<\/p>\n
OPINI\u00d3<\/span><\/strong><\/p>\n A final d’aquest ventur\u00f3s 2020, la revista “D” (com “Donna”), del quotidi\u00e0 “La Repubblica”, est\u00e0 convidant les seves lectores a triar “La Dona de l’any” entre 50 candidates que han trencat m\u00e9s d’un sostre de vidre per afirmar la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia, la seva originalitat, la seva tenacitat.<\/span><\/strong><\/p>\n <\/p>\n Des de la superfamosa influencer amb 30 milions de followers, Chiara Ferragni<\/strong>, a la menys coneguda enginyera de biorobotica, Cecilia Laschi<\/strong>, que ha inventat el primer robot suau inspirat a un pop, a filosofes, escriptores, cantants, magistrades, matem\u00e0tiques, fins a la nedadora Arianna Bridi<\/strong>, que pot nedar per 34 km entre Capri i N\u00e0pols amb un somriure, i dues noies de divuit anys, \u00c0sia Lanzi<\/strong>, campiona de monopat\u00ed, i la rapper Madame (Francesca Galeano)<\/strong>, brillants en sectors gaireb\u00e9 exclusivament masculins, hi ha molt per escollir. I estar orgulloses.<\/span><\/p>\n Entre elles, m’ha cridat especialment l’atenci\u00f3 una empres\u00e0ria d’uns 60 anys, cabells llargs i cara sense maquillar, origin\u00e0ria de C\u00e0ller, que ja va tenir importants reconeixements, molt m\u00e9s enll\u00e0 de la seva Sardenya. Les originals produccions de Daniela Ducato<\/strong>, han estat assenyalades recentment pel New York Times com una de les deu innovacions que poden salvar el planeta; Su\u00e8cia li va lliurar en 2013 el prestigi\u00f3s premi Euwin International Award, com l’empres\u00e0ria m\u00e9s innovadora d’Europa en el sector green, i el president itali\u00e0 Sergio Mattarella<\/strong> la va nomenar el 2015 “Cavaliere d’Italia”. Ducato els va rebre amb alegria, per\u00f2 sense presumir. Doncs no nom\u00e9s li donen al\u00e8 a la feina, diu, sin\u00f3 que poden evidenciar la leadership femenina, tamb\u00e9 en sectors tradicionalment masculins com l’activitat edil\u00edcia, i l’arquitectura, en qu\u00e8 ella opera. De fet, a la regi\u00f3 el 20% de les empreses \u00e9s liderat per dones.<\/span><\/p>\n Per\u00f2, com va aconseguir Ducato sortir a la fama internacional, quan est\u00e0 profundament arrelada a la seva illa? Sardenya \u00e9s una regi\u00f3 poc poblada, de espl\u00e8ndida natura, de pastors silenciosos, on les rutilants promeses de progr\u00e9s lligat a la ind\u00fastria petrolqu\u00edmica, han deixat en el temps contaminaci\u00f3 i destrosses. I ara, t\u00e9 el sector tur\u00edstic afectat pel Covid. Obligatori reinventar-se, mentre segueixen pasturant, tranquils entre les roques, uns ramats d’ovelles que corresponen al 60% de el patrimoni ov\u00ed nacional i a 5 animals mitjana per habitant de Sardenya.<\/span><\/p>\n Ducato explica als mitjans que va aprendre a reinventar-se, quan, adolescent, es va tornar campiona de tennis tot i no tenir talent, sin\u00f3 a punta de const\u00e0ncia i tenacitat, i despr\u00e9s, quan va comen\u00e7ar a observar el m\u00f3n amb una altra mirada. Va succeir un dia, en qu\u00e8 una nena va recollir uns nius de pit-rojos des d’uns arbres abatuts, i els hi va donar. Ella se’ls va posar vora les orelles i es va adonar que creaven silenci. Aquests nius eren una obra mestra de llana, palla i terra. D’aquesta sensaci\u00f3 va entendre que la llana pot tenir tamb\u00e9 la funci\u00f3 d’a\u00efllament ac\u00fastic, a m\u00e9s de reparar del fred i de la calor. La majoria de llana exhaurida de les ovelles, a Sardenya, es queda inutilitzada per la ind\u00fastria t\u00e8xtil, per ser de