g\u00e8nere com “constructe social”. Com Hongria, Bulg\u00e0ria i Eslov\u00e0quia han signat la Convenci\u00f3, per\u00f2 no l’han ratificat.<\/span><\/p>\n En 2019, es van col\u00b7locar 440 parells de sabates de tal\u00f3 a la fa\u00e7ana d’un edifici a Istanbul. L’obra de l’artista turc Vahit Tuna<\/strong> es va fer en mem\u00f2ria de les 440 dones assassinades per les seves parelles o familiars nom\u00e9s durant aquest any. Mentre Turquia sospesa la seva pertinen\u00e7a a la Convenci\u00f3, les dones es pregunten quants parells de sabates m\u00e9s calen per conv\u00e8ncer el Govern que aquestes vides humanes estan en joc?<\/span><\/p>\n Fotos: Arxiu AmecoPress.<\/span><\/p>\n Per Redacci\u00f3 AmecoPress A Turquia, les dones s’alcen per evitar la retirada de la Convenci\u00f3 d’Istanbul, dissenyada per evitar la viol\u00e8ncia cap a la dona<\/p>\n","protected":false},"author":50,"featured_media":36777,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26593],"tags":[],"class_list":["post-68277","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-drets-de-les-dones"],"yoast_head":"\n![\"Turkia](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Turkia_2.png\")
<\/p>\n![\"Turquia](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/Turquia_3.jpg\")
<\/span><\/p>\n![\"turkia-](\"https:\/\/laindependent.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/turkia-_4.jpg\")
<\/span><\/p>\n
\n<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"