fibra curta, va observar Ducato. Un malbaratament de preciosa llana verge. A m\u00e9s, cremar els excedents \u00e9s un proc\u00e9s cost\u00f3s i contaminant, del qual en treuen profit les m\u00e0fies. Per qu\u00e8 no fabricar panells per a\u00efllar parets i sostres? Molt b\u00e9. L’empresa log\u00edstica 4.0, dirigida pel seu marit Oscar Ruggeri<\/strong>, que venia materials edilicis en 600 punts de venda a nivell regional, podia donar resson\u00e0ncia a aquest nou emprenedoria ecol\u00f2gic. Aix\u00ed va n\u00e9ixer Edilana, i no va ser res m\u00e9s que el comen\u00e7ament de tota una cadena de producci\u00f3, Edicero. Doncs mirant la natura, veiem totes les exced\u00e8ncies que es creen cada dia al bosc, a la platja, en els cultius, diu Ducato. Totes poden ser un recurs, millor en tornar-se un producte excel\u00b7lent, si s’ent\u00e9n la circularitat de la naturalesa, explica en diverses entrevistes. Les fulles que neixen de la terra i tornen a la terra. Hi ha plantes que s’assequen i es tornen palla, hi ha el mar amb les seves algues de posid\u00f2nia que de vegades envaeixen les platges i han de ser remogudes. Hi ha tamb\u00e9 residus nocius, com el de petroli al mar … qu\u00e8 podem fer?<\/span><\/p>\n Va comen\u00e7ar a fer-se preguntes i tenir intu\u00efcions, a buscar experts, enginyers, bi\u00f2legs, empresaris, a connectar-los amb els altres, per compartir sabers i tecnologies, i resoldre problemes. Una metodologia d’intercanvis que Ducato havia experimentat per uns anys a l’Observatori nacional de el Banc del Temps, i havia consolidat. Aix\u00ed van n\u00e9ixer 120 productes innovadors, amb materials existents a km zero: matalassos de c\u00e0nem, ecomalta per parets, pintures ecol\u00f2giques i colorants a base de residus agr\u00edcoles, com closques de carxofes, ra\u00efm, cebes etc\u00e8tera. Els sectors corresponents es diuen Edileche, Edicorcho, Geolana, Terram\u00eda. Un dels productes m\u00e9s sorprenents s\u00f3n els que es fan servir per descontaminar els residus del petroli al mar desintegr\u00e1nt-los amb bacteris, o desherbant ecol\u00f2gic, que fa servir la calor i no contamina. I ara s’estan estudiant uns l\u00edquens que podrien ser font d’energia per al transport aeri.<\/span><\/p>\n “No s\u00f3c una manager”, vol subratllar Ducato, “ni administro empreses. No ha creat una multinacional, sin\u00f3 que treballo en termes multirelacionales. Sols\u00a0<\/span>(sic) creo connexi\u00f3 entre empreses, ind\u00fastries, territori, escoles. Facilito col\u00b7laboracions on cada subjecte mant\u00e9 la seva autonomia, per\u00f2 d’aquesta sinergia neixen altres oportunitats de producci\u00f3 i treball “. <\/span><\/p>\n Les empreses involucrades actualment en pol productiu de bioedilicia “Casa Verda CO2” s\u00f3n 72, (de les quals 40 a Sardenya), amb 700 persones treballant, i 400 de\u00a0<\/span>materials d’origen natural a emprar-se en l’arquitectura. Molt quefer i molt per seguir inventant, amb entusiasme, i una mica de poesia.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" OPINI\u00d3 A final d’aquest ventur\u00f3s 2020, la revista “D” (com “Donna”), del quotidi\u00e0 “La Repubblica”, est\u00e0 convidant les seves lectores a triar “La Dona de l’any” entre 50 candidates que han trencat m\u00e9s d’un sostre de vidre per afirmar la […]<\/p>\n","protected":false},"author":91,"featured_media":63879,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26642],"tags":[],"class_list":["post-68275","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio-desenvolupament"],"yoast_head":"\n